Category Archives: Documents

Discurso de presentación del acuerdo con los sindicatos para atajar la temporalidad en las administraciones

El lunes día 5 de julio en la sede del Ministerio de Política Territorial y Función Pública se presentó el Acuerdo para atajar la temporalidad en las administraciones públicas suscrito con Comisiones Obreras (CC.OO.), Unión General de Trabajadores (UGT) y Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF).

El martes día 6 de julio el Consejo de Ministros aprobó el Real Decreto Ley 14/2021, de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público.

A continuación encontraréis el discurso que pronuncié con motivo de la presentación del mencionado acuerdo con los sindicatos (aquí podéis verlo en video).

Amigas y amigos,

Representantes de los medios, representantes sindicales… estamos ante una firma importante, ante un acuerdo importante. Todo acuerdo tiene su importancia.

Yo definí este Ministerio, el día que tomé posesión, como la casa de los pactos. Ese era mi deseo, mi voluntad. Y hoy esa voluntad, ese deseo, se demuestra en la práctica con un acuerdo muy relevante.

Es un acuerdo que, como ministro de Política Territorial y Función Pública, como representante del Gobierno de España, suscribo con CCOO, UGT y CSIF.

Es un acuerdo que ha sido posible gracias al talante negociador de estos sindicatos, a su fuerza reivindicativa y también a su sentido de la responsabilidad, a un verdadero sentido de Estado.

Con este acuerdo pretendemos atajar drásticamente la temporalidad, que afecta desde hace ya mucho, demasiado tiempo, a muchos empleados y empleadas públicas.

Como en tantas cosas no nos ponemos de acuerdo en cuándo empezó el problema, pero los que llevan más tiempo siguiéndolo de cerca me dicen que al menos doce años, desde la crisis del año 2008 y sus consecuencias.

¿Por qué lo hacemos? Lo hacemos por razones de justicia, de justicia con tantos empleados y empleadas públicos que han sufrido una situación incierta de temporalidad.

Lo hacemos también porque creemos en la Función Pública, en lo público, en los servidores y servidoras públicos.

Lo hacemos también porque respetamos las sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea y los criterios de nuestros propios tribunales.

No sería justo que olvidará en este momento rendir tributo también al equipo negociador del ministerio: el secretario de Estado de Política Territorial y Función Pública, Víctor Francos; el secretario general de Función Pública, Javier Rueda; y a la directora general de Función Pública, Isabel Borrel.

Pero tampoco estaría completa la nómina de personas que han hecho posible que hoy podamos suscribir este acuerdo sin mencionar a la ministra de Hacienda, María Jesús Montero; a la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz; y a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo.

Este es un acuerdo sí, sectorial, dirán algunos. Pero es un acuerdo político-social-económico-sindical que suscribe el Gobierno de España. Que hemos trabajado conjuntamente sabiendo que era un problema que se había acumulado, como les decía, a lo largo de mucho tiempo, que se había llevado por delante muchas ilusiones y muchas esperanzas, que perjudicaba el funcionamiento óptimo de las Administraciones Públicas y que las afectaba a todas ellas: desde la Administración General del Estado, a las Comunidades Autónomas y a las Entidades Locales.

¿En qué consiste este acuerdo? Se puede explicar de muchas maneras y sin duda lo harían mucho mejor quienes han participado directamente en la negociación y los responsables de los tres sindicatos que lo suscriben. Pero yo les diré que, desde mi punto de vista, puede resumirse en dos grandes cuestiones.

Una primera. A partir de la reforma del Estatuto Básico del Empleado Público ninguna persona podrá ocupar con carácter interino una plaza estructural de la Administración por más de tres años. Por lo tanto, se ha acabado el encadenar contratos, interinidades indefinidas y sine die. Eso no es ni bueno para la Administración ni justo para las personas.

Y en segundo lugar. Buscamos una solución práctica, justa y que cumpla escrupulosamente con la legalidad a los cientos de miles de personas que ocupan en estos momentos puestos de carácter estructural pero han llegado a ellos encadenando, a veces, diversos periodos de interinidad.

A ellos les ofrecemos la posibilidad de presentarse a concursos y oposiciones en los que su experiencia contará un 40%, a que las Administraciones tengan mucho margen para el diseño de esas pruebas, para garantizar que toda aquella persona que realmente crea y tenga vocación pública y que tenga las capacidades, las aptitudes y la actitud de servicio publico pueda quedarse en la Administración.

