Author Archives: Miquel Iceta

Recursos informatius de la lluita contra el coronavirus

El Govern d’Espanya ha compilat totes les mesures preses, que pots consultar a través del següent enllaç que es va actualitzant constantment i que inclou mesures en matèria sanitaria, en l’ambit de la seguretat, interior i protecció civil, en matèria del transport i la mobilitat, la defensa i l’economia: clica aquí

La Generalitat de Catalunya també ha publicitat un lloc web on es poden consultar les mesures i la informació necessària en l’àmbit econòmic laboral, d’habitatge, en matèria de mobilitat, dels serveis socials o pel que fa la preinscripció escolar de cara al curs vinent, entre d’altres: clica aquí

Dossier del diari El País.

Pàgines web:

Interessant pàgina web que recull el conjunt de mesures adoptades per les administracions (permanentment actualitzada):

Mapes d’incidència del coronavirus:

Pàgines estrangeres:

Enllaços a les Conselleries de Salut de les Comunitats Autònomes:

Enllaços a Ministeris:

Enllaços a organismes internacionals:

Informació a través de xarxes socials:

Debat sobre la modificació de la composició del Govern

DEBAT SOBRE LA MODIFICACIÓ EN LA COMPOSICIÓ DEL GOVERN, 21.05.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vostè compareix avui aquí per donar comptes d’un canvi en la composició del govern. I certament la dimissió de l’anterior titular del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha portat a la designació d’un nou titular, l’honorable conseller Bernat Solé a qui aprofito per desitjar el màxim encert en la seva gestió.

No podem deixar de banda el motiu que ha portat aquest relleu, que no és altre que la relació de l’anterior conseller amb uns presumptes casos d’assetjament sexual per part del seu cap de gabinet. És un bon moment per rebutjar i condemnar qualsevol mena de violència o de coacció contra les dones i la nostra solidaritat amb totes les que ho han patit.

També recentment –i vostè se n’ha fet ressò- s’ha produït un canvi en la responsabilitat sobre les residències de gent gran que ha estat atribuïda al Departament de Salut mentre duri la pandèmia.

President, no cal que li digui, aquest és el seu govern i vostè té la darrera paraula sobre la seva composició i l’atribució de funcions als seus membres. Res a dir, doncs, des d’aquest punt de vista, potser, com deia la meva àvia, que tot sigui a fi de bé i per tant un bon desig que el Govern millori en les seves capacitats a partir d’aquestes noves atribucions de funcions i d’aquesta nova composició.

Però, de totes maneres, el nostre grup parlamentari per fer algunes consideracions sobre la gestió del seu govern que fa dos anys –com vostè s’hi ha referit- i també sobre la seva pròpia continuïtat com a Govern.

Fa gairebé quatre mesos, el 29 de gener, vostè va fer una rellevant declaració institucional que em permetrà que citi literalment:

Deia vostè: “Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final. Aquesta setmana hem pogut constatar que els dos socis de Govern encarem el camí cap a la independència d’una forma que ha comportat el deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius”.

Segueixo citant-lo, president: “El Govern, cap govern, no pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis. Dilluns s’ha obert la porta de bat a bat per a una inhabilitació exprés i completament irregular de la meva condició de President. S’ha desprotegit la institució de la Presidència despullant-la de la condició de diputat. I això posa en risc de manera permanent al Govern de Catalunya”.

Deia vostè també en el decurs d’aquella declaració institucional des del Palau: “Vull comunicar-vos, doncs, que una vegada que s’hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions”. Acabo aquí la cita, president.

El pas del temps no sembla haver refet la confiança entre els socis del Govern, més aviat tot el contrari. Fins i tot de forma ben recent s’ha assenyalat per part d’Esquerra Republicana de Catalunya la necessitat de convocar eleccions, un criteri que, pel que vostè mateix ha manifestat, ni vostè ni Junts per Catalunya comparteixen.

I certament s’ha produït un fet molt rellevant des de la seva declaració fins al dia d’avui. Un fet que ens porta dedicats mesos en la lluita contra el coronavirus. I, per tant, vostè té tot el dret a considerar que aquest fet nou canvia la perspectiva amb la que vostè s’adreçava al conjunt de la societat catalana el 29 de gener.

I és veritat que ara ens hem de centrar en la lluita contra el coronavirus, però des del nostre punt de vista no és sobrer reflexionar sobre si l’actual govern de Catalunya és el millor instrument per liderar aquests esforços. I nosaltres li hem de dir –no ens n’amaguem- creiem que no.

Com també han afirmat els principals dirigents d’ERC, tampoc no podem oblidar que està pendent una resolució del Tribunal Suprem de la que pot dependre la continuïtat de la legislatura.

Però com nosaltres hem dit sempre –i aprofitem per reiterar- la decisió de convocar eleccions només depèn de vostè, president. Ara, el nostre grup considera que hauria de fer honor al seu compromís d’assenyalar l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre. Vostè no va dir: “Convocaré”, va dir: “Anunciaré la data de les eleccions”.

