Category Archives: Intervencions públiques

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 18 de desembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable President de la Generalitat. Aprofito la pregunta per desitjar al conjunt de la Cambra i a tot el país unes bones festes i un magnífic 2020.

Segons dades oficials els Expedients de Regulació d’Ocupació han augmentat un 38%, afectant 6.470 persones, dades que estan per sobre de la mitjana espanyola que ha estat del 25% en el mateix període. Voldríem saber quina és la seva opinió al respecte i què pensa fer el govern per assegurar el futur la nostra indústria?

*****************

Gràcies senyor president. Potser a diferència d’altres sessions del control m’agrada el to i el contingut del que diu i per tant ho vull subratllar.

Però nosaltres tenim alguns dubtes sobre la capacitat del govern d’entomar les dificultats de sectors industrials del país.

I és veritat que vostè parlava de la necessitat d’augmentar recursos però és que hem de recordar que els recursos que s’adrecen a les polítiques industrials no paren de baixar des de 2012.

I tampoc sabem veure una reacció adequada del govern davant de les notícies preocupants que afecten el sector industrial.

I efectivament són problemes que afecten empreses tant rellevants com Nissan, o els que citava Jèssica Albiach de l’empresa Continental de Rubí, que és una multinacional de l’automoció que està precisament en crisi intentant adaptar-se als vehicles elèctrics i als nous reptes de la sostenibilitat.

També d’altres empreses rellevants han estat mencionades: General Cable, Sada o Bayer, i no hem sabut trobar per part del govern una reacció proporcional a la preocupació que generen i a l’afectació sobre els seus treballadors.

Vostè ja s’ha avançat a dir-ho i ho celebro. Cal reactivar el Pacte per la Indústria, que corre el risc de quedar-se només en paper. I efectivament això implica dotar-lo econòmicament de forma ambiciosa.

Ja que semblen decidits a augmentar la pressió fiscal sembla lògic que part dels recursos suplementaris que es puguin obtenir es dediquin a evitar que la nostra base industrial s’empetiteixi.

President, governi, avanci’s als problemes, entomi les responsabilitats. I si necessita la nostra col·laboració demani-la perquè, des del nostre punt de vista, està en joc el futur.

Discurs de cloenda del 14è Congrés del PSC

INTERVENCIÓ EN LA CLOENDA DEL 14è CONGRÉS DEL PSC, 15.12.2019

Presidenta, membres de la Mesa,

Delegats, delegades,

Convidats, convidades,

Hem fet un magnífic Congrés.

Hem mostrat a la societat catalana i al conjunt dels espanyols que a Catalunya hi ha una alternativa al desgavell actual. Que hi ha un camí per superar el fracàs de l’independentisme.

Que a Catalunya hi ha un partit sòlid, coherent, fiable, unit, molt unit, que proposa un altre rumb pel nostre país.

Un nou rumb que ens allunyi de l’escenari de confrontació i declivi al que ens han portat els successius governs independentistes.

Un rumb que ens porti a unir als catalans i les catalanes en objectius que ens permetin avançar junts, que facin de Catalunya un país guanyador.

Mireu,

El PSC proposa als catalans que abandonem la política de la queixa, el greuge, el victimisme i la confrontació.

Que aixequem el cap i construïm junts el futur que volem, el país que ens mereixem.

Al llarg de tres dies hem treballat per a oferir als catalans el nostre projecte de futur.

  • Un projecte per guanyar en progrés econòmic.
  • Per guanyar en justícia social.
  • Per guanyar en feminisme.
  • Per guanyar en qualitat ecològica.
  • Per guanyar en unitat civil.
  • Per guanyar en cohesió social.
  • Per guanyar en autogovern.
  • Per guanyar en finançament.
  • Per guanyar en reconeixement, en respecte, en convivència.

En definitiva, un projecte per canviar el present i per guanyar el futur. Un futur que torni a situar Catalunya com a actor de primera línia en el progrés d’Espanya i d’Europa.

Per això hem de superar divisions, frustracions i enfrontaments.

Perquè, amigues i amics, la història ens demostra que quan les societats estan unides internament ningú les pot dividir des de fora, i que si tanquem les divisions internes podem convertir els reptes d’avui en oportunitats per demà.

I per fer tot això que proposem,

  • ens avala la nostra història i el que hem aportat a Catalunya.
  • ens avalen els nostres equips i les nostres idees:
  • el que hem fet i fem als Ajuntaments.
  • el que vàrem fer al govern de Catalunya amb els presidents Maragall i Montilla.
  • el que vàrem contribuir a fer des del govern d’Espanya amb Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez.
  • i el que farem ara al govern d’Europa amb Josep Borrell.

No hi ha cap altre partit polític a Catalunya que tingui un full de serveis al país, al servei dels catalans i de les catalanes i del conjunt dels espanyols com el PSC. Cap ni un. Ni abans, ni ara.

Mireu,

Com us deia ahir, hem estat capaços de superar una profunda crisi i d’esdevenir el segon partit de Catalunya.

Hem recuperat un paper central en la política catalana i espanyola.

I ara la nostra ambició per Catalunya, la nostra ambició de ser útils a la ciutadania, ens impulsa, gairebé diria que ens obliga a esdevenir el primer partit del país i encapçalar el govern de Catalunya.

Sí, ho dic sense embuts: vull esdevenir el proper president de la Generalitat !

Estem farts de perdre temps i energies.

Estem farts de frustracions i divisions.

Estem farts que es cavin trinxeres i s’aixequin murs; nosaltres el que volem és estendre ponts.

No acceptem l’alternativa que pregonen alguns entre independència o barbàrie.

Catalunya necessita canviar de prioritats, necessita canviar de govern, necessita canviar de president.

Catalunya necessita un president que governi per a tots els catalans i no un president com el que tenim, que només governa pensant en els que comparteixen les seves idees.

Un president que mobilitzi tot el potencial del país, totes les persones, tot el talent i totes les capacitats de la nostra societat.

Catalunya necessita un president que cridi a l’entesa, i no a la confrontació i la polarització.

Un president que defensi la convivència, el respecte, i la legalitat.

Un president que sàpiga que els períodes més foscos de la història, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, s’han produït quan l’imperi de la llei ha estat menystingut o ignorat.

Vull recordar, perquè les comparteixo, les paraules de l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan deia que el bressol d’Europa es la filosofia grega i el Dret Romà, i que l’Imperi de la llei es la nostra millor eina per a defensar la llibertat i protegir els més vulnerables, i que no pot haver-hi cap pas enrere en la defensa  d’aquest principi.

Mai no deixaré d’insistir en que els catalans necessitem un govern centrat en resoldre els problemes de la gent.

La prioritat han de ser les persones i les seves necessitats.

És evident que des de 2012 la deriva independentista ha dividit la societat, ha fracassat en els seus objectius i ha perjudicat els interessos del país i la seva gent, sense obtenir cap avenç concret.

Avui estem pitjor que a l’inici del procés. No tenim més competències, no tenim més finançament, ni més projectes, ni més empenta, ni més inversions.

Per això hem reiterat la nostra proposta:

  • respecte als altres,
  • diàleg com a forma de construir els acords entre els que pensen diferent,
  • unitat civil
  • i cohesió social.

aquesta és la nostra alternativa al rotund fracàs de l’independentisme.

