Category Archives: General

Pregunta al president de la Generalitat

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, 7.11.18

[enllaç al vídeo de la pregunta]

[enllaç al vídeo de la repregunta]

Gràcies, senyor president.

Molt honorable senyor president, en diverses ocasions vostè ha dit que només accepta el mandat d’aquest Parlament. Com vostè sap, el 9 d’octubre aquest Parlament va acordar que s’havien de retornar als empleats públics les pagues extraordinàries dels anys 2013 i 2014 entre aquest any i l’any 2020. En canvi, el Govern que vostè presideix va convocar la Mesa general de la funció pública per anunciar que aquestes pagues no serien completament retornades fins a l’any 2026. Pensa rectificar el seu Govern aquesta proposta que els sindicats han trobat insultant? Pensa el seu Govern complir amb el mandat parlamentari sobre aquesta qüestió?

**********

Per desgràcia, l’Estatut no permet que posem de president algú que no sigui membre del Parlament, perquè, si no, immediatament, li diria: «Cedeixi vostè el seu lloc a la ministra Batet (rialles), que tots hi sortiríem guanyant!» (Aplaudiments.)

Miri, senyor Torra, jo l’entenc. Ara entenem per què no vol contestar en el debat que vostè mateix ha propiciat aquest matí: senzillament perquè no en sap, perquè no té resposta. No se’ls pot dir als empleats públics que se’ls pren el pèl, no es pot dir a la ciutadania que es complirà amb un mandat parlamentari i després no complir-lo. Totes les administracions que van congelar i que van sostreure pagues les han retornat menys l’Administració de la Generalitat de Catalunya. És per això que els sindicats estan, ja, anunciant mobilitzacions i vagues. Vostè creu que és la resposta que mereix aquesta gent?

No jo, perquè a mi em pagarà el Parlament el que vulgui quan vulgui i ja ho anirem fent. Però, a la gent que se’ls han retallat les pagues, que es van comprometre que el 10 per cent de la paga del 2013 seria retornada enguany i encara no s’ha fet…, aquesta és l’única resposta? Que li vagin a preguntar a la ministra Meritxell Batet? En això té vostè valorat l’autogovern de Catalunya? En això té vostè valorat el seu paper en aquesta cambra? Per favor, siguin dignes, diguin que hi han dificultats, diguin que caldria que hi haguessin uns pressupostos generals de l’Estat que ens donessin més marge pressupostari i digui’ns potser que potser no n’hi hauria ni tan sols prou per arribar als compromisos que ja s’han contret; però, per favor, no remeti a la ministra Meritxell Batet respondre les preguntes que van a vostè adreçades en una sessió de control. Moltes gràcies.

Intervenció en el debat sobre els darrers esdeveniments polítics

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DEL GRUP SOCIALISTA EN EL DEBAT SOBRE ELS DARRERS ESDEVENIMENTS DE L’ACTUALITAT POLÍTICA I JUDICIAL, 7.11.2018

[enllaç al vídeo de la intervenció inicial]

[enllaç al vídeo de la rèplica]

Moltes gràcies, senyor president.

Molt honorable president de la Generalitat, si no l’he entès malament vostè ha sortit, ha demanat aquesta compareixença extraordinària, per dir-nos que està indignat per les decisions de les parts qualificant inicialment, provisionalment, un judici i que no donarà suport a Pedro Sánchez. Bé, potser sí que calia dir-ho aquí, i, a més, a nosaltres, els debats parlamentaris ens agraden, han de servir perquè posem en comú.

Ara, permeti’m, creiem que és absolutament ridícula la pretensió de pujar al faristol d’aquesta cambra parlant en nom d’un poble oprimit. Cal recordar que vostè parla a un parlament sorgit d’unes eleccions, emparat en unes lleis; un parlament elegit pel poble del qual vostè ha estat després confiada la tasca de president i que gestiona un pressupost de 38.000 milions d’euros amb més de 250.000 empleats públics i 16.610 mossos d’esquadra. Com a poble oprimit, realment, de bandera.