Y les ofrecemos también, en el caso de que no superen ese proceso, una compensación económica por el daño que de forma, seguramente de forma involuntaria pero cierta, han sufrido por el hecho de encadenar esas interinidades durante tanto tiempo y que hayan vivido con esa incertidumbre.

Intentamos frenar el problema de cara al futuro. No nos volverá a pasar. Y espero que los próximos ministros de Política Territorial y Función Pública no tengan que lidiar con el problema de centenares de miles de personas que se han visto sometidas a un régimen que no es justo.

Espero por lo tanto que la Función Pública saldrá fortalecida y también espero que todas aquellas personas que han dedicado tanto tiempo, lo mejor de su saber, sus capacidades y su experiencia, puedan quedarse en la Administración desarrollando como hasta ahora sus funciones.

Pero han de saber, todo el mundo debe saber, que el acceso a la Función Pública en España ha de cumplir tres criterios: el de igualdad, mérito y capacidad.

Igualdad quiere decir que todo ciudadano español, toda ciudadana española, tiene derecho a presentarse a pruebas para acceder a la Administración. Ese derecho no se le puede vedar a nadie. Pero al mismo tiempo hemos encontrado una solución, que creemos, pondera con justicia lo que han hecho tantas y tantas personas a lo largo de tanto tiempo.

La mayoría de las personas los conoce aunque igual no saben cuál es su situación administrativa. Son sus doctores y doctoras, los maestros y las maestras de sus hijos, quienes limpian los edificios públicos, también los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Son bomberos, son guardias forestales, gente de todo tipo y condición que por diversas razones no han podido culminar su proceso de acceso a la Administración en condiciones de estabilidad.

A ellos también nos dirigimos. Para decirles, que no vamos a cometer ninguna injusticia con ninguno.

Vamos a llamar también a las Administraciones, a hacer posible que no se pierda ni un átomo de capacidad en los servicios públicos. Porque son personas que, además de su capacidad, que algunos incluso pudieron demostrar en su día a través de algún proceso de acceso, sobre todo nos han demostrado con su experiencia y trabajo diario lo que valen, lo que saben y lo que pueden.

Creemos haber acertado en la solución, eso solo nos lo podrá decir el tiempo. Pero lo que si puedo decirles claramente, sin ningún tipo de tapujo, es que el trabajo realizado por los equipos negociadores y por los tres sindicatos firmantes merece respeto por parte de todos.

Les diré una cosa que no sé si gustará: ningún sindicato tiene la obligación de suscribir un acuerdo en el que no cree. Algunos pueden pensar que están arriesgando su posición en la medida que pueden haber cedido alguna reivindicación que no haya sido atendida en este acuerdo. Esto me hace valorar todavía de forma más extraordinaria su esfuerzo, su voluntad, su compromiso público. Por eso no estamos frente a un acuerdo más. Aquí no estamos subiendo los salarios de nadie, ni mejorando las condiciones laborales de nadie. Estamos pensando en las personas que fueron sometidas a un proceso de incertidumbre que debe acabar. Y estamos pensando en una Función Pública que será tanto mejor cuanto más estable y profesional funcione.

Yo solo tengo palabras de reconocimiento y agradecimiento. Llevo en este Ministerio poco más de cinco meses. Desde el primer día, nos venimos dedicando a muchas cosas pero no les extrañará si les digo que ésta, precisamente ésta, es la que ha ocupado más horas, más tiempo, más reuniones, más preocupación. Y puedo decirles, que el resultado de esta negociación desde luego es bastante distinto al que planteamos al principio.

Quiero decirles, la fuerza reivindicativa de los sindicatos que lo suscriben se ve en todas las paginas de este documento. Y también les diré, el Gobierno tenía una obligación frente a los tribunales, frente a la UE, pero también frente a la sociedad española. Creemos estarla cumpliendo con fidelidad y con eficacia con el acuerdo que les presentamos hoy.

