Category Archives: Intervencions públiques

Pregunta al president

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat.

Dimecres, 3 d’abril de 2019

[enllaç al vídeo de la pregunta]

[enllaç al vídeo de la rèplica]

Moltes gràcies, senyor president.

Molt Honorable senyor president de la Generalitat,

Hem conegut recentment les dades d’inversió estrangera a Catalunya que segueixen assenyalant una reducció molt significativa des del 2017, en contrast amb el notable increment de la inversió estrangera en el conjunt d’Espanya?

Quina valoració li mereixen al govern aquestes dades? Quines creu vostè que en poden ser les causes? Què pensa fer per capgirar aquesta tendència negativa?

*****************

Gràcies, senyor president. Esperaré encantat la seva resposta, però la inversió estrangera a Catalunya l’any 2016: 8.273,9 milions d’euros. L’any 2017: 3.382,7 milions d’euros. L’any 2018: 2.985,6 milions d’euros. Estem en xifres similars a les de 2012.

Mentre a Espanya la inversió estrangera ha augmentat un 70%, a Catalunya ha disminuït en un 11%.

I nosaltres, president, creiem que no podem seguir amagant el cap sota l’ala. És evident que no hi ha causes econòmiques concretes de Catalunya que estiguin al darrere o puguin explicar aquesta davallada. De fet, l’estructura del país, la seva economia, el seu dinamisme és propici per captar inversions estrangeres, però això en canvi no s’ha produït: anem al revés del que hauríem d’anar.

Des del nostre punt de vista, hi ha dues raons que expliquen aquesta davallada, que estan incidint negativament sobre el potencial de creixement econòmic del país. Una és la incertesa política del procés i l’altra la gestió concreta del seu govern.

Per exemple, president, moltes veus han advertit de la falta de compromís del govern amb el pacte Més Indústria. Tampoc sabem veure les prioritats del Govern per captar noves inversions i per impulsar l’activitat econòmica sector a sector.

A més, volem cridar l’atenció sobre el fet que el 75% de la inversió estrangera a Catalunya es concentra a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i per tant creiem que caldria que criteris de reequilibri territorial formessin part també de l’estratègia del Govern per captar inversions.

Amb la meva pregunta, però, president, no vull tant aixecar un element de crítica, sinó saber si el govern n’és prou conscient, si té pensat fer-hi alguna cosa, si pensa cridar els grups de la cambra a col·laborar en aquesta qüestió tan rellevant pel futur del país.

 

Intervenció en la signatura del pacte sobre immigració i contra el racisme

Intervenció de Miquel Iceta en l’acte de signatura del pacte sobre immigració i contra el racisme, 1 d’abril de 2019

President, Conseller, Secretari Oriol Amorós, representants d’institucions, partits i entitats socials,

Parlo en nom del grup parlamentari Socialistes-Units per avançar que intenta recollir i posar en pràctica els valors del socialisme democràtic i l’humanisme cristià.

Avui és un dia important, perquè ho és el document que estem a punt de subscriure i la unanimitat que concita.

Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat terra d’arribada i d’acollida i s’ha desenvolupat sempre gràcies a què ha sabut acollir i oferir oportunitats a les persones que han volgut desenvolupar el seu projecte de vida en el nostre país. Catalunya ha estat capaç de produir una de les societats més cohesionades, diverses i plurals de les que existeixen a Europa. Una. Una de les claus va ser tendir ponts entre persones, entre les llengües i entre les tradicions.

Aquests darrers anys a Catalunya, ha arribat un contingent important de persones provinents d’altres països, buscant feina i oportunitats per poder oferir a les seves famílies una vida millor. La marxa de l’economia ha estat la causa principal d’aquesta migració, però com deia abans, aquesta no ha estat l’única migració de la nostra història, de fet les raons polítiques, socials, econòmiques, han estat al darrera dels diversos processos migratoris desenvolupats durant els darrers segles, que han anar assentat-se i sedimentant-se per construir la societat que coneixem.

Desde fa uns anys, la immigració provinent d’altres països amb llengües, creences i cultures ben diferents a la nostra, ens ha plantejat a les institucions, i a la societat en el seu conjunt, un gran repte: el de construir una societat més diversa i plura, on tothom hi tingui cabuda.

El gran repte que tenim al davant és la unitat en la diversitat, construir una societat plural, en cap cas una pluralitat de societats. Com us deia, el nostre objectiu ha de ser la construcció d’una Catalunya plural, on es respecti la diversitat dels ciutadans i ciutadanes que la integren, reconeixent però que hi ha uns valors comuns que tots i totes hem de respectar i compartir. Volem una societat que asseguri la igualtat en la dignitat de totes les persones, la igualtat d’oportunitats, que sigui respectuosa i progressista, en pau, cohesionada, segura i pròspera. Per arribar a aquest punt cal, indiscutiblement, el coneixement mutu, el contacte, els ponts o passarel·les que facilitin la mobilitat i la interrelació. En aquest nou procés migratori, hem d’aprendre del nostre passat recent, com llavors que s’han de tendir ponts. Hem de fomentar (com molt bé explicita l’expressió castellana) el “roce y el cariño” entre la societat que ja existeix i els nous veïns i veïnes. No ens convé separar. Ens convenen els ponts, els ponts humans o els ponts culturals. Conèixer les noves realitats dels que arriben i que coneguin les nostres. Proveir de visibilitat a les noves tradicions i mostrar les nostres.

Les administracions, els partits polítics i les organizacions socials tenim l’obligació i la responsabilidad de continuar treballant incansablement en aquesta direcció de forma ben coordinada i solidària. Com a dirigents polítics, ens cal continuar apostant per la consecució d’acords nacional per a la integració, per a la convivència i per al desenvolupament d’una societat intercultural, lluny de tot identitarisme. No només un acord per prevenir els problemes, sinó per construir una nova societat cohesionada, d’oportunitats per a tothom. Ens cal enfortir-nos, sortir al carrer amb propostes, amb un discurs que parli de les oportunitats que ens genera la immigració, que parli de drets i deures, de diàleg, tolerància i fraternitat.

Avui, el nostre Grup Parlamentari, més que mai, vol manifestar el nostre compromís ferm per continuar treballant amb la mateixa responsabilitat de sempre, a favor d’una Catalunya on tots i totes hi cabem, una Catalunya unida, plural i oberta, contra l’odi i la por, contra el racisme i la xenofòbia.

Moltes gràcies.

D3DyH_TX0AAnBel

Pregunta al president

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 20 de març de 2019

[enllaç al vídeo]

Senyor President,

Fa ben poc vàrem conèixer els resultats del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió.

