Author Archives: Miquel Iceta

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, a la sessió de control al vicepresident de la Generalitat en substitució del president 

Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president. 

Honorable senyor vicepresident de la Generalitat en substitució del president de la Generalitat, 

Des de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, les administracions, totes, han hagut de fer un gran sobreesforç per fer front a les mesures necessàries per garantir la salut i la seguretat de la ciutadania, i atenuar la conseqüent crisi social i econòmica. 

En aquest sentit, el Govern espanyol va aprovar el mes de juny un Fons COVID de 16.000 milions d’euros adreçat a les CCAA per fer front a les despeses extraordinàries.  

Un fons no reemborsable que en el cas de Catalunya representarà aquest any 2020 3.225 milions d’euros, dels quals Catalunya ja n’ha rebut 1.584. 

Es va aprovar ahir que per a l’any vinent entre el nou fons no reemborsable i un major marge de dèficit tindrem uns 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. 

Sé que em dirà que tot és insuficient, però el que jo vull preguntar-li en què s’han gastat els 1.548 milions d’euros ja rebuts, i en què han consistit concretament les modificacions pressupostàries que encara vostès no han explicat. 

****************

Gràcies, senyor president. 

Gràcies honorable senyor vicepresident de la Generalitat, en substitució del president de la Generalitat, 

Vicepresident, nosaltres creuem el seu govern s’ha caracteritzat per una manca de cooperació entre administracions, manca de diàleg amb les forces de l’oposició – tot i que vostè ara ens anuncia que en parlarem – i, a més, una absoluta manca de transparència.  

Vostè diu que tenim informació suficient sobre les modificacions pressupostàries, però nosaltres creiem que no és suficient. I vull afegir-hi d’altres qüestions, voldríem saber els fons addicionals rebuts per part de l’Estat a què s’han dedicat.  

El pressupost de la Generalitat és de 46.000 milions d’euros, tindran enguany 3.225M€ més provinents de l’Estat a efectes d’atacar la COVID i els seus efectes. Per tant volem saber a què s’han dedicat aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.  

Li reclamem lideratge, li reclamem acords, li reclamem transparència, perquè creiem que el repte al què ens enfrontem així ho exigeix. Està pendent fer un pacte polític sobre la reactivació econòmica, està pendent posar el fil a l’agulla al pacte per la salut. Creiem que val la pena posar-s’hi perquè encara tenim uns mesos per endavant fins a les eleccions.  

Intervenció en el debat sobre la futura data electoral

Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, després de la comunicació de la presidència del Parlament al Ple sobre la impossibilitat de proposar un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat. Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Va ser el 29 de gener passat quan el president Torra va declarar esgotada aquesta legislatura. Però, finalment, no serà fins el proper 14 de febrer que els catalans i les catalanes serem cridats a les urnes, després d’un llarg període d’interinitat. 

Nosaltres érem partidaris que el propi president Torra hagués convocat les eleccions. Era la conseqüència lògica de la seva declaració institucional del 29 de gener, i ens hagués estalviat al menys dos mesos d’interinitat. 

Ni ell no ho va voler, ni els grups que li donaven suport li ho van demanar. Ara, a manca d’investidura i a proposta del president del Parlament, hem convingut a acceptar la doctrina de l’acte equivalent establerta pel Consejo de Estado, però mai utilitzada fins ara. Potser haguéssim hagut de demanar l’opinió del Consell de Garanties Estatutàries. Però, en tot cas, acceptem la comunicació de la Presidència del Parlament per posar en marxa el rellotge que ha de portar-nos fins a les eleccions, perquè hi ha prou consens polític i perquè limitem la interinitat que ens ha estat imposada. 

Probablement votarem quan la pandèmia encara no haurà acabat, com ho van fer abans de l’estiu el País Basc i Galícia. Seguim oferint al govern el nostre suport en la lluita contra la pandèmia amb la mà estesa per acordar la reactivació econòmica i la reconstrucció social. Convindrà preparar bé els dispositius electorals perquè tothom pugui exercir el dret a vot amb les obligades precaucions sanitàries. També ens oferim per ajudar a garantir-ho. 

Si volem governar no és per traspassar les nostres responsabilitats a d’altres, ni per cercar excuses de mal pagador. Creiem que es poden fer millor les coses. Per això i perquè ens estimem el país ens oferim també a col·laborar mentre estem a l’oposició. 

Estic convençut que Catalunya necessita un canvi. Massa temps de prioritats equivocades, d’objectius polítics que divideixen, de temps, energies i oportunitats perdudes. La lluita contra la pandèmia i els seus efectes exigeixen la màxima cooperació entre governs, el màxim consens polític, la implicació de totes les administracions. Volem bona gestió i bon govern. Reclamar i reivindicar, tant com calgui, però derivar responsabilitats i cercar excuses permanentment per encobrir inacció o mala gestió, mai. 

Som en una cruïlla decisiva i Catalunya necessita un govern fort i estable per canviar de rumb, per fer les coses millor, amb prioritats clares, diàleg i mà estesa, perquè els catalans i les catalanes no es mereixen menys. 

De les eleccions del proper 14 de febrer o en surt la continuïtat d’un govern dividit, sense full de ruta conegut, compromès en un projecte divisiu i incapaç de negociar les millores raonables i possibles, o se’n deriva un canvi de rumb com el que els Socialistes i Units per Avançar proposem. És el canvi que els proposo. 

Després d’haver perdut gairebé una dècada sense haver aconseguit cap avenç, crec que val la pena explorar nous camins de diàleg, acords i pragmatisme. 

Val la pena fer un especial esforç de concòrdia entre tots els catalans i les catalanes, cercant objectius compartits basats en el respecte a totes les opinions, el respecte a la legalitat i el respecte a les institucions. 

Sobretot val la pena construir un projecte en el que hi càpiga tothom, assegurar que els catalans i les catalanes disposen d’un bon govern, capaç de cooperar amb els Ajuntaments i el món local, amb el govern d’Espanya i amb les institucions europees. 

Un govern i un president capaç de deixar de banda allò que ens divideix i posar per davant allò que ens uneix: la lluita contra la pandèmia, l’impuls a la reactivació econòmica, l’esforç per la reconstrucció social i la recerca permanent de la concòrdia entre tots els catalans i d’un acord just amb la resta dels espanyols. 

Totes les eleccions són importants, però em fa l’efecte que les eleccions del proper 14 de febrer poden marcar un tombant, estem en condicions de corregir una deriva que no ens ha portat res de bo i podem reprendre el camí de la prosperitat econòmica, la justícia social, la transició ecològica i energètica, el feminisme i l’equilibri territorial. 

Amb tres grans àrees prioritàries: 1) la salut, 2) l’educació, la formació professional i la universitat, i 3) la indústria, la recerca i la innovació. 

Proposo fer de l’acord polític i la concertació social les palanques d’una prosperitat compartida. 

Catalunya ha guanyat quan ha estat unida. Així, doncs, els proposo que retrobem els camins de la unitat i el progrés. Els proposo que deixem enrere la divisió i la inestabilitat. Aquesta és la decisió que hem de prendre entre tots i totes el proper 14 de febrer. 

Entrevista en Crónica Global

Miquel Iceta: “Ni con el 50% ni con el 100% de los votos el independentismo puede saltarse la ley”

María Jesús Cañizares
CRÓNICA GLOBAL
Domingo, 18 de Octubre

El primer secretario del PSC cree que los separatistas “engañan y se engañan”, pues “no hay decisiones unilaterales que puedan vulnerar la legalidad, tengas el resultado que tengas” (Crónica Global)

Miquel Iceta cree que el independentismo baraja ahora la cifra “mítica” del 50% de los votos como un nuevo estímulo para su electorado, pero “engañan y se autoengañan”. Y aunque considera que los resultados electorales son importantes, el primer secretario del PSC avisa en una entrevista en Crónica Global que “no hay decisiones que puedan vulnerar la legalidad, tengas los votos que tengas”.

Pregunta: Usted ha comentado que si el independentismo consigue un 50% de votos, tendrá más fuerza para negociar un referéndum que muchos ciudadanos consideran imposible de convocar.Respuesta: Y tienen razón. Para convocar un referéndum de independencia, primero habría que cambiar la Constitución. Y para ello se necesitan unas mayorías muy importantes en el Congreso de los Diputados. Por tanto, eso tiene poco o nada que ver con el resultado que haya en las elecciones al Parlament. Pero también hay que ir con cuidado, en el sentido de decir que los resultados electorales importan. Porque si no hay riesgo de nada ¿para qué va a ir a votar la gente? Lo que se decida es lo que votaremos todos. Por eso, decimos que hay que ir a votar, cuanta más gente mejor. No podemos hacer un país sobre la base de que se han abstenido muchos. Creo que, con lo del 50% de votos, los independentistas se refieren a que, con ese resultado, podrían hacer cosas que hasta ahora no han hecho. Si es eso lo que piensan, engañan y se engañan. Tu puedes tener el cien por ciento de los votos y eso no te habilita a saltarte la ley. Puedes intentar cambiarla.

P: ¿Con qué apoyos?

R: A veces se olvida que para cambiar el Estatuto de Autonomía, que es menos que romper con el resto de España, se necesitan dos tercios del Parlament. Por tanto, esa cifra mítica creo que es engañosa. Lo que yo no diré nunca es que el resultado de las elecciones no importa, que es indiferente el apoyo que tenga uno u otro proyecto político. Porque no es verdad y porque no sería democrático. No hay atajos. El independentismo debería reflexionar lo que pasó en 2017 para llegar a esta conclusión: No hay decisiones unilaterales, no hay decisiones que puedan vulnerar la legalidad, tengas los votos que tengas.

P: En las elecciones de 2017 se generó una gran polémica sobre su propuesta de indultar a los presos independentistas. Ahora se ha abordado ese asunto, también la reforma de la sedición. ¿Se pueden defender ahora ambas cosas de forma explícita?