I tampoc li podem amagar el neguit que tenim sobre un eventual rebrot de la pandèmia a la tardor, que dificultaria una convocatòria electoral, si és que fos llavors quan vostè pensés produir-la, i que a més és un fet  que probablement ha tingut bastant a veure amb la decisió dels presidents d’Euskadi i Galícia de convocar eleccions pel mes de juliol.

President, ni l’evident manca de cohesió interna ni la gestió realitzada en els darrers dos anys justifiquen, en la nostra opinió, la continuïtat del Govern que vostè presideix.

N’hi hauria  prou amb llegir o rellegir el seu discurs d’investidura i comparar-lo amb el que realment ha succeït en aquests dos anys. S’assemblen –si m’ho permet- com un ou a una castanya.

I anem als fets, deixant de banda –reitero- el període de lluita contra el coronavirus.

Durant aquests dos anys s’han aprovat divuit lleis al Parlament. D’aquestes, només sis són proposta del Govern; dues d’elles són de pressupostos. Hem tingut  pressupostos prorrogats durant dos anys. No s’han pogut aprovar fins al 2020. De fet, en vuit anys, Catalunya ha tingut els pressupostos prorrogats quatre vegades. I els recentment aprovats estan ja depassats entre d’altres coses –això sí, i tothom ho acceptem-, per la crisi del coronavirus.

Nosaltres creiem que en aquests anys, president, l’economia productiva no ha rebut prou impuls; les desigualtats socials han augmentat; també han augmentat els desequilibris territorials i s’han deteriorat els serveis públics.

Li podria posar diversos exemples.

L’augment de les llistes d’espera sanitàries, deixant de banda el que ens passarà, que és que ara hauran augmentat lògicament per la prioritat del coronavirus.

Els pressupostos d’Educació, molt lluny encara de la inversió a la que ens vàrem comprometre amb la Llei d’Educació de Catalunya, clarament insuficients pel que fa a les escoles bressol, que a més sentències recents mostren fins a quin punt la Generalitat haurà de rescabalar als ajuntaments que van avançar diners que no els corresponien. Tampoc s’ha actualitzat el decret del servei de menjador escolar, ni s’ha desenvolupat la llei de Formació Professional.

Vostè parlava de la renda garantida, de la renda bàsica, de l’ingrés mínim vital. Sí, el que podem dir és que la de Catalunya –em sembla que era una xifra que donava Jessica Albiach- només una de quatre persones que tindrien dret a percebre-la, la perceben realment.

Per tant, realment nosaltres creiem que no s’ha fet bé, com no s’ha desplegat la llei d’infància, com en llista d’espera de persones que tenen dret a una prestació per dependència, Catalunya encapçala el rànquing amb llista d’espera més llarga. Un terç dels dependents està en llista d’espera per rebre la seva ajuda, per no parlar del personal sanitari i del personal d’emergències mal pagat, amb deutes per part del Govern, i que continuarà amb precarietat laboral i sense inversions en infraestructures. O es prenen decisions com la rebaixa de taxes universitàries, però no es compensa les universitats sobre la davallada d’ingressos que això els causarà.

En termes d’indústria tampoc s’ha desplegat el Pacte Nacional, en termes mediambientals no s’ha incorporat al sistema energètic cap nou megawatt procedent de fonts renovables, i el que es vulgui. L’etcètera podria se molr llarg. I en altres debats hem pogut referir i polemitzar al respecte, perquè lògicament la visió del Govern no coincideix amb la nostra.

Però, president, la qüestió és la següent, i vostè la va plantejar amb molta cruesa, dolor, m’atreveixo a dir, i molta sinceritat el 29 de gener. Si vostè se sent desprotegit pels seus socis, si proclama una evident divisió interna i diu que la legislatura està esgotada, quin és el motiu real per allargar-la, per prolongar-la?

Nosaltres ja li diem, reconeixem plenament la seva capacitat de convocar eleccions. Però sí que aprofitem, precisament en aquesta reclamació que vostè feia de sentit de país, president, i donat que li han reclamat també els seus socis, que situï l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre.

I, per tant, quedi clar, no li estem demanant eleccions, això depèn de vostè, però sí li estem demanant que faci honor al seu compromís d’explicar a la societat catalana quan tindrà l’oportunitat de decidir qui ha d’encapçalar la nova etapa política que vostè mateix reclamava en donar la legislatura per esgotada.

Moltes gràcies, president, senyores i senyors diputats.

Pregunta al President

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SESSIÓ DE CONTROL, 21.05.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

En començar aquesta pregunta vull recordar les víctimes de la Covid-19, traslladar el suport a la gent que està lluitant contra la malaltia per superar-la i un reconeixement a l’esforç de tots i totes que estan ajudant a les residències, als hospitals, als CAPS, a lluitar contra la malaltia.