Amigues i amics,

El nostre és un gran país, però pot ser encara un país millor si encertem les prioritats. Aquest és el nostre objectiu.

El nostre país ho té tot:

  • gent treballadora que s’esforça cada dia,
  • emprenedors i emprenedores amb projectes,
  • empresaris i empresàries disposats a arriscar,
  • sindicalistes reivindicatius però capaços de negociar i d’arribar a acords,
  • bons i bones mestres, metges, metgesses, professionals de la seguretat, i servidors i servidores públics.
  • Tenim un magnífic clima, una situació geogràfica privilegiada, tradició industrial I bones infraestructures. I les tindrem encara millors quan José Luis Ábalos tingui el pressupost que alguns, de forma molt equivocada i temerària, van rebutjar.
  • Tenim una societat viva, capaç de mobilitzar-se per causes nobles com defensar la sanitat pública, lluitar contra la violència masclista, l’homofòbia o reivindicar la igualtat de gènere.

Ho tenim tot.

Però no podem badar.

Cal que juguem bé les nostres cartes. Cal deixar enrere la confrontació i tornar a apostar per la col·laboració.

Cal deixar enrere la divisió entre catalans per assolir grans acords que garanteixin el progrés de tots.

Anant junts potser no anirem tan ràpid o tan lluny com alguns voldrien, però anirem ben segurs i no retrocedirem com ha succeït en els darrers anys ni deixarem ningú enrere.

Tenim la immensa sort de viure a Europa i en una economia social de mercat, el model europeu al que moltes pobles del planeta aspiren, i en el que, perquè continuï el progrés, cal conciliar un correcte funcionament del mercat amb les exigències socials per a mantenir-lo com el sistema que fa més feliços als ciutadans.

Reivindiquem el model europeu: democràcia, economia de mercat i Estat del benestar.

Això sí, una economia de mercat que asseguri què l’economia estigui al servei de la gent i no la gent al servei de l’economia.

Amigues i amics,

El full de ruta que ha traçat el PSC per a tornar l’esperança als catalans és un camí clar i factible:

  • Impulsar una Catalunya unida en la diversitat i ben governada, assegurant el reconeixement de la seva realitat nacional, que és plural, enfortint l’autogovern, millorant el finançament, fomentant el reconeixement de la diversitat d’Espanya, i promovent la participació activa en les decisions de les polítiques de l’Estat i de la Unió Europea.
  • Garantir el progrés econòmic i la creació de llocs de treball dignes i estables, apostant pel talent, el coneixement i la capacitació, per una escola pública de qualitat, i pel suport a les Universitats i a la recerca.
  • Assegurar la justícia social, millorant els serveis de salut i de serveis socials, consolidant el sistema de pensions, promovent habitatge assequible i barris amb una bona qualitat de vida, i garantint la inclusió de tothom en una societat d’oportunitats.
  • Fomentar un desenvolupament econòmic i territorial sostenible, abordant l’emergència climàtica i la transició energètica des d’una perspectiva ecologista, impulsant l’avenç tecnològic i la transformació digital, i assegurant l’equilibri territorial per una Catalunya ben cohesionada que no oblidi la necessària reactivació de les comarques que estan perdent població.
  • Promoure la igualtat de gènere de forma real, efectiva i transversal. Volem que els valors feministes impregnin totes les polítiques públiques. Els drets, les llibertats i les oportunitats de les dones no són negociables, com no ho és una lluita aferrissada contra la violència masclista.

Amigues i amics,

Avui, quan torno a anunciar que aspiro a ser president de la Generalitat, vull prendre davant de tots vosaltres i de tots els catalans, dos compromisos personals: no enganyar la societat catalana i no dividir-la.

Prou mentides, prou frustracions, prou confrontació.

Vull ser president per evitar la divisió entre els catalans.

Vull ser president per evitar el trencament entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Vull ser president per utilitzar totes les energies, tots els recursos i tot el talent del país per millorar la situació econòmica, per crear riquesa i per reduir les desigualtats.

Vull estendre la mà a l’esquerra i al centre, a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes.

Vull recuperar aquella vella idea del catalanisme segons la qual units avancem i dividits retrocedim.

Que és molt millor l’acord que el conflicte.

Que negociar no és renunciar ni rendir-se, és avançar.

Vull convèncer els catalans que necessitem àmplies majories per a l’acord i el canvi.

Per acordar un Pacte d’Estat per a Catalunya que garanteixi:

  • Un autogovern més sòlid.
  • Millor finançament.
  • Una Espanya federal en la que una Catalunya estimada i respectada se senti còmoda i protagonista.

No volem la independència: el que volem es més i millor Catalunya.

I volem un mecanisme perquè la ciutadania pugui acceptar o rebutjar aquest Pacte.

No volem votar per dividir-nos en faccions irreconciliables.

No volem una societat esquinçada entre guanyadors i perdedors.

Volem votar un acord.

__________________________________________

Compañeras y compañeros,

Iniciamos este congreso recordando a Jordi Solé Tura y reivindicando la Constitución de 1978, de la que estamos tan orgullosos, porque ha permitido la España democrática y moderna en la que hoy vivimos.

Y también defendemos la Constitución porque ha posibilitado que los catalanes tengamos el mayor grado de autogobierno y desarrollo que hemos tenido nunca en la historia.

__________________________________________

Vull ara reiterar els compromisos que vaig prendre quan em vàreu elegir com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Vull un país lector. Un país de biblioteques, mediateques i arxius del segle XXI. De persones cultes que tenen accés al teatre, el cinema, la música i l’art.

Vull un país de ciència. En el que floreixin les universitats i treballin a gust els investigadors i investigadores.

Vull un país sà i ben alimentat. Que cuidi l’alimentació dels nostres fills i filles.

Vull un país per a nens i avis. Amb casals, llars d’infants i ludoteques. Un país on ningú no tingui por d’envellir en solitud.

Vull un país per caminar i descobrir. Amb ciutats a la mida de les persones i turistes que ens visitin i ho facin des del respecte i el civisme. Un país que cuidi la terra i el territori, la qualitat de l’aigua i de l’aire.

Vull un país digital. Capdavanter en economia digital, cooperativa i col·laborativa. Un país capdavanter en innovació i sectors industrials i de serveis avançats.

Vull un país obert i participatiu. De voluntaris i persones compromeses. Un país acollidor capaç d’aprofitar i potenciar totes les energies, tot el talent. Un país d’entitats, associacions i fundacions.

Vull un país en el que a igual feina correspongui igual salari. Un país que persegueixi l’explotació laboral. Un país de treballadors autònoms i emprenedors que generin i redistribueixin riquesa.

Vull un país ben connectat. Amb ports, aeroports, trens i carreteres de primera. Un país en el que el dret a la mobilitat sigui real, i la sostenibilitat i la transició ecològica siguin objectius permanents.

Vull un país segur. Per a les dones, els infants, pels més grans, per a les persones amb discapacitat, per a tothom. Sense violència masclista ni homòfoba.

En definitiva,

Vull un govern que estigui a l’alçada de la gent.

Un país del que ens sentim orgullosos.

Un país que ofereixi un futur segur per a tothom, lluny de pors, incerteses i radicalismes.