Muchas gracias

Recursos informatius de la lluita contra el coronavirus

carrusel_Mesures_per_frenar

El Govern d’Espanya ha compilat totes les mesures preses, que pots consultar a través del següent enllaç que es va actualitzant constantment i que inclou mesures en matèria sanitaria, en l’ambit de la seguretat, interior i protecció civil, en matèria del transport i la mobilitat, la defensa i l’economia: clica aquí

La Generalitat de Catalunya també ha publicitat un lloc web on es poden consultar les mesures i la informació necessària en l’àmbit econòmic laboral, d’habitatge, en matèria de mobilitat, dels serveis socials o pel que fa la preinscripció escolar de cara al curs vinent, entre d’altres: clica aquí

Dossier del diari El País.

Dossier del Real Instituto Elcano.

Pàgines web:

Interessant pàgina web que recull el conjunt de mesures adoptades per les administracions (permanentment actualitzada):

Mapes d’incidència del coronavirus:

Pàgines estrangeres:

Enllaços a les Conselleries de Salut de les Comunitats Autònomes:

Enllaços a Ministeris:

Enllaços a organismes internacionals:

Informació a través de xarxes socials:

Document de presentació de la candidatura a la primera secretaria del PSC

Carrussel_14Congres_v1

Barcelona, 14 de novembre de 2019

Companys i companyes,

Les normes de convocatòria del nostre 14è Congrés demanen als candidats i les candidates a la primera secretaria del partit que manifestin la seva proposta de línies polítiques i organitzatives, així com els seus plantejaments sobre l’estructura de la Comissió Executiva i, si s’escau, propostes de modificació dels Estatuts. Aquest és el sentit d’aquest document.

Em vaig afiliar al Partit Socialista Popular Català el setembre de 1977. A causa de la crisi d’aquest partit i convençut de la necessitat de participar en la construcció de la unitat socialista a Catalunya, la primavera de 1978 em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). Vaig formar part de la Comissió d’Unitat de les tres organitzacions juvenils socialistes i en el Congrés Constituent de la Joventut Socialista de Catalunya, celebrat l’octubre de 1978, vaig ser elegit membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC. Des de llavors he estat membre del PSC i he format part de la seva Comissió Executiva des de 1984, amb un breu parèntesi entre els anys 2012 i 2014.

En diversos Congressos del PSC he estat responsable de la ponència d’organització i Estatuts i vaig tenir l’honor d’impulsar la redacció i l’aprovació de la nostra Declaració de Principis aprovada per unanimitat en l’11è Congrés del partit celebrat el 2008.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè m’estimo el nostre partit i m’estimo el meu país, i crec que podem fer molt més per millorar l’un i l’altre.

El Document marc aprovat pel Consell Nacional del PSC en el moment de convocar el 14è Congrés, recull les nostres prioritats estratègiques, programàtiques i organitzatives, i comparteixo el seu contingut. Cal impulsar una aliança roig, verd i violeta, de tots aquells i aquelles que es vulguin comprometre amb la justícia social, l’ecologisme i el feminisme. I el nostre partit ha de tenir l’ambició d’esdevenir la primera força política de Catalunya, d’incrementar la seva influència en el socialisme espanyol, i de vertebrar a Catalunya l’espai de l’esquerra no independentista i del catalanisme federalista i reformista.

El nostre partit ha de créixer. Necessitem un creixement quantitatiu, qualitatiu i també territorial. Hem de millorar la nostra presència en la Catalunya interior i en les comarques menys poblades.

Necessitem també millorar l’acollida dels nous i noves militants, la informació i la formació dels militants i dels responsables orgànics i institucionals.

Necessitem també millorar el nostre coneixement de la realitat social, econòmica, cultural i ambiental, i la nostra capacitat de fer propostes per transformar-la. Hauríem d’estar en condicions de tenir un programa marc que es vagi actualitzant de forma permanent i que sigui capaç de donar resposta als reptes de present i de futur.

Crec que el partit ha d’afavorir més el debat intern i també el debat obert amb el conjunt de la ciutadania. Debats en roig, en verd i en violeta, debats sobre el futur del socialisme, el federalisme, Europa i el món. Perquè estem orgullosos de ser qui som, de ser com som, però volem anar més lluny, volar més alt i ser més forts.

Cal tenir sempre present que, com deia Norberto Bobbio, l’estel polar de l’esquerra, el que assenyala el rumb, és la igualtat.

