Category Archives: Documents

El grup socialista demana que no siguin admeses a tràmit ni la llei del referèndum ni la de transitorietat jurídica

El grup socialista, en un escrit adreçat a la Mesa del Parlament, sol·licita que s’incorpori a l’ordre del dia de la propera sessió de la Mesa la decisió sobre la qualificació i admissió a tràmit de la “Proposició de llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya” i de la “Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”, i que decideixi, fonamentadament i raonada, no admetre-les a tràmit.

Raons jurídiques per rebatre la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

Fa pocs dies em referia a les raons polítiques per les que els i les socialistes de Catalunya rebutgem el plantejament de l’anomenada proposició de llei del referèndum d’autodeterminació. Avui us recomano la lectura de la que seria la nostra sol.licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries respecte d’aquesta proposició de llei, en la que trobareu la nostra crítica jurídica al text.

Desgraciadament crec que no podrem conèixer l’opinió del Consell de Garanties respecte d’aquesta proposició, perquè totes les maniobres de la majoria independentista al voltant de la tramitació parlamentària d’aquesta proposició de llei tenen com a objectiu evitar un debat serè sobre el contingut de la mateixa i impedir que l’oposició pugui demanar-ne un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Un Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya que, per unanimitat, recordem-ho, ja ha dit que la Generalitat no té competències per convocar aquest referèndum i ha posat de manifest que una proposició o projecte de llei d’aquestes característiques no s’hauria de tramitar per lectura única, privant a l’oposició de la possibilitat de presentar-hi esmenes o de demanar el corresponent dictamen al propi Consell.

10 raons per rebutjar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació

El Grup Socialista al Parlament de Catalunya és contrari a la tramitació de la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pels següents motius:

  1. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació cerca una empara impossible en el Dret internacional. El Dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides no és aplicable a Catalunya (per això alguns van optar per recórrer a l’anomenat ‘dret a decidir’).
  2. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació diu basar-se en el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre de 2015, oblidant que els partits independentistes no van assolir la majoria en vots i que aquest referèndum no figurava en els seus programes electorals.
  3. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació parteix del reconeixement del poble de Catalunya com a subjecte polític sobirà, qüestió que seria en tot cas conseqüència del referèndum i no la seva premissa. Cal recordar que el propi Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va afirmar per unanimitat que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
  4. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació es declara llei d’excepció i pretén desconèixer el principi de jerarquia normativa establert a la Constitució espanyola i el de lleialtat institucional establert a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  5. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén emparar les autoritats que participin en l’organització del referèndum bo i sabent que la seva convocatòria és il·legal.
  6. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén regular el règim electoral de Catalunya desconeixent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que per fer-ho es necessita el suport d’un mínim de 2/3 dels diputats al Parlament de Catalunya.
  7. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació pretén establir un règim electoral sense representació del poder judicial, amb un cens que legalment és competència estricta de l’Estat, amb un quòrum insuficient per a l’elecció dels membres de la Sindicatura Electoral, i pretén que aquesta sigui la darrera instància substituint l’ordre jurisdiccional pel que fa als recursos dels membres designats per a integrar les meses electorals.
  8. La proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no dóna la cobertura jurídica necessària als Ajuntaments als quals pretén responsabilitzar del procés referendari.
  9. Es pretén aprovar la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació poques setmanes abans de la celebració del referèndum que vol regular.
  10. Per tots aquests motius, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació no pot oferir cap garantia democràtica.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar” i llistat de les persones que el subscriuen

Aquí trobareu el text del Manifest “L’1 d’octubre no hi anirem a votar” i el llistat de les persones que el subscriuen.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

Llistat de les persones que subscriuen el Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

La Declaració de Barcelona acordada entre el PSOE i el PSC

Aquí hi trobareu les versions catalana i castellana de la Declaració de Barcelona, acordada el 14 de juliol de 2017 entre les Comissions Executives del PSOE i del PSC.