Segona cosa que li volíem dir: no abusi… –si és possible no ho faci–, però, igualment, no abusi de parlar en nom del poble, a menys que consideri que la meitat d’electors d’aquest país no formen part d’aquest poble. Hem d’anar molt en compte amb aquestes coses. Una cosa és que nosaltres aspirem a parlar en nom de tothom, l’altra que ens ho creiem, i que pontifiquem des d’una pretesa responsabilitat total i absoluta d’un poble format per 7 milions i mig de persones.

Per què estem aquí? Perquè hi ha una Constitució, perquè hi ha un Estatut, una LOREG, perquè ens vam presentar a unes eleccions convocades per Mariano Rajoy i perquè uns les van guanyar i altres no les van guanyar. I per això els que tenen majoria parlamentària tenen la legitimitat de governar.

Quin és l’origen del problema, almenys com nosaltres l’entenem? Hi ha hagut, i és evident, un fracàs de la política. Hi va haver-hi dos governs que no van ser capaços de dialogar. No m’entretindré a establir qui tenia més o menys responsabilitat en això, és obvi que el Govern d’Espanya no s’hi va esmerçar gens. I, després –i aquí és on segurament discrepem, president–, hi va haver-hi una decisió conscient de vulnerar la legalitat per part de l’anterior Govern de Catalunya. Hi ha massa fotos de consellers i presidents ensenyant requeriments del Tribunal Constitucional i dient que se’ls volien saltar, com per ara dir que no sabem per què hem arribar fins on hem arribat.

Els dies 6 i 7 de setembre es va vulnerar el Reglament del Parlament, els criteris del lletrat, el criteri del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, l’Estatut, la Constitució i les resolucions del Tribunal Constitucional. Per tant, jo ja comprenc que és legítim dir: «No, és que s’estan perseguint idees.» Home, es deuen estar perseguint de forma molt selectiva, perquè són idees que són defensades obertament per moltíssima gent i per vostè mateix des de la tribuna del Parlament.

Ens pot agradar més o menys, i podem assenyalar errors i defectes de la justícia espanyola, com de la justícia d’altres països sense necessitat de faltar a la veritat. Des del nostre punt de vista, és tan absurd dir que no es va cometre cap delicte, com si saltar-se la Constitució no ho fos, o dir que això s’arreglarà amb llargues penes de presó. Vostè diu que és l’hora de parlar. Miri, la veritat és que nosaltres no hem deixat de parlar sobre aquesta qüestió. Fins i tot se’ns ha criticat a vegades, i potser amb raó, que parlem massa.

Però qui els parla ha dit des de sempre que no veu un delicte de rebel·lió. Qui els parla ha dit des de sempre que vèiem desproporcionada la presó preventiva. Qui els parla, fins i tot, va cometre la gosadia d’evocar la possibilitat d’un indult, quan ningú no ho havia fet, i avui, doncs, ja no ho hem de fer, perquè els eventuals afectats –que és veritat que abans d’un judici i abans d’una sentència és molt temerari parlar d’aquestes coses, però– diuen: «No el demanarem.» Per tant, nosaltres hem dit el que calia, en el nostre punt de vista, que diguéssim.

I, per tant, i per no avorrir-los, jo els diré el que diu una advocadessa d’un dels encausats. Cito literalment: «Sorprèn a algú aquest escrit d’acusació? No crec que pugui sorprendre massa gent. Ara haurem de fer els escrits de defensa, però, un cop presentats tots els escrits de defensa, es partirà de zero en la pràctica del judici oral. Podrem parlar de què és i què no és violència, podrem posar damunt la taula jurisprudència. Per tant, hem de confiar que surti un bon judici.» Acaba la cita. Judit Gené. És lògic que això ho faci un advocat defensor, perquè és impossible que un advocat defensor vagi a un judici dient que no hi ha res a fer i que les coses estan ja decidides.

Certament, la justícia espanyola s’ha fet mereixedora d’algunes crítiques, que podem fins i tot compartir. Però hi ha una diferència, crec, bastant gran, entre el seu plantejament, les seves crítiques, i les nostres. Nosaltres ho fem des de la defensa de l’estat de dret, des de la defensa del poder judicial, des de la defensa del que estableix la Constitució. Ho fem dient que encara que no ens agradessin, acataríem les sentències, perquè quan vostè diu «no les acceptarem», perdoni, què vol dir exactament?