D’entre les moltes dades vull destacar-ne una. Vostè és el president de la Generalitat que ha obtingut la pitjor valoració en el segon baròmetre del mandat: Carles Puigdemont, 5,1; José Montilla, 5,4; Artur Mas, 5,8; i vostè 4,3.

Ha reflexionat vostè sobre aquestes dades? Quines creu que poden ser les causes d’aquesta baixa valoració?

*******************

Probablement la seva resposta demostra el per què no millorarà gaire la valoració futura. Nosaltres sí que tenim una explicació: vostès només es miren mig país i han abandonat l’acció de govern.

Deixi’m que li posi alguns exemples:

El Parlament aprova un mandat per a rebaixar el preu de les matrícules universitàries i per equiparar el preu dels màsters amb els graus. I vostès no ho fan.

El Parlament aprova que la Generalitat es comprometi novament en el finançament de les escoles bressol municipals. I vostès no ho fan.

El Parlament aprova que es millorin les condicions de treball i els equipaments de policies i bombers. I vostès no ho fan.

Vostès es van comprometre a actualitzar el decret de menjadors escolars. I no ho han fet.

Vostès havien de desplegar la llei d’infància. I no ho han fet.

Vostès havien d’aprovar un decret llei d’accessibilitat al sistema de salut per reduir les llistes d’espera. I no ho han fet.

Vostès es van comprometre a aprovar per decret el reglament de turisme que, entre d’altres coses, ha de regular els allotjaments turístics. I no ho han fet.

Vostès es van comprometre a portar al Parlament un projecte de llei de la ciència. I no ho han fet.

President, vostè havia de proposar els noms dels membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. I no ho ha fet.

Per no fer ni tan sols han aprovat el projecte de pressupostos pel 2019, que sembla, això sí, que el tenen, l’han penjat a la web i l’han comentat al Govern.

Li hem demanat que el porti al Parlament però ens diu que no tenen majoria per aprovar-lo.

President, si vol de veritat governar pel conjunt dels catalans, millorar la valoració que les enquestes de la pròpia Generalitat li atorguen, li suggerim que governin, li suggerim que portin al Parlament el projecte de Pressupostos.

I si no gosen fer-ho, li suggerim que presenti una qüestió de confiança o que convoqui eleccions.

Catalunya no es pot permetre més anys sense govern, més anys sense rumb, més anys de fracàs.

Intervenció en el debat sobre la no presentació dels pressupostos per part del govern

Intervenció del president del Grup Parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, després de la compareixença del president de la Generalitat per informar sobre els motius pels quals no presenta els pressupostos al Parlament

-text no revisat-

Parlament de Catalunya, 27 de febrer de 2019

[enllaç al vídeo]

President,

La nostra sol·licitud de compareixença li demanava que informés sobre el motiu pel qual el govern no presenta els pressupostos. I ja ens ho ha dit: perquè no té majoria parlamentària. Extregui vostè mateix la conseqüència. Si no té majoria per governar ha de prendre una opció, que és convocar les eleccions.

S’hi posi com s’hi posi la seva decisió de no presentar els pressupostos si no té garantida la seva aprovació és un acte de covardia política que contribueix al desprestigi de les institucions. Si estan tan convençuts que han arribat a un consens del Govern la seva obligació és portar-los aquí.

República virtual, govern virtual, pressupost virtual. Així estem.

I li he dit abans. Els governs tenen l’obligació de presentar els seus projectes de pressupostos. I si no els aproven han de decidir entre presentar una qüestió de confiança o convocar eleccions.

Tenim exemples ben propers. El del president Pedro Sánchez convocant les eleccions. I el del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras presentant una qüestió de confiança.

Presentar els pressupostos al Parlament és la seva obligació institucional i cercar la majoria per aprovar-los és la seva responsabilitat. ¿No s’omplen la boca parlant de la seva majoria parlamentària? Potser és moment de demostrar-la.

I no vulgui confondre l’opinió pública. Vostè té l’obligació de presentar els pressupostos. I la resposta a aquesta obligació no és la de demanar a l’oposició que presenti una moció de censura.

Perquè la principal obligació institucional d’un govern és governar, i l’instrument fonamental de tota acció de govern que mereixi aquest nom és el pressupost.

Ho diu l’article l’article 212 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

“El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix”.

Vostès, si no aproven el projecte del pressupost i el porten a debat i votació al Parlament, estan incomplint l’Estatut.

Vostè té l’obligació de presentar els pressupostos al Parlament.

Mentre no els aprovi el govern i no els porti al Parlament, són uns pressupostos ‘fake’. Si volen que els esmenem, porti’ls al Parlament.

Qui subordina l’autogovern a l’interès partidista és qui en comptes de presentar els pressupostos al Parlament es limita a penjar-los a la web.

Un mínim de 27 diputats o de dos grups parlamentaris poden presentar una moció de censura.

No confonguin una obligació amb una possibilitat, amb un dret que pot o no ser exercit.

És més, el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya estableix en el seu article 32 estableix de forma taxativa, i cito textualment: “El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació”.

Però, certament, vostès no es distingeixen per una vigorosa acció de govern. Se’ls veu còmodes defensant unes idees, però molt incòmodes a l’hora d’exercir les seves responsabilitats de govern. No sembla que la seva principal preocupació sigui la de governar.

Certament se’ns fa molt difícil d’entendre per què han votat en contra dels pressupostos generals de l’Estat, per què han renunciat a 1.409 M€ per a la Generalitat i a 2.200M€ en inversions públiques de l’Estat a Catalunya.

Ens encantaria saber com pensen compensar-ho. No serà amb els seus pressupostos virtuals. I encara menys si pensen renunciar a res que s’assembli a una reforma fiscal justa que podria incrementar els ingressos de la Generalitat proporcionant així els recursos suficients per impulsar les polítiques socials que necessitem.

No li nego el valor de demanar el suport a uns pressupostos virtuals després d’haver-se negat ni tant sols a debatre el projecte de pressupostos presentat pel govern presidit per Pedro Sánchez. Aquest sí, un pressupost real, aprovat pel govern d’Espanya i enviat al Congrés dels Diputats.

Però per plantejar-nos el suport als pressupostos que el govern no ha aprovat i que no ha presentat a la Cambra, també voldríem saber si han renunciat a qualsevol deriva unilateral i il·legal. Perquè no voldríem donar estabilitat a un govern capaç de generar la pitjor de les inestabilitats.

No volem tornar enrere, senyor president.

No volem tornar al darrer quadrimestre del 2017.

