Category Archives: General

Pregunta al president de la Generalitat

PREGUNTA DE MIQUEL ICETA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Palau del Parlament, 5.07.2018

 

Molt honorable senyor president, en l’anterior sessió de control era precisament Xavier Domènech que em demanava que no condicionés la seva relació amb el president Pedro Sánchez i per tant, jo no li preguntaré sobre la reunió de dilluns. Però, sí voldria començar per felicitar una decisió del Govern de Catalunya, que ha estat precisament designar els seus representants a la Comissió Bilateral, a les comissions mixtes i a la Comissió d’Infraestructures. I en aquest sentit, sí, i aplicat i projectat sobre aquestes comissions, sí que m’agradaria saber si el Govern té fixada una estratègia o uns objectius de treball pels propers mesos.

******************

Sí…, senyor president, permeti’m un petit clip publicitari, si vol saber la meva hi ha un llibre editat molt recentment, “La tercera vía. Puentes para el acuerdo”, edicions Los Libros de la Catarata, 18 euritos. Però jo em referia més concretament al que es pot desplegar des de les comissions bilaterals. I en aquest sentit no voldria menystenir aquells elements de reforma institucional que es puguin abocar, però sí que crec que seria bo per al conjunt de la societat catalana que els grans problemes del país es veiessin clarament reflectits. En aquests moments tenim encara un problema molt important d’atur que es concentra en els aturats de llarga durada i en l’atur juvenil; tenim unes necessitats de millorar la nostra capacitat de gestió dels fluxos migratoris; tenim la possibilitat d’enfortir les nostres competències i capacitats en matèria d’inspecció de treball com a mecanisme per fer aflorar fraus que s’estan produint en la contractació i que estan lesionant greument els drets laborals dels treballadors o dels que volen accedir a un lloc de treball; tenim un tema pendent, des de fa molt de temps, que és la possibilitat que la Generalitat tingui competències en matèria de polítiques actives d’ocupació, i tenim alguns problemes molt seriosos de finançament, no només quant al model, en el qual podem coincidir o discrepar, sinó problemes molt objectius d’infrafinançament de la sanitat i també de la Llei de la dependència. I és per això que m’atrevia a estimular l’acció del Govern en aquest sentit, pensant en les comissions mixtes i bilaterals. I, per últim, i en aquest torn també d’agraïments, em consta que la seva posició ha estat molt, molt important en el moment de l’acceptació d’una esmena que aquesta tarda es veurà, amb una moció que compromet la presidència a establir mecanismes per arribar a acords, a un consens intern, que jo crec imprescindible per avançar en qualsevol punt.

Pregunta al president de la Generalitat

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 20 de juny de 2018

[enllaç al vídeo de la pregunta]

[enllaç al vídeo de la rèplica]

Gràcies, president.

President, sense abandonar el registre del company Xavier Domènech. Correm el risc, al final, que entre tots ho farem tot. I jo voldria centrar-nos, si m’ho permet, en la seva responsabilitat com a president. I, per tant, estem parlant aquests dies molt de la relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya, entre aquesta negociació entre institucions catalanes i institucions espanyoles, però, des del nostre punt de vista, gairebé gens de l’esforç que hem de fer internament.

Nosaltres sentim amb preocupació manifestacions per part del Govern de Catalunya sobre el retorn a una via unilateral, que nosaltres considerem que té, ha tingut i podria seguir tenint uns costos inassumibles, de tot ordre. Nosaltres creiem que és un altre camí el que cal emprendre, però és un camí que requereix d’un consens ampli en aquesta cambra, un consens mínim de dos terços, de noranta diputats d’aquesta cambra, si volem fer canvis rellevants del nostre sistema institucional.

I per això, president, jo voldria adreçar-me a vostè i preguntar-li, a banda de felicitar-lo per la iniciativa de rebre els grups parlamentaris com a primera mesura de cara a preparar aquesta interlocució amb l’Estat, si des del punt de vista del necessari consens intern està disposat a emprendre iniciatives institucionals com a president en aquesta direcció.

*******

Vostè, potser, si m’ho permet, abusa de saber que jo el contestaré. Però voldria dir molt ràpidament algunes coses. Una: vostè diu que el gran elefant és el dret d’autodeterminació. Permeti’m que en discrepi. El gran elefant és si dos terços d’aquesta cambra es posen d’acord en alguna cosa per avançar. Segona qüestió que li volia dir: vostè atorga a l’1 d’octubre ser generador d’un mandat democràtic. Nosaltres no li donem aquest valor. I és que, a més a més, li diem, respectuosament, a vostè, a la institució i a tots els catalans, particularment als que hi van participar. No s’ha acreditat una majoria en favor de la independència. Ni l’1 d’octubre, ni a les eleccions de 2017, ni a les 2015, ni a la consulta del 9 de novembre de 2014. Per tant, nosaltres li diem: el gran elefant, efectivament: que dos terços d’aquesta cambra es posin d’acord en cap a on avançar amb millor autogovern i més finançament. I vostè em diu: quin és el nostre full de ruta? Doncs, acabar amb una reforma combinada de la Constitució i de l’Estatut que es pugui sotmetre a referèndum del poble.

