Category Archives: Finançament
Articles imprescindibles
El cert és que no actualitzar el diari al llarg d’unes setmanes em produeix una espècie de síndrome d’abstinència gairebé insuportable. Però avui un article de Rosa Paz m’ha convençut que valia la pena ressenyar-lo. El trobareu transcrit al final d’aquestes línies. També us recomano la lectura de tres articles sobre el nou sistema de finançament: el d’Antoni Soy, que explica les bondats del nou model, el de Núria Bosch que recorda el camí que encara hem de fer per acostar-nos als Estats federals, i el d’Enoch Albertí que posa en relació l’acord del finançament amb la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra l’Estatut i que conté alguns arguments que caldrà retenir.
La corrupción y la mentira son el verdadero riesgo
ROSA PAZ
PÚBLICO, 5.08.09
Dice María Dolores de Cospedal, que con el Gobierno de zapatero “peligra la democracia en España”. Ni más ni menos. Y todo porque la Fiscalía se dispone a recurrir el auto por el que el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) archiva la causa contra el Presidente Francisco Camps por los trajes que le regaló su amigo, el representante valenciano de la trama Gürtel. Por lo que se ve, la número dos del PP cree que la democracia peligra cuando actúa el Estado de Derecho y no cuando un cargo público recibe regalos de personajes que se enriquecen al calor de las administraciones o miente a los ciudadanos.
La propia sala del TSJCV que le exculpa certifica que esos trajes fueron una dádiva que, a juicio de dos de los tres componentes del tribunal, no constituye delito. Es decir, archiva la causa pero dejan en evidencia que Camps mintió al juez, al Parlamento de la comunidad que preside, a los medios de comunicación y, en definitiva, a los ciudadanos. Aquí la mentira también suele salir gratis pero no parece una práctica muy democrática. Además, si recibir regalos de un amigo del alma no era delito ni poco ético ¿por qué juró Camps que los había pagado con su dinero?
Sin ánimo de aguarle la fiesta al PP, recordarle que mentira y corrupción sí son peligros para la democracia. Y que, por cierto, más allá de lo que diga en su día el Supremo sobre Camps, el Alto Tribunal ya ha pedido el suplicatorio para imputar al senador Bárcenas, hasta hace una semana intocable tesorero del partido.
Resolució sobre finançament
Aquí podeu llegir la resolució del Ple del Parlament sobre el nou model de finançament.
Debat al Parlament
Avui estem fent el debat parlamentari sobre el nou finançament. Aquí hi trobareu la intervenció inicial del President Montilla i la meva intervenció com a portaveu del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
L’èxit de Montilla
Avui el diari ABC em publica l’article que trobareu transcrit a continuació.
EL ÉXITO DE MONTILLA
El acuerdo sobre el nuevo sistema de financiación ha sido un rotundo éxito del President Montilla, su Gobierno y los partidos que le apoyan. En cumplimiento de las previsiones del Estatuto, el acuerdo negociado por el Conseller Castells configura un nuevo modelo, justo y equitativo, cuyos aspectos más destacados son:
1. Los ingresos de la Generalitat provendrán casi exclusivamente de los impuestos que pagan los ciudadanos de Cataluña, en aplicación de la cesta de impuestos prevista en el Estatut.
2. El Govern dispondrá de más capacidad de decisión sobre los impuestos, tendrá la llave de sus ingresos y dispondrá de más capacidad normativa sobre sus tributos.
3. El 75% de los tributos pagados por los catalanes se nivela con los del conjunto de Comunidades autónomas a fin de que todas dispongan de los mismos recursos per cápita para prestar los servicios esenciales del Estado del bienestar. El 25% restante se atribuirá a la Generalitat, de manera que el esfuerzo fiscal de los catalanes revierta directamente en la mejora de los servicios públicos que reciben.
4. Los recursos por cápita de Cataluña se situarán, por primera vez y desde el primer momento, por encima de la media española.
5. La variable básica para distribuir los recursos nivelados será la población, ajustada en cuanto al peso de la población sanitaria por tramos de edad, población en edad escolar y mayores de 65 años. Se actualizarán anualmente las variables del modelo y se revisarán cada cinco años los parámetros estructurales del sistema.
Son ilustrativas las críticas de CiU y PP. Mientras el PP considera inaceptable un modelo hijo del Estatut, para CiU el Estatut se incumple. Mientras para el PP este acuerdo es fruto del chantaje ejercido por el PSC y ERC sobre Zapatero, CiU considera que PSC y ERC se han plegado a los intereses del PSOE. Mientras el PP dice que se está haciendo bailar a toda España a ritmo de sardana, CiU niega el carácter bilateral de la negociación.
A partir de un modelo inspirado en el federalismo fiscal que practican países como Alemania, los flujos solidarios serán transparentes y equitativos, se reduce el déficit fiscal de Cataluña, se acerca el rendimiento de los sistemas foral y común, la Generalitat recibirá más recursos por sus competencias específicas y el Estado aportará más de 11.000 millones de euros al conjunto del sistema.
El nuevo modelo supone un rendimiento adicional de 2.151 millones de euros para Cataluña el primer año (más de lo que rindió el anterior sistema en seis anualidades) hasta llegar en el 2012 a una horquilla entre 3.687 y 4.028 millones de euros. Frente a este éxito rotundo, la incomodidad de CiU es evidente y el liderazgo del President Montilla se consolida.
Dossier finançament
Si el darrer cap de setmana tot eren corredisses en l’esprint final de la negociació del nou model de finançament, ara ja podem parlar de l’acord amb la suficient serenor i amb totes les dades a la mà. El diari d’avui que, aquest cop sí, serà la darrera actualització setmanal abans de vacances, el dedicaré de forma monogràfica al finançament. Dimecres i dijous que ve se celebrarà un debat parlamentari sobre l’acord i es possible que faci alguna anotació puntual ni que sigui per penjar algunes de les intervencions.
Avui començo recomanant-vos la lectura de la Declaració institucional del President Montilla realitzada diumenge passat. Podeu llegir també l’article del President “Un acord necessari, just i estatutari” publicat a El Periódico de Catalunya. I és altament recomanable veure el vídeo de la intervenció del Conseller Castells el passat dijous explicant l’acord.
Amb les xifres definitives, podeu veure aquí sota el gràfic que explica els guanys que obtindrem amb el nou sistema. Veureu que els anys 2010, 2011 i 2012 es proporciona una forquilla, la part baixa està calculada en funció d’una congelació d’ingressos tributaris (si l’economia seguís estancada) i la part alta està calculada a partir d’un ITE del 3% –l’ITE és l’ïndex de variació dels Ingressos Tributaris de l’Estat–.
Com us deia, dijous passat el Conseller Castells va presentar oficialment al departament d’Economia i Finances, l’acord sobre el nou model de finançament aprovat dimecres en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Aquí trobareu els cinc documents explicats pel Conseller en la roda de premsa a la que vaig tenir la satisfacció d’assistir. En el primer document hi trobareu els “titulars“, en el segon document hi trobareu la “descripció del model“, en el tercer document hi trobareu la demostració que “el nou model desenvolupa l’Estatut“, en el quart document hi trobareu els “resultats“, i en el cinquè document hi trobareu la “comparació amb el model vigent“.