Amigues i amics,

Avui el PSC s’ofereix novament al conjunt de la societat catalana.

A tots aquells i aquelles que, pensin com pensin, creuen que hem de canviar de rumb.

Als que saben que el conflicte no porta enlloc.

Als que volen diàleg, negociació i pacte.

Als que creuen que estem en condicions de tenir un país millor, el país que ens mereixem.

A tots ells i a totes elles ens adrecem.

I jo us dic avui que no els fallarem si ens fan confiança!

Moltes gràcies!

Acceptació de l’elecció com a primer secretari

DISCURS ACCEPTANT L’ELECCIÓ COM A PRIMER SECRETARI EN EL 14è CONGRÉS DEL PSC, 14.12.2019

 

Companyes i companys, amigues i amics,

Gràcies.

[Got To Be Real. Cheryl Lynn. Carrie Bradshaw. Sarah Jessica Parker. Tornar-se a aixecar.]

Gràcies pel vostre suport, gràcies pel vostre alè, gràcies pel vostre esforç, gràcies per ser-hi, sempre, en els moments bons, que algun hem tingut últimament, i en els moments difícils, que no ens han faltat com deia ahir en presentar l’informe de gestió.

Abans de seguir vull esmenar un oblit inexcusable de la meva intervenció d’ahir: no vaig esmentar d’entre els companys i companyes que ens han deixat en aquest mandat a l’enyorada Carme Chacón.

Vull reiterar un especial agraïment a tots aquells socialistes, afiliats amb carnet o simpatitzants sense carnet, que mantenen la flama viva en pobles, ciutats i comarques on identificar-se com a socialista és, per dir-ho clar, un acte de coratge.

De vegades, quan he visitat les agrupacions i he tingut ocasió de parlar amb molts de vosaltres que feu política a determinades comarques he pogut comprovar com sou víctimes d’unes actituds intolerants, fins i tot bel·ligerants, que conformen un clima social asfixiant.

Per això, una de les meves prioritats com a Primer Secretari ha estat, i seguirà sent, lluitar amb totes les meves forces per acabar amb aquesta situació amb un canvi de govern, de prioritats i una aposta clara pel retrobament entre catalans. Per unes institucions de tots i no al servei del projecte d’alguns. Refent consensos trencats. Recosint el país. Assegurant respecte per tots, i reconciliació entre tots.

Jo no vull que ningú hagi d’amagar o dissimular que és socialista. Que ningú hagi d’amagar o dissimular les seves idees, siguin quines siguin.

No acceptaré que els intolerants, els que no respecten les persones que no pensen com ells, imposin les seves idees per mètodes intimidatoris.

No acceptaré que els que se senten posseïdors de la veritat ens imposin el seu dogma als demés. No, No i No.

I demano als independentistes demòcrates, que afortunadament són molts, que ens ajudin a aconseguir-ho.

Quan els més radicals deixin de tallar carreteres animats per Quim Torra, quan deixin de cremar contenidors, quan deixin de sabotejar els transports públics, nosaltres seguirem estant aquí, defensant les nostres idees, defensant la gent que no té qui la defensi dels poderosos.

Per cert, els poderosos no són només els que tenen molts diners. Els poderosos també són els que tenen la capacitat de controlar i manipular la informació o els que emparant-se en una majoria suposada o real volen silenciar els que no pensen com ells.

 

Companyes i companys, amigues i amics.

L’herència política que han deixat els presidents Mas, Puigdemont i Torra és un país dividit i, més que dividit, enfrontat.

I, a més d’enfrontat, és un país sense rumb, i no té un govern que es preocupi de gestionar amb solvència els problemes i necessitats que tenen les persones.

Recompondre la fractura, tornar a recosir el país i proporcionar-li un govern que governi per a les persones concretes és la raó fonamental per la qual m’he tornat a presentar com a candidat a la primera secretaria.

Com deia en la carta mitjançant la qual vaig formalitzar la meva candidatura, em sento amb la força, em sento amb l’experiència i tinc la il·lusió de portar de nou el partit socialista a ser el primer partit de Catalunya; el partit per recompondre l’espai catalanista no independentista i d’esquerra i centre esquerra per tornar a governar Catalunya, per governar per a tothom, sense renunciar a influir a Espanya ni a Europa.

El meu somni és que els socialistes catalans i les socialistes catalanes puguem ser útils a les persones actuant des dels governs locals, des de la Generalitat, des del govern d’Espanya i des de la Comissió Europea.

Avui ja som útils als ciutadans en els governs locals, bé liderant els ajuntaments amb magnífics alcaldes i alcaldesses en moltes ciutats o governant en coalició; amb una menció especial a la nostra potent presència a la ciutat de Barcelona encapçalats per Jaume Collboni i el lideratge de Núria Marín a la Diputació i d’Antonio Balmón a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Josep Borrell dirigeix la política exterior i de seguretat de la Unió Europea, després d’haver liderat la política exterior espanyola.

Meritxell Batet presideix el Congrés dels Diputats.

Ben aviat, tornarem a tenir presència en el Consell de Ministres que presidirà Pedro Sánchez.

I, quan es celebrin les eleccions a Parlament de Catalunya, tindrem l’oportunitat de formar govern a la Generalitat. Sé que la tindrem i us vull demanar que ens preparem per a competir, per guanyar i per governar amb acords al servei dels catalans.

Perquè, companyes i companys, amigues i amics, aquesta és la nostra realitat i la nostra ambició.

Som un partit per arreglar coses, per resoldre problemes de la gent i això només es pot aconseguir governant.

Avui ens governa a Catalunya un mal govern, encapçalat per un president que atia el radicalisme.

Catalunya ha passat de ser la locomotora d’Espanya, a perdre pes, temps i energies. Estem en via morta.

Hem passat de liderar els rànquing d’excel·lència a liderar els rànquings de mala gestió.

Avui liderem el rànquing de les comunitats autònomes que tenen més temps mitjà d’espera per ser intervingut (146 dies enfront dels 115 de mitjana d’Espanya).

Catalunya només inverteix en salut pública un 3,7% del seu PIB enfront de la mitjana espanyola que és un 6,2%.

Avui ens governa un govern que no té cap interès en solucionar els problemes del dia a dia, un govern que no té com a objectiu solucionar els problemes concrets de la gent perquè ho posposa tot a una solució màgica que tot ho arreglarà.

Que les llistes d’espera per a una prova mèdica són les més llargues d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les matrícules universitàries són les més cares d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les empreses que van desplaçar les seves seus fora de Catalunya per por de la inseguretat jurídica no tornen?, la independència ho arreglarà.

Que gairebé un 30% dels infants a Catalunya estan en risc de pobresa segons UNICEF?, la independència ho arreglarà.

No vull dimonitzar la idea de la independència. Em sembla tan respectable com qualsevol altra, encara que la societat catalana majoritàriament no la recolzi i que crec que representa més riscos i incerteses que els que podem assumir.

Però sí vull denunciar l’engany de proposar solucions simples o màgiques a problemes complexos.