R: Son cosas distintas. Hemos visto que España ha pedido la extradición de las personas que se fueron para ponerlas a disposición de la Justicia. Y la Justicia de varios países europeos ve que hay una gran diferencia entre el planteamiento del delito de sedición de nuestro Código y el de otros que hablan de delitos contra la Constitución. Creo que homologar nuestra legislación a la europea en ese sentido es necesario y diría que obligado. Estamos hablando de una regulación del delito de sedición tiene más de dos siglos. Por tanto, vale la pena ponerla al día. El Gobierno hará una propuesta que será debatida y posiblemente aprobada.

P: ¿Y los indultos?

R: Lo de los indultos es otra cosa. Se han solicitado para las personas que fueron condenadas. Y el Gobierno tiene que tramitarlo. Lo que no puede decir es que, como me caen mal estas personas, pues no lo tramito. Hay una determinada bruocrácia. Primero, pedir informes al tribunal que condenó, a la Fiscalía y a la autoridad penitenciaria para ver cuál es el comportamiento actual de las personas que están en prisión. En función de eso, el Gobierno tomará la decisión que corresponda. Haríamos un mal servicio a nuestro sistema democrático si convertimos ese tema en una cuestión de negociación o de politiqueo. Yo, como responsable político, no me voy a pronunciar antes que lo haga el Gobierno, por respeto al partido del que formamos parte.

Iceta: “Nos ha pasado Madrid y está a punto de adelantarnos Valencia”

El líder de los socialistas catalanes cree necesario pasar página a 10 años de “‘procés’ que nos ha empobrecido” por culpa de un “independentismo que solo ve sus propios dolores”

“Hemos perdido 10 años, la vía de la independencia nos ha dividido y empobrecido”. Así opina el primer secretario del PSC, Miquel Iceta (Barcelona, 1960), candidato a la presidencia de la Generalitat en las próximas elecciones catalanas. El dirigente socialista compara el despegue económico y la lucha contra el coronavirus de la Comunidad Valenciana con un gobierno independentista “que no ha estado a la altura”. Defensor de una tercera vía y enemigo de los bloques, las encuestas son favorables para Iceta, que en una entrevista con Crónica Global, afirma de forma contundente en no apoyará ni participará en un gobierno secesionista.

Pregunta: Parece que el reloj electoral se ha puesto en marcha. ¿Elecciones el 14 de febrero o espera alguna maniobra de los partidos de gobierno?

Respuesta: Hay demasiada interinidad. Hubiéramos preferido que fuera el propio presidente Quim Torra quien convocara las elecciones, nos hubiera ahorrado dos meses de Gobierno y de presidente en funciones. Pero las cosas no han ido así, no existe una mayoría que quiera provocar una candidatura instrumental que se comprometa a convocar elecciones de forma inmediata. Al final, lo más rápido que podemos tener son unas elecciones el 14 de febrero. Ojalá no se usen otros subterfugios para alargar una situación que me parece insostenible. Fue el 29 de enero cuando Torra dijo que la legislatura estaba agotada. Hemos tenido un año más de legislatura con un Gobierno que no ha estado a la altura.

–Se ha hablado mucho de si usted sería candidato o, a última hora, lo sería Salvador Illa.

–No ha existido esa duda. Salvador está haciendo una labor magnifica como ministro de Sanidad y es difícil de sustituir. Además, quizá desde fuera no se vea, pero para el proyecto del PSC es importantísimo contar con alguien con un peso así en el Gobierno de España. Es imprescindible la figura de Salvador en el Ejecutivo, tanto por razones sanitarias como de tipo político. Porque nuestro proyecto no es solo para Cataluña, sino para el conjunto de España.

–Las encuestas son buenas para el PSC. ¿Efecto arrastre de un Gobierno socialista en España o recuperación del voto robado por otros partidos?

–Hay un crecimiento que se debe al efecto Pedro Sánchez, sin duda. Hay también un crecimiento que se debe a que quien ganó las elecciones en 2017 fue Ciudadanos, que realmente no ha respondido a las expectativas creadas. Y luego una labor de oposición del PSC y la que ejercen nuestros compañeros en los ayuntamientos, que demuestra su saber hacer. Todo suma. Y supongo que el acierto del candidato también (ríe).

–Ciudadanos recabó también voto catalanista. Ahora aparecen nuevos partidos en ese espectro, nuevas siglas… ¿Eso puede hacer mella en el PSC? ¿Es otro rival a tener en cuenta?

–Siempre decimos que necesitamos votos de todas partes y que cuantos más, mejor. No vamos a limitar nuestra ambición y nuestro crecimiento. Hay votos que pueden venir de Ciudadanos, pero las encuestas dicen que parte de los electores de este partido pueden marcharse al PP, a Vox y a la abstención. Por tanto, no es una parte tan importante como se supone. Nosotros fuimos a las elecciones con Units per Avançar y hay sectores del catalanismo moderado que se han visto defraudados por la deriva independentista, que quizá encuentren ese refugio en nosotros. Los socialistas nos dirigimos al conjunto de la sociedad. También a la gente de izquierdas que cada vez quiere poner más distancia del independentismo y que considera que quizá los Comunes se acercan demasiado a los planteamientos que estos hacen.

–¿Con qué discurso?

–Nosotros nos dirigimos a todos los catalanes con un discurso relativamente sencillo: hemos perdido 10 años. La vía de la independencia nos ha dividido y empobrecido, nos ha quitado energías y oportunidades y conviene cambiar, en el sentido de poner las prioridades donde realmente están. En la lucha contra la pandemia, en la reactivación económica, en la reconstrucción social y en el intento de concordia entre todos los catalanes. Es un momento, no de confrontar, sino de dialogar y de acordar. De cooperar dentro de las administraciones y no separarlas. Eso es lo que vamos a proponer, con prioridades muy claras en el terreno de la salud, de la escuela, de la educación, la universidad, la investigación y en el terreno de la reindustrialización. Todo ello vertebrará nuestro diálogo.

–Esa apuesta por el diálogo y la no confrontación es definido por Ciudadanos y PP como un discurso de apaciguamiento respecto al independentismo.

–Es que lo contrario a apaciguamiento debe ser el enconamiento. Hay una frase de Josep Tarradellas que me gusta mucho: “Este país es suficientemente grande para que quepamos todos, pero lo suficientemente pequeño para que no sobre nadie”. Nosotros queremos un país con pluralidad, diferencias y diversidad, pero no queremos decir “tú sobras” o “tú no cabes”. Y lo que tenemos que buscar es la forma de superar las heridas. El independentismo solo ve sus propios dolores, pero no ve el dolor de la otra parte de la sociedad catalana que de pronto vio cómo se rompían los puentes y los pactos que entre todos habíamos establecido. Hay una forma de hacerlo. En primer lugar, respetando la diversidad, la ley y las instituciones. Y en segundo lugar, buscando objetivos compartidos. La independencia no lo es, pero la reactivación económica sí. ¿Por qué no nos dedicamos unos cuantos años a poner la prioridad ahí, donde realmente se unen más voluntades?. Esa es nuestra propuesta.

–¿Esa postura da votos o estamos en un momento en el que la política es cuestión de fe y el elector no tiene en cuenta si un gobierno lo ha hecho mal o si puede hacerlo mejor otro?

–Mi respuesta puede ser un poco decepcionante. Nosotros vamos a proponer lo que creemos más conveniente. Si eso nos da más o menos votos, lo veremos tras las elecciones. Pero no me gustan los políticos que van corriendo detrás de las encuestas. Tenemos un proyecto y plena confianza en él y lo ofrecemos a la sociedad catalana, que es la que en definitiva tiene que decidir. Creo que menos confrontación iría bien. Y más diálogo. Mejor gobierno, mejor economía, mejor servicios públicos es lo que nos conviene. Respeto a quienes piensan de otra manera y quieren intentar otro proceso independentista. O a los que dicen que con el independentismo no hay ninguna posibilidad de diálogo y se encierran en su búnker. Yo creo que hay que ir a buscar a quien piensa de forma distinta y buscar el terreno donde pueda haber acuerdo, que es la recuperación económica y la reconstrucción social.

–¿Qué balance hace del mandato de Quim Torra?

–Cuando se cumplieron dos años del Gobierno de Torra, me quedé en blanco porque un periodista me pidió que citara alguna cosa buena de ese mandato. Me costó encontrarla. Hoy tenemos unos servicios públicos debilitados, no hemos recuperado el gasto público y la inversión de hace 10 años. Tenemos un Gobierno que solo se preocupa por una mitad del país, nosotros queremos un Gobierno que piense en el conjunto, que no discrimine en función de la adhesión al proyecto independentista. Hay mucho terreno que recorrer. Nos ha pasado Madrid y está a punto de pasarnos Valencia. ¿Por qué? Seguramente porque están haciendo mejor las cosas. A veces decíamos que Madrid se aprovecha de la capitalidad del Estado. ¿Y Valencia? ¿Por qué Valencia está creciendo más que nosotros? En la propia gestión de la pandemia debo decir que siento envidia de lo que ha hecho el Gobierno de Ximo Puig en la lucha para que el Covid no produzca desigualdades y en conseguir el mayor dinamismo económico de la Comunidad de Valencia. Yo quiero eso para Cataluña y creo que lo podemos conseguir entre mucha gente. Gente que piensa de forma distinta, pero que entiende que ahora toca eso.

–¿Está de acuerdo con el cierre de bares y restaurantes decretado por la Generalitat?