 

Pel catalanisme i l’Espanya federal

Por el catalanismo y la España federal

Per a un enfortiment de les relacions PSOE-PSC

PER A UN ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PSOE-PSC

Preàmbul

Al juliol de 1978, els tres partits socialistes a Catalunya es van fusionar en l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) subscrivint el Protocol d’Unitat Socialista. D’aquesta manera naixia una aliança dels socialistes catalans amb els socialistes de tota Espanya amb vocació de permanència.

El socialisme a Catalunya s’expressa i s’articula des de llavors a través del PSC, i aquest i el PSOE es relacionen de manera federal i fraternal per a la consecució dels objectius socials i electorals compartits.

Després de la Unitat Socialista, la història del socialisme a Espanya ha estat una història d’èxits i conquestes en què el socialisme català ha tingut sempre un paper destacat i ha permès una relació fluida i lleial entre els dos partits.

Han estat nombroses les accions conjuntes, els objectius compartits, els compromisos adquirits, el trajecte en comú que PSOE i PSC han mantingut al llarg dels últims 39 anys; una època també, que ha coincidit amb el major període de democràcia i desenvolupament a Espanya de la nostra història recent. Hem sabut impulsar i acompanyar l’evolució de la societat catalana i espanyola al llarg de les últimes dècades, aconseguint objectius i aconseguint noves cotes de democràcia, progrés i modernitat.

És precisament aquesta evolució, que també s’ha donat tant al PSC com al PSOE, en el seu sistema de treball, en el seu funcionament intern i en els seus objectius, el que permet, gairebé 40 anys després de la seva signatura i partint del Protocol d’Unitat del 1978, actualitzar-lo desenvolupant els seus continguts.

Això ha de servir en primer lloc per posar en valor la Unitat Socialista. Per fer un reconeixement mutu, d’ambdós partits, de la seva utilitat, del seu gran valor històric, i de la seva vigència. El Protocol d’Unitat té el seu lloc merescut en la història democràtica del nostre país. I en segon lloc ha de servir per impulsar nous acords, nous compromisos i per un enfortiment de les aliances i estratègies comunes. El futur del país, 40 anys després de la recuperació de la democràcia, necessita d’aliances renovades i estratègies compartides. I el socialisme espanyol i català estan cridats a ser part insubstituïble de la història que ha de venir.

1.- Àmbit

El Partido Socialista Obrero Español, d’ara endavant PSOE, i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), d’ara endavant PSC, mantenen una relació històrica des de la constitució d’aquest partit com a organització política única dels socialistes de Catalunya, segons el que s’estableix al protocol d’unitat subscrit en 1978.

La relació política i organitzativa entre PSOE i PSC ha estat fonamental per a l’avenç democràtic i social produït a Espanya, en l’articulació d’un Estat plural i descentralitzat i, en particular, en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya.

Ambdós partits coincideixen en la necessitat de desenvolupar i actualitzar el protocol d’unitat impulsant la relació política i organitzativa entre els dos partits, des de la determinació comuna de reforçar el projecte polític compartit i des de l’aposta per una estructura territorial de l’Estat de caràcter federal com la nostra millor aportació a la cohesió social i territorial a Espanya i Catalunya.

Per tot això, PSOE i PSC ACORDEM:

2.- Principis rectors de la relació política entre PSOE i PSC

PSOE i PSC renoven i actualitzen la seva relació política sobre la base dels següents principis:

  • El principi d’unitat en el projecte polític que les dues organitzacions comparteixen.
  • El principi de reconeixement i respecte mutu de l’autonomia de les dues organitzacions.
  • El principi de confiança i lleialtat recíproques.
  • El principi d’equilibri en les relacions polítiques i organitzatives.

3.- Bases polítiques

PSOE i PSC es reconeixen recíprocament com a referents polítics mutus en els seus respectius àmbits territorials.

Correspon al PSOE la definició de la posició política dels socialistes en els assumptes de naturalesa o rellevància constitucional, així com en aquells l’aplicació dels quals excedeix de l’àmbit territorial de Catalunya.