Catalunya ha pagat un preu molt alt a causa dels que han dit que tenen pressa i que tenen tota la raó. No tot és possible. No tot es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. I tampoc la independència és la única ni la millor manera de representar Catalunya i la seva gent. La idea de Catalunya no és patrimoni d’alguns. Catalunya és llibertat i convivència, i que reivindica la llibertat per sobre de la convivència, no practica cap de les dues.

Que ho sàpiga tothom: no volem la independència; el que volem és més i millor Catalunya.

Avui, la societat viu moments d’incertesa. Les persones veuen el futur amb aprensió i por.

Temor a perdre la feina per la robotització i pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, i por de no poder reciclar-se per trobar una nova feina, els que el tenen.

Por de no poder desenvolupar un projecte de vida, de no poder emancipar-se, de no poder formar una família, el jovent.

Temor per com evolucionarà el sistema de pensions, la gent gran en portes de jubilar-se o ja jubilats.

Cap d’aquests temors és fàcil de dissipar perquè no existeix, per molt que els populistes de dretes o d’esquerres ho pretenguin, una resposta fàcil ni, per descomptat, una solució miraculosa.

Jo no puc prometre que tinc solució a tots els problemes de Catalunya, però si que puc prometre i prometo que, com a primer secretari de PSC que soc gràcies a la vostra confiança i com a president de la Generalitat que aspiro a ser gràcies a la confiança que espero obtenir de vosaltres primer i de la resta de catalans després, sabré trobar els mecanismes de diàleg, negociació i pacte que involucrin tots els actors interessats en qualsevol tema per trobar la millor solució acordada possible.

Companyes, companys, amigues i amics

Faré honor a dos compromisos fonamentals: no enganyar i no dividir. Mai, en cap circumstància.

I us proposo: centrar-nos en resoldre els problemes de la gent.

Prioritzar la justícia social, el feminisme i l’ecologia.

Posar per davant de tot el benestar de les persones i el progrés del país.

Que banderes onejant no tapin la realitat ni ens facin confondre les prioritats.

Moltes gràcies.

 

Presentació de l’informe de gestió

INTERVENCIÓ PER PRESENTAR L’INFORME DE GESTIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA AL 14è CONGRÉS DEL PSC, 13.12.2019

Companys i companyes,

L’informe de gestió està disponible pels delegats i delegades i allà hi trobareu la feina realitzada per la Comissió Executiva des del darrer Congrés.

En la meva intervenció davant vosaltres destacaré els fets més rellevants del que ha estat la gestió de la Comissió Executiva

Però no puc deixar de fer alguns comentaris sobre la situació política actual, caracteritzada a Catalunya per un fet que avui no discuteix ningú. I quan dic ningú, vull dir ningú.

M’estic referint al de fracàs del govern presidit per Quim Torra.

Un govern incapaç de pensar en el conjunt del país, un govern fortament dividit, un govern mancat de sensibilitat social i un govern que presenta un pobre balanç de gestió.

Un govern presidit per una persona que dedica la major part del seu temps i de les seves declaracions a encoratjar els sectors més radicals de l’independentisme, cridant a la polarització i la confrontació. Mentre el president vol conflicte, el país vol diàleg i acords.

Al llarg del Congrés tindrem ocasió de tornar a parlar d’aquest mal govern.

Ara no vull deixar de comentar la situació política espanyola en un moment en què estem intentant la investidura de Pedro Sánchez a partir del preacord amb Unides Podemos.

Estem intentant evitar un nou bloqueig polític com el que va provocar la repetició electoral del novembre i, sobretot, estem intentant  complir amb el doble mandat dels electors i les electores del 10 de novembre:

  1. formar un govern progressista presidit per Pedro Sánchez i
  2. obrir una perspectiva de diàleg sincer per trobar una solució acordada a la crisi catalana.

Convidem totes les forces polítiques a evitar un nou bloqueig i convidem molt especialment ERC a no impedir la formació de l’únic govern que garanteix l’obertura real, decidida i sincera al diàleg.

Us vull avançar dos dels compromisos que prenc i dels que parlaré abastament al llarg del Congrés: treballar de forma incansable per construir una majoria alternativa a Catalunya i seguir contribuint a la formació del govern que més convé a Catalunya i Espanya tot evitant la repetició de les eleccions.

Tinc molt clar que una de les meves obligacions com a Primer Secretari es mantenir el partit fidel als nostres valors fundacionals. Els valors fundacionals del Congrés d’Unitat Socialista que tan magistralment va personificar Joan Reventós. Unitat Socialista que en aquest mandat ha fet 40 anys.

Per això, per ser fidels als nostres valors i honorar la nostra història hem decidit obrir el Congrés honorant el company Solé Tura. El seu compromís d’esquerres i federal, i la seva contribució a la Constitució del 78, com a ponent del grup comunista representant el PSUC, fan del llegat de Solé Tura un patrimoni col·lectiu de les esquerres de Catalunya.

I, en aquest punt, deixeu-me que tingui un record pels companys i companyes que ens han deixat en aquest període. No puc esmentar-los tots, però si que en representació de tots ells esmentaré a Francesc Casares, Luis Fuertes, Eduardo Martín Toval, Josep Verde Aldea i Dolors Renau.

Ells, junt amb tants d’altres, ja formen part dels Gegants del PSC.

Lluny queda ja la crisi que vàrem patir els anys 2012-2014, en aquest període hem prosseguit el camí de redreçament del nostre projecte. Hem assolit la fita d’esdevenir el segon partit de Catalunya i el Congrés que celebrem aquest cap de setmana ens ha d’impulsar per assolir la pròxima fita d’esdevenir el primer partit de Catalunya i governar la Generalitat.

Companyes i companys,

En un període de gran convulsió política a Catalunya, crec que la gestió realitzada per la Comissió Executiva i pel conjunt del partit en aquest darrers tres anys ha estat particularment reeixida.

Ha estat un període que tots hem viscut amb preocupació, incertesa i una gran intensitat.

Malgrat un context de gran inestabilitat, ha prosseguit l’esforç de redreçament i represa del projecte del socialisme català. Hem superat tota mena de problemes i obstacles i avui som el segon partit de Catalunya.

Aquest esforç col·lectiu ha reeixit en gran mesura per quatre motius fonamentals:

  1. la tasca permanent de milers de companys i companyes, militants i simpatitzants, responsables polítics i orgànics del PSC; molts dels quals viuen, viviu, en zones en les que proclamar-se socialista és un acte de valentia.
  2. la cohesió interna,
  3. la claredat i honestedat del nostre posicionament polític i
  4. la bona entesa amb la direcció federal del PSOE encapçalada per Pedro Sánchez.

D’aquesta bona entesa vull destacar l’aprovació, el 14 de juliol de 2017, de la Declaració de Barcelona subscrita per les Comissions Executives del PSOE i del PSC que entre d’altres qüestions ratifica el plantejament polític de fons de la Declaració de Granada aprovada pel Consell Territorial del PSOE l’any 2013.

He dit fa un moment que ha estat un període molt convuls, deixeu-me que faci un petit recordatori d’alguns dels esdeveniments que hem viscut al llarg del mandat.

Cal començar destacant la crisi política i institucional del darrer quadrimestre de 2017, iniciada a les nefastes sessions parlamentàries del 6 i 7 de setembre on es van aprovar les anomenades lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica i fundacional de la república, desoint les lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, trepitjant els drets de l’oposició, i liquidant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola.