No volem tornar als dies 6 i 7 de setembre de 2017, els justament anomenats dies de la infàmia pel llavors Lletrat Major del Parlament.

No volem tornar a decisions que van comportar la intervenció de les nostres institucions d’autogovern.

I fins que vostès no ens garanteixin que no tornaran a cometre aquells errors, no poden esperar de nosaltres cap mena de suport parlamentari.

I no em cansaré de dir que no deixa de ser curiós que vostès vulguin que parlem d’un projecte de pressupost que no han aprovat com a govern ni presentat a la Cambra.

Aquesta compareixença seva d’avui, senyor president, no pot substituir el preceptiu debat de totalitat dels pressupostos.

I nosaltres no volem participar d’una burla a les institucions que són de tots.

Un debat de pressupostos és un debat de pressupostos. Avui vostè ens hauria d’explicar per què no els han aprovat, i per què, segons sembla, no pensen portar-los a debat i votació al Parlament.

Ens diuen que això que han penjat a la web serien uns pressupostos expansius, però no és cert, són inferiors al que ja sabem que es va gastar l’any passat. Pressupost executat el 2018, 26.500 milions d’euros, contra 26.100 milions d’euros previstos en els pressupostos virtuals.

No incorporen els recursos necessaris per contribuir a finançar les escoles bressol, uns 80 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per rebaixar les taxes universitàries, uns 100 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per posar a disposició dels que els necessiten els 5.000 llits buits de residències, uns 56 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per activar un pla de retorn als joves que s’han vist obligats a marxar, uns 5 milions d’euros.

Tampoc incorporen els recursos necessaris per impulsar un potent pla de xoc per reduir les llistes d’espera, uns 92 milions d’euros.

Tampoc no sabem si dedicaran els 200 milions d’euros necessaris per complir els compromisos adquirits amb els metges i professionals de l’ICS i de la concertada.

No, aquest projecte virtual de pressupostos no ens convenç. No respon als problemes reals dels catalans, està mancat d’ambició. Fins i tot gosa reduir els recursos dedicats al foment de la necessària política industrial del país.

Però el que és més rellevant és precisament que es tracta d’un projecte virtual. I els problemes reals requereixen d’un pressupost real que, pels que ens ha dit, el seu govern no s’atreveix a presentar.

O no confien en la bondat del projecte, o no es creuen les xifres, o temem que quedi en evidència que no tenen una majoria per governar.

Perquè com ja hem dit, si no té majoria per aprovar uns pressupostos el que ha de fer és plantejar una qüestió de confiança, com va fer el president Puigdemont, o convocar eleccions com ha fet el president Sánchez.

Quines qüestions caldria abordar des d’uns pressupostos reals?

El combat contra les desigualtats, el canvi de model productiu assegurant la competitivitat i la sostenibilitat i fer-ho en un marc d’estabilitat pressupostària que incorporés una reforma fiscal justa.

Volem uns pressupostos per a la recuperació social, amb una despesa social que beneficiï amplis sectors de la població, especialment els que més ho necessiten. I per això nosaltres no entenem que vostès hagin bloquejat el debat sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat presentats pel govern presidit per Pedro Sánchez.

Volem uns pressupostos capaços d’afrontar els grans reptes i les febleses del nostre model productiu, incrementant la seva sostenibilitat econòmica i ecològica.

I amb un nivell d’ingressos públics més proper als països del nostre entorn, sense incrementar la pressió fiscal a la immensa majoria de la nostra societat.

Volem uns pressupostos útils per a la ciutadania, per a la immensa majoria, per a les classes mitjanes i treballadores, especialment colpejades per la crisi econòmica que hem patit. Volem uns pressupostos que promoguin la igualtat d’oportunitats i que lluitin contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.

Volem uns pressupostos que contribueixin a un creixement econòmic sòlid i sostenible, a unes infraestructures al servei de la mobilitat i el progrés econòmic i social, a l’impuls a procés de recerca, desenvolupament i innovació, a l’enfortiment del nostre sistema universitari. Uns pressupostos que contribueixin al necessari procés de transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic.

Volem enfortir els serveis públics, especialment els serveis de salut i educació.

Volem enfortir també el nostre sistema de seguretat, dotant de més recursos la nostra policia, els serveis d’emergència i els bombers.

Volem dotar adequadament els programes contra la violència masclista, de suport a les persones amb discapacitat, de foment del reequilibri territorial i d’impuls al sector agroalimentari

Però de tot això només estarem en condicions de debatre amb tot el rigor necessari si vostès aproven un projecte de pressupostos i el porten al Parlament.

Compleixin amb les seves obligacions.

Facin honor a la seva responsabilitat.

Respectin les institucions i, senyor president, sobretot, governin, governin respectant el marc legal, governin pensant en el conjunt dels catalans i les catalanes, governin defensant els interessos del país.

I si no es veuen en cor de fer-ho, o no tenen una majoria suficient per fer-ho, donin la paraula a la ciutadania.

 

Pregunta al president

[enllaç al vídeo]

President,

Quan pensa presentar al Parlament el projecte de pressupostos per al 2019 per tal de ser debatut i votat per la Cambra?

 

Repregunta:

La meva pregunta era ben senzilla, la resposta em sembla que no.

El seu govern no va aprovar dilluns l’avantprojecte de pressupostos. L’han penjat a la web. Això sí. A la república virtual li correspon un govern virtual i uns pressupostos virtuals. Però jo li pregunto pel pressupost real, un pressupost aprovat pel Govern i entrat al Parlament perquè pugui ser debatut i votat.

La meva pregunta roman sense resposta. Perquè les xifres no poden ser virtuals perquè els problemes de la gent de Catalunya no són virtuals. Hi ha llistes d’espera, hi ha barracots escolars, hi ha un compromís parlamentari de rebaixar les taxes universitàries, hi ha compromisos adquirits amb els treballadors públics, amb els metges i professionals de l’ICS i de la sanitat concertada, amb el finançament de les escoles bressol. I són problemes que no poden esperar.

Vostès des de 2010 no han presentat mai els pressupostos en temps i forma, desatenent així una de les seves obligacions institucionals bàsiques. I el seu govern no és una excepció. Probablement perquè ens volen dir novament que serà el darrer pressupost autonòmic, cosa que mai s’ha complert.

Però jo li pregunto, per què no han aprovat el pressupost encara al Govern?

És que no es creuen les xifres que pengen al web?

És que hi ha diferències entre vostès? Perdoni que especuli, però alguna raó hi deu haver.

No és cert que no es puguin presentar els pressupostos si no hi ha garanties que siguin aprovats.