En la definició de la posició política sobre aquests assumptes, el PSC tindrà garantida la seva intervenció mitjançant la seva participació en els òrgans del PSOE, i específicament en el seu Comitè Federal.

Correspon al PSC l’aplicació en el seu àmbit territorial de les posicions polítiques i resolucions adoptades d’acord amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, així com la definició de la posició política dels socialistes catalans.

4.- Candidatures electorals, coalicions, pactes i aliances

La presentació de candidatures del PSOE i del PSC en els diferents processos electorals i la celebració de coalicions, pactes i aliances electorals o post-electorals, es realitzarà conforme a les regles següents:

El PSOE presentarà candidatures a les eleccions generals i en les eleccions al Parlament Europeu.

En les eleccions generals, només el PSC presentarà candidatures a Catalunya, amb les sigles PSC (PSC-PSOE) i d’acord amb els procediments que disposin els seus estatuts i normes internes. El PSOE les reconeix com les seves pròpies candidatures en les circumscripcions de Catalunya.

En les eleccions al Parlament Europeu, els membres del PSC s’integraran en la candidatura del PSOE.

Els parlamentaris elegits en aquests processos electorals s’incorporaran, respectivament, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, al Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i a la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari que constitueixin els membres del Partit dels Socialistes Europeus.

Els membres del Grup Parlamentari Federal Socialista del Congrés, del Grup Parlamentari Federal Socialista del Senat i de la Delegació espanyola en el Grup Parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus han de complir el Reglament intern del Grup Parlamentari Federal Socialista aprovat pel Comitè Federal del PSOE.

En les eleccions al Parlament de Catalunya només el PSC presentarà candidatures.

En les eleccions municipals, cada organització presentarà candidatures en els seus respectius àmbits territorials.

El Comitè Federal del PSOE és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSOE.

El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d’aliances del PSC a Catalunya.

El Comitè Federal del PSOE és també l’òrgan competent per designar el candidat a la Presidència del Govern, sens perjudici del que disposa el Reglament Federal de Primàries. Les dues organitzacions reconeixen el Comitè Federal com a únic àmbit de decisió en relació amb la investidura del president del Govern.

El Consell Nacional del PSC és l’òrgan competent per designar el candidat a la Presidència de la Generalitat, sense perjudici del que disposa el Reglament de Primàries. Les dues organitzacions reconeixen el Consell Nacional com a únic àmbit de decisió en relació amb la investidura de la Presidència de la Generalitat. Així mateix, la celebració d’acords de governabilitat, la política de coalicions, pactes i aliances electorals serà analitzada i consensuada en la comissió de coordinació política PSOE-PSC.

5.- Participació del PSC en els Congressos Federals i òrgans del PSOE

El PSC participa en els Congressos Federals del PSOE mitjançant una delegació pròpia.

En cada procés congressual federal, inclosa l’elecció del secretari general, podran participar els que tinguin la condició de militants del PSC, sempre que compleixin els requisits exigits als del PSOE, integrant-se en un cens (*) amb validesa per a tot el procés congressual.

La delegació del PSC al Congrés Federal del PSOE serà proporcional al nombre de militants d’aquest cens i conforme al barem establert pel Comitè Federal per determinar el nombre d’integrants de les delegacions provincials i autonòmiques.

El PSC comptarà amb una representació en el Comitè Federal del PSOE proporcional al cens de militants de l’últim procés congressual federal, d’acord amb el barem establert en els Estatuts Federals per determinar la representació de les federacions autonòmiques del PSOE en aquest òrgan. Correspon al PSC la designació d’aquesta representació.

La Comissió Executiva Federal del PSOE comptarà amb la presència de membres del PSC.

El primer secretari del PSC participa en el Consell Polític Federal del PSOE.

6.- Participació dels militants del PSC a les primàries per a l’elecció del candidat a la Presidència del Govern

Els militants del PSC podran participar en els processos d’eleccions primàries per a l’elecció del candidat o candidata a la presidència del Govern, sempre que compleixin els requisits exigits als del PSOE, integrant-se així en un cens (*) a l’efecte.