–Estoy de acuerdo en que si crecen mucho los contagios, hagamos restricciones de los movimientos de la gente en la vida social. Pero hay que ser cuidadoso porque hay sectores a los que podemos estar condenando al hambre. El Gobierno tiene la obligación de compensar a aquellos sectores a los que está exigiendo un gran esfuerzo. En estos momentos, intentamos ser muy muy responsables. Los gobiernos tienen nuestro apoyo en el intento de contener los contagios. Pero somos críticos en algunas cosas. Hay decisiones que se deben acordar y hay que decir la verdad. No puede ser que una semana queramos abrirlo todo y la siguiente cerrarlo. Hay que hacer las cosas de forma más acordada y pactada con los sectores implicados. No hemos hecho el esfuerzo suficiente para reforzar el sistema público de salud. He ido a visitar CAPs que han cerrado. La atención primaria se resiente, las listas de espera se incrementan. El presidente Torra nos ofreció un pacto por la salud, pero el Gobierno no nos convoca para establecerlo. Cataluña es una de las comunidades autónomas que no tiene un pacto por la reactivación. Nosotros nos hemos ofrecido a dialogar y acercar posiciones. pero este Gobierno ni es eficaz, ni transparente ni es capaz de tejer consensos, por tanto es un mal Gobierno y hay que cambiarlo.

–En una entrevista con Crónica Global, el presidente del PPC, Alejandro Fernández, avisó de que la tensión que ha habido en Cataluña se está trasladando a la política nacional. Estamos pasando por la reforma del sistema de elección de los jueces del poder judicial, el debate sobre el futuro de la monarquía… ¿Todo eso es preocupante? ¿Está en peligro el régimen del 78?

–Creo que en la política española falta diálogo. Creo que la política de oposición que hace el PP no es la más adecuada. Uno puede hacer oposición y al mismo tiempo tener un comportamiento institucional. El PP está haciendo una cosa que a mí me parece muy peligrosa: bloquea la renovación de los órganos institucionales, esperando a volver al Gobierno para favorecerse de la correlación de fuerzas. Eso no es cumplir con la Constitución. Espero que el PP cambie esa posición y no haga de las instituciones el rehén del enfrentamiento entre los partidos.

–¿Pero cómo explica esa reforma exprés que impulsa el Gobierno?

–Yo debo decirle que lo que a mi me gustaría es que se renovara el poder judicial con las reglas vigentes, pero lo que no considero aceptable es que un partido bloquee la renovación esperando en un futuro beneficiarse de un cambio o de un resultado más favorable en unas elecciones. El PP, si no recuerdo mal, es la tercera vez que lo hace. Si estoy en el Gobierno, pacto. Si estoy en la oposición, lo bloqueo y me espero. Eso hace un flaco servicio a las instituciones.

–¿Una elección directa de los jueces es impensable?

–La Justicia es un poder independiente y muy importante que recae individualmente en los jueces. Que el órgano de poder de los jueces responda también al sentir general de los ciudadanos que se expresa en las urnas tiene lógica. Debemos disponer de mecanismos que garanticen que quienes se sientan en el poder judicial sean realmente jueces, magistrados y juristas de prestigio. Que lleguen a esa posición por su experiencia, por eso tienen importancia la posición de las asociaciones de jueces. Pero no me gustaría un poder absolutamente desligado de la opinión de los ciudadanos. Es un sector sobre el que recae mucho poder, por eso debe haber mecanismos de equilibrio que merece la pena mantener y han funcionado razonablemente bien. Si el PP renunciara al bloqueo, nos podríamos ahorrar cambiar la ley.

–¿Y sobre el debate de la monarquía?

–Sobre la monarquía es algo distinto, se ha visto afectada por comportamientos inaceptables del Rey emérito. Desde mi punto de vista, necesita alguna reforma que dé garantías de transparencia y de rendición de cuentas. El aforamiento, la inviolabilidad del Rey no puede proteger actos personales que no cumplen con la legalidad o las obligaciones tributarias. Pero esa protección no puede derivar en una especie de patente de corso. Ahora estamos con unas acusaciones contra el Rey emérito que la Justicia todavía no ha formulado. Pero, sin duda, su salida de España ha llevado a que mucha gente se pregunte si ha cometido esos delitos, esos comportamientos inaceptables. Espero que la Justicia sea capaz de esclarecerlo. Y probablemente se deberán reformar esos aforamientos para dejar claro que nadie está por encima de la ley para dar la tranquilidad de que el Rey o la Reina puedan ejercer en el futuro con neutralidad, como símbolo de la unidad del Estado, pero no pueda nunca amparar comportamientos inaceptables.

Iceta: “No vamos a participar ni favorecer un gobierno independentista”

El líder de los socialistas catalanes se desmarca de los modelos extremos para salir del embrollo secesionista y apuesta por “un autogobierno más sólido y una mejor financiación”

Ni romperlo todo ni dejarlo todo como está. Miquel Iceta apuesta por una tercera vía, en la que ve amplio recorrido, para salir del embrollo independentista. En una entrevista con Crónica Global, el líder del PSC afirma que los catalanes “necesitamos ganar alguna batalla. Llevamos diez años de procés sin adquirir nuevas competencias ni capacidades”.

Pregunta: Ha asegurado en varias ocasiones que si JxCat y ERC suman, volverán a gobernar. Y aunque a usted no le gusta hablar de bloques, lo cierto es que no se visualiza como alternativa una apuesta conjunta entre las fuerzas constitucionalistas.

Respuesta: El independentismo ahora está más dividido que nunca. El enfrentamiento de JxCat y ERC es obvio. A pesar de ello, nos dicen que si vuelven a sumar, gobernarán juntos, por lo que nos condena a un gobierno dividido. Luego están surgiendo otras fuerza políticas dentro del independentismo que se presentan como más pragmáticas o más dialogantes, como el PNC de Marta Pascal o incluso de PDECat, que dice que se presentará por separado por no aceptar el planteamiento o la estrategia de Carles Puigdemont. ¿Necesitamos una sociedad dividida en dos mitades enfrentadas? Pensamos que no. Nosotros hacemos énfasis en aquello que nos une. Hay gente en el independentismo que cree que nos tenemos que centrar en la reactivación económica. Pero en eso quiero ser muy claro, los socialistas no vamos a participar ni favorecer un gobierno que tenga como objetivo la independencia o un referéndum sobre la independencia. En esto no vamos cambiar. Estos caminos son perjudiciales para Cataluña. Por tanto, no estaríamos nunca en una operación política que busque un objetivo contrario a lo que planteamos.

P: Si tiene tan claro que ERC volverá a pactar con JxCAT ¿de qué sirve la mesa de diálogo con el Gobierno?

R: Estamos intentando encontrar un acuerdo que pasa por algunas cosas que todavía no ha dicho el independentismo, que es el respeto a la ley. No nos duelen prendas decir que creemos en un autogobierno más sólido, en una mejor financiación.

P: ¿Cuál es su propuesta?

R: Nos gustaría que España se convirtiera en un Estado federal. Hay dos modelos extremos, el que dice que hay que romperlo todo y el que dice que hay que dejarlo todo como está. Entre esos dos polos hay una amplia tercera vía a explorar. Espero que la sociedad catalana se dé cuenta de que necesitamos avanzar, que necesitamos ganar alguna batalla. Llevamos diez años de proceso independentista sin adquirir nuevas competencias ni capacidades.

Catalunya necessita un canvi

lavanguardia-1

Catalunya necessita un canvi

Article de Miquel Iceta

La Vanguardia, 10.10.2020

Catalunya porta una dècada perduda. Gairebé deu anys en què el sobiranisme català ha insistit a dur-nos amb molta pressa i a tota velocitat, en ocasions fins i tot sense frens, cap al precipici. Tot escalfant emocions, contraposant identitats i dividint la societat per meitats, les forces independentistes van optar ja fa anys per l’estratègia de la confrontació i de la gesticulació estèril com la millor manera d’amagar la seva impotència, la seva inoperància i la seva incompetència.

Des del tacticisme de retòrica buida, les forces sobiranistes han perjudicat la nostra economia, la nostra societat, la nostra imatge i les nostres expectatives sense aconseguir cap guany. Cap ni un. Col·leccionant derrotes i acumulant frustracions, el camí cap a la independència no ha servit per altra cosa que per intentar amagar retallades i una mala gestió dels recursos públics amb uns resultats ben pobres: menys drets, menys oportunitats, més desigualtat, més precarietat i una evident pèrdua de pistonada de la nostra economia. En definitiva, som on som perquè l’independentisme ens hi ha portat.

Catalunya es troba avui, malauradament, en un escenari de declivi social i econòmic, amb una evident degradació política i institucional perquè no hem tingut bons governs en els deu darrers anys. I ara, quan la crisi econòmica i social marcarà profundament el període post Covid-19, necessitem un govern que estigui a l’altura, que no amagui el cap sota l’ala ni fugi d’estudi, i que lideri un esforç col·lectiu per afrontar, amb decisió i ambició, el repte immens que tenim per davant. Amb realisme i unitat. Amb optimisme i voluntat compartida d’oferir les millors propostes per a la sortida de la crisi i de treballar plegats, convençuts que fent-ho de la mà de la resta d’Espanya i de la Unió Europea ens en sortirem millor.

Catalunya necessita un canvi, però no qualsevol canvi. Catalunya necessita un canvi que garanteixi que es reactiva l’economia i s’enforteixen els serveis públics. Un canvi que asseguri que es gestionen eficientment els recursos de què disposem. Un canvi que ofereixi seguretat jurídica, estabilitat política i confiança per atraure, retenir i impulsar nous projectes empresarials i d’emprenedoria, així com per reactivar el nostre teixit industrial, maltractat durant massa anys. Un canvi que inverteixi en coneixement i innovació, i que impulsi la transició ecològica i energètica i la digitalització.

Catalunya pot i ha de ser un país millor, però necessita al capdavant un bon govern amb un president que pensi en tots els catalans i les catalanes. Estem en una cruïlla decisiva, i la proposta socialista és clara: reconstrucció social, reactivació econòmica i concòrdia entre els catalans. Aquests són els fonaments que sostenen les polítiques que vol emprendre el PSC des del govern de la Generalitat. I estem convençuts que tothom és imprescindible per a la construcció d’una Catalunya de tots i totes, basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, feminisme, solidaritat, equilibri territorial i ecologia. Són precisament aquests valors els que ens empenyen a lliurar la batalla per una societat i una economia millors, més pròsperes, més justes i sostenibles, per liderar una etapa de progrés i de prosperitat compartida.