Fa un mes, President, li vaig demanar que liderés un Pacte Català per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Vam tenir una discussió sobre si era “reconstrucció” o “construcció” el terme que més s’hi esqueia. Un pacte capaç de recuperar l’activitat econòmica, d’assegurar la màxima eficàcia de l’administració i la màxima qualitat dels serveis públics, d’impulsar un potent Fons Català per la Reconstrucció que arribi a les empreses, els autònoms, els treballadors i les famílies. Un pacte capaç d’assegurar la igualtat d’oportunitats, de reduir els desequilibris territorials, de promoure la sostenibilitat, i d’impulsar la indústria, la recerca i la innovació. Un pacte que reunís el govern, les forces polítiques, els agents econòmics i socials i les institucions del món local.

President, ha passat un mes, hem sabut que el Govern s’està organitzant per tenir a punt el seu plantejament i avui vull preguntar-li: quan té previst convocar les forces polítiques, els agents econòmics i socials i les institucions locals per posar-nos a treballar conjuntament per assolir aquest imprescindible pacte català.

*****

Miri, President, sempre he pensat que vostè estaria millor fent oposició al Congrés dels Diputats que governant Catalunya. Li he de dir que vostè cada diumenge es veu amb el president del govern d’Espanya, i en porten 10 de reunions d’aquestes. No és el cas a Catalunya. Per tant, abans li deien “fer és millor que dir” o “la millor manera de dir és fer”. Faci-ho. No ho faci només perquè li demana el nostre grup parlamentari, potser això no és raó suficient. Però fins i tot ha rebut recentment una carta de Foment, de PIMEC, de CCOO i de la UGT en què li demanen que es convoqui de manera urgent la Comissió de Seguiment del Diàleg social.

Hi ha un clam pel diàleg a la societat catalana, un clam que no només és polític, un clam que no només és partidista, que és sentit, volgut i estimat per molta gent. I, per tant, malgrat les seves respostes com sempre extemporànies, mà estesa i  plena disposició per ajudar des del sistema educatiu al sistema sanitari al redreçament conjunt del nostre país. Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, al president de la Generalitat.

Parlament de Catalunya, 24 d’abril de 2020.

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Recordem les víctimes del coronavirus, traslladem el nostre condol a les seves famílies i amics. Donem ànims als que estan lluitant en aquests moments contra la malaltia, i als que els ajuden i els cuiden en primera línia, al personal sanitari, personal de les residències, i personal d’emergències i transport sanitari. Manifestem el nostre suport també a la gent que treballa per mantenir els serveis essencials, per assegurar la cadena alimentària i de subministres, i als que progressivament es van reincorporant a l’activitat econòmica.

El nostre homenatge i el nostre reconeixement no han de ser abstractes sinó que s’han de traduir en voluntat de col·laboració en la lluita contra el coronavirus i per la reconstrucció social i econòmica del país.

Ara no toca intentar treure profit polític de la tragèdia. Ni Espanya és atur i mort, ni amb la independència hi hauria menys víctimes. N’hi ha prou amb recordar les moltes víctimes de països independents arreu del món.

Ara toca sumar esforços, treballar plegats amb els ulls posats en la reconstrucció social i econòmica del país. És per això president que li pregunto si pensa convocar les forces polítiques per impulsar un pacte català per la reconstrucció, i ja li avanço que en aquest esforç podrà comptar amb el suport del nostre grup parlamentari i propostes concretes per donar-li contingut.

*****

Molt honorable president, no sap l’alegria que em dona la seva resposta i sentir-lo parlar de construcció. Perquè nosaltres creiem que ni els pressupostos pel 2020, ni la llei de mesures ni la convalidació dels decrets del govern que s’aprovaran avui, donen l’ambiciosa resposta de país als enormes reptes socials i econòmics als que ens enfrontem.

És per això que acollim amb alegria la seva expressió de liderar aquest pacte català, si vostè vol, per la Construcció Econòmica i Social, capaç d’evitar que ningú no quedi enrere, de recuperar l’activitat econòmica, d’assegurar la màxima eficàcia de l’administració i la màxima qualitat dels serveis públics. Tenir un Fons Català per la Reconstrucció que arribi a les empreses, els autònoms, els treballadors i les famílies, capaç d’assegurar la igualtat, reduir els desequilibris territorials, de promoure la sostenibilitat, i d’impulsar la indústria, la recerca i la innovació. Un pacte amb les forces polítiques, amb els agents econòmics i locals i amb el món local. Posem-nos-hi tots com més aviat millor. Salut, sort i encert!

 

Enllaç al document “Pacte català per la reconstrucció social i econòmica. Aportacions del PSC

Intervenció a la videoconferència pública amb el President Torra

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA A LA VIDEOCONFERÈNCIA AMB EL PRESIDENT TORRA, 25.03.2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president per aquesta videoconferència pública i la informació que ens ha traslladat.