La nostra àmplia presència institucional ens ha de permetre compartir les millors pràctiques reforçant la idea que els governs amb presència socialista són governs progressistes i eficaços. Cal fer més evident encara el nostre compromís amb els serveis públics, en especial salut i educació, i l’impuls de la funció pública i de la reforma de l’administració.

El partit ha de seguir estrenyent la relació amb el sindicalisme, el món del treball i el moviment associatiu, així com amb el món de la cultura, els creadors i creadores d’opinió, les universitats, l’àmbit de la ciència, la innovació i la recerca, i el món econòmic.

Cal enfortir el reconeixement i l’estímul a la tasca de la Joventut Socialista de Catalunya, ampliar l’espai de participació de la gent gran en el si del partit i millorar l’esforç d’acollida de la nova ciutadania.

Vull una direcció del partit més operativa, formada per una permanent i un plenari de la Comissió Executiva. Una Executiva que ha de ser paritària i representativa del territori i les diverses sensibilitats del partit.

Les eleccions generals, municipals i europees han portat al PSC a ser el segon partit de Catalunya i ara cal treballar per tal que esdevingui el primer partit del país amb un programa de govern ambiciós i de vocació majoritària, un programa per una Catalunya més pròspera i més justa, més lliure i més segura, més competitiva, més sostenible i millor preparada per a un futur que ja és aquí.

El meu compromís amb la societat catalana és escoltar, dir la veritat i no dividir la ciutadania catalana.

Estimo Catalunya i em dol veure que anem endarrere, que estem perdent pistonada, que estem dividits i bloquejats en el carreró sense sortida en el que ens ha ficat l’independentisme.

Des de 2012 l’independentisme governant ens ha fet retrocedir. Cal un canvi i podem impulsar-lo. És urgent i la ciutadania ho necessita i ho reclama.

Hem de recuperar el prestigi de Catalunya a Espanya, Europa i al món.

Una de les meves primeres comeses polítiques va ser la d’explicar el projecte de Constitució de cara al referèndum de 1978. Crec en l’Estat de dret i com a demòcrata i per garantir la convivència em comprometo a impulsar reformes des de la legalitat.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè cal trobar solucions als problemes, no ignorar-los i deixar que s’enquistin. Catalunya necessita i es mereix diàleg, negociació i pacte. I per això necessitem assegurar el respecte a totes les persones, a totes les idees, a les institucions i al marc legal que pot ser reformat a través de les majories i procediments establerts.

Em presento perquè vull prioritzar la política que parla de la vida, que afronta els problemes quotidians.

Estic convençut que Catalunya té futur, confio en el diàleg, estimo el meu país, i estic a punt per exercir la més alta responsabilitat: servir els catalans i les catalanes. I vull fer-ho encapçalant el PSC i col·laborant amb tots els sectors catalanistes i progressistes no independentistes, els que volen reformes, els que volen canviar les coses sense sectarisme, governant per a tothom.

Aquest és el meu projecte: més PSC i millor Catalunya.

Vull construir-lo de forma col·lectiva, i per això aspiro a la reelecció com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Miquel Iceta

 

Trobareu el document marc congressual a: http://www.socialistes.cat/pagina/14e-congres

Carta presentant la candidatura a la primera secretaria del PSC

Carrussel_14Congres_v1

Barcelona, 14 de novembre de 2019

 

Benvolgut secretari d’organització,

Fa cinc anys vaig ser elegit primer secretari del partit en un Congrés extraordinari quan el PSC travessava una situació extremadament delicada.

En dos anys, entre tots i totes, vàrem deixar enrere una gravíssima crisi interna que posava en risc la continuïtat del nostre projecte.

Reelegit com a primer secretari en el darrer Congrés ordinari del partit, vàrem prosseguir en l’esforç de redreçament, hem recuperat un paper central en la política catalana i espanyola, i hem esdevingut la segona força política de Catalunya.

Crec que avui podem fixar-nos nous reptes i que la nostra ambició col·lectiva ha de ser convertir el PSC en la primera força política de Catalunya, vertebrant l’espai de l’esquerra no independentista i del catalanisme federalista i reformista.

Així, doncs, perquè encara queda molt per fer i perquè em considero amb la força suficient per encapçalar aquest esforç, et comunico formalment que tinc la voluntat de presentar-me a la reelecció com a primer secretari del PSC en el 14 Congrés del partit.