Perquè, imagini’s, a mi no m’ha agradat gens la decisió del Tribunal Suprem d’ahir, gens. Ara, si jo hagués de fer una hipoteca, que no puc, perquè ja en tinc una, però, en fi, si avui anés a un banc, no podria dir: «No fem cas de la sentència d’ahir.» Com a polític –cosa que ja vaig fer ahir– puc dir: «Jo el que faria, i el que proposaré, és modificar la llei», perquè aquesta és la funcionalitat de la divisió de poders. Els polítics fem les lleis i els jutges les interpreten i les apliquen.

Vol dir això que sempre estem d’acord amb el que digui un jutge? No. I és veritat que en aquest judici s’han produït moltes coses molt xocants, s’han produït aquestes ordres demanades a tribunals europeus que no han estat concedides en els termes que s’havien demanat, i que no han estat recorregudes, i han estat retirades. També hi ha qui es pot sorprendre –jo ho faig– que un mateix procés s’estigui desenvolupant en jutjats diferents. Hi ha moltes coses que són discutibles. Ara, en un estat de dret un pot criticar les decisions judicials, però, a diferència de les decisions del poder legislatiu, del poder executiu, que poden ser recorregudes, doncs, les judicials tenen una efectivitat immediata, particularment si són del Tribunal Suprem.

Per dir la segona cosa que vostè ens deia, vostè diu: «No, com que no ens han agradat els escrits de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, no votarem els pressupostos.» Miri, el sentit del vot als pressupostos és absolutament lliure, i les raons que poden avalar una o altra posició també ho són. Ara, permeti’m que li digui, jo crec que és un error lligar el vot dels pressupostos a un judici que encara no s’ha celebrat. Crec que és un error.

Perquè, a més, es diu: «No, el Govern d’Espanya no ha dit, no ha fet…» En fi, hi ha qui considera, sentit contrari, que el Govern d’Espanya ha dit i ha fet massa, en els termes, per exemple, de la discussió sobre l’existència o no de violència en aquests delictes i, per tant, la qualificació adequada o no, de rebel·lió del delicte. I això, entre altres coses, li ha comportat –i és legítim en democràcia– crítiques al mateix president del Govern o a la vicepresidenta del Govern quan es va esplaiar sobre els riscos de la presó preventiva. Ara, vostès diuen: «Volem condicionar-ho a això.»

Miri, vostès sabran què és el que més beneficia els catalans, vostès ho sabran, perquè no estem parlant només de beneficis concrets, tangibles, que estan en el projecte, sinó també quina orientació política volem a la política espanyola, si un intent d’establir un diàleg… Vostè diu: «Quin diàleg?» Escolti’m, no tinc temps de llegir la tirallonga de reunions que ha provocat el restabliment de relacions institucionals entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya. Jo no sé si avui m’ho dirà, no només perquè contesti o no, sinó si m’ho dirà, però a mi em consta que hi havia en el Govern de Catalunya satisfacció perquè es reprenguessin aquests contactes, la qual cosa no vol dir, necessàriament, acord sobre les qüestions concretes que se suscitaven o com se resolien. Ara, aquí hem vist, per exemple, retirar-se dos recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes. Això ha passat, per un acord entre els dos governs. Llàstima que no hagués passat abans, que ens hauríem pogut estalviar els recursos corresponents si s’hagués produït aquesta relació entre els dos governs amb el Govern anterior.

Jo, president, entenc perfectament i, fixi’s, respecto, que vostè digui: «No podem fer una sessió del Parlament com si res no hagués passat.» Jo puc entendre, president, i respecto, que vostè vulgui pujar en aquesta tribuna per donar-nos la seva opinió sobre el que està passant. El que sí que li demano, i ho feia a l’inici de la meva intervenció: no s’arrogui la representativitat del conjunt del poble, perquè no la té, i no oblidi mai que els socialistes estem fent –m’atreviria a dir– tant com vostès per intentar que les coses acabin bé, començant per la gent que serà sotmesa a judici properament. Moltes gràcies.