Expliqui-li al president Pedro Sánchez. O al president Puigdemont i al vicepresident Junqueras, que van veure com el Parlament els hi rebutjava el projecte de pressupostos.

És clar, si els pressupostos són rebutjats cal convocar eleccions com ha fet el president Sánchez, o presentar una qüestió de confiança com va fer el president Puigdemont.

Però hi ha una qüestió prèvia i fonamental: cal presentar el projecte de pressupostos a la Cambra.

Aquesta és la seva obligació institucional.

Li demano que no contribueixi a desprestigiar encara més les nostres institucions d’autogovern. Faci el favor de governar. Faci el favor de presentar al Parlament el projecte de pressupostos. Faci’ns una previsió d’ingressos i despeses. Digui quines són les prioritats de les polítiques públiques que pensa desenvolupar el Govern. I si no pensa governar, deixi-ho córrer president.

 

Presentació de Meritxell Batet a Barcelona Tribuna

PRESENTACIÓ DE MERITXELL BATET A BARCELONA TRIBUNA (25.02.2019)

Amb Meritxell Batet, el PSC i els catalans i catalanes, disposem d’una catalanista i una federalista convençuda. En ella hi trobem la millor contribució per resoldre el problema català i la crisi territorial espanyola.

Aquesta vocació catalanista i federalista li ve de formació, de professió i sobretot per convicció.

Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va esdevenir professora de Dret Constitucional de la mateixa universitat.

És Secretaria d’Impuls Federal de l’executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya.

La seva activitat acadèmica, les seves recerques i publicacions han estat dedicades al coneixement de les administracions públiques i el federalisme.

Aquesta formació acadèmica li va ser especialment útil per dirigir la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.

Però, a més d’aquesta qualificació intel·lectual de Meritxell Batet voldria ressaltar altres qualitats que caracteritzen la Ministra de Política Territorial i Funció Pública.

  • La tranquil·litat en els moment difícils
  • La tenacitat
  • La capacitat d’anàlisi
  • La seva aposta pel diàleg i l’entesa

Meritxell Batet, encarna com ningú a la seva praxi aquest catalanisme ambiciós que vol una Catalunya de primera en una Espanya federal.

Aquestes característiques són avui molt adequades pel nostre  projecte socialista  que busca el “Diàleg, negociació i pacte” per trobar una sortida al cul de sac en la que ens ha endinsat l’independentisme, amb l’ajut inestimable d’una dreta reaccionària incapaç de dialogar.

El caràcter de Meritxell batet s’ha forjat amb sacrifici, constància i treball al llarg de la seva vida.

Compaginant els estudis de dret treballant de cangur, donant classes i de cambrera.

Entre els estudis i les feines per ajudar a casa. També a l’institut i la universitat tenia temps per a la reivindicació estudiantil, ser delegada del seu curs i inclús a la universitat fundar un sindicat d’estudiants.

Va poder, com molts joves de la seva generació, tirar endavant amb molt d’esforç, sacrifici i beques.

De l’acadèmia i la recerca dona el pas a la política. Passa a treballar amb l’aleshores primer secretari del PSC Narcís Serra

L’any 2004, de la mà de José Montilla, va donar el salt com a Diputada per Barcelona al Congrés lloc que ha ocupat fins al seu nomenament com a Ministra quan va deixar l’acta per dedicar-se en cos i ànima al ministeri.

En aquesta trajectòria com a legisladora Meritxell Batet ha sigut membre de la direcció de grup socialista al Congrés i també un dels puntals amb les relacions entre el PSC i el PSOE formant part de la Comissió Executiva federal de la nostra organització germana.

Meritxell Batet ha estat la número 2 de Pedro Sánchez per Madrid a les eleccions generals de 2015 i cap de llista per Barcelona a les eleccions generals de 2016, responsabilitat que vol tornar a exercir en les properes eleccions del 28 d’abril.

L’experiència política de Meritxell Batet, la seva actitud i els seus coneixements són imprescindibles perquè sigui avui una de les persones claus en el govern de Pedro Sánchez en un dels reptes més difícils que té aquest país des dels inicis de la democràcia que és trobar una sortida dialogada a la situació que viu Catalunya. Un diàleg que només pot produir-se en el marc de la legalitat.

Una situació a Catalunya que ens ha deixat una societat profundament dividida, una economia afeblida, unes institucions intervingudes, problemes socials desatesos i una feixuga hipoteca en forma de procediments judicials oberts.

Catalunya ho té tot. Té les millors cartes de la baralla.

Treballadors i treballadores formats, sindicats disposats a negociar, emprenedors amb projectes, empresaris i empreses disposats a invertir, una ubicació geogràfica estratègica en el marc espanyol i europeu, una projecció mediterrània, una capital com Barcelona, ho tenim tot per ser un país de primera.

És inexplicable que amb tants “trumfos” haguem jugat tan malament les nostres cartes. I això és el que hem de fer.

Costa menys dir-ho que fer-ho. Però, ha de tornar l’encert, l’audàcia, el somriure i l’optimisme a les nostres formes de fer política.

Necessitem gent amb coneixement, experiència i capacitat de govern. Gent com Meritxell Batet.

No necessitem gent més preocupada per fer avançar la seva causa partidista que el país en el seu conjunt.

No necessitem gent més preocupada pels gestos i per la imatge que pels resultats.

No necessitem gent incapaç d’assumir plenament les seves responsabilitats institucionals.

No necessitem gent que ens faci perdre complicitats i amistats ofenent de forma gratuïta la resta dels espanyols i els representants de les institucions de l’Estat.

No necessitem gent que visqui del conflicte, sinó gent compromesa amb la solució del conflicte. Gent com Meritxell Batet.

Necessitem gent que no vagi saltant d’un escenari polític a un altre en funció d’interessos partidistes.

I no se’ns hi ha perdut res a Waterloo.

En una democràcia com la nostra, la decisió està en mans dels ciutadans. I la primera decisió transcendent que tenim entre mans és decidir qui governarà Espanya els propers anys. És una decisió que hem de prendre entre tots i totes el proper 28 d’abril.

L’escenari està més obert que mai. La demoscòpia no és capaç de predir el que passarà

Tot pot passar, tot és possible

  • Ha passat que tenim Trump de president d’EUA, i es deia que no era possible.
  • Ha passat que tenim Bolsonaro president de Brasil, i es deia que no podia ser
  • Ha passat el Brexit, i es deia que era impensable
  • Ha passat el pacte a Andalusia de PP, Ciutadans i Vox, i ningú ho havia imaginat. I els tres partits han segellat un pacte de sang a la plaça d’Orient de Madrid.