L’1 d’octubre es va organitzar un referèndum il·legal, que el govern d’Espanya no va ser capaç d’impedir i que va ser reprimit de forma maldestre i desproporcionada tal com vàrem denunciar el mateix 1 d’octubre.

El dia 10 d’octubre, es va proclamar una autoanomenada república catalana per un període de vuit segons, provocant el pànic econòmic, el trasllat de la seu social de 5.000 empreses, la immensa majoria de les quals no han tornat i la fugida de desenes de milers de milions d’euros quan milers i milers de catalans, molts d’ells independentistes, tot sigui dit, es van endur els seus estalvis a oficines bancàries de la mateixa entitat on tenien els diners, però a oficines situades a l’Aragó, a la Comunitat Valenciana o a l’estranger.

Finalment, i malgrat la decisió inicial del president Puigdemont de convocar eleccions com a mal menor, el 27 d’octubre es va declarar unilateralment la independència, la qual cosa va comportar l’autorització del Senat per aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, que després d’un temps el Tribunal Constitucional va avalar per unanimitat.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va portar a la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017 que van estar fortament condicionades per la presó preventiva de dirigents independentistes i dels membres de l’anterior govern, així com la marxa a d’altres països dels que van voler defugir l’acció de la justícia espanyola.

Les eleccions les va guanyar Junts per Catalunya i es va formar una majoria parlamentària independentista integrada per JxCat, ERC i la CUP. Cal remarcar que l’independentisme tampoc no va aconseguir aquest cop una victòria en vots. El PSC va millorar els seus resultats respecte dels obtinguts el 2015 passant de 523.283 vots a 606.659 vots i de 16 a 17 diputats (incorporant a les candidatures a membres d’Units per Avançar amb els que vàrem subscriure l’acord anomenat “Aliança pel seny i pel catalanisme”).

Després d’una temptativa de procedir a investir Carles Puigdemont com a president, que la Mesa del Parlament va desestimar, i després de la investidura fallida de Jordi Turull, el 14 de maig de 2018 es va procedir a elegir Joaquim Torra com a president de la Generalitat. El president Torra, després d’intentar formar un govern integrat per presos i per persones que havien defugir l’acció de la justícia, finalment va formar un govern que, integrat per Junts per Catalunya i ERC, s’ha distingit per una manca d’orientació política clara, la seva divisió interna, un pobre balanç de gestió i un esforç constant per part del president d’animar els sectors independentistes més radicals. Ha estat, sens dubte, un mal govern. Un govern fracassat.

Pel que fa a la política espanyola, l’1 de juny de 2018 es va aprovar la moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. Meritxell Batet i Josep Borrell s’integren al govern format per Pedro Sánchez. Teresa Cunillera esdevé Delegada del Govern d’Espanya a Catalunya i Pere Navarro és designat Delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

El rebuig al projecte de pressupostos generals de l’Estat el 13 de febrer de 2019 va comportar la convocatòria d’eleccions generals el 28 d’abril. Les guanya el PSOE amb 7.480.755 vots i 123 diputats. Havia obtingut 5.443.846 vots i 85 diputats en les eleccions generals de juny de 2016. El PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 558.000 vots i 7 diputats a 958.343 vots i 12 diputats.

El 26 de maig se celebren eleccions europees i municipals. En les eleccions europees el PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 358.539 vots i 1 escó obtinguts el 2014, a 766.107 vots i 2 escons. En les eleccions municipals el PSC es manté com a segona força, passant de 530.909 vots i 1.278 regidors obtinguts el 2015, a 765.236 vots i 1.312 regidors. El PSC assoleix la presidència de la Diputació de Barcelona amb un pacte amb Junts per Catalunya. Ada Colau manté l’alcaldia de Barcelona i governa en coalició amb el PSC de Jaume Collboni i el suport inicial de 3 regidors elegits en la llista encapçalada per Manuel Valls.

En no assolir una majoria favorable a la investidura de Pedro Sánchez, es procedeix a convocar unes noves eleccions generals pel dia 10 de novembre d’enguany.

En aquest període pre-electoral, el passat 14 d’octubre es va conèixer la Sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a 13 anys de presó a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem han combinat manifestacions massives amb caràcter pacífic, amb brots violents a Barcelona i altres ciutats del país, juntament amb talls de carreteres, sabotatges a les vies ferroviàries i l’intent de bloquejar l’aeroport de Barcelona i la frontera amb França a La Jonquera. Les protestes de caràcter violent han malmès la imatge de Barcelona i perjudiquen els interessos econòmics de Catalunya.

A les eleccions generals del 10 de novembre, el PSOE torna a guanyar obtenint 6.752.983 vots i 120 diputats. El PSC obté 790.582 i els mateixos 12 diputats que tenia, tornant a ser el segon partit de Catalunya.

El 12 de novembre es presenta el preacord entre el PSOE i Unidas Podemos que ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez i la formació d’un govern de coalició. S’inicien les negociacions entre PSOE i PSC amb ERC per assegurar la majoria que permeti investir Pedro Sánchez i que es formi un nou govern en el que hi hauran ministres catalans.

El dia 1 de desembre el company Josep Borrell ha pres possessió com a Alt Representant de la UE per a la política exterior i de seguretat.

I el dia 3 de desembre es varen constituir les Corts Generals i Meritxell Batet segueix com a presidenta del Congrés dels Diputats.

Com deia al principi de la intervenció, en una etapa política especialment complexa, hem aconseguit, un cop superada la crisi del PSC, seguir enfortint el nostre projecte.

I arribat aquest moment, i demanant-vos el vot favorable a la gestió de la Comissió Executiva, no puc deixar d’agrair a tots els membres de la Executiva la seva col·laboració, i  molt especialment la tasca de Salvador Illa com a Secretari d’Organització i la tasca d’Eva Granados com a portaveu del nostre grup al Parlament de Catalunya.

Ni vull deixar passar l’ocasió d’agrair també la feina feta pels i per les militants de la Joventut Socialista de Catalunya.

Però vull dir-vos una cosa.

Que el PSC sigui avui, de nou, un partit central a Catalunya no és només mèrit de la Comissió Executiva.

Que ens preparem per tornar a governar Catalunya no és exclusivament mèrit de la Comissió Executiva.

Si alguna cosa s’ha fet malament, la Comissió Executiva, i jo el primer perquè la encapçalo, en som els responsables.

Però, de tot el que el partit ha fet bé en aquests tres anys el mèrit és bàsicament de tots vosaltres i de tots els militants, simpatitzants i votants.

Dels nostres votants, dels nostres simpatitzants, dels nostres regidors, dels nostres alcaldes, dels nostres diputats al Parlament europeu i al Parlament de Catalunya, dels nostres diputats al Congrés i dels nostres senadors; de tots els que sempre han estat, a les verdes i a les madures; perquè ha estat molt difícil, i encara ho és, ser regidor o candidat socialista en alguns indrets de Catalunya.

Als que heu viscut aquesta situació, als que encara la viviu i la patiu jo us vull dir gràcies.

Gràcies per ser-hi, gràcies per aguantar, gràcies per no sucumbir, gràcies per donar-nos una lliçó de fermesa, determinació i convicció. Gràcies pel sacrifici de la vostra comoditat personal en nom dels nostres ideals.