***************

Gràcies, senyor president. Mirin, a mi la veritat és que amb les qüestions reglamentàries no m’agrada perdre-hi ni un segon, però, president, vostè va demanar comparèixer, de forma excepcional; van esperar cinc minuts abans que tanqués el registre per dir-ho. Pensàvem que volia un debat. No el volia. Molt bé. I per tant, responc al vicepresident. Que també diu: «Surto per respondre’ls.» Vicepresident –m’haurà de perdonar– jo només he fet una pregunta: què faran? Si no accepten la sentència, què vol dir això? Només he fet aquesta. Tota la resta eren consideracions.

Seguim sense resposta, jo crec que és obvi per què: perquè no ho saben, i tenen tot el dret a no saber què faran, eh? Nosaltres, acceptar-la. No ens queda més remei. Clar. No, tranquil·lament, no, però acceptar-la com s’accepten les resolucions judicials. Vostès viuen en una contradicció. Sí, sí. Es manifesten davant de presons que depenen de vostès. No creuen que això és una mica contradictori? I per tant… (Veus de fons.) Però no només això. Vostès viuen en la contradicció… –i ja que no vol intervenir, no ho faci des del seu escó. (Aplaudiments.)

Vostès viuen des de la contradicció que hi han diputats del seu grup suspesos –suspesos–, que han acceptat que les seves funcions siguin desenvolupades per uns altres, i uns que no. Vivim amb aquesta contradicció, no ens n’amaguem. Però si és obvi!

I, per tant, jo no vull exigir-li que em digui una cosa que no sap, però sí que aniria bé que diguessin: «No ho sabem.» Perquè vostè diu: «No, és que si un 80% vol l’absolució, que els absolguin.» Però és que el sistema judicial no funciona així, ni aquí ni a cap altre país. Siguem conscients d’això. Jo no li dic ni que sigui bo, ni que no es pugui criticar, ni que no es pugui dir que es rebutja.

Es pot rebutjar, però no queda més remei que acatar en un estat de dret la decisió del poder judicial. I entenc que no els agradi, però per això m’agradava molt més i per això he volgut evocar la declaració d’una advocadessa defensora que diu: «Es partirà de zero en la pràctica del judici oral.» Crec que en el millor interès de les persones que seran sotmeses a judici és aquest plantejament i aquesta actitud.

Sobre el tema de les hipoteques, el president Sánchez d’aquí una estoneta sortirà per dir què pensa fer.

Senyor vicepresident, espero que posi més èmfasi quan defensi els pressupostos de la Generalitat en la importància que siguin aprovats. No, perquè si els de l’Estat no són tan importants, doncs els de la Generalitat per què ho haurien de ser? Vull dir que un s’ha de carregar de raons.

Sobre el tema del Protocol 16, miri, vostè m’ha dit: «Digui-li al president Sánchez…» Així ho faré. Vostè li ho podria dir a la vicepresidenta, amb la qual es veu sovint i li ho pot comentar.

Però de totes maneres, no ens enganyem: aquest país nostre està dividit, està pagant ara el preu, jo crec, d’uns errors polítics importants, i potser també d’una pràctica judicial no correcta. Ens podem quedar només a descriure la situació sense decidir què fem per avançar? Jo crec que no.

Pregunta al president de la Generalitat

Enllaç al vídeo

TRANSCRIPCIÓ:

Molt honorable senyor president,

Vull que les eleccions siguin com abans millor, perquè cal sortir d’aquest embolic com abans millor. Per tant no faré res per intentar ajornar les eleccions.

En la darrera sessió de control li preguntava “qui ho porta tot això?”. Ja sabem la resposta: tot això ho porta vostè, però necessitava trobar uns altres que donessin la cara per vostè. Així s’explica que vulgui seguir sent president però que no vulgui encapçalar la llista que, de guanyar, el faria president a vostè.

Creu que aquesta és una bona manera de prestigiar la presidència de la Generalitat?

*********

President,

Digui el que digui, vostè ha pres una opció que rebaixa el paper de la presidència. Mai no haguessin fet una cosa així els presidents Tarradellas, Pujol, Maragall o Montilla. No hi ha exemples enlloc d’una cosa així. Això no és fer les coses bé, ni és honest

Qui vol ser president, dóna la cara i es posa al capdavant.