7.- Comissió de coordinació política PSOE-PSC

Per al seguiment, avaluació i decisió sobre les qüestions recollides en el present acord i d’altres qüestions que considerin les dues organitzacions es reforçarà el comitè de coordinació política PSOE-PSC creat pel comitè federal al juliol del 2013.

Estarà integrat pel secretari general del PSOE, el primer secretari del PSC, dos membres de l’executiva del PSOE, dos membres de l’executiva del PSC i dos membres del grup parlamentari federal del PSOE al Congrés, un en representació de cada partit

 

(*) Els responsables d’organització de PSOE i PSC determinaran el procediment perquè els afiliats i les afiliades del PSC traslladin la seva voluntat d’incorporar-se a aquests censos.

“Para un fortalecimiento de las relaciones PSOE-PSC”

PARA UN FORTALECIMIENTO DE LAS RELACIONES PSOE-PSC

Preámbulo

En Julio de 1978, los tres partidos socialistas en Cataluña se fusionaron en el actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) suscribiendo el Protocolo de Unidad Socialista. De esta manera nacía una alianza de los socialistas catalanes con los socialistas de toda España con vocación de permanencia.

El socialismo en Cataluña se expresa y se articula desde entonces a través del PSC, y éste y el PSOE se relacionan de manera federal y fraternal para la consecución de los objetivos sociales y electorales compartidos.

Tras la Unidad Socialista, la historia del socialismo en España ha sido una historia de éxitos y conquistas en las que el socialismo catalán ha tenido siempre un papel destacado y ha permitido una relación fluida y leal entre ambos partidos.

Han sido numerosas las acciones conjuntas, los objetivos compartidos, los compromisos adquiridos, el trayecto en común que PSOE y PSC han mantenido a lo largo de los últimos 39 años; una época también, que ha coincidido con el mayor período de democracia y desarrollo en España de nuestra historia reciente. Hemos sabido impulsar y acompañar la evolución de la sociedad catalana y española a lo largo de las últimas décadas, consiguiendo objetivos y alcanzando nuevas cotas de democracia, progreso y modernidad.

Es precisamente esta evolución, que también se ha dado tanto en el PSC como en el PSOE, en su sistema de trabajo, en su funcionamiento interno y en sus objetivos, lo que permite, casi 40 años después de su firma y partiendo del Protocolo de Unidad del 1978, actualizarlo desarrollando sus contenidos.

Esto ha de servir en primer lugar para poner en valor la Unidad Socialista. Para hacer un reconocimiento mutuo, de ambos partidos, de su utilidad, de su gran valor histórico, y de su vigencia. El Protocolo de Unidad tiene su lugar merecido en la historia democrática de nuestro país. Y en segundo lugar ha de servir para impulsar nuevos acuerdos, nuevos compromisos y para un fortalecimiento de las alianzas y estrategias comunes. El futuro del país, 40 años después de la recuperación de la democracia, necesita de alianzas renovadas y estrategias compartidas. Y el socialismo español y catalán están llamados a ser parte insustituible de la historia que ha de venir.

1.- Ámbito

El Partido Socialista Obrero Español, en adelante PSOE, y el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en adelante PSC, mantienen una relación histórica desde la constitución de este partido como organización política única de los socialistas de Cataluña, según lo establecido en el protocolo de unidad suscrito en 1978.

La relación política y organizativa entre PSOE y PSC ha sido fundamental para el avance democrático y social producido en España, en la articulación de un Estado plural y descentralizado y, en particular, en el desarrollo del autogobierno de Cataluña.

Ambos partidos coinciden en la necesidad de desarrollar y actualizar dicho protocolo de unidad impulsando la relación política y organizativa entre ambos partidos, desde la común determinación de reforzar el proyecto político compartido y desde la apuesta por una estructura territorial del Estado de carácter federal como nuestra mejor aportación a la cohesión social y territorial en España y Cataluña.