Som beneficiaris de la vostra generositat.

I, quan parlem de sacrifici i de generositat, no vull acabar aquest informe de gestió sense que tots nosaltres recordem el gest de generositat de José Montilla que no va dubtar ni un segon a renunciar al seu escó de senador pel Parlament perquè jo pogués ser designat senador i optar a la presidència del Senat.

Tots sabem el que va passar. No cal que en parlem gaire més.

Però això no li treu cap mèrit a la generositat, humilitat, sacrifici i altura de mires de José Montilla a qui cada dia els catalans admiren més com a persona i enyoren més com a president.

Us demano que, en concloure aquesta Informe de gestió, li dediquem un enorme aplaudiment a José Montilla.

I ara li dic a ell, a tots vosaltres i a tot Catalunya: estem preparats per governar i servir el nostre país des de la Presidència i el Govern de Catalunya. SOM el PSC, i hem tornat més forts i decidits que mai.

Moltes gràcies.

 

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 11 de desembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor President.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Quin és el motiu pel qual no ha està encara aprovat el reglament que desenvolupa les previsions de la Renda Garantida de Ciutadania, el reglament que fixa el procediment per reconèixer el dret a l’assistència sanitària pública de les persones que no incloses en els censos del Servei Català de la Salut o del Sistema Nacional de Salut, el reglament que desenvolupa la llei de comerç, serveis i fires, el reglament que desenvolupa la llei que garanteix els drets de les persones LGTBI, el reglament que desenvolupa la llei d’igualtat efectiva de dones i homes, o el reglament que desenvolupa la llei de finançament del Sistema de Transport Públic de Catalunya?

***********************

President,

Els reglaments són diversos, però la pregunta és una: per què tenen una baixa producció legislativa? Per què no desenvolupen reglamentàriament les lleis a les que s’han compromès? Aquestes que li he citat són lleis una de 2014, dues de 2015 i tres de 2017. I per tant la seva resposta no ens satisfà. No ens queda clar si el motiu és una discrepància de criteris en el si del govern, la consideració que no són temes prioritaris o, senzillament, que no saben com posar-s’hi. No sé quina de les tres possibilitats és pitjor.

Nosaltres li hem citat lleis que tenen un gran interès social. I la manca d’impuls al seu desplegament posa en evidència que potser la prioritat social no entra dins les prioritats del seu govern.

He parlat de reglaments, però hi podria afegir el mapa de prestacions socials pendents o el decret sobre les llistes d’espera que abans ha estat també mencionat.

Massa persones sense ingressos porten esperant l’ajut al que tenen dret. Massa llistes d’espera i llistes massa llargues. Agressions homòfobes sense càstig precisament per la manca de desenvolupament reglamentari de la llei.

M’agradaria President, si podria assumir davant la Cambra un compromís temporal concret per culminar el desplegament reglamentari de les lleis esmentades.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 27 de novembre de 2019

[enllaç al vídeo]

Gràcies president,

Molt honorable president de la Generalitat. Permeti’m que, d’entrada, em sumi al reconeixement que ha fet als mestres de Catalunya i també al desig de que ben aviat el Govern subscrit per l’acord entre el PSOE i Unidas-Podemos tiri endavant i puguem comprovar si totes les expectatives es compleixen.

Però la meva pregunta va sobre un altre tema. Hem conegut a través dels mitjans la seva voluntat de convocar una nova reunió de l’espai de diàleg. Ja li dic que nosaltres estem molt satisfets de que així sigui i volíem aprofitar aquesta sessió de control per preguntar-li si hi ha un objectiu concret que com a president vol plantejar en aquesta reunió, si hi ha algun tipus de guió o documentació que ens permeti a tots preparar-la i si pensa fer algun tipus d’esforç de caràcter previ perquè els grups polítics que encara no han participat en aquest espai ho facin en aquesta propera reunió.

 

*******************

President,

Només li voldria preguntar si coneix el document del departament d’Educació fet públic a l’octubre de l’any passat en el que es parla d’una escola plurilingüe.

I només puc que reiterar-li la pregunta que li he fet: si vostè planteja de cara a aquesta nova reunió de l’espai de diàleg algun objectiu concret?, tindrem un guió o alguna documentació previs per estudiar i treballar i que aquesta reunió sigui el màxim de profitosa possible?. I si amb caràcter previ pensa fer algun esforç perquè els partits que encara no s’hi han afegit puguin fer-ho?

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya 13 de novembre de 2019

[enllaç al vídeo]

President, quins beneficis pel país creu que es deriven de l’intent de bloquejar l’accés a França per La Jonquera?

**************************

President, estic convençut que vostè voldria que li preguntéssim a qualsevol menys a vostè.

Dir-li de totes maneres que tot el que demana que faci Unidas – Podemos només és possible si aquest govern finalment es constitueix, per tant dono per fet que no el bloquejaran.

Ara jo em vull referir a la meva pregunta. Jo li dic amb tota contundència que actuacions com la de bloquejar o intentar bloquejar la frontera són perjudicials pel país, són perjudicials per l’economia, deterioren la nostra imatge exterior i vulneren el dret a la mobilitat de milers de persones. Tenen un cost econòmic estimat de 15 milions d’euros al dia.

I he de recordar-li, perquè sembla que vostè no ho recorda, que una de les seves funcions com a president és treballar pel progrés del país i per la defensa dels nostres interessos nacionals. Vostè ha de defensar el nostre comerç, el nostre turisme, el dret a la mobilitat.

Des d’aquest punt de vista contrasta la seva actitud amb la del govern basc que, en conèixer la intenció de bloquejar la frontera a Irún, va afirmar amb contundència en paraules del seu portaveu, Josu Erkoreka, que calia respectar la llibertat pel pas fronterer i que el govern basc no és partidari d’accions que bloquegin aquest dret a la llibertat de moviments i al tràfic econòmic. Per què no ho fa vostè i el govern que presideix?

President, hi ha actuacions que encara que diguin defensar el país perjudiquen el nostre progrés econòmic. I la qüestió és saber si la seva declarada simpatia pels sectors més radicals l’impedeix defensar l’interès general.

Vostè no bada boca davant d’actuacions per perjudiquen greument la nostra convivència, el nostre progrés econòmic i la imatge del nostre país.

Avui els CDR, als qui vostè tant ha donat suport, ho han deixat claríssim en un comunicat oficial: “independència o barbàrie”.

President Torra, com a president de la Generalitat, vostè té la obligació de posar per davant de tot la defensa de l’interès de Catalunya, i ha de fer-ho també quan sectors polítics i socials amb els que simpatitza perjudiquen objectivament el progrés social i econòmic del nostre país. Vostè no presideix l’Assemblea Nacional Catalana, és el president de la Generalitat. I si no es veu capaç de fer-ho, l’emplacem novament a dimitir i convocar eleccions.

 

Pregunta al President

PREGUNTA DEL PRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES – UNITS PER AVANÇAR AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya 23 d’octubre de 2019.

[enllaç al vídeo]

Gràcies senyor president.

Em permetrà que les primeres paraules siguin de condol i solidaritat per les víctimes i els afectats dels aiguats.