Trobareu aquests i d’altres materials en la secció “Nou finançament” del web de la Generalitat. Recomano especialment que feu una ullada als gràfics que resumeixen a la perfecció el que implica el nou model. Trobareu també molt útil l’article d’Eduardo Magallón publicat a La Vanguardia justament titulat “Lectura asistida del nuevo sistema“.
Realment, l’element que més posa d’evidència el canvi de model és la variació de la posició relativa de Catalunya pel que fa als ingressos per càpita. Fins ara Catalunya, que contribuïa per sobre de la mitjana, acabava rebent per sota de la mitjana. A partir d’ara, Catalunya se situarà des del primer moment per sobre de la mitjana i, l’any 2012, se situarà en el 105,6. Podeu veure-ho en el gràfic que trobareu aquí sota.
Com recordareu, sempre havíem reivindicat uns mecanismes federals d’anivellament i solidaritat com els que existeixen a la República Federal Alemana. En el gràfic que trobareu tot seguit podreu comprovar fins a quin punt ho hem aconseguit.
Avui mateix el PSC ha publicat uns anuncis explicant la bondat de l’acord. Podeu trobar aquí, per exemple, el que hem publicat a La Vanguardia en format pdf. També hem obert una secció específica del nostre web dedicada a explicar el nou finançament. I ahir vàrem celebrar un “dissabte roig” en el que a 222 municipis s’hi van instal·lar 315 punts informatius amb la presència de tots els càrrecs públics del partit i més de 5.000 militants. A mi em va tocar estar amb la meva Agrupació al Mercat del Clot (teníem dos punts informatius més, a la Rambla Prim cantonada amb Llull i a la platja del Bogatell). Avui surt una foto a El Periódico on se’m veu inflant un globus perquè se’ns van acabar els dos contenidors d’heli amb els que Paco Narváez ajudat per Charo, Maribel i altres anava inflant globus del PSC amb forma de cor. A tot Catalunya es van inscriure com a simpatitzants 20.000 persones. I vàrem repartir 125.000 fulletons sobre l’obra de govern i 125.000 octavetes sobre el finançament. Si voleu us els podeu descarregar (tingueu present que el fulletó “pesa” 510K i l’octaveta 277K). Aquí sota podeu veure l’Alcalde Hereu visitant un dels punts informatius.
Per fer-vos una idea encara més precisa d’on érem i on som us convido a llegir quatre articles de Núria Bosch que és una dels màximes autoritats en la matèria. En el primer article “Inequidades territoriales” ens explica la injustícia provocada pel sistema vigent. En el segon article, publicat abans que s’assolís l’acord, ens explicava “Els punts irrenunciables“. I en el tercer i quart articles “Un buen acuerdo al fin” y “Una buena financiación” ens explica la bondat dels resultats obtinguts en la negociació.
Trobareu també d’interès els editorials d’El País “Un reparto más justo” i d’El Periódico de Catalunya “Aprovat alt al finançament“. Precisament l’editorial d’El Periódico de Catalunya es fa ressò d’una enquesta encarregada per aquest diari sobre l’opinió ciutadana sobre l’acord al que han arribat els Governs de Catalunya i Espanya. I l’opinió és inequívocament favorable. Cito algunes dades: el 59,5% dels enquestats creu que l’acord és positiu per a Catalunya, mentre el 19,5% creu que és negatiu, i un 21% no ho sap o no respon. Si analitzem aquesta dada en funció del record de vot dels enquestats en les darreres eleccions autonòmiques, veiem com el 82,1% dels votants d’ICV-EUiA, el 73,5% dels votants del PSC, el 68% dels votants del PPC, el 59,2% dels votants d’ERC i el 50,9% dels votants de CiU valoren positivament l’acord, mentre el 30,3% dels votants d’ERC i el 30,2% dels votants de CiU el valoren negativament. El 38,7% dels enquestats valora positivament l’actuació del Govern de la Generalitat en la negociació, i un 13% la valora negativament. L’actuació del Govern de Catalunya mereix també l’aprovat dels electorats d’ERC i de CiU.
També us recomano un seguit d’articles sobre l’acord. Es tracta dels articles de Joan Tapia “Catalunya hi guanya” i “Un triomf del tripartit“, el de Jaume Viñas “Un modelo que lleva la firma de Castells“, el de Javier Martín “Nueva financiación autonómica“, el de Josep Oliver “Va valer la pena“, el d’Esther Vera “Tenacidad más adrenalina” i el de Xavier Vidal-Folch “Si Cataluña no existiese“.
Sobre les conseqüències polítiques de l’acord us recomano la lectura dels articles de Josep López de Lerma “Consecuencias”, de Javier Pérez Royo “Sabor amargo“, “La ressaca de la reforma de l’Estatut” i “En fuera de juego“, de Toni Bolaño “Artur Mas”, de Ferran Casas “CiU se pone por primera vez fuera de juego en Cataluña”, de Francesc Valls “CiU, la brújula y el desierto” i el de Joan Ferran “El último tren de CiU”. També resulta punyent l’acudit de Ferreres que trobareu aquí sota.
Molts són els analistes que consideren equivocada l’actitud de CiU, tan llunyana de la centralitat d’altres temps. Ha sobtat a molts veure com CiU s’oposa de forma radical a un acord que ha comptat amb el vist-i-plau de l’empresariat, la Cambra de Comerç i els sindicats. I més encara sabent, com sabem ara, que la majoria dels seus votants valoren positivament l’acord assolit. Certament en estar a l’oposició hagués estat lògic que CiU afirmés que ells ho haguessin fet milllor, però no tenien perquè rebutjar frontalment un acord que, al cap i a la fi, es deriva directament de l’Estatut en l’elaboració del qual van tenir un paper protagonista. També sobta escoltar declaracions com les de Ramon Tremosa dient que per aconseguir aquest acord no feia falta l’Estatut. Si tingués raó, la pregunta s’imposa: ¿Per què CiU va aconseguir tan poc l’any 2001? ¿Com va permetre CiU que els catalans no ens beneficiéssim ni que fos de forma mínima del nostre superior esforç fiscal? ¿Per què va tolerar que Catalunya, que aporta per sobre de la mitjana per càpita, acabés rebent per sota de la mitjana per càpita? Tampoc no s’entendria que ara Tremosa digués que la culpa és del PP que gobernava aleshores perquè llavors li hauríem de recordar que segons ell el que li convé a Catalunya és que CiU governi la Generalitat i que el PP governi a Espanya, com va dir a la darrera campanya electoral europea. En fi, no és casual que diversos comentaristes coincideixin a dir que CiU ha quedat “fora de joc”.
Per acabar amb aquest monogràfic dedicat a l’acord sobre finançament, us convido a llegir la intervenció de José Montilla en la Jornada interparlamentària que vàrem celebrar divendres, l’entrevista al President de la Generalitat que li fan avui a les pàgines d’El País Enric Hernández i Miquel Noguer, les notes que els hi posa Joan Tapia a José Luis Rodríguez Zapatero (notable) i José Montilla (excel·lent) i l’article de Juan-José López Burniol “Paisatge després del primer assalt”.