Una abraçada,

 

 

Miquel Iceta

 

Enllaç a la pàgina web del 14è Congrés del PSC

El grup socialista demana que no siguin admeses a tràmit ni la llei del referèndum ni la de transitorietat jurídica

El grup socialista, en un escrit adreçat a la Mesa del Parlament, sol·licita que s’incorpori a l’ordre del dia de la propera sessió de la Mesa la decisió sobre la qualificació i admissió a tràmit de la “Proposició de llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya” i de la “Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”, i que decideixi, fonamentadament i raonada, no admetre-les a tràmit.

Raons jurídiques per rebatre la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

Fa pocs dies em referia a les raons polítiques per les que els i les socialistes de Catalunya rebutgem el plantejament de l’anomenada proposició de llei del referèndum d’autodeterminació. Avui us recomano la lectura de la que seria la nostra sol.licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries respecte d’aquesta proposició de llei, en la que trobareu la nostra crítica jurídica al text.

Desgraciadament crec que no podrem conèixer l’opinió del Consell de Garanties respecte d’aquesta proposició, perquè totes les maniobres de la majoria independentista al voltant de la tramitació parlamentària d’aquesta proposició de llei tenen com a objectiu evitar un debat serè sobre el contingut de la mateixa i impedir que l’oposició pugui demanar-ne un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Un Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya que, per unanimitat, recordem-ho, ja ha dit que la Generalitat no té competències per convocar aquest referèndum i ha posat de manifest que una proposició o projecte de llei d’aquestes característiques no s’hauria de tramitar per lectura única, privant a l’oposició de la possibilitat de presentar-hi esmenes o de demanar el corresponent dictamen al propi Consell.

10 raons per rebutjar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

El Grup Socialista al Parlament de Catalunya és contrari a la tramitació de la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pels següents motius:

  1. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació cerca una empara impossible en el Dret internacional. El Dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides no és aplicable a Catalunya (per això alguns van optar per recórrer a l’anomenat ‘dret a decidir’).
  2. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació diu basar-se en el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre de 2015, oblidant que els partits independentistes no van assolir la majoria en vots i que aquest referèndum no figurava en els seus programes electorals.
  3. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació parteix del reconeixement del poble de Catalunya com a subjecte polític sobirà, qüestió que seria en tot cas conseqüència del referèndum i no la seva premissa. Cal recordar que el propi Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va afirmar per unanimitat que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
  4. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació es declara llei d’excepció i pretén desconèixer el principi de jerarquia normativa establert a la Constitució espanyola i el de lleialtat institucional establert a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  5. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén emparar les autoritats que participin en l’organització del referèndum bo i sabent que la seva convocatòria és il·legal.
  6. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén regular el règim electoral de Catalunya desconeixent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que per fer-ho es necessita el suport d’un mínim de 2/3 dels diputats al Parlament de Catalunya.
  7. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén establir un règim electoral sense representació del poder judicial, amb un cens que legalment és competència estricta de l’Estat, amb un quòrum insuficient per a l’elecció dels membres de la Sindicatura Electoral, i pretén que aquesta sigui la darrera instància substituint l’ordre jurisdiccional pel que fa als recursos dels membres designats per a integrar les meses electorals.
  8. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no dóna la cobertura jurídica necessària als Ajuntaments als quals pretén responsabilitzar del procés referendari.
  9. Es pretén aprovar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació poques setmanes abans de la celebració del referèndum que vol regular.
  10. Per tots aquests motius, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no pot oferir cap garantia democràtica.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar” i llistat de les persones que el subscriuen

Aquí trobareu el text del Manifest “L’1 d’octubre no hi anirem a votar” i el llistat de les persones que el subscriuen.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

Llistat de les persones que subscriuen el Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

La Declaració de Barcelona acordada entre el PSOE i el PSC

Aquí hi trobareu les versions catalana i castellana de la Declaració de Barcelona, acordada el 14 de juliol de 2017 entre les Comissions Executives del PSOE i del PSC.