Permeti que, en primer lloc, m’adreci als nostres conciutadans i conciutadanes que han perdut éssers estimats, perquè sàpiguen que els acompanyem en el sentiment en moments tant dolorosos.

I permeti també que adreci un missatge de suport a les persones infectades i les seves famílies i amics, estem al seu costat i els adrecem un missatge d’ànim.

És de justícia utilitzar aquesta plataforma per reconèixer novament la feina i el compromís del personal sanitari i d’emergències, del personal de les residències de gent gran, dels Mossos, les policies locals, les forces i cossos de seguretat de l’Estat i l’exèrcit, que estan demostrant la seva eficàcia i vocació de servei en dies tan difícils.

També cal reconèixer la dedicació del personal de la neteja, del transport, dels sectors econòmics essencials com els que treballen en la cadena alimentària, la indústria farmacèutica, els proveïdors d’energia, els treballadors i treballadores de la funció pública que estan treballant i tots aquells i aquelles que no poden confinar-se perquè les seves contribucions són imprescindibles. Com les empreses que estan redirigint la producció a instruments crucials com els equips de protecció individual, les mascaretes o els respiradors.

Tampoc no vull oblidar als professionals de la recerca que segueixen lluitant per trobar tractament i vacuna contra el virus.

I aquest capítol de reconeixements i agraïments no pot acabar sense una menció expressa al conjunt dels nostres conciutadans i conciutadanes que amb el seu confinament personal i amb el compliment de les instruccions de les autoritats sanitàries (neteja de mans, distància de seguretat i altres) estan evitant que el virus pugui escampar-se més. Més del 90% de la població que respecta un confinament que encara es perllongarà unes setmanes.

President, estem tots d’acord en que aquesta crisi sense precedents exigeix de tots nosaltres un esforç immens. El mínim que podem oferir als nostres conciutadans i conciutadanes és la garantia de la màxima eficàcia de les administracions, la màxima col·laboració entre les administracions, el màxim suport al personal sanitari i d’emergències, i també un debat polític el màxim de constructiu i propositiu, amb la màxima responsabilitat per part de tots, per fer un debat seré i constructiu.

Per això vàrem lamentar que vostè fos l’únic president que no subscrivís el comunicat signat per la resta de presidents de Comunitats Autònomes. Creiem que, com ho fa el president Sánchez, els governs no han de polemitzar públicament, repeteixo, públicament. Ni la picabaralla ni el desànim són útils pel que realment importa. Volem i oferim cooperació i no confrontació. President, no és creïble ni és real que un govern ho fa tot bé i l’altre tot malament. Sols cal comparar el que diu el BOE i el que es publica al DOGC, tenint presents les competències i els recursos d’un i altre govern. I, per cert, les mesures preses pel govern d’Espanya compten amb l’aval públic i conegut de l’Organització Mundial de la Salut.

Temps hi haurà per valorar errors i mancances, temps tindrem també per reflexionar sobre un sistema de salut a Catalunya que no ha rebut prou atenció i recursos en molt de temps. Però avui el que toca és mobilitzar tots els recursos i totes les energies en un combat que ja ha tingut massa víctimes i que tindrà sens dubte importants efectes sobre l’economia i el benestar de la nostra societat.

Ahir eren 272.000 catalans i catalanes afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació. 31.000 expedients. Avui segur que ja serà més. I també són moltíssims i moltíssimes que han estat acomiadats o que ho seran en els propers dies, setmanes i mesos.

Probablement res no tornarà a ser com era, però ens hem de comprometre a mobilitzar recursos i energies per superar la crisi sanitària tan aviat com podem i per evitar com més estralls millor en el nostre teixit productiu. Treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, emprenedors i emprenedores, empresaris i empresàries, professionals de tot tipus han de sentir els governs i les institucions al seu costat, dient també la veritat, sense caure en demagògies ni subhastes.

Fem tot el que calgui sense prometre paradisos inexistents. Centrem-nos en el realment important i sapiguem definir amb encert prioritats i límits.

President, el capítol d’agraïments no estaria complet sense un exprés agraïment al Departament de Salut i al Ministeri de Sanitat la càrrega feixuga que el virus ha posat sobre les seves esquenes. Només podrem exigir més a uns i altres si som objectius en l’anàlisi de la dimensió de la tragèdia i el coneixement dels recursos dels que disposem i els que siguem capaços de mobilitzar. Recursos públics i privats. Convé recordar aquí des d’hotels que s’ofereixen com a residències i hospitals de campanya a empreses que abans mencionava que estan redirigint la seva producció o posant la seva capacitat innovadora al servei del combat contra la infecció.

Dit tot això, president, i sense ànim exhaustiu, voldríem fer algunes aportacions que poden ser útils en la tasca que ens reuneix avui aquí que no és altra que guanyar el combat a la malaltia, i volem formular també alguna pregunta sobre la feina realitzada fins ara.