Fora ja del tema del finançament i en clau de reflexió sobre el futur de l’esquerra, us recomano la lectura d’aquest article de Jacques Julliard a Le Nouvel Observateur “Pour une social-démocratie de combat”.
Castells s’explica
Ara sí. Finalment, amb la feina feta, amb els objectius plenament assolits, el Conseller Antoni Castells explica el resultat de la negociació del nou sistema de finançament. Trobareu el vídeo a la secció dedicada al finançament del web de la Generalitat. En la mateixa pàgina trobareu una secció amb gràfics que ho expliquen tot de forma ben entenedora i amb totes les xifres. No us ho perdeu!
El Govern català diu sí
Avui el Govern de la Generalitat ha donat el seu suport al nou model de finançament. Demà el Conseller Castells així ho farà saber al Consejo de Política Fiscal y Financiera. Tot seguit trobareu les línies mestres de l’acord (us podeu descarregar el document en pdf) i després del document hi trobareu les gràfiques del PSC que vaig presentar dissabte actualitzades.
El Govern dóna el vistiplau al nou finançament per a Catalunya
El Govern ha donat avui el vistiplau a la proposta de nou model de finançament presentada pel Ministeri d’Economia i Hisenda. L’aval a l’acord servirà perquè el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, el traslladi demà al Consell de Política Fiscal i Financera de l’Estat.
El finançament que vol l’Estatut i necessita Catalunya
a) El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva màxima potencialitat en tots els seus preceptes.
b) L’acord representa un nou model, un canvi de fons respecte del model actual, que consolida i fa efectiva la relació bilateral de Catalunya amb el govern de l’Estat. No és una revisió periòdica més del model.
c) L’acord proporciona a Catalunya una quantia a l’alçada de les aspiracions que s’havien plantejat. Suposarà una quantia molt significativa que es desprèn del nou model i se situa en l’ordre de les magnituds indicades per algunes de les nostres institucions socioeconòmiques més prestigioses.
1. Aspectes destacats
En compliment de les previsions de l’Estatut, l’acord assolit representa un nou model. Els aspectes més destacats són:
1. Els ingressos de la Generalitat provindran gairebé exclusivament dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya.
2. El Govern disposarà de més capacitat de decisió sobre els seus impostos; tindrà la clau dels seus ingressos.
3. Els recursos per càpita de Catalunya se situaran, per primera vegada, per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes.
4. El sistema d’anivellament permetrà que una part dels impostos que els catalans paguen per sobre la mitjana reverteixi en més recursos per a la Generalitat i, per tant, en uns millors serveis per als ciutadans.
5. El model conté elements essencials de bilateralitat: la negociació ha estat de govern a govern; Catalunya fixa la seva contribució a la solidaritat i reforça el finançament de competències específiques.
6. La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats serà la població; a més, la variació de la població en l’última dècada juga un paper essencial en la distribució dels recursos addicionals. El model integra, doncs, l’augment de població registrat per Catalunya i, per tant, reconeix els efectes del fenomen migratori.
7. S’actualitzaran anualment les variables bàsiques del model, com la població, i es revisaran cada cinc anys els paràmetres estructurals del sistema.
2. El nou model de finançament
El nou model de finançament s’estructura en tres blocs:
Primer bloc: fons de garantia dels serveis bàsics
Aquest fons té per objectiu que totes les comunitats autònomes puguin prestar els serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions.
Està integrat pel 75% del tributs (la cistella d’impostos de cada comunitat autònoma) i una aportació del govern de l’Estat.
Tal com estableix l’Estatut, la variable bàsica per distribuir aquests recursos és la població, ajustada per factors com els costos sanitaris, la població en edat escolar i la de més de 65 anys, entre altres. El resultat d’aquest repartiment comporta una igualtat de recursos per habitant ajustat de totes les comunitats autònomes. És a dir, aquest bloc s’anivella al 100%.
Segon bloc: 25% dels ingressos tributaris
El 25% de la cistella d’impostos no s’anivella. És dir, per primera vegada, la Generalitat es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.
Tercer bloc: fons complementaris d’ajustament
El model es completa amb dos fons: el de suficiència i el de competitivitat. El seu objectiu és fer viable la implementació generalitzada del nou sistema.
El fons de competitivitat s’instrumenta per compensar aquelles comunitats que amb l’actual model els recursos dels seus governs estan per sota de la mitjana o per sota de la seva capacitat fiscal. Aquest fons es reparteix d’acord amb la població de les comunitats afectades.
El fons de suficiència actua com a element d’ajust del model amb l’objectiu de garantir un guany mínim per a totes les comunitats, d’acord amb la distribució dels recursos addicionals que aporta el govern de l’Estat.
Aquesta estructura permet afirmar que el finançament de Catalunya avança cap a un model de relació de caràcter federal, ja que permet que una part de l’esforç fiscal que Catalunya realitza per sobre la mitjana es destini a la solidaritat, mentre que una altra part acabi revertint en majors recursos per als seus ciutadans. El sistema defineix, per primer cop, un criteri d’equitat i racionalitza el funcionament de la solidaritat interterritorial.
3. Elements bàsics del model
a) bilateralitat
El nou model conté clars elements de bilateralitat. En primer lloc, Catalunya ha fixat la seva contribució a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. En segon lloc, ha pactat la millora del finançament de competències específiques de la Generalitat. Finalment, la pròpia negociació del model ha estat de govern a govern.
b) nova cistella d’impostos
La Generalitat augmentarà la participació en els impostos estatals d’acord amb els percentatges que estableix l’Estatut. A més, la Generalitat participa en el 100% dels següents impostos: successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, electricitat, matriculació de vehicles i vendes minoristes sobre determinats hidrocarburs i taxa del joc.
Nova cistella d’impostos
IRPF en el model vigent: 33% En el nou model: 50%
IVA en el model vigent: 35% En el nou model: 50%
Impostos especials en el model vigent: 40% En el nou model: 58%
c) més capacitat normativa
La Generalitat disposarà de més capacitat normativa sobre els seus tributs; és a dir, podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos. En l’IRPF, per exemple, podrà legislar sobre la tarifa (sols resta la limitació de la progressivitat), el mínim exempt (dins d’un marge del 10%) o les deduccions (d’acord amb el nou percentatge de cessió). En l’acord s’insta al govern de l’Estat a buscar fórmules perquè la Generalitat disposi de capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA, d’acord amb la normativa europea.
d) recursos addicionals
Amb l’objectiu de reduir el desequilibri vertical, el govern de l’Estat aporta un volum de recursos addicionals que garanteixen a cada comunitat autònoma un increment mínim de recursos d’acord amb la distribució realitzada a partir de diverses variables. Els criteris més importants són la variació de la població en el període 1999-2009, que recull l’efecte de la immigració, o la població dependent.
e) mecanisme d’anivellament El nou model preveu un mecanisme d’anivellament que compleix amb els dos preceptes bàsics que estableix l’Estatut a l’article 206 i, especialment, als articles 206.1 i 206.3.
– Els recursos de què disposarà Catalunya tindran relació amb laseva capacitat fiscal. És a dir, una part dels impostos que els catalans paguen per sobre la mitjana ha de revertir en majors recursos per a la Generalitat.