Catalunya necessita un canvi, i aquest canvi passa per una nova majoria i per un canvi de govern. Vull encapçalar un govern progressista, i vull fer-ho des del diàleg i pensant en el conjunt de la societat. Els i les socialistes som garantia de solvència i de bon govern, imprescindibles per garantir la reconstrucció social del país, la seva reactivació econòmica i la concòrdia. Catalunya no pot esperar més. Catalunya mereix un govern millor.

Miquel Iceta, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya

Catalonia needs a change

CATALONIA NEEDS A CHANGE

MIQUEL ICETA

LA VANGUARDIA, 10/10/2020

Catalonia has been lost for a decade. Almost ten years in which Catalan sovereignty has insisted on taking us in a great hurry and at full speed, sometimes even without brakes, towards the precipice. Warming emotions, contrasting identities and dividing society in half, the pro-independence forces opted years ago for the strategy of confrontation and sterile gestures as the best way to hide their impotence, their ineffectiveness and their incompetence.

From the tacticism of empty rhetoric, sovereign forces have damaged our economy, our society, our image and our expectations without achieving any benefit. Not one. Collecting defeats and accumulating frustrations, the path to independence has served nothing more than to try to hide cuts and mismanagement of public resources with poor poor results: fewer rights, fewer opportunities, more inequality, more precariousness and an evident loss of momentum in the economy. In short, we are where we are because the independence movement has brought us here.

Catalonia is today, unfortunately, in a scenario of social and economic decline, with obvious political and institutional degradation, because we have not had good governments in the last ten years. And now, when the economic and social crisis will profoundly mark the post-Covid-19 period, we need a government that is up to the task, that does not hide its head under the wing or go off on a tangent, and that leads a collective effort to face, with determination and ambition, the immense challenge that lies ahead. With realism and unity. With optimism and a shared will to offer the best proposals for exiting the crisis and to work together, convinced that by doing so hand in hand with the rest of Spain and the EU, we will cope better.

Catalonia needs a change, but not just any change. It needs a change that ensures that the economy is reactivated and public services are strengthened. A change that ensures that the resources we have are efficiently managed. A change that offers legal certainty, political stability and confidence to attract, retain and promote new business and entrepreneurial projects, as well as to reactivate the industrial fabric, mistreated for too many years. A change that invests in knowledge and innovation, and that drives the ecological and energy transition and digitization.

Catalonia can and has to be a better country, but it needs a good government at the head with a president who thinks of all Catalans. We are at a decisive crossroads, and the socialist proposal is clear: social reconstruction, economic reactivation and harmony among Catalans. These are the foundations that support the policies that the PSC wants to undertake from the Government of the Generalitat. And we are convinced that everyone is essential for the construction of a Catalonia of all, based on the full and effective realization of the values ​​of freedom, equality, fraternity, social justice, feminism, solidarity, territorial balance and ecology. It is precisely these values ​​that push us to fight the battle for a better, more prosperous, just and sustainable society and economy, to lead a stage of progress and shared prosperity.

Catalonia needs a change, and this change goes through a new majority and a change of government. I want to head a progressive government, and I want to do it through dialogue and thinking about the whole of society. We socialists are a guarantee of solvency and good governance, essential to guarantee the social reconstruction of the country, its economic reactivation and harmony. Catalonia cannot wait any longer. Catalonia deserves a better government.

Catalunya necesita un cambio

CATALUNYA NECESITA UN CAMBIO

Artículo de Miquel Iceta, La Vanguardia, 10.10.2020

Catalunya lleva una década perdida. Casi diez años en que el soberanismo catalán ha insistido en llevarnos con mucha prisa y a toda velocidad, en ocasiones incluso sin frenos, hacia el precipicio. Calentando emociones, contraponiendo identidades y dividiendo a la sociedad por mitades, las fuerzas independentistas optaron ya hace años por la estrategia de la confrontación y de la gesticulación estéril como la mejor manera de esconder su impotencia, su inoperancia y su incompetencia.

Desde el tacticismo de retórica vacía, las fuerzas soberanistas han perjudicado nuestra economía, nuestra sociedad, nuestra imagen y nuestras expectativas sin lograr ningún beneficio. Ni uno. Coleccionando derrotas y acumulando frustraciones, el camino hacia la independencia no ha servido para nada más que para intentar esconder recortes y una mala gestión de los recursos públicos con unos pobres resultados: menos derechos, menos oportunidades, más desigualdad, más precariedad y una evidente pérdida de impulso de la economía. En definitiva, estamos donde estamos porque el independentismo nos ha llevado hasta aquí.

Catalunya se encuentra hoy, desgraciadamente, en un escenario de declive social y económico, con una evidente degradación política e institucional, porque no hemos tenido buenos gobiernos en los diez últimos años. Y ahora, cuando la crisis económica y social marcará profundamente el pe­riodo post-Covid-19, necesitamos un gobierno que esté a la altura, que no esconda la cabeza bajo el ala ni se salga por la tangente, y que lidere un esfuerzo colectivo para afrontar, con decisión y ambición, el reto inmenso que tenemos por delante. Con realismo y unidad. Con optimismo y voluntad compartida de ofrecer las mejores propuestas para la salida de la crisis y de trabajar juntos, convencidos de que haciéndolo de la mano del resto de España y de la UE saldremos mejor adelante.

Catalunya necesita un cambio, pero no cualquier cambio. Necesita un cambio que garantice que se reactiva la economía y se fortalecen los servicios públicos. Un cambio que asegure que se gestionan eficientemente los recursos de que disponemos. Un cambio que ofrezca seguridad jurídica, estabilidad política y confianza para atraer, retener e impulsar nuevos proyectos empresariales y de emprendeduría, así como para reactivar el tejido industrial, maltratado durante demasiados años. Un cambio que invierta en conocimiento e innovación, y que impulse la transición ecológica y energética y la digitalización.

Catalunya puede y tiene que ser un país mejor, pero necesita al frente un buen gobierno con un presidente que piense en todos los catalanes y las catalanas. Estamos en una encrucijada decisiva, y la propuesta socialista es clara: reconstrucción social, reactivación económica y concordia entre los catalanes. Estos son los fundamentos que sostienen las políticas que quiere emprender el PSC desde el gobierno de la Generalitat. Y estamos convencidos de que todo el mundo es imprescindible para la construcción de una Catalunya de todos y todas, basada en la realización plena y efectiva de los valores de libertad, igualdad, fraternidad, justicia social, feminismo, solidaridad, equilibrio territorial y ecología. Son precisamente estos valores los que nos empujan a librar la batalla por una sociedad y una economía mejores, más prósperas, más justas y sostenibles, para liderar una etapa de progreso y de prosperidad compartida.

Catalunya necesita un cambio, y este cambio pasa por una nueva mayoría y por un cambio de gobierno. Quiero encabezar un gobierno progresista, y quiero hacerlo desde el diálogo y pensando en el conjunto de la sociedad. Los y las socialistas somos garantía de solvencia y de buen gobierno, imprescindibles para garantizar la reconstrucción social del país, su reactivación económica y la concordia. Catalunya no puede esperar más. Catalunya merece un gobierno mejor.

Pregunta al Vicepresident en funcions de President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al vicepresident de la Generalitat en funcions de president.

Parlament de Catalunya, 7 d’octubre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies president.  

Honorable senyor vicepresident de la Generalitat amb funcions de president. 

Fa uns mesos, a instàncies del president Torra, van nomenar un comitè d’experts per la transformació del sistema públic de Salut. Fa ben pocs dies aquest comitè va lliurar el resultat de la seva feina i el Govern l’està incorporant en la seva estratègia de transformació del sistema públic sanitari. 

La qüestió és la següent: en diverses sessions de control, quan jo preguntava al president Torra, en el debat d’orientació política general, o també en el debat específic sobre sanitat, vam quedar que aquest document podia servir com a base per un Pacte per a la Salut que el president Torra considerava indispensable, urgent i al què ens convidava. 

La meva pregunta és senzilla: pensa prendre la iniciativa perquè puguem treballar i assolir si ho fem bé aquest Pacte de Salut. 

**************************************

Gràcies president. Gràcies honorable senyor vicepresident de la Generalitat en funcions de president.  

Potser no he precisat prou la meva pregunta. Pensen convocar els grups parlamentaris per establir el Pacte de Salut del que es feia ressò, en parlava i proposava el president Torra? Abans la senyora Albiach també ha parlat d’aquesta qüestió. Necessitem un pacte, necessitem pressupostos, necessitem professionals ben cuidats, necessitem primària i necessitem enfortir la pública.  

El seu Govern no practica massa l’acord entre els grups parlamentaris. Quantes comunitats autònomes i quants ajuntaments han establerts pactes per la reactivació econòmica i la reconstrucció social. Catalunya té el dubtós honor de ser una de les poques comunitats autònomes que ni tan sols ha endegat aquest procés de concertació política. 

A mi em sembla molt bé i crec que és la seva obligació fer una concertació amb els sectors sanitaris sobre salut, però també un pacte polític tal i com el president Torra havia abocat en aquesta cambra. 

I per això el torno a cridar novament, a part que el departament de Salut i com és la seva obligació parli amb els agents que estan involucrats en el sector sanitari cal que també ho fem entre els partits. I esperem que ens cridi el seu govern per, a partir del document dels experts, poder establir aquest debat i eventualment poder arribar a aquest pacte. 

Pactin més, concertin més i confrontin menys.  

Rèplica en el debat de política general

Rèplica de Miquel Iceta al president Torra en el Debat sobre l’orientació política general del govern

Palau del Parlament, 16 de setembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Gràcies, president. 

Intentaré dialogar a partir de les coses que ha dit amb referència a la meva intervenció. Una primera que vostè ha dit, però és que vull subratllar: contra la pandèmia, total disposició a col·laborar, acordar, treballar. Pel pacte de salut, total disposició a establir-lo i inclús acceptant, abans de conèixer-lo, el plantejament que faci el grup d’experts dilluns. 