També ha passat que ERC i PDCAT han sumat els seus vots als de les dretes per bloquejar els pressupostos més socials i progressistes, i millors per Catalunya dels últims anys.

A Catalunya tenim un govern que ha renunciat a governar, que ha estat incapaç d’aprofitar la mà estesa al diàleg oferta pel govern de Pedro Sánchez i que fins ara no ha sabut revisar la seva estratègia equivocada.

Tot i les dificultats, seguim compromesos a un diàleg dins de la legalitat, seguim oposant-nos a polítiques equivocades i mancades d’ambició, aspirem a derrotar democràticament els que són incapaços d’aprofitar l’enorme potencial del nostre país i la seva gent en benefici de la construcció d’una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa.

I per fer aquesta feina tenim a homes i sobretot dones valentes i compromeses com Meritxell Batet.

Una dona dialogant.

Una dona treballadora.

Una dona amb experiència i capacitat provades.

Una dona per governar.

Meritxell, Ministra, tens la paraula.

Intervenció al Consell Nacional del PSC

INFORME POLÍTIC DE MIQUEL ICETA AL CONSELL NACIONAL DEL PSC (16.02.2019)

Vaig dir fa uns mesos en aquest Consell Nacional que el 2019 seria l’any de la gran batalla per la celebració d’eleccions municipals i europees. I apuntava que potser es produirien altres convocatòries. Doncs bé, ja en tenim una més: eleccions generals el proper 28 d’abril.

Fa uns dies hem vist al Congrés dels Diputats com els independentistes votaven amb PP o C’s per evitar que s’iniciés el debat del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

L’independentisme ha donat un triomf a les tres dretes de la plaça de Colón, o potser n’hauríem de dir Plaça d’Orient de Madrid. No sabem si no van poder, no val voler o no els van deixar pactar des de Waterloo. El cert és que la seva coincidència de vot amb la dreta ha fulminat la legislatura.

Mai vaig pensar que veuria com uns que s’omplen la boca dient que són els únics capaços de defensar el país renunciarien a 2.261 milions d’euros en inversió de l’Estat a Catalunya i un increment de 1.409 milions d’euros per a la Generalitat.

I no hem rebut resposta a cap de les següents preguntes:

  • Per què han renunciat a més de 2.200 milions d’euros d’inversió previstos per Catalunya aquest any 2019?
  • Per què han renunciat a ampliar els recursos de la Generalitat en 1.409 milions d’euros?
  • Que li diran als 000 aturats catalans de més de 52 anys que no tindran subsidi d’atur?
  • Com explicaran a 120.000 estudiants catalans que no veuran augmentada la seva beca per estudiar?
  • I quan comenci el nou curs escolar, quina explicació donaran a les 000 famílies a Catalunya que no podran rebre ajudes per material escolar durant les etapes d’escolarització obligatòria?
  • D’on obtindran recursos addicionals pels 5.100 menors a Catalunya que haguessin obtingut beques menjador per combatre la pobresa infantil?
  • Que els hi diran a les 000 persones, la majoria dones, que no podran beneficiar-se de l’augment de més de 2 milions d’euros pels programes dirigits a eradicar la violència de gènere que havien de gestionar els ajuntaments catalans?
  • Que li diran a més d’un milió de catalans que no veuran reduït el copagament farmacèutic?
  • I a les més de 143.000 persones que no podran beneficiar-se dels 18,5 milions d’euros de l’Ingrés Mínim Vital?
  • I a les 36.000 persones que no podran ampliar de 6 a 8 setmanes el seus permisos de paternitat?
  • I que els hi podran dir als i a les 27.000 cuidadors/es a Catalunya que no podran recuperar la seva cotització a la Seguretat Social?
  • Com explicaran, sobretot als joves, que Catalunya no podrà comptar amb 52 milions d’euros per al Pla d’Habitatge?
  • Per què han decidit renunciar a 149 milions d’euros en ajudes pel transport urbà i metropolità?
  • I als usuaris de Rodalies de Catalunya, com els explicaran que ja no podran comptar amb els més de 497 milions d’euros previstos en inversions?
  • I com explicaran que no hi haurà 320 milions d’euros d’inversió en el Corredor Mediterrani?

Mai el sectarisme polític havia fet tant de mal a Catalunya. Catalunya ha estat derrotada a Waterloo i els interessos dels catalans i les catalanes han estat traïts pel govern independentista.

El finiment sobtat de la legislatura impedirà també:

  • la reforma del Codi Penal per a considerar violació les agressions sexuals amb penetració.
  • La reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè el termini màxim de recerca no beneficiï als corruptes.
  • La regulació del dret a una mort digna.
  • La derogació de la Llei Mordassa.
  • La derogació de la reforma laboral.
  • La reforma del vot rogat dels residents a l’estranger.

El rebuig a tramitar el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat ha comportat la decisió d’anticipar les eleccions.

Aquesta ha estat una decisió molt encertada per part del president del Govern.

Decisió encertada d’un demòcrata. Quan qualsevol govern democràtic no pot aprovar els pressupostos cal que li doni la veu a la ciutadania.

Decisió encertada d’un governant. Perquè Espanya no pot perdre temps per confirmar un rumb dialogant i progressista.

En una sola decisió ha desmuntat les dues grans mentides de la dreta: ni s’aferra al poder, ni estat supeditat als independentistes.

I el panorama no pot ser més clar: o assegurem la continuïtat d’un govern dialogant i progressista, o accedeix al poder un govern reaccionari que fomentarà la crispació i l’enfrontament.

Avançar o retrocedir.

Construir una Espanya on hi càpiga tothom o fomentar una Espanya excloent.

El socialisme català ho té claríssim: no ens resignem a retrocedir quaranta anys.

Volem seguir treballant per fer una espanya millor, per recuperar la tolerància, el respecte, el sentit comú, el diàleg, la moderació, i per barrar el pas a la intolerància, la crispació i l’enfrontament.

Volem un país millor, amb un creixement econòmic sostenible, que generi ocupació de qualitat, que impulsi la transició ecològica i lluiti contra el canvi climàtic, que permeti sostenir l’Estat del Benestar, la millor sanitat i educació públiques, que lluiti per la igualtat de gènere i contra la violència de gènere, que garanteixi i millori el sistema de pensions i els drets laborals, que combati les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, que lluiti especialment contra la pobresa infantil, que enforteixi l’Estat de les Autonomies i no permeti el seu desballestament, que impulsi la regeneració de les institucions i combati sense treva la corrupció.