Vostè vol evitar retre comptes de la seva gestió.

Qui ha d’explicar com ha augmentat el deute de la Generalitat des de 35.000 milions d’euros a més de 68.000 milions d’euros és vostè.

Qui ha de dir com és que augmentant el deute de forma tan desmesurada la inversió ha caigut en picat i s’han produït retallades socials és vostè.

Les polítiques socials han retrocedit, hi ha hagut fortes retallades en sanitat, educació i ajuts a la dependència. I el responsable és vostè.

Vostè ha estat el primer president de la Generalitat recuperada incapaç de millorar el finançament de Catalunya.

Cap nova competència, cap nou projecte, cap nova inversió, ni pacte fiscal, ni consulta amb efectes reals.

El responsable d’aquest fiasco polític espectacular és vostè.

I per seguir essent president ha inventat una fórmula perquè siguin altres els que donin la cara per vostè.

Potser vostè pensa que així guanyarà, però la institució que vostè representa, i que és de tots, en sortirà perjudicada, la qualitat de la nostra democràcia també.

Com sortirem tots perjudicats si s’entesta a seguir un full de ruta que acabarà situant les institucions catalanes fora de la legalitat democràtica.

 

Les prioritats del PSC en el moment actual

A la Festa de la Rosa repartirem una tarja amb les prioritats del PSC en el moment actual. La trobareu aquí sota, anvers i revers.

argumentari_Endavant_1

argumentari_Endavant_2

Catalunya, claus per a Espanya i Europa

Acaba de sortir en format digital el número monogràfic de la revista Política Exterior “Cataluña, claves para España y para Europa” amb articles de Stéphane Dion, Malcolm Rifkind, Walter L. Bernecker, Jordi Pujol, Miguel Herrero, Xavier Vidal-Folch, Josep Borrell, Oriol Junqueras, Josep Piqué, Javier Pérez Royo, Germà Bel, Araceli Mangas, Miquel Iceta, Gabriel Elorriaga, Josep M. Colomer, Joan Herrera, Angel de la Fuente, Enric Ucelay Da Cal i Màrius Rubiralta. Us el podeu descarregar sencer aquí o podeu descarregar-vos la meva contribució “La solución federal“.

Uns Pressupostos injustos i ineficaços, dossier del PSC

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Especial sobre els Pressupostos Generals de l’Estat presentats pel Govern de Rajoy, que suposen “el maltractament més gran que ha patit Catalunya en la nostra història democràtica”…

Via www.socialistes.cat

El centrifugado del centro izquierda, Andrés Ortega y Angel Pascual-Ramsay

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Los socialdemócratas en Europa no han sabido aún dar respuesta a los cambios que han supuesto la crisis, la globalización, la integración europea, la inmigración y la creciente precariedad…

Via elpais.com

Lluita de classes…, Josep Borrell

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Només si els alemanys consumeixen més, l’eurozona pot corregir els seus desequilibris macroeconòmics. Una mica de lluita de classes a Alemanya que augmentés els salaris, el consum intern i les importacions ens aniria molt bé als espanyols i a les altres economies deprimides d’Europa. Això requereix un canvi en el diagnòstic de la crisi i en les teràpies que s’estan aplicant, cosa que només pot venir d’un canvi en la relació de forces polítiques a Europa com el que produiria un triomf d’Hollande en les eleccions presidencials franceses.

Via www.elperiodico.cat

La extraña pareja, editorial de El País

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

CiU y PP pactan la reforma social y económica mientras alimentan la tensión identitaria. El resultado es que la incomprensión crece a ambos lados del Ebro. Artur Mas amaga con la independencia, y cuanto más amaga, más abarca en Cataluña, pero más crece también el anticatalanismo en el resto de España. El PP amaga con una nueva recentralización y cuanto más amaga, más crece en Cataluña el sentimiento antiespañol.

Via elpais.com

Si te van a matar, no te suicides, Soledad Gallego-Díaz

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

De puro miedo a la muerte de los periódicos, los periodistas terminaremos pegándole un tiro al periodismo. La peor manera de suicidarse es limitarse a vocear distintas versiones. Periodismo es indagar y buscar la verdad.

Via elpais.com