– Catalunya contribuirà a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes amb l’objectiu que totes puguin assolir un nivell similar en la prestació dels serveis bàsics de l’estat del benestar.
Els nous mecanismes d’anivellament comporten que els recursos de la Generalitat se situïn, per primer cop, per sobre la mitjana després de l’anivellament. En concret, Catalunya estarà cinc punts per sobre la mitjana de les comunitats autònomes en recursos per càpita. En valors absoluts, l’increment de recursos que suposarà el nou model és molt semblant a les estimacions realitzades per reconegudes institucions catalanes.
f) evolució del model
La cistella d’impostos evoluciona en funció de la recaptació impositiva. El mecanisme d’anivellament s’actualitza anualment, és a dir, les variables bàsiques de repartiment es revisen any a any. Finalment, els fons complementaris d’ajustament s’actualitzen d’acord amb l’evolució dels ingressos tributaris de l’Estat.
g) gradualitat
El model entrarà plenament en vigor el primer any d’aplicació (2009), ja que des del primer any Catalunya quedarà per sobre la mitjana en recursos per habitant. L’aportació addicional que realitza el govern de l’Estat es durà a terme de forma gradual: el 70% el 2009, el 85% el 2010 i el 100% el 2011. També existeix una garantia per tal que aquesta dotació s’incrementi un 30% l’any 2012. Es tracta d’una millora addicional dels resultats fruit de la negociació.
h) altres finançaments
Finalment, l’acord preveu la millora substancial del finançament d’aquelles competències que són específiques de la Generalitat de Catalunya, com per exemple les institucions penitenciàries i els mossos d’esquadra. Aquests recursos addicionals s’incorporaran i es consolidaran a la dotació del fons de suficiència. A més, en el marc de les polítiques regionals, es crea el fons de cooperació, un instrument amb objectius semblants als de l’actual fons de compensació interterritorial (FCI).
4. alguns aspectes quantitatius del model
a) posició relativa de Catalunya
Índex de recursos per càpita (en índex 100)
2009 2010 2011 2012
102,6 103,4 104,2 105,6
b) distribució dels recursos addicionals
1. El 75% dels recursos addicionals que aporta l’Estat es distribueixen segons l’increment de població entre 1999 i 2009. Amb aquesta proposta es compensen els efectes de la immigració.
2. L’altra variable amb una ponderació important en la distribució (12,5%) és la població dependent.
3. El text de l’acord preveu una gradualitat en la seva aplicació. El 70% dels recursos addicionals s’incorporaran l’any 2009, l’any 2010 ho faran el 85% i serà el 2011 quan l’aportació de l’Estat assolirà el 100%. Són els terminis previstos per l’Estatut.
4. Com a resultat de la negociació, l’acord incorpora la garantia que l’any 2012 aquests mateixos recursos augmentaran en un 30%.
c) indicadors de necessitats
Els indicadors bàsics per al càlcul de la població ajustada són:
5. El factor més important (38%) és la població sanitària ponderada en 7 grups d’edat, segons el nivell de despesa estimat per cada grup. Per exemple, sobre una mitjana d’1, el grup de més de 74 anys pondera 2,759.
6. El següent element en importància (30%) és la població censada.
7. La població en edat escolar, de 0 a 16 anys, es pondera amb el 20,5%.
8. Les persones de més de 65 anys pesen el 8,5% en el càlcul d’aquests indicadors.
Així doncs, el conjunt de la població influeix en el 97% del càlcul d’indicadors de necessitats. El 3% restant correspon a superfície (1,8%), insularitat (0,6%) i dispersió (0,6%).
d) anivellament
9. El 75% dels tributs pagats pels catalans s’anivella amb els del conjunt de comunitats autònomes per tal que totes disposin dels mateixos serveis vinculats a l’estat del benestar.
10. El 25% restant s’atribuirà a la Generalitat, de manera que l’esforç fiscal dels catalans revertirà directament en la millora dels serveis públics que reben els ciutadans de Catalunya.
11. Els recursos tributaris de la Generalitat representaran el 96% del total de recursos destinats a competències homogènies amb altres comunitats autònomes.
12. Un anivellament total del 80% es correspon amb un índex per a Catalunya del 104%. El resultat acordat per a l’any 2011, el darrer previst en l’Estatut per culminar l’aplicació del model, es del 104,2%. Catalunya ocupa el lloc que li correspon.
13. Amb els increments garantits per a l’any 2012, Catalunya se situarà al 105,6%.
Un bon acord a tocar de dits
Acabo una jornada intensa i no em puc estar de fer un petit comentari que probablement substituirà l’actualització setmanal del Diari. Avui he estat cridat al Palau de la Generalitat com a representant del PSC perquè el president Montilla i el Conseller Castells em fessin cinc cèntims del procés negociador del finançament. Després he acompanyat Antoni Castells al seu Departament on he pogut estudiar amb una mica de detall alguns aspectes de la negociació que encara no ha acabat. En efecte, el Govern i els partits que li donem suport seguim treballant a hores d’ara per assolir l’acord desitjat. La tenacitat i la fermesa que ens han portat fins aquí ens han de portar al gran acord que perseguim des de fa tant de temps. Un acord que honori l’Estatut, que acabi amb la injustícia per a Catalunya que suposa l’acord del 2001 subscrit per CiU i PP i que suposi un increment significatiu dels recursos de la Generalitat. L’acord, cas de produir-se, serà plenament estatutari des del moment que entri amb vigor amb data 1 de gener de 2009. Com se sap una de les nostres màximes obsessions és que Catalunya, com a Comunitat Autònoma que aporta uns recursos per cap per sobre de la mitjana espanyola, no ha de percebre en cap més una xifra que se situï per sota de la mitjana, essent el nostre objectiu situar-nos en el 105%. Aquest és el moll de l’ós del canvi de model que les negociacions ja han aconseguit. Vegeu-ho en el gràfic que trobareu aquí sota:
Per això he fet una roda de premsa parlant d’un bon acord a tocar de dits. Un acord estatutari, just i inajornable. Tot seguit trobareu alguns dels aspectes més rellevants del que s’està negociant.
Un bon acord a tocar de dits
Un acord estatutari, just i inajornable
ESTATUTARI i JUST
01. El nou model compleix escrupolosament l’Estatut de Catalunya des del primer dia:
– en l’increment de l’autonomia tributària (tindrem la clau dels ingressos)
– en els mecanismes d’anivellament (més justos i, per primer cop, per damunt de la mitjana)
– en les necessitats de despesa (recull l’augment de la població i el fenomen migratori)
– en l’actualització (el nou model actualitzarà cada any les variables bàsiques, com la població)
– i en els terminis del calendari (serà vigent des de l’1 de gener del 2009 i arribarem a superar la mitjana des del primer any)
02. El nou model de finançament honora l’Estatut i assegura una relació financera federal entre Catalunya i Espanya.
El nou model, d’acord amb l’Estatut, s’articula de forma semblant al finançament que existeix als Estats federals: mentre una part dels recursos tributaris propis de cada territori es destinen a la solidaritat, una altra part reverteix en majors ingressos per a cada Comunitat.
MÉS AUTONOMIA TRIBUTÀRIA, TENIM LA CLAU DELS INGRESSOS
03. Més participació en el rendiment dels impostos
La Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos estatals: de 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l’IVA i del 40% al 58% en els impostos especials.