Volem seguir tenint un govern dialogant, progressista, feminista, ecologista i europeista.

Volem que Pedro Sánchez segueixi al capdavant del govern.

Per Catalunya. Per Espanya. Per Europa.

Pel país millor que volem seguir construint.

Ens en parlarà després Meritxell Batet.

Mostrem avui la nostra determinació total i absoluta per mobilitzar tot el vot progressista i moderat contra l’ascens de la triple dreta, intolerant, sectària i reaccionària. No donarem treva als adversaris del diàleg i la tolerància. No donarem treva als que pretenen retallar drets laboriosament obtinguts. No donarem treva a una dreta que ens vol fer retrocedir en drets socials, laborals i de gènere.

No s’hi val a badar després del que hem vist amb les victòries de Trump o de Bolsonaro, o després del que hem vist a Andalusia.

La dreta s’inventa un pretès govern Frank_enstein, però el que vol és amagar la seva voluntat de fer un govern Franco_enstein.

Si el 2008 dèiem: “Si tu no hi vas, ells tornen”, ara direm: “Si tu no hi vas, ells tornen més de dretes que mai”.

No ho permetrem, ens mobilitzarem per evitar-ho. I tenim la victòria a l’abast, no ens la deixarem arrabassar pels de la plaça d’Oriente.

*********************

Els nostres objectius de progrés requereixen sumar esforços a nivell municipal, regional, nacional, estatal i europeu.

Mai com els últims 20 anys ens estem jugant el futur a Europa. Un projecte que sembla haver perdut confiança en si mateix, que necessita una empenta en la bona direcció que els socialistes, socialdemòcrates i laboristes li volem donar.

La setmana que ve a Madrid el Congrés del Partit Socialista Europeu aprovarà el nostre Manifest de cara a les eleccions europees del proper 26 de maig. Un manifest que conté la nostra determinació en construir una Europa justa i igualitària, una Europa per a la majoria i no per a uns pocs, una Europa lliure i democràtica, una Europa feminista amb igualtat de drets per a tothom, una Europa sostenible que salvi el nostre planeta, una Europa progressista amb un pla per a la joventut, una Europa forta, motor d’un món millor.

Volem establir un nou contracte social amb la ciutadania europea. Una Europa de protecció de drets i de solidaritat. Una Europa que garanteixi una vida millor per a tothom. Estem lluitant per l’ànima d’Europa i pel nostre destí comú.

I per això vull saludar l’elecció del nostre company Javi López com a representant del PSC en la candidatura de tots i totes els socialistes d’Espanya.

Javi López ha impulsat amb fermesa l’Informe sobre la lluita contra les desigualtats per a impulsar la creació d’ocupació i el creixement. En aquest Informe aprovat pel Parlament Europeu es fixa la lluita contra les desigualtats com a condició prèvia per a la recuperació econòmica, la creació d’ocupació de qualitat i la cohesió social. En aquest Informe s’afirma que les polítiques d’austeritat no són una solució, que els perills i amenaces de les condicions laborals generen precarietat i baixos salaris, que l’accés a l’educació en l’etapa 0-3 és crucial per a garantir la igualtat, i que no es pot abaixar la guàrdia en la lluita contra el frau fiscal, els paradisos fiscals i el treball submergit.

Gràcies, Javi, per la teva feina. Junts guanyarem el combat per una Europa més unida, més forta i més social. Una Europa que recuperi l’ànima i l’empenta en la defensa dels seus valors fundacionals.

Companyes i companys, tenim unes bones perspectives de cara a les eleccions municipals.

Això es deu a la bona feina dels nostres alcaldes i alcaldesses, a la bona feina dels nostres regidors i regidores, i, a més, a diferència del 2015, les condicions són avui molt millors: la nova política s’ha fet vella molt ràpidament, la supeditació del món dels comuns a l’independentisme deixa el panorama més aclarit, Ciutadans ha abandonat qualsevol ambició socialdemòcrata i competeix amb PP i VOX per veure qui és més de dretes i més hostil al diàleg, el PP està en procés accelerat d’empetitiment, mentre l’independentisme, desorientat i dividit, es mostra incapaç de proporcionar governs estables i eficaços.

Tindrem més i millors candidatures. Però convé redoblar aquest esforç. Avui aprovem més d’un centenar de caps de llista. I tindrem, per primera vegada a la història, llistes a totes les capitals de comarca.

Fixem-nos un moment en el cas de Barcelona. Barcelona ha retrocedit des de que no la governem els socialistes i avui és un clam el desig de recuperar una Barcelona de primera. Ada Colau, que va arribar a l’alcaldia teòricament per resoldre el problema de l’habitatge, avui ha de reconèixer que mentre Jordi Hereu promovia 4.000 habitatges socials en quatre anys, ella només n’ha aconseguit 700. Ni ha sabut què fer amb el turisme, ni amb la mobilitat, i hem vist augmentar la percepció d’inseguretat ciutadana. Un fracàs total i absolut. Després Jaume Collboni ens en parlarà.

Una breu referència al judici que s’està celebrant al Tribunal Suprem. És un judici al que s’arriba pel fracàs de la política, per la incapacitat de dialogar del govern del PP i dels governs sobiranistes, i per decisions equivocades preses per l’independentisme en la seva deriva unilateral i il·legal de finals de 2017. Estem convençuts que la justícia exercirà la seva funció de forma independent i imparcial, i voldríem que el desenvolupament del judici no impedeixi seguir fent política per trobar solucions acordades

Lamentablement a Catalunya tenim un govern que ha renunciat a governar, que ha estat incapaç d’aprofitar la mà estesa al diàleg oferta pel govern de Pedro Sánchez i que fins ara no ha sabut reformular la seva estratègia. Seguirem compromesos a un diàleg dins de la legalitat, seguirem oposant-nos a polítiques equivocades i mancades d’ambició, aspirem a derrotar democràticament els que són incapaços d’aprofitar l’enorme potencial del nostre país i la seva gent en benefici de la construcció d’una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa.

Moltes gràcies!

 

Pregunta al president

Pregunta al president de la Generalitat, 6.02.2019

[enllaç al vídeo]

Quines han estat les raons per modificar els dispositius de seguretat de la presidència i els expresidents de la Generalitat?

*******************

Jo no vull debatre sobre com s’ha d’organitzar la seguretat de la presidència i dels expresidents. Però sí volia aprofitar aquesta pregunta per demanar-li que el Govern prioritzi les polítiques de seguretat que atenguin les necessitats reals de la ciutadania.