 

Pel catalanisme i l’Espanya federal

Por el catalanismo y la España federal

Per a un enfortiment de les relacions PSOE-PSC

PER A UN ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PSOE-PSC

Preàmbul

Al juliol de 1978, els tres partits socialistes a Catalunya es van fusionar en l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) subscrivint el Protocol d’Unitat Socialista. D’aquesta manera naixia una aliança dels socialistes catalans amb els socialistes de tota Espanya amb vocació de permanència.

El socialisme a Catalunya s’expressa i s’articula des de llavors a través del PSC, i aquest i el PSOE es relacionen de manera federal i fraternal per a la consecució dels objectius socials i electorals compartits.

Després de la Unitat Socialista, la història del socialisme a Espanya ha estat una història d’èxits i conquestes en què el socialisme català ha tingut sempre un paper destacat i ha permès una relació fluida i lleial entre els dos partits.

Han estat nombroses les accions conjuntes, els objectius compartits, els compromisos adquirits, el trajecte en comú que PSOE i PSC han mantingut al llarg dels últims 39 anys; una època també, que ha coincidit amb el major període de democràcia i desenvolupament a Espanya de la nostra història recent. Hem sabut impulsar i acompanyar l’evolució de la societat catalana i espanyola al llarg de les últimes dècades, aconseguint objectius i aconseguint noves cotes de democràcia, progrés i modernitat.

És precisament aquesta evolució, que també s’ha donat tant al PSC com al PSOE, en el seu sistema de treball, en el seu funcionament intern i en els seus objectius, el que permet, gairebé 40 anys després de la seva signatura i partint del Protocol d’Unitat del 1978, actualitzar-lo desenvolupant els seus continguts.

Això ha de servir en primer lloc per posar en valor la Unitat Socialista. Per fer un reconeixement mutu, d’ambdós partits, de la seva utilitat, del seu gran valor històric, i de la seva vigència. El Protocol d’Unitat té el seu lloc merescut en la història democràtica del nostre país. I en segon lloc ha de servir per impulsar nous acords, nous compromisos i per un enfortiment de les aliances i estratègies comunes. El futur del país, 40 anys després de la recuperació de la democràcia, necessita d’aliances renovades i estratègies compartides. I el socialisme espanyol i català estan cridats a ser part insubstituïble de la història que ha de venir.

1.- Àmbit

El Partido Socialista Obrero Español, d’ara endavant PSOE, i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), d’ara endavant PSC, mantenen una relació històrica des de la constitució d’aquest partit com a organització política única dels socialistes de Catalunya, segons el que s’estableix al protocol d’unitat subscrit en 1978.

La relació política i organitzativa entre PSOE i PSC ha estat fonamental per a l’avenç democràtic i social produït a Espanya, en l’articulació d’un Estat plural i descentralitzat i, en particular, en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya.

Ambdós partits coincideixen en la necessitat de desenvolupar i actualitzar el protocol d’unitat impulsant la relació política i organitzativa entre els dos partits, des de la determinació comuna de reforçar el projecte polític compartit i des de l’aposta per una estructura territorial de l’Estat de caràcter federal com la nostra millor aportació a la cohesió social i territorial a Espanya i Catalunya.

Per tot això, PSOE i PSC ACORDEM:

2.- Principis rectors de la relació política entre PSOE i PSC

PSOE i PSC renoven i actualitzen la seva relació política sobre la base dels següents principis:

  • El principi d’unitat en el projecte polític que les dues organitzacions comparteixen.
  • El principi de reconeixement i respecte mutu de l’autonomia de les dues organitzacions.
  • El principi de confiança i lleialtat recíproques.
  • El principi d’equilibri en les relacions polítiques i organitzatives.

3.- Bases polítiques

PSOE i PSC es reconeixen recíprocament com a referents polítics mutus en els seus respectius àmbits territorials.

Correspon al PSOE la definició de la posició política dels socialistes en els assumptes de naturalesa o rellevància constitucional, així com en aquells l’aplicació dels quals excedeix de l’àmbit territorial de Catalunya.

En la definició de la posició política sobre aquests assumptes, el PSC tindrà garantida la seva intervenció mitjançant la seva participació en els òrgans del PSOE, i específicament en el seu Comitè Federal.

Correspon al PSC l’aplicació en el seu àmbit territorial de les posicions polítiques i resolucions adoptades d’acord amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, així com la definició de la posició política dels socialistes catalans.