Vostè començava les crítiques o, en fi, les discrepàncies sobre la meva intervenció dient «Estem en un moment molt diferent al 29 de gener». Efectivament. Ara, si llavors teníem un Govern dividit, ara tenim un Govern molt dividit. I aquesta és la qüestió que estem plantejant; no que no siguem conscients de l’evolució d’una malaltia i dels reptes que això suposa, sinó, precisament, disposar dels millors instruments per fer-hi front. I nosaltres, des de la nostra opinió, considerem que el seu, el Govern que vostè presideix, no és el millor que podríem tenir. 

Dos. El tema de la confrontació. Miri, jo…, anava a dir «el repto», però és que no m’agrada perquè a algú li pot semblar que faig una tria d’un llenguatge agressiu. Quins rendiments ha tingut la confrontació? Perquè jo els escolto sempre molt a vostès i amb respecte. I n’he trobat un. Quan diuen: «Som més, cada cop som més.» Però guanys tangibles que hagin incidit en la vida dels catalans i de les catalanes amb les oportunitats del nostre país, cap ni un. I, s’hi posin com s’hi posin, la confrontació i el diàleg són línies molt diferents, i contradictòries. I, des del nostre punt de vista, la menys intel·ligent, per no dir una cosa més gruixuda, és la de la confrontació. 

Nosaltres, ara, què necessitem? Més col·laboració, necessitem negociar finançament, necessitem negociar inversions, necessitem atraure projectes finançats amb els fons europeus. Això és el que necessitem. I per a això què necessitem? Un diàleg productiu entre els dos Governs. Tercer o quart tema que ha tractat, taula pel diàleg. Escolti, cadascú que posi els punts de l’ordre del dia que vulgui. Si –amb perdó de l’expressió– la gràcia de la taula de diàleg és que no hi havia una limitació prèvia de temes. Ara vostè no diu exactament això, vostè diu: «No, i que a més em donin la raó.» No, això ja no és un diàleg. Vostè pot parlar… (Veus de fons.) No, però fixi’l de comú acord. Posi cadascú les coses que hi vol. Aquí la cosa és: es vol parlar o no? 

I, president, potser estic equivocat, però ha donat la sensació que qui menys confiances, esperances disposició tenia per fer aquesta reunió era vostè. I em sembla que no m’ho sembla només a mi. 

Vostè diu: «Alguna cosa ha canviat.» Home, entre altres coses tenir un Govern d’Espanya que està disposat a parlar, i de forma bilateral i, a més, oberta. Doncs, home, si li sembla poc… I jo crec amb això, com tothom tirem d’enquestes i a vegades, en fi, les amanim una mica, no? Però vostè avui fa una pregunta de si la gent considera que el Govern del PSOE i d’Unidas Podemos és el mateix que el Govern del PP la gent diu que no. Segur que n’hi ha que diuen que sí, eh? Em refereixo molt majoritàriament. 

Vostè diu: «No vaig anar a La Rioja per blanquejar la monarquia.» És a dir, tots els qui hi van anar van anar per blanquejar la monarquia –president del Govern basc inclòs. A vegades, i ho dic amb respecte, però amb aquest to una mica sorneguer que a vegades gasto, sembla l’acudit aquell de qui es troba tot de cotxes contra direcció i pensa que els equivocats són tots els altres. Ja sabem que hi ha reunions no prou profitoses, que hi ha reunions que no arriben a concretar tant com voldríem, però la dinàmica de diàleg, d’aproximació de posicions i d’empatia mútua és molt important. No ens la podem saltar. I per això aprofito per dir-l’hi: m’ha agradat molt que vostè avui posés sobre la taula la seva disposició a col·laborar amb totes les comunitats autònomes i, fins i tot, ha dit, per compartir alguna cosa que potser no hem fet bé perquè s’estalviïn l’error. Aquest és l’esperit que nosaltres entenem que seria útil. 

Vostè em renyava una mica o bastant quan deia «Oh, això del processisme és mentida». Escolti, qui va dir que era un farol no vaig ser jo. Qui va sortir fa ben poc dient «No teníem cap esperança de cap mena de reconeixement internacional» no vaig ser jo. Per tant, cito arguments donats per persones que pensen de forma molt diferent, persones que han estat vinculades a aquest procés. Si no hi havia cap esperança… Es va arribar a dir «no teníem res preparat». Responsables del Govern d’aleshores. Home… I, per tant, no ens fem gaires trampes amb això. 

Com amb això, l’altra cosa que vostè diu: «Vagi pel carrer, pregunti a la gent. Ja veurà com a la gent l’únic que no li preocupa són les eleccions, li preocupa altres coses.» Sí, però parlem seriosament. A mi també em preocupa la pandèmia, i per això vull un millor govern, per lluitar contra la pandèmia. A mi em preocupa la desinversió, i per això vull un govern millor per atraure inversions i mantenir-les. Una altra cosa és que puguem discutir legítimament que vostè cregui que jo estic equivocat i que el Govern que jo faria seria pitjor. Això és legítim. Ara, no ens diguem «no importa la qualitat dels instruments que fem servir per fer front als problemes als que ens enfrontem». I nosaltres creiem que el marge de millora és molt. 

Una altra qüestió sobre la que tampoc ens posarem d’acord. El problema no és eleccions o no eleccions. Jo l’he felicitat, i ho torno a fer, per no haver fet d’aquest debat una espècie d’avantmatx del que pugui passar demà. I, per tant, tampoc vull especular sobre el que hagi de passar demà. Però sí que li diré –i va ser objecte de la meva pregunta a la darrera sessió de control–: allargar innecessàriament una presidència en funcions em sembla equivocat. En el cas que es pogués donar, em sembla equivocat. Precisament, perquè tenim els problemes que tenim, perquè volem un govern que estigui en plenitud i un president que estigui en plenitud, allargar innecessàriament una presidència en funcions no ens sembla adequat. Podem respectar els que opinin d’una altra manera, però creiem que alguns arguments forts hi ha, per això. És molt diferent dos mesos que quatre, “con la que está cayendo”. 

Vostè diu: «No, és que vostès són conservadors.» Miri, no ho sé, si vostè opina, és la seva opinió. Jo, naturalment, la respecto. Ara, respectar la llei, respectar les institucions, respectar els adversaris, fer reformes per millorar a partir d’amplis acords i sense generar falses expectatives, si això és ser conservador, jo ho soc. I després temes concrets que van sortint, perquè vostè ens diu: «Home, hem fet moltes coses». Home, faltaria més. Quan un disposa d’un pressupost de 46.000 milions d’euros i de 250.000 treballadors públics, lògicament es fan coses. Ara, nosaltres li hem de dir, encara no hem tornat a una situació semblant a la del 2010. I deixi’m que li posi algun exemple: a polígons industrials, l’any 2010 s’hi dedicaven 165 milions d’euros, en el pressupost d’enguany 51. A Educació, encara l’any 2010 es dedicaven 3.267 milions d’euros més que avui. A Dependència, doncs estem a la cua, som dels pitjors a tot Espanya amb llistes d’espera. Què vol que li digui? 

Vostè em dirà, i tindria raó: «Escolti, és que la Llei de la dependència està mal finançada i això s’haurà de repensar.» I té raó. Però jo el que em veig obligat a fer, perquè soc l’oposició, és assenyalar les mancances del seu Govern, perquè els problemes de l’infrafinançament de la dependència o de dificultats de finançament de les comunitats autònomes ho són de totes. És veritat que pot dir «algunes més que altres». Però jo sempre acabo trobant una comparació amb València, amb la que compartim dèficits i problemes, i de vegades fan les coses millor que nosaltres. 

Sobre el tema de l’espoli fiscal. Miri, no ens posarem d’acord. Nosaltres creiem que amb els propis números que jo conec de la Generalitat, doncs no és de les dimensions que vostès parlen. Però el que està clar és que vostès, a la millora del finançament, no s’hi han dedicat. No ha estat la seva prioritat. No s’hi han dedicat. 

Jo el que els dic és que, si jo arribo a ser president de la Generalitat, probablement aquesta, si no és la primera, seria la segona de les meves obsessions. 

Dir-li, sobre els temes judicials, perquè vostè deia: «No, és que Lledoners és una realitat, les persones que estan fora d’Espanya són una realitat i, per tant, això és real.» Efectivament. És que aquí tenim una qüestió sobre la qual tampoc ens posarem d’acord, però no per això deixarem de donar els nostres arguments. Nosaltres vam ser segurament dels que més vam advertir contra els riscos de la il·legalitat, fos la que fos. És veritat que algunes il·legalitats potser s’han traduït amb la convocatòria d’un referèndum, amb la declaració de la independència, i altres, el manteniment d’una pancarta i, per tant, també òbviament les penes seran molt, molt diferents si és que es produeixen o es confirmen. Però hi ha una qüestió, que vostè diu: «L’Estat fa». Miri, l’Estat no és una persona, no és el telèfon que puguem trucar, és un conjunt d’organitzacions i de poders. I vostè ha tingut –no m’agrada parlar… en fi– la decisió de contravenir decisions d’una junta electoral, ha estat condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en exercici dels seus drets ha plantejat un recurs davant del Suprem, que demà entén sobre la qüestió. Per tant, no ens facin els de més responsables de les conseqüències dels seus actes. 

President, segur que ens seguirem veient, i segur que seguirem tenint un desig de fer un país millor. Però jo li dic, per fer un país millor, l’hem de fer entre tots i hi hem de caber-hi tots.

Intervenció en el debat de política general

Intervenció de Miquel Iceta al Debat sobre l’Orientació Política General del Govern

Parlament de Catalunya, 16 de setembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats.

Molt Honorable President de la Generalitat.

He de dir-li, per començar, que el nostre grup no creia que enguany se celebraria el debat sobre la orientació política general del Govern perquè vostè havia manifestat, ja el 29 de gener, que se sentia personalment desautoritzat, poc defensat quan va perdre la condició de diputat, que el Govern estava dividit i que la legislatura estava esgotada.