Fa ben pocs dies vaig mantenir una reunió amb tots els sindicats policials i també amb la plataforma Mossos SOS i allà els plantejaven diverses qüestions. Algunes d’elles que són reivindicacions sindicals que tindran cabuda suposo en el Consell de la Policia, però també hi havia una preocupació que em veig amb la obligació de traslladar. La sensació d’un excés de càrrega de treball, la manca d’efectius i de recursos. De vegades també la sensació de manca de suport. També la fugida de policies cap a les policies locals. Conviu aquest sentiment que dins el cos de Mossos – com bé coneix el conseller – està molt estès, amb un increment de la percepció de la inseguretat entre la ciutadania.

Certament governar és prioritzar, és decidir, i des del nostre punt de vista la prioritat no era tant el reformar l’àrea de seguretat de la presidència sinó en tot cas l’àrea de seguretat ciutadana, és a dir, les polítiques públiques adreçades a millorar la percepció de seguretat de la ciutadania. I per tant ens agradaria molt que utilitzés la seva resposta, si no és molt demanar, per afirmar el compromís del Govern amb la ciutadania, l’esforç per recuperar com més aviat millor el nombre d’efectius que estaven previstos a les lleis i el compromís de suport a la ciutadania i als municipis per fer front a aquells brots d’inseguretat que han portat entre d’altres coses a la creació en alguns llocs de patrulles de seguretat ciutadana que considerem que no són la millor fórmula d’abordar aquesta qüestió. Per tant, president, jo no li discuteixo la capacitat d’organitzar com tingui per convenient els serveis de seguretat de la presidència però sí ens agradaria un major compromís explícit en favor de la seguretat ciutadana que és la de tots.

Pregunta al president

Pregunta al president de la Generalitat, Miquel Iceta, president del Grup Parlamentari Socialistes – Units per Avançar

Dimecres, 23 de gener de 2019

[enllaç al vídeo de la pregunta]

[enllaç al vídeo de la repregunta]

Molt honorable president de la Generalitat.

En resposta al compliment d’un mandat parlamentari vostè va convocar el 16 de novembre l’espai de diàleg. En aquests moments ja hem rebut la convocatòria per a la següent reunió el dia ú de febrer. I la meva pregunta és la següent: ha pres o pensa prendre alguna iniciativa per tal que els grups que no van participar en la primera reunió de l’espai de diàleg puguin fer-ho a la propera?

President, si no l’he entès malament vostè diu que els ha enviat la convocatòria. Però jo anava una mica més enllà. Atès que l’altra vegada també els van enviar la convocatòria i no van venir, li preguntava si vostè pensava emprendre alguna iniciativa, alguna conversa directa seva amb els presidents d’aquests grups, per tal d’intentar que a la següent reunió hi poguessin participar.

Nosaltres som un grup parlamentari que estem absolutament compromesos amb la via del diàleg, creiem que no hi ha una altra solució pels problemes que tenim plantejats com a país i pels problemes del nostre autogovern i el nostre finançament. Per tant estem interessadíssims en què la seva iniciativa tingui èxit. I ens fa l’efecte que si es limita només a enviar una convocatòria ens trobarem en l’escenari que ens vam trobar en la primera reunió de l’espai del diàleg. I és per això que volia animar-lo, conscient de la dificultat de la qüestió, a fer alguna cosa més que enviar formalment la convocatòria.

És molt important que el nostre país rebi senyals del nostre compromís col·lectiu, de les nostres institucions i també dels grups, en aquest diàleg polític.

Sabem que serà complex però no trobem una altra manera d’avançar. Si volguéssim fer, que nosaltres ho volem, un canvi en profunditat del nostre sistema institucional, del nostre autogovern, ha de partir d’una proposta sorgida d’aquesta cambra amb un suport mínim d’almenys dos terços dels seus membres. Això és impossible sense el concurs de la majoria, per no dir tots, els grups d’aquesta cambra. I en concret, i no li  vull amagar, la nostra preocupació perquè el primer grup de la cambra no hagi participat d’aquest espai pel diàleg i creiem que seria important que vostè fes una gestió concreta, prengués una iniciativa política, per tal de posar les condicions perquè aquesta participació fos possible.

Intervenció davant del grup parlamentari

Intervenció del president del Grup Parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, a la reunió de grup

Parlament de Catalunya, 9 de gener de 2019

Companyes i companys,

Catalunya ha perdut molt el temps des de l’any 2012.

L’obsessió per un objectiu polític que no és compartit per una majoria dels catalans ha monopolitzat l’actuació dels nostres governants i ha deixat de banda l’acció de govern pròpiament dita, a excepció de retallades socials que caldria revertir.

No hem assolit ni més competències, ni més recursos. No s’han endegat grans projectes ni grans inversions.

L’únic que quedarà d’aquests anys de govern és un record de divisió social, de pèrdua d’oportunitats, de fracàs de la política, d’institucions intervingudes i de judicialització.

Els anys en què han coincidit governs del PP i governs independentistes no han estat bons anys ni per Catalunya ni per Espanya.

L’any 2019 no hauria de ser un altre any perdut per Catalunya. I això requereix d’una bona acció de govern i d’uns bons pressupostos.

El cert és que seguim tenint un govern que més que governar sembla limitar-se a defensar la causa de la independència i a solidaritzar-se amb els dirigents que tenen un judici pendent o que han abandonat el país per defugir l’acció de la justícia.

La nostra obligació és recordar al govern la seva obligació de governar. De governar per a tothom. De pensar en 7 milions i mig de catalans, no només en dos milions i escaig.

Hem de recordar al govern que gestiona un pressupost que supera els 38.000 milions d’euros. Que té més de 250.000 empleats públics. Que té 16.000 policies.

Que d’ell en depenen qüestions tan rellevants com la sanitat i l’educació públiques.

Que el nostre futur col·lectiu com a país i el nostre futur com a ciutadans depenen en gran mesura de l’encert de les polítiques públiques que té encomanades.

Que cal revertir les retallades.

Que tornem a necessitar més mestres, més mossos i més metges.

Que les nostres universitats necessiten més suport, com la recerca que es fa al país.

Que necessitem més política industrial.

Que massa gent s’ho està passant malament.

Que les polítiques d’infància no són prou potents, ni les polítiques socials prou ambicioses.

Que les empreses i les famílies del nostre país mereixen més atenció i suport. Com els diversos sectors econòmics, com la cura del medi natural, o el combat per la sostenibilitat o la lluita contra el canvi climàtic.

Que queda molt per fer per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, o per lluitar contra les desigualtats.

Que el nostre país necessita més ocupació estable i de més qualitat.