04. Més capacitat normativa
El govern català podrà decidir sobre els aspectes essencials dels impostos i, per tant, dissenyar una política fiscal pròpia.
MÉS JUSTÍCIA EN ELS MECANISMES D’ANIVELLAMENT
05. El grau d’anivellament
Tal com estableix l’Estatut, l’anivellament se circumscriurà als serveis bàsics de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Així, amb el nou model, el 75% dels recursos tributaris de cada comunitat es destinarà a un fons que es distribuirà de forma anivellada d’acord amb la població.
L’altre 25% correspondrà a la Generalitat de Catalunya que, per primer cop, es beneficiarà directament de l’esforç fiscal que fan els catalans.
06. Necessitats de despesa i capacitat fiscal
Les variables més rellevants per distribuir l’increment de recursos són: la variació de la població entre 1999 i 2009 (fet que corregeix la injustícia causada per una de les mancances més importants de l’acord del 2001 que no contemplava el fenomen immigratori), la població dependent (factor que tampoc preveia el model actual) i les disparitats entre la capacitat fiscal i els ingressos per càpita. Aquestes correccions permeten que els recursos que rebrà Catalunya siguin molts superiors als que ha rebut fins ara.
MÉS BILATERALITAT QUE MAI
07. Per damunt de la mitjana
Catalunya disposarà, per primera vegada, d’uns recursos per càpita superiors a la mitjana. En concret, se situarà cinc punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes. Aquest és l’índex que li correspon en l’aplicació estricta del principi d’ordinalitat. Ja des del primer any Catalunya se situa per sobre de la mitjana.
08. Reducció del dèficit fiscal
El nou model de finançament permetrà reduir al menys en una quarta part el dèficit fiscal de Catalunya.
09. Més recursos exclusius per a competències pròpies
La proposta també permet revisar, de forma substancial, el finançament d’aquelles competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general pel seu caràcter estrictament bilateral.
MÉS RECURSOS, NECESSARIS I URGENTS
10. Entre 3.400 i 3.600 milions d’euros.
El nou model aportarà gradualment al conjunt de comunitats autònomes una xifra molt superior als 9.000M€ inicialment previstos per l’Estat.
Aquí sota trobareu un gràfic que explica l’evolució dels nous ingressos de la Generalitat (rendiment net del sistema). Només cal comparar el rendiment del sistema obtingut pel pacte PP-CiU del 2002 al 2007 i el rendiment previst pel nou model del 2009 al 2012.
La negociació segueix, però ja es pot dir que el Govern de Catalunya ha obtingut un èxit notable en la negociació. Canvi de model i majors ingressos: de 2.100 a 2.200 milions d’euros el primer any –2009– (front els 251 milions d’euros de l’any 2002), de 2.500 a 2.600 milions d’euros el segon any (front els 289 milions d’euros de l’any 2003), de 2.800 a 2.900 milions d’euros el tercer any (front els 326 milions d’euros de l’any 2004) i de 3.400 a 3.600 milions d’euros (front els 420 milions d’euros de l’any 2005).
En fi, n’haurem de seguir parlant però, Déu n’hi do!
ZW 180 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Decàlegs V
Un nou Zona Web dedicat als decàlegs (podeu llegir Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III i Decàlegs IV). En aquesta ocasió dedicat a temes diversos que us poden resultar d’interès.
Política 2.0:
Decálogo del político en las redes sociales (César Calderón)
Decálogo de la política 2.0 (José Antonio Donaire)
10 reglas para un político en Internet (e-Xaps)
10 reflexiones para la feminización de la política (Antoni Gutiérrez-Rubí)
Twitter:
“10 consejos, para SEO en Twitter” (Federico Lorenzo-Fedelosa.com). Consells senzills i pràctics per optimitzar les possibilitats de Twitter.
Web 2.0:
“10 libros sobre Internet, en particular sobre Web 2.0”, i sobre innovació disseny memètic (Alejandro Piscitelli)
Participar a la Societat Digital:
Cinc decàlegs amb diferents consells agrupats, com “10 consejos para crear contenidos multimedia eficaces para la Web 2.0” (Burson-Marsteller).
Empreses i organitzacions:
“10 reflexiones sobre la realidad cambiante que se encuentran las organizaciones de hoy” (Marcelo Lasagna)
“10 principales riesgos empresariales en 2009” (Ernst&Young). Un estudi que identifica 10 riscos empresarials a nivell global, analitzant els principals riscos identificats per alguns dels sectors industrials més importants mundialment. També destaca altres riscos que podrien tenir un impacte significatiu en els pròxims tres a cinc anys.
“10 claves para lanzar con éxito un producto” (Cristina Blas, AEFOL).
Algunes curiositats per a acabar aquesta recopilació de decàlegs:
– “10 inventos que cambiaron el mundo” (proposta de News.com.au).
– “10 muertes estúpidas” (curiosa llista traduïda i ampliada per Mangas Verdes).
Cap a un bon acord
Abans de res, bon any! Diumenge passat no vaig fer Diari, i tampoc no n’estic segur de fer-ne diumenge vinent. Entre feina i festes no dono a l’abast. Però no he volgut deixar de fer alguns comentaris sobre el procés de negociació encara obert sobre el nou model de finançament.
Tot sovint en política s’emeten opinions sense un examen en profunditat de la qüestió de la que es parla. Aquest cert aire de superficialitat o de frivolitat no contribueix a una bona imatge de la política. I malauradament ningú no pot afirmar que mai no hagi comès aquest tipus d’errors. També sovint el debat polític es converteix en un intercanvi de tòpics o de prejudicis que no ajuden al rigor exigible en qüestions importants. Sembla aplicar-se la dita d’Oscar Wilde “Mai no llegeixo els llibres si n’he de fer la crítica: som tan influenciables…” o aquella expressió falsament periodística segons la qual “no deixis mai que la realitat t’espatlli un bon titular”.
Dic això perquè algunes d’aquestes característiques poden contaminar el debat sobre la negociació del nou model de finançament. ¿Quants dels que estan jutjant la darrera proposta del Govern d’Espanya no l’hauran llegida? ¿Com s’explica sinó que algunes reaccions al document presentat per Pedro Solbes el 30 de desembre es produïssin al cap de mitja hora? Fa pena sentir com algunes veus que s’alcen clamant que la proposta no compleix l’Estatut no siguin capaces de dir concretament en què no es compleix. I encara fa més pena quan algú diu que l’Estatut no es compleix en un o altre punt per qüestions que, quan ho comproves, no estan recollides a l’Estatut que es diu defensar. No s’hi val fer dir a l’Estatut coses que no diu. Ni tampoc s’hi val negar-se a reconèixer els evidents avenços que ha anat produint una negociació que encara no ha acabat.
Per això m’he decidit a fer un esforç de proporcionar materials que permeten fer un judici objectiu de la qüestió. Primer document, els principals preceptes de l’Estatut en matèria de finançament. Segon document, la proposta presentada per Pedro Solbes el 16 de juliol de 2008. Tercer document, la proposta presentada per Pedro Solbes el 30 de desembre de 2008. N’hi ha prou en comparar aquests dos darrers documents per veure els avenços molt significatius que ha produït la negociació impulsada per la Generalitat i coordinada pel Conseller d’Economia i Finances Antoni Castells. No cal dir que en aquest procés ha estat de gran importància la cimera celebrada a Moncloa el 20 de desembre entre José Luis Rodríguez Zapatero i el President Montilla. Per això avui s’està discutint ja sobre el “model català”. Quart document: unes breus notes que recullen fins a dotze millores significatives del model que s’està negociant amb respecte del model vigent.
Dit tot això, la negociació no ha acabat. I per això es fa difícil que els que estan negociant per part catalana mostrin satisfacció, no fos cas que l’altra part pensés que l’acord està fet. Ens calen concrecions, ens calen garanties, necessitem conèixer més detalls, el percentatge de recursos a anivellar, la quantia total dels recursos addicionals, els volums dels fons, les ponderacions de les diferents variables de càlcul, les xifres… Però la música és bona. Només cal escoltar dirigents del PP com Javier Arenas: “El sistema está hecho a medida del Estatut de Catalunya”, o a la consellera d’Hisenda de la Junta de Castellà i Lleó, Pilar del Olmo, que diu: “Es un fiel reflejo del modelo recogido en el Estatuto de Autonomía de Cataluña (…) sigue sonando a sardana”. O els comentaris d’El País “El modelo beneficia a todas las Comunidades Autónomas, pero más a Madrid, Cataluña o Baleares”, o un dels titulars d’ABC: “Cataluña protesta a pesar de que favorece a las autonomías ricas y está copiado del ‘Estatut’”.
Sobre el paper determinant que està jugant la Generalitat en el procés negociador, el caràcter bilateral de la mateixa i la transcendència de la cimera del 20 de desembre només cal recuperar alguns titulars periodístics. Per exemple: Público, 21.12, “Zapatero y Montilla desbrozan el acuerdo de financiación”; El Mundo, 21.12., “Zapatero y Montilla ultiman en Madrid un pacto de espaldas al resto de Comunidades”; La Razón, 21.12, “Zapatero y Montilla desencallan la financiación pero no cierran un pacto”; El País, 22.12, “Zapatero acepta buena parte de la propuesta de financiación autonómica de Cataluña”; El Mundo, 22.12, “La negociación con Cataluña dispara la alarma en las demás autonomías”; El Periódico de Catalunya, 23.12, “Zapatero obté el suport d’Aguirre a un model inspirat en l’Estatut”; ABC, 23.12, “Zapatero asigna más dinero a las regiones más pobladas en perjuicio de las más pobres”; La Razón, 24.12, “Zapatero premiará con más fondos a las autonomías con lengua propia”; El País, 24.12, “El PP se revuelve contra la sintonía de Aguirre con la financiación”; La Vanguardia, 27.12, “Zapatero subraya el liderazgo catalán”; El Periódico de Catalunya, editorial, 28.12, “Zapatero reconeix l’impuls català”.
Certament, la manca de concreció en aspectes crucials manté oberta la negociació i justifica que la part catalana mantingui la seva fermesa i la seva exigència. Però no deixa de ser sorprenent el soroll que està fent Convergència i Unió al respecte. I sobre això voldria dir també alguna cosa. CiU i PP, que van acordar el model que ha de ser substituït, es mostren radicalment en contra de la proposta del Govern d’Espanya. El PP passa per la vergonya de veure com algunes de les Comunitats que governa (especialment Madrid, però també València) estan molt interessades en que tiri endavant un model similar a l’esbossat per la proposta de Solbes. CiU ha de fer encara més soroll per evitar que es compari l’actual procés negociador i els resultats que se n’obtindran, amb el pacte del Majestic i els minsos rèdits obtinguts a partir del pacte CiU-PP en matèria de finançament.
CiU no té, per aquest motiu, cap credibilitat. ¿Qui es pot creure un partit que per tal de seguir en el govern va acceptar un acord com a definitiu sense incorporar-hi mecanismes d’actualització i revisió? ¿Qui es pot creure el partit responsable de deixar fora del sistema de finançament a més d’un milió de catalans? ¿Qui es pot creure un partit que es va equivocar tant en el rendiment concret del model que va pactar? Recordem-ho breument. El Govern de CiU havia previst uns guanys de 517 milions d’euros en l’exercici del 2002, els resultats reals van ser de 251 milions d’euros. L’exercici del 2003 havia de produir uns guanys de 703 milions d’euros i els resultats reals van ser de 289 milions d’euros. L’exercici del 2004 havia de produir uns guanys de 908 milions d’euros i els resultats reals van ser de 326 milions d’euros. L’exercici del 2005 havia de produir uns guanys de 1.133 milions d’euros i els resultats reals van ser de 420 milions d’euros. L’exercici del 2006 havia de produir uns guanys de 1.379 milions d’euros i els resultats reals van ser de 526 milions d’euros.
Tampoc no pot tenir massa credibilitat en aquesta qüestió un partit que ja ha donat (sí, vuit!) xifres, ben diferents, sobre el rendiment del nou sistema. Vegem-ho. El gener del 2006, un cop pactat l’Estatut, Mas afirma que s’obtindran 4.320 milions d’euros als que caldrà restar la nostra aportació a la solidaritat (La Vanguardia, 29.01.06). El febrer del 2008, CiU afirmava que s’havien d’obtenir 5.200 milions d’euros (Nota de premsa de CiU, agència EFE, 15.02.08). El maig del 2008, CiU afirmava que calia obtenir 5.230 milions d’euros (Avui, 27.05.08). L’agost de 2008, Oriol Pujol diu que la xifra idònia és 4.200 milions d’euros però admet que la xifra a acordar amb l’Estat serà més baixa (Europa Press,11.09.08). El setembre de 2008, CiU lliura al Govern de Catalunya una proposta en la que assenyala uns guanys de 6.997 milions d’euros (La Vanguardia, 28.09.08). El dia abans (!!!) CiU admetia que la xifra del rendiment del primer any podia ser de 2.329 milions d’euros (Avui, 27.09.08). L’octubre del 2008, CiU torna a actualitzar els seus càlculs i parla de 2.535 milions d’euros (Avui, 1.10.08). I, darrera xifra fins ara, el desembre del 2008, CiU acaba l’any afirmant que el rendiment del nou sistema hauria de ser de 5.630 milions d’euros (compareixença d’Artur Mas i Francesc Homs). L’únic objectiu d’aquest ball de xifres (a banda de demostrar la insolvència tècnica de CiU) és preparar el terreny per dir que l’acord al que s’arribi és dolent. Per a CiU només són bons els acords amb l’Estat si els que governen són ells (encara que com hem vist fossin uns acords ben minsos, mal calculats i mancats de previsió de futur).
Però CiU ha comès encara un despropòsit més gran en pretendre, abans que acabi la negociació, limitar l’autoritat i el marge d’actuació del President de la Generalitat i el Govern de Catalunya. Poca memòria tenen aquells que al llarg de 23 anys van negociar tota mena d’acords mentre l’oposició els exigia comptes un cop tancat l’acord, mai abans, precisament per no afeblir la posició negociadora de Catalunya. És evident que en aquest tema CiU no està posant per davant de tot l’interès de Catalunya, sinó un estret interès de partit. Sembla mentida que ho faci precisament Artur Mas, ell, que va negociar personalment l’Estatut a Moncloa, en qualitat de dirigent del primer partit de Catalunya, ell que va veure com els socialistes li fèiem costat, ara pretén negar-li al President de Catalunya l’autoritat per arribar a un acord de finançament que respecti l’Estatut, que sigui just per a Catalunya i que doni resposta a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país.
Ara és moment de fer costat al President Montilla i al Conseller Castells que en nom del Govern de Catalunya estan fent una negociació que ja ha obtingut avenços significatius front aquells que no volien ni parlar de negociar un nou sistema de finançament en temps de crisi, front aquells que no volien ni parlar d’un canvi de model sinó limitar-se a actualitzar les dades de població, front aquells que no volen reconèixer que l’esforç i la capacitat fiscal dels catalans han de revertir en una millora dels nostres serveis públics i de les nostres polítiques socials. No és hora ni de divisió ni de confusió, és hora d’unitat i confiança, de fermesa i tenacitat. És hora de seguir negociant tenint clar els nostres objectius, uns objectius marcats per l’Estatut i diverses resolucions del nostre Parlament, i donant autoritat als que, de forma legítima, negocien en nom de tots, el Govern de Catalunya, el Conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, i el Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla.
Després de la cimera
Demano excuses per endavant: avui vaig molt de bòlit i potser trobareu a faltar algun tema o la correcció d’algun text. És la vida! I com és la vida, aprofito també per desitjar-vos unes bones festes i un magnífic 2009!
Començo per on començava l’apunt del meu diari de la setmana anterior. Podeu llegir el text “L’hora de la veritat” i veureu com és encara d’actualitat. Finalment, els socialistes catalans vàrem decidir votar favorablement els pressupostos i el President de la Generalitat va desencallar ahir la negociació del nou sistema del finançament en una cimera bilateral a La Moncloa. Avui, tot i que encara hi ha qüestions importants pendents, està més clara que mai la perspectiva d’arribar a un bon acord abans d’acabar l’any.
Podeu llegir la Declaració del PSC explicant el vot favorable als pressupostos generals de l’Estat per al 2009, l’argumentari distribuït als responsables del PSC, un interessant article de Sixte Moral, diputat del PSC al Congrés, i l’article que em va publicar el diari ABC dijous passat.
Podeu llegir les opinions al respecte de Josep Ramoneda i Gonzalo López Alba, així com la crònica de la cimera d’ahir que fan avui a El País Luis Rodríguez Aizpeolea i Serafí del Arco.
Convergència i Unió sembla preparar-se ja per rebutjar un acord que desconeix. Sols així tenen sentit les declaracions d’Artur Mas i d’altres dirigents de CiU. Potser no s’ha dit prou que una de les dificultats de l’acord és que no només ha de respectar l’Estatut –cosa que òbviament farà– sinó que ha de servir precisament per rescabalar la Generalitat dels estralls causats pel sistema vigent fruit del desastrós acord al que van arribar l’any 2001 Artur Mas i el govern del PP. ¿Com pot donar lliçons de res algú que va acceptar un acord com a definitiu sense incloure cap clàusula d’actualització o de revisió? ¿Quants disbarats haurà de dir Artur Mas per explicar que rebutja un acord que acabarà produint un rendiment de cinc a deu vegades superior al que ell mateix va obtenir fa 7 anys? ¿Com explica Artur Mas que tots els dirigents del PP ja hagin saltat al coll de Zapatero acusant-lo de fer un “vestit a mida de Catalunya, discriminatori i intolerable”, com acaba de dir aquesta mateixa tarda Esperanza Aguirre?
La discreció i les tensions que envolten la negociació són grans i caldrà esperar al final per conèixer el resultat i els detalls de l’acord. El president Montilla ja ha deixat clar que no subscriurà un acord que no respecti l’Estatut i que no respongui als interessos de Catalunya. Si, com esperem, l’acord finalment es produeix, serà un bon acord, respectuós de l’Estatut, i respondrà als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Per una valoració més general de la situació política catalana podeu llegir la intervenció de José Montilla com a Primer secretari del PSC en la cloenda de la Jornada interparlamentària que varem celebrar divendres. Us recomano també la lectura de l’article de Ferran Mascarell “Catalanisme i capital” així com l’article de Lidia Santos “Por qué es constitucional el Estatuto”. En relació amb aquesta darrera qüestió és també rellevant la reflexió de Francisco J. Laporta “La rigidez constitucional y otras perversiones”.
Vull destacar la signatura divendres del Pacte Nacional per a la Immigració. Recordeu que el President de la Generalitat va oferir en el debat d’investidura quatre grans pactes (habitatge, recerca, immigració i infraestructures). Ja se n’han subscrit tres (en dos d’ells amb la participació del principal partit de l’oposició. Us recomano que visiteu la web del Pacte Nacional per a la Immigració i que llegiu la intervenció del President Montilla en l’acte de signatura del Pacte, l’entrevista de Josep Gisbert i Pere S. Gimferrer a la Consellera Carme Capdevila publicada avui a La Vanguardia, i els articles de Joan Subirats i Jordi Sánchez.
En relació a la política espanyola us convido a llegir la crònica de Manuel V. Gómez sobre el Congrés de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, que ha guanyat per 28 vots Ignacio Fernández Toxo, així com l’editorial d’El País sobre aquesta qüestió. Us convido també a llegir la reflexió d’Antoni Puigverd sobre l’excés de radicalisme en la política espanyola, l’article de Josep Ramoneda sobre “Los principios del PP”, així com l’article de José Andrés Torres Mora reivindicant la tasca dels diputats i diputades i, en general, de la política.
També trobareu d’interès l’entrevista que li fa avui Manel Manchón a Celestino Corbacho a les pàgines d’El Periódico de Catalunya, els articles de Ramón Jáuregui, Javier Pradera i Florencio Domínguez sobre la lluita antiterrorista i l’actitud del PP que torna a trencar el consens amb inacceptables excuses.
Us poden interessar també els articles de Gonzalo López Alba sobre l’autonomia que reclama Patxi López per arribar a pactes a Euskadi, Miguel González sobre l’afer dels vols de la CIA, Javier Pérez Royo sobre les relacions Església-Estat i l’entrevista de Patricia Rafael a Vicky Claeys a Público sobre el debat sobre la nova regulació de l’interrupció voluntària de l’embaràs.
La situació econòmica i les respostes a la crisi segueixen centrant l’agenda política. Aquesta setmana la gran notícia ha estat la decisió de la Reserva Federal nord-americana de baixar els tipus d’interès fins a gairebé el 0%. Llegiu al respecte la crònica de Sandro Pozzi a El País, l’article de Angel Ubide, i els editorials de La Vanguardia i El País.
Aquesta decisió ha atiat el debat sobre el risc de deflació. Podeu llegir al respecte l’editorial de Cinco Días i l’article de Manuel Sanchís Marco. També hi ha dubtes sobre si aquesta decisió ja ha privat de tot marge de maniobra les autoritats nord-americanes. Llegiu al respecte els articles de Fernando G. Basterra i José Manuel Garayoa.
Considero d’imprescindible lectura les reflexions econòmiques de Jordi Sevilla, Alfred Pastor, David Vegara (en la seva intervenció al Fòrum Tribuna Barcelona organitzat per El Periódico de Catalunya), Josep Oliver i Miguel Angel Fernández Ordóñez entrevistat avui a El País per Íñigo de Barrón, M. Jiménez i Miguel Angel Noceda.
Trobareu també interessants els articles de Fernando Vallespín “Exorcismos neoliberales”, Carmen Alcaide “Es urgente ayudar a las pymes” i Mario Armero “Audacia contra crisis”.
Aquesta setmana s’ha conegut un immens frau, una estafa “piramidal”, comesa per un –fins ara– prestigiós assessor financer. Una estafa que ha posat novament en evidència les deficients regulacions del sistema financer i una gairebé nul·la capacitat de supervisió per part de les autoritats nord-americanes. Llegiu, per exemple, l’article de Sandro Pozzi “¿Pero dónde estaba el supervisor?”.
Aquesta setmana ens ha arribat la magnífica notícia del Parlament Europeu que ha frenat la directiva de les 65 hores gràcies a la formidable tasca desenvolupada pel nostre company eurodiputat Alejandro Cercas a qui vull felicitar des d’aquí. Podeu llegir al respecte la crònica d’Andreu Missé a El País. També trobareu interessants els articles de Josep Borrell “Entre Brusel·les i Poznan”, Pasqual Maragall “Los Estados Unidos de Europa, reinventados” i Paul Krugman “La insensible guerra europea”, sobre la resistència d’Angela Merkel que està frenant el pla de rescat europeu.
Sobre política internacional us recomano la lectura dels articles del Ministre Miguel Angel Moratinos “Derechos humanos, la utopía del siglo XXI”, Pere Vilanova “Aniversaris a Israel i Palestina” i Pilar Rahola “El zapatazo”, sobre el gest que ha il·lustrat el final de la presidència de George W. Bush.
Aquesta setmana s’ha commemorat a la República Popular Xina el 3oè aniversari de les reformes que els han portat al que ells anomenen “economia socialista de mercat”. Llegiu respecte d’això i respecte del paper transcendental de Xina en aquests moments els articles de Lluís Bassets, Thomas L. Friedman i Timothy Garton Ash i la crònica d’Isidre Ambrós a La Vanguardia.
Finalment, us recomano la lectura de cinc articles que apunten rellevants qüestions a debat. Són els articles de Pedro Altares “Progres apolillados y de pacotilla”, Joan Subirats “Las ciudades y los vecinos frente a la crisis”, Félix Ovejero “¿Crisis de la economía o de los economistas?”, Fabià Estapé “Al regresar de Bretton Woods” i Carlos Nadal “¿Crisis cíclica o fractura?”.
“Perles” del programa Polònia emès el 18 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).
EL MILLOR
– Moncloa cafè, amb M. Teresa, Chacón, Moratinos i Solbes comentant els possibles acomiadaments a la seva pròpia empresa. Solbes treu ferro, com sempre: “pero a nosotros –los importantes– no nos tocará, verdad? Será Sebastián, o la pardilla esa de igualdad”.
EL PITJOR
– La visita tipus “treva-trampa” de Losantos a Rajoy per felicitar-li “els Nadals”. El gag no se salva ni amb la visita de lʼEspe disfressada de bruixa.
SURREALISTA
– “Multiplicati, multiplicati”, crida el Papa assajant el miracle dels pans i els peixos per acabar amb la crisi…
ARXIU HISTÒRIC (fa un any…)
– El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.
LA PICADA D’ULLET
– Extraordinari el personatge de Tardà que supera, amb escreix lʼoriginal (“La vall dʼAran és lluuuuuuuny”). Carod el vol calladet però: “així no serem mai un país normal amb ambaixadesˮ. [Crec que al Tardà li pega pixar-se de riure en veureʼs]
KA FORT
– ZP conspira amb Chacón per fer signar Montilla EL QUE SIGUI i ella “Mi alma de catalana sufre… pero ya se me ha pasado!”
POLONEWS
– Raquel Sans: “Les enquestes donen com a guanyador Xavier Trias a lʼalcaldia de Barcelona, el PSC estudia presentar Narcís Serra per renovar la seva imatge”
LA NOVETAT
– Manuel Fraga, “ponderando nacionalistas”
– Boris Izaguirre, representant dels homosexuals llatinoamericans, felicita al Papa per la Missa del Gall [pronunciïʼs gai]
LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
– Tomàs Molina ara chiquiteja!!!!: “Molt bona nirrrr”. I ara sí, la previsió: “pluja, calamarssa, calamarssa, calamarssss a la romana”
LA CANÇÓ (Carod i Tardà, parella de claqué)
[Carod] Si volem ser en el govern
i no tornar a lʼoposició
no podem dir…
[Tardà] Mori el Borbó!
i ho has de dir perquè ets així,
no cridis molt…
[Tardà] Mori el Borbó!
[Carod] Jo abans també feia animalades
i algunes van ser bastant sonades
[Tardà] Perpinyà!
[Carod] Però he canviat, he madurat
i a Esquerra ja només hi queda un capgròs
[Tardà] el Puigcercós!
LA IMATGE DE LA SETMANA
– El nou invent nadalenc dʼICV, el tió sostenible que caga “merda de debò, com nosaltres”
MALA LLET
– Saura: “que fills de p. aquests que no pensen com nosaltres”
DICCIONARI POLÍTIC
– És català tothom qui viu i treballa a Catalunya, no? Per això el President ens saluda així: “Catalans, catalanes, catwoman”.
ZW 155 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
New America Media
És la primera i més gran agència de col·laboració nacional per promoure més de 2.000 organitzacions ètniques de notícies. Més de 51 milions de persones poden connectar-se entre elles, amb els seus països d’origen i d’Amèrica a través dels mitjans ètnics, un dels sectors de creixement més ràpid del periodisme d’Amèrica. Fundada l’any 1996 per Pacific News Service, News America Media té la seva seu a Califòrnia, amb oficines a Nova York i Washington DC. Entre els seus objectius prinicipals es troba el de facilitar un canal per a que s’escolti la veu dels col·lectius marginats, de les minories ètniques, immigrants, joves, gent gran – en el discurs nacional. Ofereix informació general, notícies d’actualitat, actes, campanyes, un directori d’organitzacions, etc. A més, compta amb una secció en espanyol, amb una selecció d’articles, cròniques i resums noticiosos en espanyol per als col·laboradors i mitjans.
Per acabar, desitjar-vos unes bones festes, recordant que encara hi sou a temps per participar en la 2ª edició del concurs “1 año en 1 post” que premia el millor relat que expliqui, amb menys de 365 paraules, el que ha significat aquest 2008 que és a punt de finalitzar.
ZV (Zona Vídeo). Literaria.TV, un nou canal temàtic de televisió online dedicat íntegrament al món de la literatura en castellà. Un plataforma independent que té com a objectiu divulgar informació i oferir opinions professionals no només sobre les obres i els seus autors sino també sobre editorials, llibreries, presentacions, congressos i actes literaris.
DIARI DE MIQUEL ICETA 