Por todo ello, PSOE y PSC ACORDAMOS:

2.- Principios rectores de la relación política entre PSOE y PSC

PSOE y PSC renuevan y actualizan su relación política sobre la base de los siguientes principios:

  • El principio de unidad en el proyecto político que ambas organizaciones comparten.
  • El principio de reconocimiento y respeto mutuo de la autonomía de ambas organizaciones.
  • El principio de confianza y lealtad recíprocas.
  • El principio de equilibrio en las relaciones políticas y organizativas.

3.- Bases políticas

PSOE y PSC se reconocen recíprocamente como referentes políticos mutuos en sus respectivos ámbitos territoriales.

Corresponde al PSOE la definición de la posición política de los socialistas en los asuntos de naturaleza o relevancia constitucional, así como en aquellos cuya aplicación excede del ámbito territorial de Cataluña.

En la definición de la posición política sobre estos asuntos, el PSC tendrá garantizada su intervención mediante su participación en los órganos del PSOE, y específicamente en su Comité Federal

Corresponde al PSC la aplicación en su ámbito territorial de las posiciones políticas y resoluciones adoptadas conforme a lo establecido en los párrafos anteriores, así como la definición de la posición política de los socialistas catalanes.

4.- Candidaturas electorales, coaliciones, pactos y alianzas

La presentación de candidaturas del PSOE y del PSC en los diferentes procesos electorales y la celebración de coaliciones, pactos y alianzas electorales o post-electorales, se realizará conforme a las siguientes reglas:

El PSOE presentará candidaturas en las elecciones generales y en las elecciones al Parlamento Europeo.

En las elecciones generales, solamente el PSC presentará candidaturas en Cataluña, con sus siglas PSC (PSC-PSOE) y conforme a los procedimientos que dispongan sus Estatutos y normas internas. El PSOE las reconoce como sus propias candidaturas en las circunscripciones de Cataluña.

En las elecciones al Parlamento Europeo, los miembros del PSC se integrarán en la candidatura del PSOE.

Los parlamentarios elegidos en estos procesos electorales se incorporarán, respectivamente, al Grupo Parlamentario Federal Socialista del Congreso, al Grupo Parlamentario Federal Socialista del Senado y a la Delegación española en el Grupo Parlamentario que constituyan los miembros del Partido de los Socialistas Europeos.

Los miembros del Grupo Parlamentario Federal Socialista del Congreso, del Grupo Parlamentario Federal Socialista del Senado y de la Delegación española en el Grupo Parlamentario del Partido de los Socialistas Europeos deberán cumplir el Reglamento interno del Grupo Parlamentario Federal Socialista aprobado por el Comité Federal del PSOE.

En las elecciones al Parlament de Catalunya solamente el PSC presentará candidaturas.

En las elecciones municipales, cada organización presentará candidaturas en sus respectivos ámbitos territoriales.

El Comité Federal del PSOE es el órgano competente para establecer las líneas fundamentales de la política electoral y determinar la política de alianzas del PSOE.

El Consell Nacional del PSC es el órgano competente para establecer las líneas fundamentales de la política electoral y determinar la política de alianzas del PSC en Cataluña.

El Comité Federal del PSOE es también el órgano competente para designar el candidato a la Presidencia del Gobierno, sin perjuicio de lo dispuesto en el Reglamento Federal de Primarias. Ambas organizaciones reconocen al Comité Federal como único ámbito de decisión en relación con la investidura del presidente del Gobierno.

El Consell Nacional del PSC es el órgano competente para designar el candidato a la Presidencia de la Generalitat, sin perjuicio de lo dispuesto en el Reglamento de Primarias. Ambas organizaciones reconocen al Consell Nacional como único ámbito de decisión en relación con la investidura de la Presidencia de la Generalitat. Así mismo, la celebración de acuerdos de gobernabilidad, la política de coaliciones, pactos y alianzas electorales será analizada y consensuada en la comisión de coordinación política PSOE-PSC.

5.- Participación del PSC en los Congresos Federales y órganos del PSOE

El PSC participa en los Congresos Federales del PSOE mediante una delegación propia.