Per aquests motius, vostè mateix es comprometia a dir quan serien les eleccions, un cop el Parlament aprovés els pressupostos, que es van aprovar el 24 d’abril. Seguim sense conèixer aquesta data electoral, però en canvi sí sabem que el País Basc i Galícia el 12 de juliol es van celebrar eleccions i avui ja disposen de nous governs.

Per tant, era difícil pensar que una legislatura considerada pel mateix president com a esgotada el 29 de gener celebrés un debat sobre l’orientació política general el mes de setembre.

Tampoc no ens esperàvem una remodelació del Govern i més una remodelació que, en la nostra opinió, no té per objectiu millorar la capacitat de gestió. I li he de dir, no és només una opinió nostra; articulistes d’orientació sobiranista han dit, per exemple, que aquest ha estat, i cito, «una crisi lamentable». O han titllat el canvi de Govern de «poc patriòtic», cito altres, i cito persones que no són precisament de l’òrbita socialista. Però, en fi, farem el debat del canvi de govern quan toqui.

Avui el que toca és fer balanç d’un any i apuntar les perspectives per a l’any proper, tot i que com no és probable que se celebri un nou debat d’orientació política general l’any vinent, és inevitable fer un balanç de legislatura. El senyor Batet, que és molt optimista, diu: «Qui sap».

Però, en tot cas, li faig el nostre balanç. És un balanç pobre, d’ineficàcia, de mala gestió, de divisió, d’insuficient cooperació institucional i de cap avenç concret. I, si m’ho permet, avui, per no saber, no sabem ni en nom de qui ens parla quan parla de futur, perquè ens consta, és públic, que no hi ha acord entre els socis de Govern sobre quan han de ser les eleccions. Per tant, massa incògnites.

I certament, i vostè té tota la raó quan diu que la pandèmia ens ha distorsionat absolutament la legislatura i que ha de centrar les nostres prioritats, però també en aquest terreny li he de dir, tot i mantenir el suport que, com vostè sap, té els efectes de la lluita contra la pandèmia, que contrastaven molt les lliçons que vostès pretenien donar quan hi havia un estat d’alarma vigent, que l’eficàcia després.

Nosaltres entenem que no es va aprofitar prou el temps per preparar la desescalada i el camí cap a aquesta nova normalitat. I permeti’m una sola dada, que crec que és incontrovertible i que no es pot atribuir a Madrid ni a cap fenomen de tipus maligne.

Vostè presideix l’únic govern del món que s’ha permès tenir vacant quaranta-sis dies la Secretaria de Salut Pública en plena pandèmia. Com a contrapunt, li he de dir que la incorporació del nou secretari de Salut Pública creiem que ha millorat de forma molt significativa la gestió de la pandèmia, però mai no sabrem què hagués passat si l’haguéssim nomenat quaranta-sis dies abans.

Vostè, en el seu debat d’investidura, va parlar de quatre eixos, de quatre prioritats: un país cohesionat, una economia pròspera, responsable i sostenible, una societat enfortida democràticament, lliure i justa, i una Catalunya oberta al món.

Crec sincerament que en cap d’aquests quatre eixos es pot dir que avui estem millor que el 14 de maig de 2018, i no sols a causa de la pandèmia. Vostè ha seguit fil per randa, i ho ha afirmat permanentment, una lògica de confrontació, que ens ha portat més divisió com a societat, més pèrdua d’oportunitats econòmiques, de temps i energies i ha afeblit les nostres polítiques socials causant una desorientació política general. I la divisió del Govern que vostè ja reconeixia i afirmava amb rotunditat i solemnitat el 29 de gener, no ha fet més que incrementar-se.

A la Catalunya oberta al món que se’ns prometia, ha seguit una dinàmica política que, entre altres coses, ha provocat que cap membre del Govern ni vostè com a president s’hagin vist amb cap membre de la Comissió Europea. I és que, president, cregui’m, la confrontació no és intel·ligent, és un error i es gira en contra dels interessos dels catalans.

El país cohesionat i l’economia pròspera, responsable i sostenible requerien, al nostre entendre, d’amplis acords polítics i el seu Govern, en aquest terreny, ni tan sols s’hi ha posat.

Vostè ens ha parlat, ens va parlar ja fa temps i ho ha tornat a dir avui, d’un pacte per a la salut, però encara no ens ha convidat a parlar-ne, però ja li vaig dir: Hi estem totalment disposats. Estem a favor d’arribar a aquest pacte i de fer-ho com més aviat millor.

També se’ns va parlar de pactes per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social, però tampoc en això el Govern que vostè presideix ha cercat cap mena de consens amb l’oposició, ni tan sols les reunions de l’espai de diàleg que va instar aquest Parlament han tingut continuïtat. No han esdevingut mai una prioritat per a vostè.

I sobre l’enfortiment democràtic, he de recordar-li que la gran prioritat era l’elaboració d’un projecte de Constitució, que tampoc n’hem sabut res més.

El problema, en general, no només del seu Govern, sinó de tots, és les dificultats intrínseques que tenim per fer autocrítica. Però és que vostès persisteixen en una línia que entenem profundament equivocada, que és la de la confrontació, per dir que tornaran a provocar un xoc amb l’Estat. Segueixen escalfant emocions, contraposant identitats, dividint la societat catalana per meitats i pel camí, des del nostre punt de vista, s’han perdut massa energies i oportunitats.

Vostès han estat ufanosos en generar expectatives, però també desenganys i desil·lusions. El processisme, i ho dic des del respecte per tothom, però el processisme ha estat una gran mentida que ha culminat amb un gran fracàs i, per tant, convindria canviar de direcció. Vostè, en canvi, a Prada de Conflent l’estiu passat ja va dir: «L’estratègia és la confrontació.» I han seguit fent això, sense aconseguir cap guany, cap ni un. I amb un cost exorbitant en molts terrenys.

Amb motiu del projecte de fusió entre CaixaBank i Bankia, responsables del seu Govern deien: «La nova seu s’hauria d’instal·lar a Barcelona.» Però jo els pregunto, què és que no recorden per què CaixaBank, el Banc de Sabadell i milers d’empreses van canviar les seves seus socials?

I el balanç que avui ens presentava, president, i que hem seguit amb atenció i per això hem demanat un recés, per a poder incorporar alguns elements que permetin el debat, contrasta sovint amb la realitat. Vostè ens ha parlat de col·laboració amb el món local, però nosaltres el que sentim és la veu de molts ajuntaments dient que aquesta col·laboració és molt deficient. Ens parla de reequilibri territorial i ens agrada i ho compartim. Però nosaltres escoltem la veu del país rural, que ens diu que hi ha abandó i menyspreu. I fins i tot a vegades desencontres dels que nosaltres també hem participat. La diferent rebuda que ha tingut en el món rural l’Agència de la Natura, segurament causada no tant pel contingut concret de la llei, que suposo que també, sinó per aquesta sensació d’abandonament.

Vostè ens parla de la fibra òptica, però tenim les escoles sense fibra òptica. Vostès avui ens ha dit: «Hem fet un PUOSC de 250 milions d’euros», però oblida que l’any 2010 era de 648. Ens parla de deutes de l’Estat, però no ens diu el que s’ha rebut de l’Estat, ni els 45 milions i mig del fons social extraordinari, els 3 milions de beques menjador, els 4 milions i mig del programa Proa per a les escoles, 205,1 milions per a despesa sanitària, 300 milions per a actuacions urgents, 51 milions d’aquestes –perquè aquestes eren per a totes les comunitats– han vingut a Catalunya, un lliurament a compte de 521 milions d’euros, l’assignació de 550 milions d’euros a càrrec del fons de finançament, 819 milions de l’anomenat «extra FLA», 7 milions per a l’execució de programes agrícoles i ramaders, i les parts corresponents de programes adreçats a les residències d’un total de 300 milions d’euros, els 600 milions per a prestacions socials bàsiques, la part que ens correspongui dels 16.000 milions del fons Covid, els 800 milions –la part que ens correspongui– per al dèficit addicional de transport. Per no parlar de les xifres dels ERTOs, dels avals de l’ICO, dels ajuts als autònoms i de l’ingrés mínim vital, que una part, la que ens correspon, ha vingut a Catalunya.

I vostè segueix parlant de finançament i es queixa del finançament autonòmic, en general, i dels dubtes que té sobre la part dels fons europeus que acabin venint a Catalunya. I aquí he de dir-l’hi, president: és que els que no han anat a negociar-ho han estat vostès. Si vostè va decidir fins i tot no anar a una reunió de la Conferència de Presidents, si s’han negat a formar part activa de les discussions del Consell de Política Fiscal i Financera. I, miri, jo l’hi he de dir: el darrer acord de finançament és de l’any 2009 –el 2014 s’hagués hagut de renovar, però no es va fer. L’any 2009 hi havia un govern d’esquerres amb un president socialista. Doncs nosaltres tenim el convenciment que, com l’independentisme ha deixat de tenir aquest objectiu en – perdoni l’expressió– benefici del gra salt endavant, fins que no tornem a tenir un president de la Generalitat que no estigui encaparrat en la confrontació no tindrem un nou finançament per a Catalunya, i per tant, els catalans seguiran, i amb justícia, queixant-se.

Vostè, en el seu discurs d’investidura, deia: «Cohesió del país, desenvolupament d’una economia pròspera, responsable, sostenible.» Bé, analitzem què ha passat amb tot això.

Deia: «Progrés econòmic. Com el xifrarem? Amb l’avenç social que es produeixi.» Escolti’m, president, avui ens deia «la Renda Garantida de Ciutadania», però ens segueixen dient els promotors que només una de cada quatre persones que tenen dret a percebre-la la perceben realment. Per tant, hi ha un contrast molt gran entre el que vostè ens presenta com grans avenços i com grans resultats amb la realitat.