Que els i les joves necessiten més oportunitats i que encara queda molt a fer per garantir la igualtat entre homes i dones.

És hora de desvetllar energies, és hora d’aplicar recursos, és hora de desenvolupar polítiques públiques adequades.

És hora de governar.

I per governar cal estabilitat política, seguretat jurídica, i calen uns pressupostos adequats.

Necessitem més recursos i més marge financer.

I no ens cansarem de dir que la col·laboració amb l’actual govern d’Espanya serà més profitosa que un enfrontament eixorc.

Ben aviat sabrem si el govern de la Generalitat prioritza l’interès dels catalans i les catalanes sobre l’interès partidista.

Ben aviat sabrem si el govern de Catalunya afavoreix o fa impossible l’aprovació d’uns pressupostos generals de l’Estat que són bons pels catalans.

Uns pressupostos que són bons no només perquè incrementen els recursos a l’abast de la Generalitat.

Per cert, si no s’incrementen aquests recursos serà impossible que el nostre grup parlamentari entri a negociar els pressupostos de la Generalitat.

Uns pressupostos que no només són bons perquè Catalunya serà tractada amb justícia pel que fa al nivell d’inversió pública de l’Estat després de molts anys en que no ha estat així…

Són bons, sobretot, perquè capgiren la lògica de l’austeritat i de les retallades.

Incrementant el salari mínim, garantint el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, recordem que això afecta a 8.700.000 persones, 1.700.000 de les quals són catalanes.

Incrementant un 3% les pensions mínimes i no contributives, recuperant el subsidi d’atur pels majors de 52 anys, fent que els autònoms cotitzin en funció dels seus ingressos reals, incrementant el suport a les famílies més necessitades, incrementant el suport econòmic al transport metropolità.

No és d’estranyar que els sindicats s’hagin mostrat favorables a l’aprovació d’aquests pressupostos, també ho ha fet la patronal catalana, i molts opinadors sobiranistes. Ho ha fet també Andreu Mas Colell.

És evident que l’aprovació d’aquests pressupostos beneficiaria els catalans i el conjunt dels espanyols, donaria estabilitat i temps per intentar solucionar d’una forma acordada el problema que tenim entre mans.

Com deia la declaració de Pedralbes, tenim un problema polític que només serem capaços de resoldre a través d’un diàleg transversal, àmplies majories i seguretat jurídica.

La política espanyola amb respecte de Catalunya s’està instal·lant desgraciadament en una cruïlla decisiva: o diàleg o 155 perpetu. O segueix un govern socialista i dialogant, o arriba un govern fruit de l’aliança de les tres dretes amb polítiques regressives i la crispació com a resposta a la qüestió catalana.

Cap força política catalanista pot mostrar-se indiferent davant d’aquesta cruïlla. I tothom s’ha de fer responsable de les conseqüències dels seus actes.

Divendres el Consell de Ministres aprovarà el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat que havia estat negociat amb Podemos i les seves confluències. I dissabte mateix el president del govern els defensarà a Barcelona en un acte polític que marcarà també l’inici de la precampanya de Jaume Collboni.

El govern de la Generalitat i les forces que li donen suport hauran de definir-se. I a hores d’ara saben que l’opinió pública catalana s’ha decantat majoritàriament per donar suport a aquests pressupostos generals de l’Estat, per donar una oportunitat al diàleg.

Un diàleg que s’ha de produir també, i fins i tot diria que de forma prioritària, Catalunya endins.

Si el que es vol és canviar el marc institucional i el marc institucional només pot canviar a partir dels mecanismes i majories legalment previstos, només tenen sentit les propostes que puguin assolir el suport d’almenys 2/3 dels membres del Parlament.

I som molt lluny de tenir un acord tan ampli en qüestions relatives al nostre autogovern.

No hi ha dreceres. No hi ha decisions unilaterals que valguin. No hi ha camins fora de la llei.

Les constants apel·lacions a gestos i propostes per part del govern d’Espanya no poden amagar l’ou: sense un acord previ i àmpliament majoritari entre els catalans hi ha ben poca cosa a fer.

Un dels fruits del procés independentista ha estat la polarització, la divisió de la societat catalana. Per primer cop en molt de temps el primer partit català no prové de la tradició catalanista. I que quedi clar: no dic això per criticar Ciutadans, ho dic per posar en evidència la necessitat d’un diàleg entre les forces polítiques catalanes. Un diàleg que avui no s’està produint.

Cal recordar que la pròpia taula pel diàleg convocada pel president de la Generalitat no compta encara amb la participació de Ciutadans, el PP ni la CUP.

No atribuïm tots els problemes a les institucions i partit espanyols. Cal reconèixer també que sense un gran acord Catalunya endins no podrem avançar.

I per avançar cal voluntat i calen propostes. El nostre grup ha acreditat tenir la voluntat i ha acreditat també que té propostes.

Precisament en el marc de la taula pel diàleg convocada pel president Torra el nostre grup parlamentari va presentar el document “Catalunya 2019” en el qual reclamàvem “Diàleg per enfortir la convivència i recuperar consensos. Per avançar en l’autogovern, el progrés econòmic i l’impuls a les polítiques socials”.

I proposàvem sis grans objectius per cercar el consens.

  1. Assegurar la convivència, el pluralisme en l’espai públic i la neutralitat de les institucions.
  2. Garantir el respecte a la legalitat i a l’actual marc institucional, fins que no hi hagi el necessari consens per reformar-lo a través dels mecanismes i les majories establertes.
  3. Desbloquejar les institucions, evitar erosionar-les creant organismes paral·lels i refer consensos.
  4. Prioritzar el desenvolupament econòmic, la igualtat d’oportunitats i el combat contra la pobresa i l’exclusió social
  5. Obrir el debat sobre la millor manera d’enfortir l’autogovern i millorar el finançament, i sobre els procediments per acreditar un suport ciutadà majoritari a l’acord al qual s’arribi.
  6. Aprofundir en el diàleg amb el govern d’Espanya per avançar en la resolució dels problemes pendents.

Seguirem treballant per fer avançar aquest diàleg i aquests consensos. I ho farem parlant amb tothom, fent propostes, escoltant les propostes dels demés i, sobretot, intentant servir amb eficàcia la societat a la que ens devem.

Mentrestant, al Parlament seguirem exercint la nostra tasca d’impuls i control a l’acció del govern. Cal recordar que de les tres lleis aprovades en el que va de legislatura, dues ho van ser a proposta nostra. Projectes no ens en falten ni tampoc la il·lusió i l’empenta per construir un país millor al servei dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Moltes gràcies.