La meva pregunta, senyor president, és senzilla. Quina és la raó per la qual no ha cregut convenient reunir-se amb els líders de les forces polítiques parlamentaries catalanes després de coneguda la sentència del Tribunal Suprem, les manifestacions de rebuig a la sentència i els episodis de violència urbana que s’han produït a les principals ciutats del país?

********************

No sé què dir-li amb aquest segon episodi del Polònia que protagonitza la presidència de la Generalitat al voltant d’un telèfon. Potser que li recordin quines són les seves obligacions. La primera, respondre les preguntes dels grups en aquest ple i no trobar excuses lluny d’aquí perquè vostè sap perfectament que no ha fet el que havia de fer.

Li vaig fer una carta precisament per recordar-li tres coses que em semblaven fonamentals.

La primera. La necessitat d’una condemna rotunda de la violència, de la produïda i de la que es pot produir. Perquè per desgràcia vostè, que ha alimentat els sectors més radicals, segurament es veu més obligat que altres a manifestar el seu rebuig. Però jo crec que tots els catalans i catalanes agrairien que vostè digués que no ens convé, no ens va bé, que rebutgem la violència i volem aïllar els violents, particularment aquesta setmana en què molta gent es vol manifestar en defensa del seu criteri.

Segona. El seu govern és el món al revés. Per un govern la policia d’un país té presumpció de professionalitat. Jo vull afirmar el nostre suport als Mossos d’Esquadra. I això no treu que, com ha dit abans el conseller d’Interior, si s’ha produït algun fet anòmal, si no s’han complert els protocols d’actuació, sigui el propi cos el que depuri responsabilitats. Vostè ha parlat d’una comissió d’investigació. Sap per què serveixen les comissions d’investigació? Per escatir responsabilitats polítiques, i aquestes no poden ser més clares. La del conseller d’Interior i la de vostè mateix, que és el comanament suprem del cos de Mossos d’Esquadra.

I tercear. President, si vol parlar en nom de tots, si vol exercir en plenitud la seva responsabilitat institucional i parlar en nom del país, que és el que sembla que vol, reuneixi’ns, parli i conegui la opinió de tots els grups parlamentaris, no només dels que donen suport al seu govern.

Vostè no està a l’alçada president i per això vam demanar la seva dimissió. Avui reiterem que només d’unes noves eleccions i un nou govern podrem trobar camins per resoldre el problema que ens aclapara.

Intervenció a la compareixença del President de la Generalitat

INTERVENCIÓ EN LA COMPAREIXENÇA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, 17.10.2019

[enllaç al vídeo]

[enllaç al vídeo de la rèplica]

Moltes gràcies, senyor president,

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vostè va demanar comparèixer per informar sobre els darrers esdeveniments de l’actualitat política i judicial. I sens dubte vostè volia, com ho ha fet, fixar la posició del seu govern sobre la recent sentencia del Tribunal Suprem.

La nostra posició al respecte és ben coneguda. Sigui quina sigui l’opinió que ens pugui merèixer a cadascú de nosaltres, la sentència dictada per unanimitat per la sala 2a del Tribunal Suprem aquesta sentència ha de ser acatada.

I ha de ser acatada especialment per les institucions. No té cap sentit enfrontar la legitimitat del poder judicial amb el caràcter representatiu de les institucions siguin parlamentàries, municipals o les que siguin.

I això és el que vostès estan fent amb les seves actituds profundament irresponsables i amb conseqüències que veiem aquests dies als carrers i places de pobles i ciutats de Catalunya.

Mentre als Ajuntaments es fan aprovar mocions, avui al Parlament només es fan discursos.

Vostès ho neguen cada dia. Però els ho tornem a dir: Vivim en una democràcia, en un Estat de dret, sí una de les 20 democràcies plenes segons tots els indicadors internacionals. Un règim de separació de poders que atorga al poder judicial amb caràcter exclusiu la responsabilitat d’aplicar les lleis aprovades pel poder legislatiu, i ho fa dictant sentències.

En un Estat de dret, tots estem sotmesos a la llei i tenim l’obligació d’acatar les resolucions judicials, sigui quina sigui la nostra particular opinió al respecte.

Lògicament, en una democràcia també les resolucions judicials estan subjectes a la crítica. La Constitució garanteix el dret a la lliure expressió i també els drets de reunió i manifestació. I tothom té el dret a fer sentir la seva veu pacíficament, des del respecte a opinions diferents i des del respecte als drets al treball i a la mobilitat del conjunt de la ciutadania.

La majoria de nosaltres hem lamentat en un o altre moment que un conflicte de naturalesa política acabés als Tribunals sense que des de la política s’hagués trobat un marc de diàleg i de solució. Però no podem deixar de dir que la intervenció de la Justícia era imprescindible si algú o alguns decidien saltar-se la llei. Que és el que va passar.

Moltes vegades des d’aquesta tribuna vàrem advertir del risc de decisions il·legals i vàrem dir que la via unilateral estava condemnada al fracàs. I el temps ha demostrat que teníem raó.

Intentar liquidar la Constitució i l’Estatut i intentar trencar la integritat territorial espanyola vulnerant la legalitat constitueixen el delicte que finalment el Tribunal Suprem ha qualificat de sedició, seguint en aquest aspecte el criteri de l’Advocacia de l’Estat i no el de la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Per cert, President, si cita editorials del Financial Times, faci-ho bé, si us plau. Llegeixo: A democracy that respects the Rule of Law is required in the public interest to hold to account anyone who undertakes an illegal act.

Spain is not an exception. There is little reason to believe that the trial in the Supreme Court was anything other than a fair process.

Per tant, el Financial Times considera que va ser un judici just. Certament, aquella editorial diu coses importants que convé recordar:

“Prison sentences cannot solve Catalonia’s crisis”. Totalment d’acord.

“Political reconciliation is needed in Spain, even if secessionists trial was legitimate.”

Això és el que diu el Financial Times.

El que cal que fem a partir d’ara és retornar a la política, el lloc del que mai hauria d’haver sortit el problema. I això sols és possible des del respecte pel marc legal que pot ser modificat a través de processos de reforma a través dels mecanismes i les majories previstos a la pròpia llei.

I a partir d’un diàleg entre les forces polítiques per construir els necessaris consensos.

Però vostè ja va anunciar que aquesta etapa política era de confrontació, tot el contrari del diàleg.

Avui, President, no hem sabut veure propostes concretes per superar l’actual bloqueig. Bé, sí, “ho tornarem a fer”. Vostè ens proposa que reiterem els errors que ens han portat fins aquí: divisió, unilateralitat, il·legalitat. Si fem el mateix, el resultat serà el mateix, però amb una societat encara més dividida, encara més afeblida.

Les diverses respostes a la sentència han posat sobre la taula aquesta divisió i també altres problemes.

Totes les opinions són legítimes, però no ho són totes les formes en les que aquestes opinions s’expressen. I, com hem dit sempre, cal condemnar sense pal·liatius i sense matisos qualsevol forma de violència.

Hem de mostrar alarma davant la possibilitat que alguns hagin pensat en recórrer a accions violentes, i hem de condemnar aquells i aquelles que, per criticar la sentència, alteren la convivència ciutadana, destrossen el mobiliari urbà, intenten paralitzar infraestructures de transport, calen foc o ataquen les forces policials que vetllen pels drets de tots.