President, ens volem interessar sobre fins a quin punt els nostres professionals sanitaris, d’emergències i policials compten amb els equips de protecció i tot el material necessari. Els que pugui oferir el govern d’Espanya i els que ha de mobilitzar el govern català, que a determinats llocs encara no han rebut el que estava previst per combatre la grip.

Volem saber també quines són les previsions temporals per tal que les telèfons 061 i 112 puguin donar resposta a l’ingent nombre de trucades que reben.

Volem manifestar la nostra preocupació per la situació de residències de gent gran, molt afectades també per l’escassetat de personal, agreujada per la infecció de treballadors i treballadores del sector. Residències de les que el seu govern té competències d’inspecció.

Voldríem saber també quin és el nivell de pràctica de proves de detecció del virus i la previsió d’incrementar-les en el més breu termini possible.

Voldríem saber, president, si hi ha marge per incrementar els ajuts a la liquiditat de pimes, si és possible establir una línia pel pagament de factures pendents a proveïdors, si és possible incrementar els ajuts als autònoms i autònomes.

Pensa el govern modificar el projecte de pressupostos o complementar-los amb un decret de mesures econòmiques per afrontar la crisi derivada pel Covid-19?

Volem conèixer també si està previst el reforçament de mesures de prevenció i combat contra la violència de gènere.

President, ens arriben també notícies de retards en la tramitació dels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació i ens agradaria saber quines mesures si s’estan prenent per resoldre-ho.

També volem manifestar la nostra demanda d’una col·laboració més estreta amb el món local, al que sovint s’acaba encomanant funcions per les que no té prou personal i recursos, i que no sempre disposa de la informació necessària a temps real. En aquest sentit, president, creiem manifestament millorable la gestió per a la distribució de les targes que substitueixen les beques-menjador, i la necessitat d’incrementar l’atenció domiciliària. Per cert, ahir mateix el govern d’Espanya destinava 50 M€ a Catalunya per beques-menjador.

President, en una crisi així cal demanar tot l’ajut disponible, i en aquest sentit nosaltres ens manifestem favorables a demanar la col·laboració de la unitat militar d’emergències per desplegar hospitals de campanya o per desenvolupar tasques de desinfecció.

President, no voldria deixar de preguntar-li sobre la situació a Igualada i la Conca d’Òdena, que actualment en estat de confinament total, i amb la necessitat de traslladar malalts a hospitals de Manresa i Sant Cugat. Voldríem preguntar si pensen prorrogar aquest confinament total de la Conca d’Òdena i quina valoració en fan. De l’Anoia ens arriben també notícies preocupants que afecten residències de gent gran. I, per cert, convindria donar dades certes sobre el nombre de víctimes mortals per evitar tota especulació al respecte.

5 punts. Confinament total. Digui què cal més que es tanqui, perquè potser discrepem sobre quins serveis tenen caràcter essencial. Amb un confinament del 90% queda ben poc, i la discrepància sobre això no creiem que sigui útil pel que realment importa, sinó que sembla més aviat un intent de derivar a altres tota responsabilitat. Sobre la renda garantida, president, facin el favor d’agilitar i desplegar adequadament i amb eficàcia la Renda Garantida de Ciutadania creada pel Parlament i revisin l’Index de Renda de Suficiència de Catalunya, congelat des de 2011.

President, acabo, crec que d’aquest acte d’avui n’hauria de sortit un missatge clar d’unitat contra la malaltia, de contribució en positiu per millorar col·lectivament en tot el que puguem l’atenció sanitària i el combat contra el virus. Un combat que només podem afrontar des de la cooperació, la lleialtat, la responsabilitat i la solidaritat. Un combat que seguirem amb la votació avui al Congrés de la pròrroga de l’estat d’alarma fins l’11 d’abril. Perquè l’alarma segueix.

Moltes gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, al president de la Generalitat.

Parlament de Catalunya, 4 de març de 2020.

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat.

En el marc de la preparació del 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, el grup Socialistes-Units per Avançar vol manifestar, un cop més, el nostre compromís amb la defensa dels drets de les dones i amb les polítiques feministes com a eina imprescindible per avançar cap a una societat lliure de masclisme.

Però, president, creiem en canvi que, per al Govern de la Generalitat, la lluita contra la violència masclista no està sent tractada com a prioritat. Li poso alguns exemples:

– Els recursos destinats a polítiques específiques envers les dones és de 10M€, una xifra que ni tan sols recupera la dotació prèvia a les retallades, que el 2010 era quasi de 12M€.

– Catalunya té una xarxa d’atenció que arriba només a una de cada deu dones víctimes de violència masclista. Nou de cada deu queden fora de qualsevol tipus d’atenció.

– Les dones que pateixen violència masclista tenen molts problemes per accedir a les indemnitzacions que la Generalitat preveu per aquests casos. Entre 2015 i 2019 només 91 dones han rebut aquesta ajuda, i en el mateix període hi ha hagut 7.000 sentències condemnatòries per violència masclista i 60.000 denúncies.