Pregunta al president de la Generalitat

Enllaç al vídeo

TRANSCRIPCIÓ:

Molt honorable senyor president,

Vull que les eleccions siguin com abans millor, perquè cal sortir d’aquest embolic com abans millor. Per tant no faré res per intentar ajornar les eleccions.

En la darrera sessió de control li preguntava “qui ho porta tot això?”. Ja sabem la resposta: tot això ho porta vostè, però necessitava trobar uns altres que donessin la cara per vostè. Així s’explica que vulgui seguir sent president però que no vulgui encapçalar la llista que, de guanyar, el faria president a vostè.

Creu que aquesta és una bona manera de prestigiar la presidència de la Generalitat?

*********

President,

Digui el que digui, vostè ha pres una opció que rebaixa el paper de la presidència. Mai no haguessin fet una cosa així els presidents Tarradellas, Pujol, Maragall o Montilla. No hi ha exemples enlloc d’una cosa així. Això no és fer les coses bé, ni és honest

Qui vol ser president, dóna la cara i es posa al capdavant.

Vostè vol evitar retre comptes de la seva gestió.

Qui ha d’explicar com ha augmentat el deute de la Generalitat des de 35.000 milions d’euros a més de 68.000 milions d’euros és vostè.

Qui ha de dir com és que augmentant el deute de forma tan desmesurada la inversió ha caigut en picat i s’han produït retallades socials és vostè.

Les polítiques socials han retrocedit, hi ha hagut fortes retallades en sanitat, educació i ajuts a la dependència. I el responsable és vostè.

Vostè ha estat el primer president de la Generalitat recuperada incapaç de millorar el finançament de Catalunya.

Cap nova competència, cap nou projecte, cap nova inversió, ni pacte fiscal, ni consulta amb efectes reals.

El responsable d’aquest fiasco polític espectacular és vostè.

I per seguir essent president ha inventat una fórmula perquè siguin altres els que donin la cara per vostè.

Potser vostè pensa que així guanyarà, però la institució que vostè representa, i que és de tots, en sortirà perjudicada, la qualitat de la nostra democràcia també.

Com sortirem tots perjudicats si s’entesta a seguir un full de ruta que acabarà situant les institucions catalanes fora de la legalitat democràtica.

 

Les prioritats del PSC en el moment actual

A la Festa de la Rosa repartirem una tarja amb les prioritats del PSC en el moment actual. La trobareu aquí sota, anvers i revers.

argumentari_Endavant_1

argumentari_Endavant_2

Catalunya, claus per a Espanya i Europa

Acaba de sortir en format digital el número monogràfic de la revista Política Exterior “Cataluña, claves para España y para Europa” amb articles de Stéphane Dion, Malcolm Rifkind, Walter L. Bernecker, Jordi Pujol, Miguel Herrero, Xavier Vidal-Folch, Josep Borrell, Oriol Junqueras, Josep Piqué, Javier Pérez Royo, Germà Bel, Araceli Mangas, Miquel Iceta, Gabriel Elorriaga, Josep M. Colomer, Joan Herrera, Angel de la Fuente, Enric Ucelay Da Cal i Màrius Rubiralta. Us el podeu descarregar sencer aquí o podeu descarregar-vos la meva contribució “La solución federal“.

Uns Pressupostos injustos i ineficaços, dossier del PSC

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Especial sobre els Pressupostos Generals de l’Estat presentats pel Govern de Rajoy, que suposen “el maltractament més gran que ha patit Catalunya en la nostra història democràtica”…

Via www.socialistes.cat

El centrifugado del centro izquierda, Andrés Ortega y Angel Pascual-Ramsay

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Los socialdemócratas en Europa no han sabido aún dar respuesta a los cambios que han supuesto la crisis, la globalización, la integración europea, la inmigración y la creciente precariedad…

Via elpais.com

Lluita de classes…, Josep Borrell

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

Només si els alemanys consumeixen més, l’eurozona pot corregir els seus desequilibris macroeconòmics. Una mica de lluita de classes a Alemanya que augmentés els salaris, el consum intern i les importacions ens aniria molt bé als espanyols i a les altres economies deprimides d’Europa. Això requereix un canvi en el diagnòstic de la crisi i en les teràpies que s’estan aplicant, cosa que només pot venir d’un canvi en la relació de forces polítiques a Europa com el que produiria un triomf d’Hollande en les eleccions presidencials franceses.

Via www.elperiodico.cat

La extraña pareja, editorial de El País

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

CiU y PP pactan la reforma social y económica mientras alimentan la tensión identitaria. El resultado es que la incomprensión crece a ambos lados del Ebro. Artur Mas amaga con la independencia, y cuanto más amaga, más abarca en Cataluña, pero más crece también el anticatalanismo en el resto de España. El PP amaga con una nueva recentralización y cuanto más amaga, más crece en Cataluña el sentimiento antiespañol.

Via elpais.com

Si te van a matar, no te suicides, Soledad Gallego-Díaz

Via Scoop.itDiari de Miquel Iceta

De puro miedo a la muerte de los periódicos, los periodistas terminaremos pegándole un tiro al periodismo. La peor manera de suicidarse es limitarse a vocear distintas versiones. Periodismo es indagar y buscar la verdad.

Via elpais.com