Diu: «L’esforç que estem fent per la salut.» I efectivament. Però vostè va a un centre d’assistència primària, vostè va a un hospital, i es troba que el personal està dient: «No ens considerem ben tractats des del punt de vista laboral, professional i salarial.»

De tots depèn que tinguem menys famílies en situació de vulnerabilitat, que tinguem menys famílies en situació de pobresa, però creiem, sincerament, i ho volem dir en termes sempre relatius i respectuosos, que ni s’ha fet tot el possible ni s’ha fet prou bé allò que s’ha fet.

En matèria social, escolti’m, vostès es van comprometre a bastantes coses, algunes d’elles que no eren estrictament, per dir-ho així, monetàries. Llei d’autonomia personal que s’havia de fer, no s’ha fet; desplegament normatiu del servei de teleassistència avançada, no s’ha fet; llei de drets i oportunitats de la infància i de l’adolescència, no s’ha fet; foment de l’associacionisme, tampoc; llei de la gent gran, tampoc; nou Pla de suport al tercer sector, tampoc; nou model dels centres especials de treball, Agència Catalana de Protecció Social.

I avui vostè lluïa moltes lleis que s’han fet, però també ens han dit la xifra de decrets llei, i, per tant, quan parlem de qualitat democràtica haurem de reconèixer tots plegats que legislar per la via del decret llei té menys qualitat democràtica que legislar a través del procediment legislatiu ordinari. Nosaltres creiem que en aquest mandat no s’ha produït cap nova proposta, prestació o servei que hagi millorat substancialment la vida d’una part important de catalans i catalanes: les llistes d’espera segueixen creixent, tenim alts índexs de pobresa severa, continuem sent la comunitat autònoma amb menys inversió social dels darrers deu anys i la que més està trigant en revertir les retallades.

L’Idescat ens dona xifres esfereïdores: 21,3% dels catalans en risc de pobresa, i més de la meitat dels catalans manifesten certa o molta dificultat per arribar a final de mes. L’informe FOESSA ens diu que mentre a Espanya la població en situació d’exclusió social severa abans del Covid es reduïa, a Catalunya s’incrementava. I, certament, la pandèmia no ha fet més que agreujar algunes dinàmiques que tenien, diríem, arrels més antigues.

Necessitem aquest compromís per als sectors més febles de la nostra societat. Vostè també ens ha parlat, poc, però, en fi, d’algunes polítiques que tenen a veure específicament amb les dones. Nosaltres seguim trobant a faltar aquelles reunions per desplegar el Pacte contra la violència masclista que el Parlament va aprovar. I, per tant, nosaltres creiem que cal encara fer molt en aquest terreny.

President, la despesa social a Catalunya s’ha reduït en els darrers anys un 8,8% la despesa per habitant, mentre la mitjana espanyola s’incrementava. És, en fi, xocant, i des del nostre punt de vista molt negatiu.

I aquí trobem dades de tota mena, les que dona el ministeri, però també la que fa l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. Curiosament, compartim, diríem, rànquing, o aquesta reducció, amb…, la Comunitat de Madrid.

Temes de salut. Vostè ho ha dit, nosaltres hem intentat acompanyar tant com hem pogut i sabut, perquè, efectivament, aquest és un repte de país en el que no hi ha d’haver cap distinció ni tampoc cap feblesa o manca de solidaritat.

Ara bé, la pandèmia no ha acabat. Certament, tenim millors xifres que fa un temps, i ens n’hem d’alegrar –però, com vostè diu, això no és consol–; millors, molt millors que altres comunitats, però això no ens pot fer abaixar la guàrdia sinó més aviat tot el contrari.

Ara, els reptes sanitaris que tenia al nostre país previs a la pandèmia segueixen vigents, perquè, malauradament, la resta de malalties no han quedat ni confinades ni quarantenades. I, per tant, hem de fer un esforç addicional.

El cridem novament… –o, millor dit, ho faig al revés–, ens posem a la seva disposició novament. Jo sé que la setmana vinent es concretarà probablement la proposta del grup que vostè va decidir formar. Doncs, ja l’hi dic, sense conèixer, ni molt menys, els detalls, però sabent quin era l’objectiu que guiava aquest grup, nosaltres volem participar des del minut zero en la consecució d’aquest pacte de salut.

Temes d’educació. Miri, nosaltres creiem que l’inici del curs no s’ha preparat prou bé, però no volem fer, perquè no és bo i no seria just, un missatge que pogués desanimar el país. I, per tant, ens sumem a la seva crida de les escoles obertes, escoles segures, escoles vives. I tot el suport a la comunitat educativa per vèncer un repte molt important. I vostè ho deia i no cal, potser, que ho diguem tots tant, però és així: hi haurà contagis, s’hauran de prendre mesures, que algunes d’elles poden ser molt difícils.

Nosaltres volem posar-nos al costat del Govern per ajudar. Ara, diguem-ho clar, el Govern va fixar, per exemple, com a ràtios per aula de vint alumnes i, malauradament, el conseller d’Educació mateix ens ho deia: «hi ha un 30% d’escoles catalanes en el qual això no serà així». Seran, i no és estrany, les escoles de les zones més densament poblades. I, com tenim una especial preocupació, també, pel caràcter inclusiu de l’escola i per les escoles que atenen alumnes amb necessitats especials, doncs, volem també subratllar aquesta necessitat. I així ho farem en les propostes de resolució.

Dir-li, president, vostè ens parlava d’economia pròspera, responsable i sostenible. Nosaltres creiem que no s’han aprofitat prou bé els bons anys i que ara tenim dificultats afegides per la pandèmia. Hem perdut el lideratge econòmic espanyol. És veritat, en aquests moments estem creixent menys que la mitjana. Però és que València està creixent més.

Per tant, el problema nostre, si és que se’n pot dir així, o la comparació que habitualment establim no és Madrid o no és només Madrid, sinó que lògicament tothom s’està espavilat. I, des del nostre punt de vista, la visió en favor de la reactivació que estan tenint i practicant altres governs és més potent i eficaç que la nostra.

Hem patit una desacceleració, dediquem pocs recursos a les universitats. El 70% de la recerca es genera a les universitats. Però tenim avui el mateix pressupost de recerca que teníem l’any 2010. Creiem que estem perdent competitivitat. I si es miren els rànquings de regions europees o dels clústers d’innovació estem baixant places. A la de regions europees eren la 114, estem ara a la 140. I vostè en el seu discurs d’investidura, que és lògic, plantejava molta ambició. Deia i el cito literalment: «Catalunya liderarà des del sud d’Europa la quarta revolució industrial, la indústria 4.0». No ens ho prenem com un compromís concret, sinó com un esperit, com una ambició.

President, hem d’«apretar» molt més si volem arribar a que aquesta ambició sigui una realitat, perquè som massa lluny d’això. Per exemple, avui dediquem, dedica la Generalitat, un 25% menys en infraestructures que l’any 2010. I, a més, aquest any segurament estem encara més castigats perquè l’absència de pressupostos generals de l’Estat, en els quals hi havien unes rellevants dotacions d’infraestructures per a Catalunya, es van votar en contra.

Algunes qüestions que ens preocupen: producció d’energies renovables, també estem a la cua. Nosaltres som un país dependent, des del punt de vista de l’energia, i, des del nostre punt de vista, no fem prou per impulsar les energies renovables. Només un 21% de les energies que consumim té un origen renovable.

La veritat és que la inestabilitat política –i no només ho diem nosaltres, la London School of Economics feia públic fa poc un estudi en aquest sentit. La inestabilitat, la percepció, diríem, d’incertesa agreujada, si em permet l’expressió, no ha beneficiat les nostres perspectives econòmiques.

Aquí parlem a vegades dels milers d’empreses –jo tinc apuntades que són cinc mil sis centes i escaig– que es van traslladar el seu domicili social fora de Catalunya, la fugida de dipòsits que llavors es va produir. Però és que, president, nosaltres no estem percebent que des del Govern s’estigui fent res per capgirar aquella lògica que, crec que tots hi coincidirem, que era molt negativa.

Tantes coses… jo no tindré tant temps com vostè. Cultura. Hi estem d’acord. És el centre de la civilització. No es pot parlar de civilització sense cultura. Però, escolti’m, és que la inestabilitat en el Departament de Cultura, fins i tot aquesta darrera remodelació que pot tenir curta durada, doncs… cinc consellers en quatre anys. I vostè deia i puc agafar-li també la paraula: «estem preocupats pel català». Nosaltres també. Però nosaltres mai traduirem la preocupació pel foment de la nostra llengua amb un intent de subordinar la llengua castellana. L’esquema lingüístic a Catalunya no és un joc de suma zero. No és que per avançar el català ha de retrocedir el castellà. I, segurament, aquesta és una perspectiva diferent d’uns i altres. Però, per tant, volia assenyalar: comptin amb nosaltres per a la promoció de la llengua, ens trobaran en contra de qualsevol intent de fer aparèixer el castellà com una llengua de segon ordre.

Nosaltres no creiem que hem de passar a una situació que el castellà es faci servir només en la intimitat, com va dir la nova consellera de Cultura. No podem fracturar la societat i això li diu algú que, per exemple, en aquest Parlament només s’expressa en català. Però és precisament l’amor pel català el que ens fa també estimar les altres llengües, estimar el castellà, que no se’l pot comparar ni a efectes discursius amb el suahili. El castellà és també llengua oficial a Catalunya, és la llengua pròpia de molts i moltes catalanes i no se’ns ha de passar pel cap a ningú que hi hagin de renunciar perquè ens sentim menys preocupats per la llengua catalana.

Nosaltres creiem, president, que la continuïtat del seu Govern és un error per al seu país. Nosaltres creiem que Catalunya és un gran país, pot ser-ho encara millor, però necessita un bon govern, i ara no el té. I ens fa l’efecte que moltes de les decisions que vostès prenen tenen més a veure amb càlculs partidistes que no pas amb la defensa de l’interès de la ciutadania. Crec que la gestió d’aquests dos anys ho confirma.

Vostès tenen una mirada de mig país i no de país sencer. I insistir en objectius que fracturen la societat ho demostra. I, per tant, nosaltres, i més en aquest temps que tothom utilitzem l’expressió «amb aquesta pandèmia, amb aquest problema tan gruixut que tenim a sobre no podem desviar-nos ni prestar atenció a altres qüestions», doncs, no ens sembla que el seu Govern sigui capaç de fer-ho.

Nosaltres creiem que hi ha hagut anys perduts, uns serveis públics al límit, una gestió deficient, sense planificació política, sense iniciativa ni un lideratge clar. Potser això no eren les prioritats del seu Govern o, si ho eren, no s’han assolit. I Catalunya el que necessita és un bon govern. I això vol dir un govern amb alta capacitat de gestió –ens sembla que el seu no ho és– i amb forta voluntat de consens i cooperació –i ens fa l’efecte que el seu govern no la té.

Els problemes, efectivament, s’han agreujat amb la pandèmia, però ja venien d’abans. La seva declaració dient: «Em sento desautoritzat, tinc un govern dividit, la legislatura està esgotada» és del 29 de gener, abans de la pandèmia. Llavors, vostè, i és un argument que es pot sostenir, diu: «Home, però ara, amb la pandèmia, ens hem de centrar en això i per tant hem de fer un cert reset. No ho han fet així altres comunitats; precisament, s’han estimat, probablement, cercar estabilitats i solideses més rellevants, més consistents, per fer front a aquest moment.

Vostè ha parlat d’alguns problemes que compartim totalment, els problemes de determinades empreses… El Penedès ens preocupa i molt, perquè és veritat que Nissan és una empresa molt més gran, però en termes relatius l’impacte territorial de la situació en aquests moments combinada, de Bosch i de Saint-Gobain, doncs, té un impacte sobre el Penedès molt gran. Compti amb nosaltres, president, també. Si en algunes coses podem ajudar, que segur que alguna podem fer, per l’esforç de reindustrialització, per l’esforç de fixar al territori empreses i llocs de treball.

Nosaltres creiem que…, en fi, les coses no han anat bé en aquest mandat. Hi ha un element que serà objecte d’una proposta de resolució que li presentarem…, i són els mandats parlamentaris no complerts. President, hi ha massa acords del Parlament que el seu Govern no desplega. I en aquesta legislatura fins i tot ens hem trobat una cosa una mica estranya, que són en mandats parlamentaris que no s’acaben de publicar perquè resulta que no s’ajusten a la legalitat. I hem vist una cosa que a nosaltres ens ha preocupat molt, que és que vostè, com a president de la Generalitat, s’adreci al president del Parlament per dir-li que ha de cessar un alt funcionari d’aquesta casa. La separació de poders… Normalment, quan parlem de separació de poders, i després en parlaré, el Parlament té l’executiu i el judicial…, però també entre l’executiu i el legislatiu, president.

I nosaltres ho hem dit sempre: des de la desobediència, des del desconeixement de la llei o des de la desatenció als criteris dels lletrats o del Consell de Garanties Estatutàries no se serveix bé l’interès de Catalunya. Vostès han pretès desconèixer l’estat de dret, han volgut vulnerar la legalitat i han degradat així el funcionament de les institucions sense que ningú pugui dir que res, cap ni una d’aquestes actuacions que podríem qualificar de la forma que jo ho he fet, hagi suposat cap benefici per al país.

Per tant, és una reflexió que jo torno a posar sobre la taula. No es pot actuar amb irresponsabilitat, perquè ni el país ni l’autogovern n’obtenen cap guany.

Per tant, declivi social i econòmic, degradació institucional i política: així és com resumint nosaltres el seu mandat. Probablement, algú que ens estigui sentint dirà: «Home, ni tot és tan lluminós com ho ha presentat el president, ni tampoc tot és, diríem, tan negre o tan obscur com ho plantegen els caps de l’oposició, els líders dels grups parlamentaris de l’oposició.» Probablement. Però, president, en aquests moments, precisament per la gravetat de la situació que estem travessant, ser conscient de les mancances i ser capaç de reaccionar davant de les mancances, i ser capaç d’adreçar-se al conjunt de la cambra per trenar consensos ben amplis, és imprescindible, i no els veiem en aquesta tessitura.

Aquesta crisi requereix de molta col·laboració entre els governs. Jo els crido a intentar, de veritat, el diàleg polític necessari i el diàleg intergovernamental necessari; si no, no ens en sortirem. Ho tenim tot per sortir-nos-en. Però, també els ho diré: vostès, quan parlen del país, a vegades ho fan conscientment a vegades inconscientment, n’acaben deixant una part fora. Vostè mateix ho deia: «No, és que si no defenseu el que nosaltres defensem, hem de creure que és que no us estimeu prou Catalunya.» Jo li demano, president, que no fem inferències d’aquesta naturalesa.

A Catalunya hi caben molts projectes polítics, hi caben moltes sensibilitats, i tan catalanista és aquell que pensa que només la independència proporcionarà el progrés, com aquell que pensa que una millor federació amb els pobles d’Espanya és la que proporcionarà més progrés. Si no entenem que només des d’una certa empatia o com a mínim respecte entre els que ocupem escons en aquesta cambra perquè així ho van decidir els catalans, no ens en sortirem.

I jo estic convençut que els catalans volen una Catalunya millor. Però els diem, modestament, des del nostre grup: una Catalunya millor necessita un govern millor. Perquè l’únic camí, des del nostre punt de vista, respectant els altres plantejaments, per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social és el de la unitat. I vostès, amb la confrontació, van en un sentit contrari.

Jo em permetria, president, demanar-li, i ja sé que no hi tinc dret, o no…, diguem-ho al revés: vostè no té cap obligació de seguir el que jo li digui: jo no allargaria més la vida d’aquest Govern. Un govern que mereixia, per la seva part, aquest criteri de divisió i d’esgotament de legislatura…, no val la pena que seguim més. I que, d’alguna manera, siguin els catalans els que ens diguin com volen que encetem una nova etapa.

Nosaltres, en la segona part del debat, presentarem moltes propostes de resolució, tantes com vint, en què hi han les nostres prioritats. Però nosaltres fem un balanç molt crític de la seva gestió.

Allà on el catalanisme hi havia posat unitat, excel·lència i progrés. Vostè parlava abans de la Mancomunitat… –ai, la Mancomunitat! Vostès han posat divisió, incompetència i retrocés.

Això no ha anat bé. Per tant, home, intentem entre tots obrir una nova etapa. I vostè ha fet al final alguna referència…, i jo li he de dir: li agraeixo, president, que no hagi convertit aquest debat en una altra cosa. Vostè no ho ha fet, i des d’aquest punt de vista li vull agrair la seva intervenció. Però és veritat que al final ha fet alguna referència, inevitable, als fets que demà es produiran. Els que siguin.

A mi no m’agrada tampoc donar per fet absolutament res, perquè això també és una mostra de respecte. Jo només li vull dir dues coses: president, ningú no està per sobre de la llei. Respectar l’estat de dret i la separació de poders implica també acatar les resolucions judicials, agradin o no. Nosaltres creiem que és millor per a Catalunya que sigui el president de la Generalitat qui convoqui les eleccions, que no siguin efectes induïts per decisions d’altres institucions les que ho facin.

I, per tant, jo li reitero, jo li demano que acabem aquesta legislatura amb la màxima dignitat possible. Que vostè sigui coherent amb allò que ens deia el 29 de gener, i que ha acabat aquest debat sobre la –em permet la broma– desorientació política general del Govern, vostè convoqui eleccions i siguin els catalans els que marquin el camí a seguir.

Gràcies.

Pregunta al President

Pregunta del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, al president de la Generalitat 

Parlament de Catalunya 9 de setembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyor president. 

Molt Honorable president de la Generalitat, 

Fa dies vostè va manifestar públicament que en cas que el Tribunal Suprem confirmés la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que comportaria la seva inhabilitació vostè seria partidari que el Parlament no procedís a nomenar un altre president. D’acord amb les nostres lleis, i si no es convoquessin eleccions, això implicaria tenir durant molts mesos un president en funcions. Podria explicar a la Cambra quins serien els beneficis per les institucions i pel país de tenir molt de temps un president en funcions, especialment en aquests moments de lluita contra la pandèmia i els seus efectes econòmics i socials?

************************

President, 

Jo ja sé que, com porta poc temps, encara no s’ha acostumat al que és la norma i els usos de la Cambra. Vostè és el subjecte de les sessions de control i no la resta de grups i menys els de la oposició.  

Jo li he preguntat una cosa molt senzilla: què hi guanya Catalunya en tenir molts mesos un president en funcions? I recordar que vostè ha dit que nosaltres sempre hem estat al costat de la democràcia i de les institucions, sí, quan ho han merescut. I quan hem advertit una i altra vegada que la desobediència no porta enlloc no hem estat escoltats. Per tant, no reclami el nostre suport quan ha fet exactament el contrari del que nosaltres havíem recomanat. 

Recordi també que si vostè és inhabilitat i, per tant, això és una causa de cessament, és per una llei catalana i per tant aprovada per aquest Parlament, que és la que estableix les causes de cessament del president de la Generalitat.  

Vostè encara està a temps de demostrar que posa pel davant els interessos del país que no pas les exigències d’un guió partidista i sectari. Ha perdut la oportunitat en el canvi de Govern, on ha demostrat que l’únic que els ha mogut és passar comptes a nivell intern. Però ara que estem parlant de la presidència de la Generalitat jo només li demano que es comprometi que si realment vostè és inhabilitat per decisió judicial i, en aplicació de les nostres lleis, el Parlament de Catalunya pugui triar un altre president o puguem anar tots plegats a eleccions.  

No es mereix aquest país una presidència sotmesa a l’interès partidista, es mereix un president efectiu i eficaç al capdavant d’un Govern efectiu i eficaç. Necessitem reactivació econòmica, necessitem reconstrucció social, i no volem perdre el temps en querelles partidistes que només beneficien a uns pocs.