Hi ha una majoria de ciutadans que més enllà de l’opinió que els mereixi la sentència, pensen que la protesta mai no ha d’alterar la convivència.

Penso en les persones afectades per aquestes mobilitzacions: pels 163 vols cancel·lats, la distorsió de l’activitat de la Generalitat i d’alguns ajuntaments, la cancel·lació de cites mediques a CAPS i hospitals, les classes d’escoles, instituts i universitats.

Penso en l’afectació i les costos del mobiliari urbà i comerços, i en els afectats pels talls en carreteres i infraestructures ferroviàries. Aquestes persones també tenen drets, i els han vist trepitjats. Sense que vostè hagi fet cap res per defensar els drets d’aquestes persones.

Dilluns vàrem veure com s’intentava col·lapsar l’aeroport, dimarts i dimecres com Barcelona i la resta de capitals patien importants aldarulls. Vàrem esperar molt a veure el Govern. Només vam veure el conseller Buch, això sí. Però el Govern i el seu president no van aparèixer fins ahir molt tard.

Esperàvem un Govern que tranquil·litzés la població, que recolzés els cossos i forces de seguretat que ens garanteixen els drets de tots. No el vam trobar. No el vam trobar quan ens feia falta.

Nosaltres ja sabíem que teníem un govern dividit. Però és que també el tenen dividit per un tema tan crucial com és com garantir la seguretat ciutadana.

Per un cantó, ahir el conseller Buch va dir que els Mossos havien tingut una actuació correcta i que el propi cos analitza autocríticament les actuacions.

Però per un altre cantó, el Vicepresident Aragonès va donar a entendre que la policia ha fet actuacions incorrectes que s’han de depurar.

I el diputat Rufian diu que els Mossos d’Esquadra estan actuant de forma desproporcionada i que era imprescindible demanar i assumir responsabilitats.

I aquests són els socis moderats del seu govern.

I vostè ara no ha tingut ni de bon tros la claredat que ha de tenir un president i continua presoner del “apreteu, apreteu, feu bé d’apretar”. Sap, president, que els convocants dels aldarulls d’ahir són els CDR que han tingut sempre el seu suport més entusiasta?

Com és possible que els Mossos acabin tenint un suport més clar i ferm del govern d’Espanya que del president de la Generalitat?

A la seva declaració d’ahir a la nit, que ja era tard, ni una menció al cos de Mossos d’Esquadra ni als altres cossos policials. Sap quants agents han estat ferits des de dilluns? 194. Per tant, quan tothom demanem actuacions proporcionades, 194 ferits ens donen una mesura de la proporció que les actuacions policials han de tenir.

Un govern no ha de cridar a la desobediència, oblidant el seu paper institucional. Ha de defensar els drets de tots.

La seva principal obligació, i m’ha agradat que comencés la seva intervenció parlant d’honestedat, és promoure la convivència, garantir la seguretat i assegurar l’autogovern. I creiem que vostè està fent tot el contrari.

Per promoure la convivència, cal promoure el respecte, acceptar que hi ha opinions diverses sobre la sentència i sobre la independència. I que el problema no és que hi hagi diversitat d’opinions, el problema és no respectar els que no coincideixen amb la seva.

Per assegurar la seguretat ciutadana, cal respectar la llei i donar suport als cossos policials que tenen encomanat garantir-la. No hi ha equidistància possible entre qui apedrega un cotxe policial i els Mossos; qui crida “pim, pam, pum, que no en quedi ni un” “mateu-lo, mateu-lo”, qui llença àcid als Mossos no ens mereix cap mena de respecte. Mereix el nostre rebuig i condemna.

Per assegurar l’autogovern, cal que hi hagi govern, un govern que respecti la legalitat i que vetlli pels drets de tots.

No pot ser que la ciutadania pensi que està desemparada. Vostès són indiferents davant del que passa.

En el debat d’investidura li dèiem que no volíem deixar-nos endur per prejudicis i que jutjaríem la seva actuació com a president. I això fem avui.

Considerem que vostè no pot exercir la més alta magistratura catalana.

La seva concepció política i la seva actitud posen la independència per sobre de la convivència.

El seu activisme el porta a menystenir la seguretat ciutadana i la defensa dels drets de tots els catalans, particularment d’aquells que no pensen com vostè.

En les seves mans l’autogovern català torna a estar en risc com a finals del 2017.

És per tot això que apel·lem a la seva responsabilitat. Dimiteixi, convoqui eleccions, deixi que algú altre es posi al capdavant del govern. Algú capaç de posar la convivència per sobre de la independència. Algú capaç de posar la seguretat ciutadana i la garantia dels drets de tots per davant del seu activisme. Algú capaç de defensar i exercir l’autogovern que tenim per davant d’una quimera unilateral i il·legal.

Molt Honorable senyor president, vostè va dir que no era una persona per presidir una autonomia. Sigui coherent i faci un pas al costat i plegui.

PHOTO-2019-10-17-12-19-55

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya 9 d’octubre de 2019

[enllaç al vídeo]

Molt honorable president,

Avui els representants dels mitjans de comunicació que segueixen la informació d’aquesta casa ens reclamaven a tots un compromís en favor de la llibertat d’informació i de la seguretat dels professionals que cobreixen esdeveniments de vegades tumultuaris, manifestacions, o altres incidents. Reporters sense Fronteres ens diu que els darrers dos anys hi ha hagut mig centenar agressions a professionals de la informació. Jo crec que és un bon moment perquè tots plegats ens comprometem, no només per les nostres actuacions, sinó també pel nostre discurs i la nostra actitud, a que els professionals puguin desenvolupar en plenitud la seva feina sense por per la seva integritat física.

I això ve a tomb de la pregunta que li volia fer. Com vostè sap, properament hi haurà una sentència del Tribunal Suprem i diverses entitats i un sindicat han convocat diversos actes de protesta. I jo voldria saber quines són les previsions del seu Govern per complir amb els drets de tothom, els drets de manifestació, de reunió, de lliure expressió que estan emparats perfectament per la nostra Constitució, però també els drets de les persones que vulguin bellugar-se, anar a treballar, sense participar en aquestes activitats. M’agradaria saber quines són les previsions del Govern en aquest sentit.

**************

Gràcies president. Entendrà que la nostra pregunta no és casual. Vostè s’ha distingit per cridar a la mobilització, vostè és el que va dir ‘apreteu, apreteu, feu bé d’apretar’, apel·lant als sectors més mobilitzats, alguns en dirien més radicals. Jo avui el que voldria és que la mateixa contundència amb la que vostè s’expressa en favor de determinades mobilitzacions, ho fes també en la defensa dels drets de tots els ciutadans, dels que es vulguin mobilitzar i dels que no ho facin. El nostre grup té una total confiança en el cos de Mossos d’Esquadra. Fins i tot avui hem llegit amb atenció i interès, i coincidint-hi molt, l’article que el conseller Buch ha publicat al diari ‘La Vanguardia’. Però ens agradaria, president, com a vegades vostè ha manifestat una certa fredor respecte de la tasca dels Mossos d’Esquadra, que es pogués avui expressar amb major contundència.