– Els nous recursos que el Govern de la Generalitat ha anunciat sortiran majoritàriament dels recursos del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Recursos transferits pel govern central per sumar i no per reemplaçar allò que haurien de fer i no fan les comunitats que, com Catalunya, tenen les competències transferides.

Li pregunto, doncs, President, creu que des del Govern s’estan fent tots els esforços necessaris, destinant tots els recursos i donant totes les facilitats possibles a les víctimes de violència masclista?

*******************

Molt honorable president.

Creiem que des del Govern de Catalunya, no s’està fent tot el que s’hauria de fer. Li he posat exemples ben concrets.

President és obvi que cal reforçar les actuacions del Govern en l’àmbit de la prevenció i de lluita contra la violència masclista i per prevenir situacions de discriminació de les dones i de violència masclista des de la petita infància i al llarg de la vida.

Jo no dubto de la seva bona voluntat. Demostrin amb fets i recursos que la lluita contra la violència masclista és realment una prioritat pel govern que vostè presideix. I que es compleixen les resolucions del ple específic que sobre aquesta qüestió vam celebrar.

Entrevista a El Temps

Aquí hi trobareu l’entrevista que em va fer Manuel Lillo a la revista El Temps, amb fotografies de Jordi Play.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat

Parlament de Catalunya, 12 de febrer de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president. Molt Honorable president de la Generalitat.

Els refranys diuen veritats, i certament només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. El temporal recent Gloria ens ha posat sobre la taula algunes mancances en la gestió del territori. Jo voldria preguntar-li directament sobre el Delta de l’Ebre.

Vaig tenir el goig de coincidir amb vostè en una reunió celebrada a Sant Jaume d’Enveja, on la Taula de Consens pel Delta va presentar un seguit de mesures consensuades pel territori que anaven adreçades a tres objectius molt concrets:

  1. La reducció de la vulnerabilitat i el risc per a les persones.
  2. La protecció de les activitats econòmiques i dels béns econòmics potencialment afectats.
  3. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ambientals amenaçats.

Certament, els Governs de Catalunya i d’Espanya estan desplegant mesures d’urgència però com se’ns deia a Sant Jaume d’Enveja hem de tenir un pla global i integral, a curt, mig i llarg termini. Jo crec que és molt important que hi hagi un compromís global del Govern i en aquest sentit volia preguntar-li quines són les línies d’actuació previstes per la plena recuperació del Delta.

********************

President, coincideixo amb vostè amb la valoració del que va succeir a Sant Jaume d’Enveja i efectivament com a culminació d’una feina feta des del territori. Però jo crec que hem d’anar un pas més enllà en el sentit de concretar i definir el compromís de les institucions del país sobre aquell pla.

Jo no sé si vostè estaria disposat a considerar que féssim entre els grups parlamentaris i el Govern un esforç per entomar i assumir plenament el compromís que se’ns va presentar a Sant Jaume d’Enveja.

També voldria saber fins a quin punt es treballarà conjuntament amb el govern d’Espanya que també està preparant una proposta en aquest sentit. Jo recordo que vostè es va comprometre precisament a Sant Jaume d’Enveja a parlar-ne amb el president del Govern d’Espanya amb motiu de la seva visita a Barcelona i no sé si es va fer.

I tercer lloc, president, jo crec que convindria que aquest compromís que vostè ha expressat i sobre el que no tenim cap dret de dubtar no tingués ja un compromís explícit en la tramitació dels pressupostos d’enguany.

 

Debat sobre la pèrdua de la condició de Diputat del president Torra

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al Parlament de Catalunya.

Dilluns 27 de gener de 2020

[enllaç al vídeo]

Molt honorable president de la Generalitat.

La democràcia és, en efecte, respecte a la voluntat popular. Però és també imperi de la llei. I és per això que el nostre grup parlamentari considera que vostè ha perdut la condició de diputat tot i mantenir la de president. En primer lloc perquè vostè va desobeir la Junta Electoral en període electoral, de forma conscient, pública i notòria.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va condemnar a 18 mesos d’inhabilitació i està pendent un recurs davant del Tribunal Suprem. De camí, la Junta Electoral va decidir que la sentència del TSJC s’havia d’executar immediatament. Vostè va recórrer al Tribunal Suprem per evitar-ho i el Tribunal Suprem no li ha donat la raó.

Quan un presenta un recurs no només està acceptant el criteri i l’autoritat del tribunal sinó que després s’ha d’ajustar a la resolució que prenguin, si no per què presentava el recurs. I la Junta, després d’aquesta decisió del Tribunal Suprem, ha insistit en l’execució immediata. És una cosa que ha fet avui el secretari general del Parlament amb l’aquiescència de la Mesa de la cambra.

Però això des del nostre punt de vista segurament no és el més rellevant de la sessió. El més rellevant de la sessió d’avui és que hem constatat una divisió insalvable i profunda entre els socis de Govern. I creiem, senyor president, que vostès no estan en condicions de seguir governant.