4.- Candidatures electorals, coalicions, pactes i aliances

La presentació de candidatures del PSOE i del PSC en els diferents processos electorals i la celebració de coalicions, pactes i aliances electorals o post-electorals, es realitzarà conforme a les regles següents:

El PSOE presentarà candidatures a les eleccions generals i en les eleccions al Parlament Europeu.

En les eleccions generals, només el PSC presentarà candidatures a Catalunya, amb les sigles PSC (PSC-PSOE) i d’acord amb els procediments que disposin els seus estatuts i normes internes. El PSOE les reconeix com les seves pròpies candidatures en les circumscripcions de Catalunya.

En les eleccions al Parlament Europeu, els membres del PSC s’integraran en la candidatura del PSOE.

Els parlamentaris elegits en aquests processos electorals s’incorporaran, respectivament, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i a la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari que constitueixin els membres del Partit dels Socialistes Europeus.

Els membres del Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, del Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i de la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus han de complir el Reglament intern del Grup Parlamentari Federal Socialista aprovat pel Comitè Federal del PSOE.

En les eleccions al Parlament de Catalunya només el PSC presentarà candidatures.

En les eleccions municipals, cada organització presentarà candidatures en els seus respectius àmbits territorials.

El Comitè Federal del PSOE és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSOE.

El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSC a Catalunya.

El Comitè Federal del PSOE és també l’òrgan competent per designar el candidat a la Presidència del Govern, sens perjudici del que disposa el Reglament Federal de Primàries. Les dues organitzacions reconeixen el Comitè Federal com a únic àmbit de decisió en relació amb la investidura del president del Govern.

El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per designar el candidat a la Presidència de la Generalitat, sense perjudici del que disposa el Reglament de Primàries. Les dues organitzacions reconeixen el Consell Nacional com a únic àmbit de decisió en relació amb la investidura de la Presidència de la Generalitat. Així mateix, la celebració d’acords de governabilitat, la política de coalicions, pactes i aliances electorals serà analitzada i consensuada en la comissió de coordinació política PSOE-PSC.

5.- Participació del PSC en els Congressos Federals i òrgans del PSOE

El PSC participa en els Congressos Federals del PSOE mitjançant una delegació pròpia.

En cada procés congressual federal, inclosa l’elecció del secretari general, podran participar els que tinguin la condició de militants del PSC, sempre que compleixin els requisits exigits als del PSOE, integrant-se en un cens (*) amb validesa per a tot el procés congressual.

La delegació del PSC al Congrés Federal del PSOE serà proporcional al nombre de militants d’aquest cens i conforme al barem establert pel Comitè Federal per determinar el nombre d’integrants de les delegacions provincials i autonòmiques.

El PSC comptarà amb una representació en el Comitè Federal del PSOE proporcional al cens de militants de l’últim procés congressual federal, d’acord amb el barem establert en els Estatuts Federals per determinar la representació de les federacions autonòmiques del PSOE en aquest òrgan. Correspon al PSC la designació d’aquesta representació.

La Comissió Executiva Federal del PSOE comptarà amb la presència de membres del PSC.

El primer secretari del PSC participa en el Consell Polític Federal del PSOE.

6.- Participació dels militants del PSC a les primàries per a l’elecció del candidat a la Presidència del Govern

Els militants del PSC podran participar en els processos d’eleccions primàries per a l’elecció del candidat o candidata a la presidència del Govern, sempre que compleixin els requisits exigits als del PSOE, integrant-se així en un cens (*) a l’efecte.

7.- Comissió de coordinació política PSOE-PSC

Per al seguiment, avaluació i decisió sobre les qüestions recollides en el present acord i d’altres qüestions que considerin les dues organitzacions es reforçarà el comitè de coordinació política PSOE-PSC creat pel comitè federal al juliol del 2013.

Estarà integrat pel secretari general del PSOE, el primer secretari del PSC, dos membres de l’executiva del PSOE, dos membres de l’executiva del PSC i dos membres del grup parlamentari federal del PSOE al Congrés, un en representació de cada partit

 

(*) Els responsables d’organització de PSOE i PSC determinaran el procediment perquè els afiliats i les afiliades del PSC traslladin la seva voluntat d’incorporar-se a aquests censos.