En cada proceso congresual federal, incluida la elección del Secretario General, podrán participar quienes tengan la condición de militantes del PSC, siempre que cumplan los requisitos exigidos a los del PSOE, integrándose en un censo (*) con validez para todo el proceso congresual.

La delegación del PSC en el Congreso Federal del PSOE será proporcional al número de militantes  de este censo y conforme al baremo establecido por el Comité Federal para determinar el número de integrantes de las delegaciones provinciales y autonómicas.

El PSC contará con una representación en el Comité Federal del PSOE proporcional al censo de militantes del último proceso congresual federal, de acuerdo con el baremo establecido en los Estatutos Federales para determinar la representación de las federaciones autonómicas del PSOE en dicho órgano. Corresponde al PSC la designación de esta representación.

La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE contará con la presencia de miembros del PSC.

El Primer Secretario del PSC participa en el Consejo Político Federal del PSOE.

6.- Participación de los militantes del PSC en las primarias para la elección del candidato a la Presidencia del Gobierno

Los militantes del PSC podrán participar en los procesos de elecciones primarias para la elección del candidato o candidata a la presidencia del Gobierno, siempre que cumplan los requisitos exigidos a los del PSOE, integrándose así en un censo (*) a tal efecto.

7.- Comisión de coordinación política PSOE-PSC

Para el seguimiento, evaluación y decisión sobre las cuestiones recogidas en el presente acuerdo y cualesquiera otras cuestiones que estimen ambas organizaciones se reforzará el comité de coordinación política PSOE-PSC creado por el comité federal en julio del 2013.

Estará integrado por el Secretario General del PSOE, el Primer Secretario del PSC, dos miembros de la ejecutiva del PSOE, dos miembros de la ejecutiva del PSC y dos miembros del grupo parlamentario federal del PSOE en el Congreso, uno en representación de cada partido

 

 

 

(*)Los responsables de organización de PSOE y PSC determinarán el procedimiento para que los afiliados y las afiliadas del PSC trasladen su voluntad de incorporarse a dicho censo.

Declaració política sobre l’acord entre Junts pel Sí i la CUP

DECLARACIÓ POLÍTICA SOBRE L’ACORD ENTRE JUNTS PEL SÍ I LA CUP (9.01.16)

L’espectacle que Junts pel Sí i la CUP han protagonitzat des del 28 de setembre fins avui no contribueix precisament al prestigi de la política i de les institucions.

Les desavinences i desconfiances notòries que han acompanyat al procés sobiranista en aquestes darreres setmanes no fan preveure res de bo.

La nova astúcia coneguda avui no proporcionarà el govern sòlid, rigorós, estable i seriós que els catalans i les catalanes mereixen. Se’ns va dir que la presidència no era l’objecte d’una subhasta de peix. Els fets desmenteixen aquella declaració. La presidència ha estat subhastada. La CUP obté que Mas no sigui president a canvi de reconèixer errors i de subordinar-se a Junts pel Sí de forma impúdica.

Des del nostre punt de vista és un intent més de guanyar temps i d’evitar reconèixer que el full de ruta cap a la independència assenyala un camí intransitable.

Ens preocupa que se’ns digui que la negociació amb la CUP ha corregit allò que les urnes no havien decidit. No volem il·legalitats però tampoc fraus democràtics ni fraus de llei ni fraus de reglament. No entenem que diputats elegits en una llista acabin incorporant-se a un altre grup parlamentari. Això normalment rep el nom de transfuguisme.

La presidència d’Artur Mas ha estat marcada per fractures i divisions que no han proporcionat cap avenç concret. I aquesta nova astúcia només busca una pròrroga agònica.

El problema no són les persones concretes, el problema de fons és un full de ruta equivocat i una lectura errònia del resultat electoral: no hi ha un mandat democràtic per a la independència per camins unilaterals o il·legals.

Esperem que en el debat de demà el candidat proposat manifesti de forma clara el seu pla de govern. Volem que es manifesti sobre la vigència de l’acord que Junts pel Sí va proposar a la CUP, que no és sinó l’intent de desplegar amb plenitud la resolució de la ruptura anul·lada pel Tribunal Constitucional per unanimitat.

Esperem que el debat de demà serveixi per aclarir aspectes encara obscurs d’aquest acord que poden condicionar de forma negativa la legislatura, la seva estabilitat, la seva durada, el seu contingut i els objectius que persegueix. Esperem que el nou candidat esvaeixi demà amb el seu discurs aquestes incògnites.

Avui, políticament, Catalunya està a la deriva

Se’ns ha presentat un bon acord per a CDC, que és un mal acord per Catalunya. És un mal acord pels catalans.

  1. Un acord fruit de la por, del recel, de la desconfiança

– a que unes noves eleccions (6 de març) mostressin que la via independentista reculava

– a no poder reeditar Junts pel Sí

– a perdre les eleccions (Mas i CDC)

– a les relacions entre partits i persones

Artur Mas ho ha dit: “les eleccions no ens portarien res de bo”… a qui? Des de quan unes eleccions no són bones?

  1. Els interessos de partit per damunt del país

CDC ha aconseguit el seu únic objectiu: guanyar temps per a refundar-se i resistir

El preu és brutal pel país: dividits, sense futur, i forçant les institucions més enllà dels límits raonables.

Tot pel poder.

Els interessos de partit per damunt de les institucions

La formula parlamentària per assegurar l’estabilitat del govern s’assembla massa al transfuguisme.

Artur Mas ha dit i reconeix: “Allò que les urnes no es van donar, ho hem corregit amb la negociació”

  1. Una fugida cap endavant

No era Catalunya, no era la independència, no era el govern, no era el full de ruta… es tractava de guanyar temps per a CDC

El full de ruta no té majoria a Catalunya.

És irresponsable i Catalunya pagarà un preu molt alt per seguir-lo.

És un greu error continuar amb un procés que no té majoria i que ha perdut, encara més, la seva força.

  1. Hem perdut tres mesos… i hem perdut credibilitat dins i fora

Catalunya clavada a la bicicleta estàtica. Et mous molt, però no avances gens.

Hem perdut tres mesos… i perdrem tota la legislatura

  1. Artur Mas no es retira, el retiren, digui el que digui

Per dignitat en Mas tenia que convocar eleccions.

  1. L’obsessió amb l’estabilitat parlamentària ens alerta d’un corró (“rodillo”) parlamentari.

Junts pel Sí imposarà una majoria parlamentària que perjudicarà al país i limitarà el debat democràtic.

Aquesta legislatura començarà sense diàleg amb les forces que representem el 52% dels catalans. Un molt mal precedent.

En qualsevol cas, el PSC defensarà el plantejament i les propostes continguts en el nostre programa electoral, cercarà sempre amplis consensos en defensa de l’autogovern, el finançament i les polítiques socials i s’oposarà frontalment a qualsevol intent de fracturar la societat catalana o de trencar amb la legalitat vigent.

 

Les prioritats del PSC en el moment actual

A la Festa de la Rosa repartirem una tarja amb les prioritats del PSC en el moment actual. La trobareu aquí sota, anvers i revers.

argumentari_Endavant_1

argumentari_Endavant_2

Catalunya, claus per a Espanya i Europa

Acaba de sortir en format digital el número monogràfic de la revista Política Exterior “Cataluña, claves para España y para Europa” amb articles de Stéphane Dion, Malcolm Rifkind, Walter L. Bernecker, Jordi Pujol, Miguel Herrero, Xavier Vidal-Folch, Josep Borrell, Oriol Junqueras, Josep Piqué, Javier Pérez Royo, Germà Bel, Araceli Mangas, Miquel Iceta, Gabriel Elorriaga, Josep M. Colomer, Joan Herrera, Angel de la Fuente, Enric Ucelay Da Cal i Màrius Rubiralta. Us el podeu descarregar sencer aquí o podeu descarregar-vos la meva contribució “La solución federal“.