És vostè a qui correspon apreciar-ho. La competència de convocar eleccions és del president de la Generalitat i nosaltres la respectem en tant que el respectem a vostè en tant que president. Per cert, aquells que li treuen la consideració de president no sembla que s’hagin llegit cap de les resolucions de la Junta electoral i del propi tribunal Suprem, que fins i tot diu que la seva condició de diputat podria ser recuperada eventualment.

Però això, president, i utilitzo una expressió potser massa col·loquial, ja no aguanta més. La legislatura està exhaurida. La divisió entre vostès els impedeix seguir governant i cal pensar en el país i els interessos de la nostra gent, més que ens els interessos personals o de partit. Vostè, més que ningú, està en condicions d’avaluar si val la pena continuar en aquestes condicions o val la pena apel·lar a aquella voluntat popular que vostè apel·lava. Tornar als ciutadans de Catalunya la decisió sobre qui ha de governar-los en el proper període. Qui ha d’aprofitar o no la possibilitat de diàleg oberta en aquests moments. Vostè té la paraula.

Debat sobre la inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral Central

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el ple extraordinari a petició del president de la Generalitat amb motiu de la resolució de la Junta Electoral Central

Parlament de Catalunya, dissabte 4 de gener de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable senyor president de la Generalitat de Catalunya.

Aquest ple s’ha convocat amb caràcter d’urgència a petició seva per comparèixer davant la Cambra per fixar la seva posició davant de la resolució de la Junta Electoral Central que vàrem conèixer ahir, i que encara no ha estat comunicada oficialment. Per tant, els que demanen la seva aplicació immediata cometen un error de primer de carrera.

A mi em va sorprendre la rapidesa amb la que es volia debatre a la cambra una resolució no comunicada. Ara, encara em va sorprendre més, quan es va produir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va coincidir amb la celebració d’un ple, que llavors ningú suscités un debat sobre la qüestió. Potser és que es considera que és més important la decisió de la Junta Electoral Central que del TSJC, cosa que jo no comparteixo.

En política l’elecció del moment és sempre rellevant. I ens sembla – i a més ho corroboren algunes de les paraules que estem sentint – que res del que està passant aquests dies és aliè al debat d’investidura que ha començat aquest matí al Congrés dels Diputats.

En tot cas l’hem escoltat com sempre amb atenció i respecte i volem compartir amb la resta de grups i el conjunt de la societat catalana la nostra posició sobre el tema que ens ha portat avui aquí.

Ho diré d’entrada, ras i curt. I també ho diu així la proposta de resolució que plantegem. En la nostra opinió la seva eventual inhabilitació sols pot derivar-se d’una sentència judicial ferma, i no d’un acord de la Junta Electoral Central. Ho diu l’Estatut, la Llei de la Presidència i del Govern, i el Reglament del Parlament. És la nostra opinió. I la de molta gent. Avui editorials de diaris catalans ho diuen clarament.

El que passa és que nosaltres voldríem, segurament en un esforç difícil i que alguns és impossible que entenguin, separar la Presidència del president. Perquè nosaltres volem venir avui aquí en defensa de les institucions, no de la seva gestió que no compartim, però sí de les institucions, perquè com vostè ha dit avui el president és vostè, abans ho van ser uns altres i en el futur encara ho seran uns altres.

I el nostre Estatut estableix unes condicions per a la inhabilitació. I a més ho fa precisament perquè la Constitució li permet. A aquells que els agrada tant la Constitució: no cal arribar al 155, és a l’article 148.1.1. on trobaran vostès que les Comunitats Autònomes tenen dret a legislar sobre l’estatut dels seus presidents i dels seus diputats. A més, ho diu l’Estatut, ho diu la llei de la Presidència i del Govern i el Reglament del Parlament.

Per tant, nosaltres, a la nostra proposta de resolució, demanem que el Parlament també interposi un recurs en defensa de les institucions catalanes. Per tant, si la prova del cotó és la defensa de les institucions jo crec que molts la passem. Confio rebre el seu suport a la proposta de resolució que el grup Socialista i Units per Avançar presenta. És veritat que és una resolució que no parla d’autodeterminació i d’altres qüestions legítimes en un debat però que no tenen a veure amb el que creiem que és el centre de la discussió que ens hauria de portar aquí avui: com defensar millor les institucions catalanes. Els hi diré: la millor manera és respectant la llei, sempre. I quan es considera que els nostres drets o les nostres institucions no són respectades exigir el compliment del dret en el que es fonamenta.

Nosaltres creiem, i ho diem amb total respecte, que la Junta Electoral Central s’hagués hagut d’inhibir com ho va fer la Junta Electoral Provincial de Barcelona, donat que la qüestió estava ja judicialitzada, perquè ja hi havia hagut una sentència en primera instància pendent dels recursos en el Tribunal Suprem que és el que, en el nostre criteri, decidirà.

Certament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va recaure sobre vostè és inequívoca. El propi desenvolupament del judici deixava poc marge de dubte. Vostè va decidir no atendre una decisió anterior de la Junta Electoral que impedia en període electoral l’exhibició de símbols de caràcter partidista en els edificis públics. Nosaltres ja vam advertir sobre l’error. En tot cas, com que el nostre és un sistema de garanties, fins que no s’exhaureixi la via judicial ningú pot establir unes conseqüències abans d’hora.

Nosaltres creiem, president, que vostè el que hauria de fer, i ho diem amb respecte, és defensar-se jurídicament. Defensar el que vostè considera que és el seu dret i no utilitzar una decisió que en cap cas és final, perquè sempre pot ser objecte de recurs, per generar un conflicte addicional. Però vostè ja ha parlat fa temps de confrontació i polarització i potser veu també en aquest fet que ha succeït un motiu més de confrontació.

El nostre grup ha manifestat sempre el seu respecte a la legalitat vigent, a la Constitució i a l’Estatut que configuren un Estat de Dret amb separació de poders, la qual cosa ens porta també a acatar les sentències, les dels tribunals d’aquí i les dels tribunals europeus. Que efectivament han de ser respectades perquè no són tribunals estrangers, són tribunals que emparen també els nostres drets i llibertats. Aquí també passem – si això era una prova – la del cotó.

Nosaltres el que li diem és que vostè és el president de la Generalitat, el màxim representant ordinari de l’Estat a Catalunya, i que el que hauríem d’intentar entre tots  i vostè el primer és permetre el retorn de la política i el diàleg. Creiem que cal donar una oportunitat a que els temes polítics es puguin resoldre des de la política. Com es fa això? Respectant la llei, no transgredint-la, i promovent el debat polític democràtic i el diàleg.

Precisament el debat d’investidura al que abans m’he referit també va d’això. S’està jugant la possibilitat o no que s’obri una etapa presidida pel diàleg. Ho diu el programa subscrit entre el PSOE i els companys d’Unidas Podemos-En Comú Podem. Ho diu l’acord subscrit entre el PSOE i el PNB i ho diu encara més específicament l’acord subscrit entre el PSOE, el PSC i ERC.

Respecto – i ho va demanar algú – totes les posicions al respecte. Hi ha qui pot dir “jo no hi confio”. Hi té tot el dret. Però la meva pregunta és la següent: pel fet d’una desconfiança que pot tenir arrels profundes i motius justificadíssims ens hem de negar la possibilitat d’aprofitar aquesta nova oportunitat?

Tot el que ha passat ens impedeix ara aprofitar el present per intentar millorar el futur?

Aquesta és la qüestió que jo crec que està aquests dies sobre la taula. I ho dic des del respecte per totes les posicions, però entendran que ho faci des d’un respecte especial envers la posició de la gent d’ERC, que en la situació excepcional que vivim ha fet una aposta per no impedir la creació d’un govern que està disposat a obrir aquesta via.

Nosaltres no cal dir-ho, estem absolutament decidits a aquest camí. Diàleg, negociació i pacte. Diàleg Catalunya endins. Diàleg entre institucions. Diàleg en el marc de la llei, si cal fins i tot per canviar-la a través dels mecanismes i majories establerts que permeten canviar les lleis. Un diàleg, no imposició. Un diàleg transaccional, entre els uns i els altres. Perquè volem arribar a aquest acord.

Ens agradi o no tenim una societat dividida sobre això. La nostra obligació compartida d’uns i altres és trobar un terreny d’encontre, que probablement no satisfarà al 100% ningú, però que podrà ser raonablement satisfactori per una àmplia majoria. Això és el que nosaltres volem.

No deixem que les passions ens ceguin. No deixem que el dolor, d’uns i altres, ens impedeixi prendre les decisions més adequades. No deixem que el passat ens impedeixi actuar sobre el present.

I a vostè president i des del respecte, em permeto de suggerir-li una cosa que vostè ja ha anunciat que farà: recórrer aquesta decisió. Tant la decisió del TSJC com la de la JEC. En aquest darrer cas, lògicament, demanant unes mesures cautelars que previnguin sobre el que podria ser una vulneració de drets impossible de reparar més endavant. Faci-ho, val la pena. És la seva obligació com a president perquè en aquest cas vostè no està defensant el president actual sinó la Presidència de la Generalitat.

I ara que hem tornat tots a la defensa de l’Estatut, doncs, per defensar l’Estatut, per defensar l’autogovern, per defensar les nostres institucions, anem junts.

Nosaltres discrepem de vostè de vostè en moltes coses. El seu exercici de la presidència, la seva orientació política, però reiterem el respecte a la institució que vostè en aquests moments encarna. Que tots estiguem a l’alçada del moment.

Moltes gràcies.

Enllaç a la Proposta de Resolució presentada pel grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar