Author Archives: Miquel Iceta

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar” i llistat de les persones que el subscriuen

Aquí trobareu el text del Manifest “L’1 d’octubre no hi anirem a votar” i el llistat de les persones que el subscriuen.

Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

Llistat de les persones que subscriuen el Manifest “L’1-O no hi anirem a votar”

La Declaració de Barcelona acordada entre el PSOE i el PSC

Aquí hi trobareu les versions catalana i castellana de la Declaració de Barcelona, acordada el 14 de juliol de 2017 entre les Comissions Executives del PSOE i del PSC.

 

Pel catalanisme i l’Espanya federal

Por el catalanismo y la España federal

Discurs en la proclamació com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN L’ACTE DE PROCLAMACIÓ COM A CANDIDAT SOCIALISTA A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Barcelona, 15 de juliol de 2017

Amigues i amics,

Molt bon dia, i moltes gràcies per acompanyar-me avui.

El Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) m’acaba de proclamar com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Candidat socialista, sí. Orgullosament socialista. Orgullosament catalanista. Orgullosament federalista. Orgullosament d’esquerres. Però un candidat socialista que espera ser-ho també de tots aquells i aquelles que volen un acord entre els catalans, i un acord entre els catalans i el conjunt dels espanyols.

Un candidat de tots aquells i aquelles que volen un canvi, que volen dir prou, que ja n’hi ha prou. Candidat de tots aquells i aquelles que volen sortir del laberint, que volen obrir una nova etapa política. Que volen un canvi.

Gent que ja en té prou de procés. Gent que no vol perdre més temps ni més frustracions. Gent que potser en d’altres moments va votar una CiU que ja no existeix. Ara que a Convergència sobren els moderats, nosaltres els convidem a fer l’acord i el canvi. I convidem els que van votar Ciutadans per plantar cara, però que ara no en tenen prou amb plantar cara, sinó que volen solucions. I convidem també a la gent d’esquerres que no volen ser comparses del procés.

Gracias, Pedro, por haberme acompañado en un día tan importante. Necesitaba que estuvieses hoy aquí conmigo, y con todas y con todos nosotros.

Porque lo que me propongo hacer necesita de la implicación de todos los socialistas de España. Y por eso te necesitaba hoy a mi lado. Para decirte que no cejes en tu empeño de construir la alternativa al PP, en tu empeño de conseguir el cambio en España. Sí, Pedro, te lo vuelvo a pedir: líbranos de ellos, cuanto antes!

Torpedearon el Estatuto y han sido incapaces de ofrecer ninguna alternativa a un problema innegable. Y así no podemos seguir.

Vull agrair-vos especialment que hagueu vingut avui, que m’hagueu volgut acompanyar en el camí que comença aquí i acaba a la Plaça de Sant Jaume.

Sí, amigues i amics, vull ser President de la Generalitat de Catalunya.

Què diferents veig les coses ara amb respecte de com les veia el 2015! Llavors es tractava de salvar els mobles, d’evitar el naufragi i la desbandada. Quin estiu el del 2015! 10 diputats ens pronosticaven les enquestes. Molts em miraven amb commiseració, amb afecte, sí, però amb resignació.

Dos anys després, el panorama és ben diferent. La majoria independentista ens ha endinsat en un laberint del que no saben sortir. Vinga canvis en el full de ruta, vinga canvis de govern. Incapaços de reconèixer el seu error.

La seva mala lectura dels resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015, la seva errònia fixació d’objectius, la seva equivocada tria d’instruments per assolir-los.

S’han perdut en un laberint del que no saben o no volen sortir. I pretenen arrossegar-nos a tots en un camí sense sortida. Prou!

No hi ha una majoria social en favor de la independència. La independència no pot ni ha de ser, doncs, l’objectiu del govern. La independència no pot ser assolida a través d’un referèndum il·legal, ni tampoc d’una declaració unilateral. Prou!

Necessitem canviar la majoria del laberint, per una majoria de les solucions. Vull encapçalar aquesta majoria. I després del fracàs de l’1 d’octubre aquesta necessitat serà encara més evident.

El president Puigdemont s’ha compromès a fer una cosa que no està en condicions de fer. Aquest és el seu problema. Li ho ha dit el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, el Tribunal Constitucional, la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. I fins i tot uns quants exconsellers de la Generalitat.

Li ha dit tothom amb sentit de la realitat, els que tenen la valentia d’expressar lliurement la seva opinió. Aquells i aquelles als que fa fora del seu govern, i molts d’altres que callen per por a anar a contracorrent.

Però tant se val, en castellà antic en dirien: sostenella y no enmendalla. Així van, cada dia més perduts en un laberint del que no en sortiran. Incapaços de rectificar, no volen enfrontar-se a la realitat, no volen reconèixer el seu error.

Per això ha arribat l’hora de dir prou. Prou d’aquest color. Prou de laberint. Prou de donar voltes sense aturador i sense avançar un sol mil·límetre. Prou d’enganys. Prou de perdre temps i energies.

És moment de canviar. De canviar de rumb, de majoria, de govern i de president. Necessitem algú capaç d’arribar a grans acords, acords transversals, en economia, Estat del Benestar, millora de la qualitat de la democràcia, i encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.

N’estic absolutament convençut: una majoria de catalans i catalanes donarien el seu suport a un acord que enfortís l’autogovern de Catalunya, que millorés el nostre finançament, que reconegués les nostres aspiracions nacionals, que ens proporcionés major protagonisme en la direcció de la política espanyola i europea.

Por eso Pedro es muy importante tu presencia hoy aquí. Porque muchos catalanes y muchas catalanas miran con esperanza el proyecto regenerador, modernizador y de izquierdas que estás encabezando de nuevo. Somos muchos y muchas los que queremos una Catalunya mejor en una España diferente.

Y tú puedes impulsar esa España distinta. Una España que no solo no mire con recelo a Cataluña, sino que la respete en su identidad y garantice que el Estado defienda también con ahínco los intereses de los catalanes y las catalanas.

Alguien que diga que el Estatuto no fue un error. Que lo que fue un error fue combatirlo a capa y espada. Alguien que diga que los problemas tienen solución, que la solución vendrá a través del diálogo, la negociación y el pacto.

Alguien que anule de forma radical los juicios del franquismo. Como el vil asesinato del president Companys.

Alguien como tú, Pedro. Alguien capaz de firmar la Declaración de Barcelona. ¡Gracias! Gracias en nombre de todos los catalanes y las catalanas que quieren una salida al laberinto. A los que no se resignan a seguir perdidos en el laberinto. A los que quieren que Cataluña y España salgan de este callejón sin salida.

Necesitamos, Pedro, a alguien como tú, a un partido como el Partido Socialista Obrero Español, que acabe con la falsa disyuntiva entre independencia o inmovilismo. Hay otro camino. Hay una solución. La Declaración de Barcelona aprobada ayer lo demuestra.

Necessitem un acord. Necessitem un canvi. Són l’acord i el canvi que defenso. Per això vull ser el proper president de la Generalitat.

Vull acabar amb la divisió entre catalans.

Vull evitar la fractura entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Vull utilitzar tots els recursos del govern de la Generalitat per millorar la situació econòmica i per reduir les desigualtats.

Vull estendre la mà a l’esquerra i també al centre.

Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes.

Vull bastir àmplies majories per a l’acord i el canvi.

Vull honorar els valors i la història del socialisme català.

Vull honorar els valors i la història del catalanisme, el municipalisme. el federalisme i l’europeisme.

Vull honorar els valors i la història del feminisme i l’ecologisme.

I sí, també, també vull honorar els valors i la història del moviment per a l’alliberament gai, lesbià, transsexual, bisexual i intersexual.

Els i les socialistes de Catalunya som hereus de una història magnífica. Som hereus de Joan Reventós, de Marta Mata, de Maria Aurèlia Capmany, de Carlos Barral, d’Alexandre Cirici, d’Oriol Martorell, d’Enric Adroher Gironella, de Pep Jai, de Ramon Fernández Jurado, d’Ernest Lluch, de Jordi Solé Tura, de Juli Busquets, de Jordi Llimona, de Josep Pallach i de Paco Ramos.

I de tants i tants altres. De Xavier Soto, Antonio Santiburcio i Francesca Martín, i de tants i tantes altres que viuen en el nostre record. Com l’enyorada Carme Chacón.

Som deutors de l’acció de govern dels nostres 122 alcaldes i alcaldesses, de la gestió dels governs dels presidents Maragall i Montilla.

I tenim avui la responsabilitat d’anar més lluny.

Hem de fer-ho amb altres, practicant una política d’entesa, de pacte, cercant sumes i multiplicacions, defugint restes i divisions.

Hem de preocupar-nos del llarg termini, i no del titular de demà mateix.

Per això, la meva acció política i de govern mirarà en tres direccions: Catalunya endins, cap a Espanya i cap a Europa.

Catalunya endins, potenciaré el molt i molt bo que ja tenim en el nostre país, millorant el que no va prou bé però respectant el que funciona. Tota l’acció del govern s’orientarà a combatre les desigualtats, a recuperar el talent que ha hagut de marxar fora, a esdevenir un exemple d’equitat, començant per la igualtat entre homes i dones.

Miraré cap a Espanya, seré tant exigent com dialogant amb el govern de l’Estat, recuperaré el paper d’impuls que fins el 2010 ha desenvolupat sempre Catalunya, cooperant amb la resta de Comunitats Autònomes per construir una Espanya diferent, de baix a dalt. I Catalunya tornarà a ser admirada en el conjunt d’Espanya. No temuda, però tampoc menystinguda. Admirada.

Miraré cap a Europa, reafirmaré l’europeisme del nostre país, recuperaré el prestigi de l’acció exterior de la Generalitat malbaratat els darrers anys. Estarem sempre presents en els fòrums on es discuteix el present i el futur d’una Europa més unida, més potent, més federal i més solidària. I això és tot el contrari de córrer el risc de quedar fora de la Unió Europea. Ens ho adverteix el president de la Comissió Europea.

No és moment de desgranar un programa. Això ja ho farem els mesos d’octubre i novembre. Però sí és el moment de dibuixar el país que voldria.

Un país lector. Un país de biblioteques, mediateques i arxius del segle XXI. Un país d’editorials, petites i grans. Un país d’escriptors i escriptores. Un país educat i educador. Un país de persones que llegeixen i animen a llegir.

Un país de ciència. En el que la ciència i la recerca siguin les nines dels nostres ulls. En el que els investigadors se sentit respectats i recolzats. En el que les universitats floreixin i fomentin el debat i la recerca.

Un país sa, ben alimentat. Que cuidi l’alimentació dels nostres fills, i dels nostres escolars. Vull que prenguem més cura de l’alimentació, de la cuina, dels mercats. Vull que lluitem plegats contra els trastorns alimentaris. I vull, sobretot, que no malbaratem el menjar.

Vull un país per nens i avis. Amb més casals, llars d’infants i ludoteques. Un país que lluiti contra el fracàs escolar. No vull cap pressupost més amb zero euros per les escoles bressol. Vull que avancem cap a una xarxa pública universal i de qualitat de 0-3 anys, que és una etapa educativa, no només un lloc on deixar els nens! Vull un país que cuidi, estimi i respecti la seva gent gran. Que lluiti contra la solitud i la tristor. Que cap avi, que cap àvia se sentin desatesos. Que ningú no tingui por d’anar envellint.

Un país per caminar i descobrir. Ciutats a mida de les persones. Conèixer Catalunya. I amb turistes, sí, molts, però amics de Catalunya. 10 milions de persones ens visiten cada any. Volem que tornin, que coneguin tota Catalunya, i que ho facin des del respecte, el civisme i amb serveis de qualitat. Volem que esdevinguin amics per sempre. I cuidar amb ells la terra i el territori, la costa, els rius i les muntanyes, la qualitat de l’aigua i de l’aire, la nostra qualitat de vida.

Un país digital, capdavanter en economia digital, cooperativa i col·laborativa. Un país capdavanter en innovació. Un país de smart cities, smart villages i smart citizens.

Un país obert i participatiu. De voluntaris i persones compromeses. Un país acollidor i d’acollida, Un país d’entitats, associacions i fundacions. Un país de mecenes petits i grans.

Un país de treball. Per a tothom. Que repensa el treball del futur, que cerca nous models. Que cerca la igualtat: igual feina, igual salari; igual responsabilitat, igual salari. Un país que repensi les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya amb els ajuntaments per tal que esdevinguin centres actius per l’ocupació i el reciclatge professional. Un país que faci de la Formació Professional un factor d’esperança i competitivitat.

Un país connectat. Amb ports, aeroports i carreteres de primera. Amb gestió público/privada dels recursos. Una gestió que asseguri sempre la defensa de l’interès general. El dret a la mobilitat com a principi rector i la sostenibilitat i la transició ecològica com a horitzó. Aigua i energia netes per avui i per demà.

Un país segur, per a les dones, per als infants, per als més grans, per a tothom. Un país segur a les carreteres (amb menys accidents), a la feina (amb menys accidents laborals), al carrer (amb menys violència), a les llars (eradicant la violència masclista), a les botigues (combatent els furts), a les empreses (lluitant contra els fraus), als habitatges (rehabilitats des del punt de vista constructiu i també de l’eficàcia energètica), als barris (amb un nou pla de barris). Un país més segur per les persones amb discapacitat (que han de tenir efectivament garantits els seus drets). Un país més segur també pels consumidors i usuaris.

Catalunya és un gran país. Però podem fer-lo encara molt millor.

Penso en els nostres barris. Cal posar-los tots al dia amb un pla ambiciós de rehabilitació i d’impuls al lloguer accessible. Posant-nos d’acord amb la Unió Europea, el govern espanyol, les Diputacions i els ajuntaments per mobilitzar els recursos necessaris. Posarem habitatges a disposició de famílies treballadores i joves, evitant desnonaments. Recuperarem l’esperit de la llei de barris i l’adaptarem a les necessitats de la Catalunya del 2018.

Massa gent pateix encara els efectes de la crisi. Massa treballadors van perdre la feina i encara no l’han recuperat. Massa contractes són precaris. Massa sous s’han reduït. Estarem sempre al costat dels treballadores i de les seves organitzacions representatives, dels sindicats.

Lluitarem contra la precarietat i la inseguretat davant la feina, combatrem l’empobriment dels treballadors. Mentre els salaris veuen reduir el seu pes en l’economia del país, els beneficis dels capitals especulatius es disparen. Prou!

Utilitzarem a fons la inspecció laboral per combatre el frau i l’explotació. El deteriorament de les condicions laborals està implicant reduccions de salari, augments de jornada, poca estabilitat i problemes de salut als llocs de treball. Prou!

Generarem drets, aflorarem hores no cotitzades, generarem llocs de treball i, al mateix temps, eliminarem la competència deslleial dels que no compleixen amb respecte dels empresaris que respecten els convenis i compleixen la llei, que afortunadament són majoria.

Impulsarem la vocació industrial del nostre país, sense perdre de vista l’agricultura i la pesca, i les necessitats dels que viuen a pagès.

Els treballadors van fer gran Catalunya. I l’engrandiran encara més si fem les coses bé. Empresaris i autònoms ens han de veure en el dia a dia al seu costat. Els hem de garantir seguretat jurídica, ajut i continuïtat en les polítiques públiques.

Necessitem recuperar un gran acord estratègic de país. I tres grans acords transversals: per l’habitatge del futur, l’alimentació saludable i la mobilitat sostenible.

Recuperarem el nivell de despesa que teníem el 2010 en salut, educació i serveis socials.

Sortirem del laberint i del monotema. No perdrem més el temps. Les legislatures tornaran a durar quatre anys, no dos o tres.

Sortirem del laberint fixant objectius ambiciosos però assolibles, assegurant el respecte a totes les idees, evitant cometre una i altra vegada els mateixos errors, no tornarem a passar pels mateixos llocs un i un altre cop, intentarem mobilitzar totes les energies, àmplies majories, i la il·lusió d’una societat que sap que estem en condicions de construir un país millor.

Superarem la frustració que està generant un full de ruta condemnat al fracàs. Trobarem una altra majoria política, amb els que saben que no podem acceptar més temps la falsa disjuntiva entre independència o immobilisme.

Vull que Catalunya torni a ser determinant en la vida política espanyola, per defensar millor els nostres drets i els nostres interessos. Vull que ens centrem a millorar la vida quotidiana de la gent.

No vull que Catalunya segueixi afeblida per la divisió i per un estèril enfrontament amb la resta d’Espanya.

No espero res d’un referèndum que divideix els catalans i que pretén separar-nos de la resta d’espanyols. No espero res d’un referèndum que no estem en condicions de celebrar. No espero res d’un referèndum pel qual no hi ha ni cens, ni junta electoral, ni funcionaris, ni urnes, ni paperetes. Deixem-ho estar. Els que vulguin entretenir-se amb simulacres, allà ells. Nosaltres anem per feina. I quan votem ho farem de veritat. Amb garanties de veritat. Sabent que en democràcia, la garantia és el respecte de la llei.

Per cert, per votar de veritat, perquè no fem ja unes eleccions al Parlament? Així podrem començar a sortir del laberint!

Si fos president ja hauríem recuperar elements d’autogovern erosionats per la sentència sobre l’Estatut.

Si fos president, hauria negociat un nou finançament.

Si fos president, hagués negociat els pressupostos generals de l’Estat.

Si fos president hauria negociat inversions. I les gestionaria conjuntament la Generalitat amb l’Estat.

Amigues i amics, vull substituir l’actual laberint per una nova esperança. Una esperança d’acord i de canvi. L’esperança d’un futur millor.

Passem del laberint sense sortida a un horitzó possible i millor. Recuperem el pas i el temps perdut. Davant dels que proposen una solució impossible, jo proposo un camí i un horitzó possible.

Tot això està al nostre abast.

Sóc el vostre candidat. Però vull ser-ho també de tots aquells i aquelles que no es resignen a l’enquistament del conflicte, ni a l’empat infinit, ni a una lenta decadència, ni a la nostàlgia d’una història inventada.

Sóc el vostre candidat. Però vull ser-ho també de tots aquells que volen acord i canvi. Dels que volen solucions i ja no estan per més romanços. Avui començo a estendre els braços a tots aquells i aquelles que volen retornar al camí profitós, útil i constructiu del catalanisme progressista.

Aquí em teniu. Estic disposat a la feina i estic disposat al combat. Estic preparat, tinc la força i l’energia. Sé sumar i construir consensos. No és moment de fronteres ni de trinxeres. És moment de ponts de diàleg. És el nostre moment.

Us necessito.

Tots plegats, totes plegades, podem fer un país del que ens sentirem ben orgullosos. Compto amb tots i totes vosaltres!

Sortirem del laberint!

Visca Catalunya!

Debat sobre la remodelació del govern

INTERVENCIÓ EN EL DEBAT SOBRE ELS CANVIS EN EL GOVERN

Parlament de Catalunya, 12 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta.

Molt honorable senyor president, quan escoltava la seva intervenció, permeti’m que li digui, preventiva més que explicativa, no m’he pogut sentir al·ludit. I vull agrair-li, per tant, que hagi fet una menció expressa, al final, en forma de cita, i dir-li que realment si troba en les meves cites la inspiració, les coses encara tenen remei.

Però vostè ha cregut convenient introduir canvis en la composició del Govern. És la seva responsabilitat, nosaltres no pensem discutir-li l’atribució, ni tan sols la conveniència. Hauríem agraït una explicació, ni que fos somera. Però, en fi, és la seva responsabilitat, entre altres coses, perquè nosaltres sí que respectem l’Estatut. I, president, permeti’m que l’hi digui, si en algun moment vostè, el seu grup parlamentari, el seu Govern deixessin de respectar l’Estatut deixarien de merèixer el respecte polític i institucional com a president i com a govern. Perquè vostè és president, vostès són Govern, perquè hi ha Estatut.

Vostè ha cregut necessari rellevar un conseller que ha dit en veu alta el que d’altres, potser, pensen o en murmuren amb veu baixa; molt bé. Vostè ha decidit substituir-lo per un altre membre del Govern i cobrir la vacant que aquest deixava. Tenim, doncs, nou conseller d’Empresa, senyor Santi Vila, i nou conseller de Cultura, el senyor Puig. Nosaltres els desitgem sort i encert. Però, com no els volem mal, no els desitgem un mandat llarg.

Perquè, senyor president, la legislatura està esgotada políticament. Vostès havien de portar el país a la independència en divuit mesos i no ho han fet. El cert és que no podien fer-ho, per raons materials. Però tampoc podien fer-ho després d’haver perdut el plebiscit en els termes que vostès mateixos ho havien plantejat, quan van decidir convertir les darreres eleccions al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i no hi va haver una majoria ciutadana per la independència. Sí que hi ha –i mai hem negat la seva legitimitat– una majoria parlamentària per la independència. Però és que l’incompliment, per dir-ho així, si m’ho permet –a mi no m’agrada parlar de mentides, de falsedats, crec que no hem de carregar les paraules, no hem de carregar d’intencions el que a vegades són fets de la vida i sempre opinables…

Però és que vostès tampoc no han creat estructures d’Estat que vagin més enllà de les competències avui reconegudes per l’Estatut. Tampoc han iniciat un procés constituent de base social i popular –cito literalment els seus compromisos. Vostès no han proclamat la independència. No han desconnectat respecte l’ordenament jurídic espanyol. No han aprovat la llei de transitorietat ni la llei del procés constituent ni han convocat eleccions constituents ni han creat l’estat independent ni han aprovat la constitució catalana ni, per tant, han pogut ratificar en referèndum la dita constitució. Aquest és el full de ruta. Aquests són els divuit mesos que vostès havien dibuixat.

Certament, a la vida un canvia; la vida, a vegades, t’obliga a modificar els teus plantejaments. I això és legítim. Però també és legítim que l’oposició digui avui que el que vostès es van comprometre no ho han fet. Eren les actuacions que calia haver completat en divuit mesos. Ho comptem des d’on vulguin –des de la celebració de les eleccions, des de la constitució del Parlament, des de la seva investidura–, aquest termini ha transcorregut sense que s’hagi verificat cap dels objectius del full de ruta dels seus compromisos electorals, uns objectius que ara han estat substituïts per un referèndum que ja s’havia donat per superat i per al qual, com ens ha recordat per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, la Generalitat no té competències.

Ja li vaig dir, senyor president, en una sessió de control: crec que el seu problema és que s’ha compromès a fer una cosa que no pot fer. Però, en tot cas, com, poc o molt, hem convertit aquesta qüestió en una qüestió de fe i, al cap i a la fi, no falta tant per a l’1 d’octubre, doncs, ja ho veurem.

Però també s’ha parlat aquests dies si calia enfortir el Govern des del punt de vista de l’organització d’això que vostès pretenen celebrar l’1 d’octubre. Vostè, en seu parlamentària, va encomanar al vicepresident Junqueras i al conseller Romeva l’organització del referèndum, en més d’una ocasió. Però, per ara, l’únic membre del seu Govern que sembla que ho hagi intentat és la consellera Meritxell Borràs.

Potser calgui un conseller del referèndum, jo no ho sé calibrar. Però, vist l’èxit obtingut fins ara, senyor president, gairebé li demanaria que fos vostè mateix qui entomés la responsabilitat.

Una declaració aprovada pel Ple del Parlament el 9 de novembre del 2015, el que va significar l’inici de la legislatura, afirmava rotundament que no se supeditaria a les decisions del Tribunal Constitucional. Des de llavors han estat moltes les ocasions en què, fins i tot vostès mateixos, hi han recorregut a l’alt tribunal; bé, que fins i tot els ha donat la raó, entre altres coses, en la qüestió del Grup Parlamentari del PDECAT al Senat. Per tant, el que era, diríem, la prova evident que es volia desconnectar ha estat des del primer moment desmentida pels fets.

Tampoc han desenvolupat les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, aviat farem el primer aniversari, la fase del procés participatiu; me la dec haver perdut. La creació d’un fòrum social constituent, tampoc he sabut veure-la. Un fòrum social constituent del que havia d’emanar un mandat vinculant pels integrants d’una, permeti’m, aquí potser aixeco una mica el to, fantasmagòrica assemblea constituent, de la que mai més n’hem sentit a parlar, afortunadament –sigui dit de pas. Ara tot això queda supeditat a la celebració d’un referèndum que jo crec que no es podrà celebrar.

Potser, quedarà recollit en el proper programa electoral, que sempre estem de punt i seguit més que de punt i a part, i això té avantatges també a la vida.

Però, president, deu comprendre que, des del punt de vista de l’oposició, nosaltres a aquestes alçades considerem mancats de credibilitat els objectius del Govern, esgotats, exhaurits en la seva pròpia lògica. I el problema no és la seva composició concreta, amb o sense conseller del referèndum; el problema és una mala lectura del resultat electoral, una errònia fixació d’objectius i una equivocada tria d’instruments per assolir-los. En aquest context confiar en l’èxit de la seva missió, de l’empresa –havia escrit– és estrictament qüestió de fe.

Això no treu en absolut que vulgui reiterar els millors desitjos per al seu Govern, en allò que té la tasca de tot govern de millora de les condicions concretes de vida i de treball dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Permeti’m que digui que soc el primer, o, com que soc molt humil, el segon, a celebrar els èxits econòmics de Catalunya.

Permeti’m que digui que estigui content de l’anunci que s’ha pogut fer de Hard Rock amb el Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou en el que vostès saben que nosaltres des del primer moment, contra corrent, contra els socis de llavors, contra alguns dels socis d’ara, hem defensat sempre.

Permeti’m que celebrem la Junta de Seguretat feliçment reunida. Té vostè raó, massa anys, però al final a casa del pobre les alegries duren tan poc que nosaltres les celebrem a betzef. I, per tant, som feliços que s’hagi pogut reunir i que hi hagi aquesta quinzena d’acords i ens encantarà poder-los discutir amb el conseller quan el conseller estimi convenient venir-los a explicar. Perquè, escolti’m, nosaltres volem que això vagi bé.

I l’únic neguit que tenim és que el plantejament polític de fons del seu Govern pot impedir que vagin bé. I aquesta és la legítima separació de visions i d’opcions polítiques que es produeix en aquesta cambra. Jo espero, i de les seves paraules potser massa preventives a l’inici, que no hi hagi la malfiança, almenys pel que fa al nostre grup, de la voluntat estricta de seguir col·laborant en tot allò que considerem que sigui bo per al país; de felicitar-los dels seus encerts, quan n’hi hagi, però també d’advertirlos, senyor president, i no em puc estar de fer-ho, del que nosaltres considerem no només un error, sinó que pot tenir unes conseqüències molt negatives no només per a vostè i el seu Govern, sinó per a tots els catalans. Aquí rau l’essència de la democràcia.

I jo, si amb alguna cosa volia acabar aquesta intervenció, és amb una apel·lació al respecte; al respecte de les lleis, si m’ho permet, però al respecte entre tots nosaltres, entre totes les idees que en democràcia s’expressen, amb totes les limitacions d’un sistema perfectible, sens dubte, però que fins ara ens ha proporcionat l’època més llarga de llibertat i prosperitat del nostre poble. I en aquest sentit –i acabo–, desitjar als consellers Puig i Vila molts encerts, però, com els he dit, amb un to, diríem, menor, però que vostès entendran en un component de l’oposició, una curta vida perquè puguem passar tots a una nova vida molt millor.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

 

Pregunta al president

Pregunta al president de la Generalitat

Parlament, 12 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta.

Molt honorable senyor president, si m’ho permet, vull començar per felicitar el conseller Jané pel desbloqueig de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. Ja era hora. Tot el nostre suport, conseller i president, a l’imprescindible esforç de cooperació Estat-Generalitat en matèria de seguretat.

La meva pregunta, president, és doble, però molt senzilla: es pot comprometre davant la cambra a no utilitzar el procediment legislatiu especial de lectura única per a l’aprovació de lleis tan transcendentals com la que pretén emparar la convocatòria de l’1 d’octubre i la no menys important de desconnexió, transitorietat o règim jurídic català, tal com indica el recent dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya?

I l’altra: molt honorable senyor president, es pot comprometre davant la cambra a no legislar total o parcialment sobre el règim electoral català sense comptar amb el suport almenys de dos terços del Parlament, tal com estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya?

*****************

Mai en poc temps, en tan poc temps, tanta contradicció. Per una banda, em diu: «Si la llei ho permet, jo ho faré», i diu: «I si la llei no ho permet, també ho faré.» Això és el resum de la intervenció que m’acaba de fer.

El Consell de Garanties Estatutàries diu que només es pot utilitzar el procediment legislatiu especial de lectura única –cito– «quan la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconselli, o que la simplicitat de la seva formulació ho permeti». Creu vostè que les proposicions de llei a les que m’he referit, qualificades per vostès mateixos d’històriques, poden tramitar-se de pressa i corrents i, com diu el Consell de Garanties –i cito literalment–, «limitant notablement les possibilitats de participació de les minories en el procés d’elaboració de la norma»?

Diu el Consell de Garanties Estatutàries que la lectura única ha de ser utilitzada de forma excepcional, diu: «Per a l’aprovació d’iniciatives legislatives que no requereixin d’un extens procés deliberatiu i de treball parlamentari per raó de l’escassa rellevància política o social del seu objecte, o per la poca complexitat tècnica de la seva tramitació.»

Creu vostè, sincerament, que les lleis que pretenen aprovar d’aquesta manera compleixen aquest requisit? I, ja no cal dir-ho, si vostès el que pretenen és saltar-se l’Estatut d’autonomia de Catalunya per fer de pressa i corrents i de qualsevol manera, trepitjant els drets de l’oposició, vulnerant el que entre tots vam decidir i que els ciutadans de Catalunya van votar… President, està tot dit, no comptin amb nosaltres. Però l’hi torno a reiterar: no situïn les institucions de Catalunya fora de l’estat de dret.

 

Pregunta al president

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA gENERALITAT

Parlament, 28 de juny de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies senyora presidenta. Senyor president,

Jo pensava formular-li pràcticament en els mateixos termes la pregunta que li ha formulat el company Lluís Rabell. Però després d’escoltar les seves dues respostes segueixo convençut que la pregunta és adient.

La república de la que vostès parlen deu ser una república parlamentària. El Parlament deu ser la casa on els representants del poble expressen la seva sobirania i decideixen les voluntats, actuacions polítiques i prenen les seves decisions. Vostès han decidit que tot això que en diuen ‘procés’ es parli a molts llocs però mai en primer lloc al Parlament, que és on resideix la voluntat popular expressada a través de les urnes.

Jo li demano, no creu que seria molt millor, molt més respectuós amb les institucions del nostre autogovern, que els anuncis que vostès vulguin fer en el format que vulguin es produeixin en seu parlamentària?

***************

Senyor president,

Nosaltres hem anat al Tribunal Constitucional sempre en defensa dels nostres drets que vostès trepitgen i que volen seguir trepitjant a través de la reforma del reglament del Parlament, que li treu a la oposició aquelles prerrogatives i possibilitats que té per seguir controlant al Govern. I de control de l’actuació del Govern és del que estem parlant.

Vostès haurien de venir aquí a explicar el que fan. I li penso donar dues dades. Una: vam intentar que es creés una comissió d’investigació per parlar d’aquests temes, vostès l’han bloquejat. Però el més curiós: nosaltres li vam preguntar el 22 de setembre què estava fent per la independència i ens van dir que res, que tot el que feien ja estava contingut a la qüestió de confiança. Mesos després, al mes de maig, vam reiterar la pregunta i vostès ens remeten a la resposta que ens van donar el setembre passat. I, per tant, o una de dos: o no estan fent res, i això explicaria per què no tenen ni urnes, o estan furtant a la cambra informació crucial sobre el que vostès mateixos diuen que és la iniciativa política més important dels últims 300 anys de la història de Catalunya. I nosaltres, en defensa dels drets dels catalans, en defensa dels drets dels diputats, en defensa dels grups parlamentaris i de la seva actuació, recorrerem allà on calgui quan considerem que som trepitjats. I vostès, negant aquesta informació de forma sistemàtica, estan trepitjant un dels drets bàsics de la oposició parlamentària en aquest país.

Intervenció en el debat sobre les resolucions del Ple sobre la Pobresa

INTERVENCIÓ EN EL PLE SOBRE EL COMPLIMENT PER PART DEL GOVERN DE LES RESOLUCIONS DEL PLE SOBRE LA POBRESA

Palau del Parlament, 14.06.17

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta,

Els discursos del govern contrasten amb una realitat social ben punyent. Hi ha hagut un excés d’autocomplaença. Les famílies, els veïns, els entitats socials i els ajuntaments han hagut d’ocupar d’espais dels que vostès s’han retirat i que són la seva responsabilitat. L’informe de compliment que vostès presenten no s’ajusta a la realitat i sols busca amagar la resignació d’un govern que no té com a principal prioritat la lluita contra la precarietat social i la pobresa. O a nosaltres no ens ho sembla.

Començo amb un exemple senzill. Fa un any ens queixaven que no havien fet, l’Informe sobre la situació de pobresa i inclusió social al que vostès s’havien compromès en el ple de pobresa del 2014. I seguim esperant-lo. El març de 2016 es van comprometre a fer l’informe de Progrés Social i el juny del 2017, i l’Informe no ha arribat.

Un altre exemple. Des del 2010 no s’actualitza la Cartera de Serveis Socials. Avui, juny del 2017 continuen sense fer els deures.

President, Vicepresident i Conselleres, venen al Parlament sense fer realitat els mandats parlamentaris més urgents per a les famílies amb més necessitats del nostre país. Som un país ric amb una població amb pobresa severa que el seu govern desatén. I els vull posar tres exemples del seu nivell d’insensibilitat social:

MENJADORS ESCOLARS/SECUNDÀRIA

Vostès han tancat els menjadors dels instituts públics. Amb la compactació de la jornada escolar (encara pendent d’avaluació per part del Departament d’Educació) van anar desapareixent els menjadors de secundària. Les retallades i les decisions ideològiques han deixat a nens i nenes de la ESO sense un àpat al migdia garantit.

Molts nens i nenes, joves, que estan sols a casa a la tarda. Nens que uns mesos enrere (a primària) tenien una beca menjador i que ara amb 12 anys els trobem sols a menjadors socials o, simplement, no sabem què passa amb ells. Aquest és el país que volem? Senyor President, aquest Parlament li ha donat un mandat per reobrir els menjadors. És una qüestió d’igualtat d’oportunitats.

DEPENDÈNCIA

Catalunya ha estat la única comunitat autònoma que ha incrementat la llista d’espera el 2016, amb les dades oficials a la mà, sent la segona més alta d’Espanya després de Canàries. Persones grans, amb dependència, a les que no els arriba en vida ni la plaça a la residència ni la prestació per a la seva cura. És inadmissible, President.

Sabem que paguen més del 80% dels fons públics en dependència. Nosaltres també denunciem que el Govern del PP hagi deixat de finançar una política en la que no creu! Compti amb nosaltres per a reivindicar tornar als nivells previs a l’arribada de Rajoy a La Moncloa.

Però el que no té cap excusa és que altres CCAA que han tingut les mateixes retallades per part del Govern de l’Estat i especialment les governades per governs de progrés, han fet grans esforços i han millorat l’atenció a LA Gent Gran. I vostès això no ho fan. Poden, però no ho fan.

RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ I RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

L’agost del 2011 PP i CIU van retallar fins al límit la Renda Mínima d’Inserció. Han passat sis anys i la llei és la mateixa. No s’ha vist la influència d’ERC des del 2013 en un canvi de la prestació per a que pogués accedir tothom que la necessités. Una cobertura de les més baixes de tota Espanya Ens han vingut amb l’anunci de l’acord amb la comissió promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, i ens n’alegrem. Tots hi hem contribuït i treballem encara avui per arribar a un acord en la ponència. Per cert, hem demanat a la consellera que ens faciliti la memòria econòmica de l’acord amb la comissió promotora.

Volem que es posi en marxa el més aviat possible, que arribi a moltes més famílies, que les oficines de treball i els serveis socials estiguin preparats per fer front a les famílies que la necessiten i que no l’han tingut tots aquests anys.

Senyores i senyors diputats,

Estem aquí per avaluar el compliment dels acords del Ple de pobresa de l’any passat per part del seu govern.

Molt Honorable Senyor President, el balanç del seu govern en aquest terreny no és bo. Vostès han suspès. No han complert ni amb la meitat de les mesures acordades i aprovades. De fet, una de cada quatre mesures no ha estat ni tant sols iniciada.

Costa de vegades verificar el compliment dels compromisos. La Taula del Tercer Sector ha denunciat reiteradament que la informació no és prou precisa, quantificada, actualitzada i acompanyada d’indicadors d’impacte.

El ple de pobresa va aixecar unes grans expectatives dins i fora de la Cambra. Per això, davant la situació d’emergència social d’una part important de la població del nostre país, vam aconseguir que vostès també s’afegissin a l’acord per combatre la pobresa. Tots els grups.

En moltes coses no hi ha acord polític, però al voltant del combat contra la pobresa sí que es va produir un gran acord. Vostè podria haver pogut actuar per reduir la pobresa a casa nostra. Però malauradament s’han complert els mals presagis pel que fa a la seva manca de voluntat política de liderar un veritable combat contra la pobresa i l’emergència social.

El seu govern no ha tingut com a gran prioritat el combat contra la pobresa i l’emergència social. El sentim vibrar parlant del referèndum, però no quan parla dels ciutadans, les famílies i els sectors que més pateixen.

No vull avorrir-los amb xifres, però amb un parell n’hi ha prou per demostrar el que dic.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida del passat mes de maig, l’indicador relatiu de risc de pobresa a Catalunya que mesura la proporció de persones que tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població, se situa en el 19,2%. Una taxa dues dècimes superior a la que teníem l’any 2015.

I cal que ens preguntem on queda la recuperació econòmica si els indicadors de pobresa, desigualtat i exclusió ens diuen que anem enrere? Amb una incidència especial entre els majors de 65 anys, que han vist incrementada la seva pobresa en 2,9 punts.

L’estudi “Desheretats” de Save the Children fet públic en el passat mes de febrer diu que les famílies amb menys recursos s’han empobrit un 31% més que la resta. Està creixent l’abisme entre els més rics i els més pobres. Amb una afectació especial sobre la infància. La infància en situació de pobresa severa, els que viuen amb menys de 6.444 euros anuals, ha augmentat a Catalunya un 23% entre el 2013 i el 2015. I res no fa pensar que aquesta tendència s’estigui revertint.

La lluita contra la pobresa i les desigualtats hauria de ser la principal prioritat d’un govern. I no ho és del seu govern, senyor president.

Senyor President, la lluita contra les desigualtats no només redueix la pobresa i promou la convergència social, sinó que és una precondició per a la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball de qualitat i una prosperitat compartida. No es podrà parlar de recuperació fins que no es redueixi l’abisme entre els guanyadors i els perdedors d’aquesta crisi.

Es tracta d’impulsar la creació de llocs de treball de qualitat, de millorar les condicions de vida i de treball dels ciutadans, d’enfortir els drets de treballadors i el paper dels sindicats, d’enfortir l’Estat del Benestar i la protecció social, de combatre la pobresa i l’exclusió social, d’assolir un veritable equilibri de gènere i de modernitzar el sistema fiscal. Aquests són els objectius que s’estan fixant a nivell europeu.

Nosaltres ens vàrem fixar alguns objectius potser més modestos en el ple de pobresa que els esmentats abans. Però la qüestió és que no s’estan complint al ritme adequat. Gairebé la meitat de les mesures no s’estan aplicant un any després de la seva aprovació. S’han constituït les taules sectorials sorgides del Pla d’Emergència, però no han iniciat el seu treball.

De fet, les mesures que estan en marxa, eren en gran mesura continuació de polítiques preexistents. El sentit d’un Pla d’Emergència era el de canviar dinàmiques, imprimir nous ritmes, respondre a urgències, no senzillament resignar-se, com ho ha fet el seu govern, a “anar fent”, “anar tirant”.

Acabada l’excusa de la manca de pressupostos de l’any passat, que vostès intenten encolomar a la resta de partits, oblidant que van ser vostès els que es van tancar a altres acords que no fossin amb la CUP, no sabem veure ara, amb els pressupostos que vostès qualifiquen com els més socials de la història, que les coses estiguin canviant prou o prou ràpidament.

Deixi que li posi exemples: l’existència i l’avaluació del protocol de malnutrició infantil o el desplegament reglamentari de la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, l’estudi de compliment de la llei de serveis socials, o les millores de gestió de la Renda Mínima d’Inserció –pendents de l’acord sobre la Renda Garantida de Ciutadania–. Compromisos pendents.

No han complert ni amb les convocatòries Van convocar la Taula Nacional de la Infància quatre mesos més tard del que tocava, senyor president. I el que és pitjor, només van convocar dos cops el mes de maig del 2016 el Comitè que ha de vetllar pel compliment dels protocols d’assetjament i abús sexual. Un tema d’extrema sensibilitat i al que vostès hi donen un resposta insuficient.

La crisi econòmica que sembla que vagi minvant ha generat ferides i cicatrius que estan molt lluny d’haver estat resoltes.

La millora de les dades macroeconòmiques i d’ocupació que s’estan produint aquests darrers dos anys no s’han traslladat a la millora de les condicions de vida dels més necessitats i dels més afectats per la crisi econòmica. I és aquí que han d’actuar els poders públics.

L’ajustament econòmic s’ha traduït en una important reducció salarial, en la precarització del mercat laboral i l’increment del nombre de treballadors pobres, és a dir, de persones que malgrat disposar d’un lloc de treball no aconsegueixen arribar a final de mes.

Moltes joves i també molts aturats de llarga durada estan condemnats a no sortir del cercle viciós de la precarietat i l’atur.

I davant d’aquesta realitat el seu govern sembla que s’hi hagi resignat. A dia d’avui, les persones amb més dificultats no han rebut per part del Govern cap política efectiva que millori la seva qualitat de vida.

Porten des de maig de l’any passat estudiant el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya. Temps sobrat per estudiar, és hora de posar-se a treballar, senyor president!

Segueixen també pensant i estudiant la implantació d’una prestació econòmica per a la criança adreçada a infants i adolescents de 0 a 18 anys.

Fa un any que estudien augmentar el nombre de Mossos d’Esquadra per fer front als casos de maltractaments a les dones.

Encara segueixen estudiant una oferta formativa adequada per als demandants d’ocupació amb diversitat funcional.

Ho hem dit mantes vegades, sort en tenim dels Ajuntaments! Que són els que fan una feina de suplència quan vostès no fan front als seus compromisos i segueixen estudiant què fer.

Vostès centrifuguen responsabilitats però no descentralitzen recursos. És qüestió de prioritats. És qüestió de voluntat política! És qüestió de recursos!

Senyor president, segurament no és gaire el temps que ens queda de legislatura. Tot i així, per coherència amb el que ha aprovat aquest Parlament, per respecte a la tasca dels professionals i de les entitats socials que cada dia s’enfronten a la realitat de pobresa i exclusió que vivim a Catalunya, exigim un major compromís per part del Govern en el compliment de les mesures del Ple de Pobresa.

Comprometi’s a fer un calendari de les mesures pendents, a assignar un pressupost suficient i concret per a cadascuna d’elles i prioritzi les que tenen un major impacte des del punt de vista social, que per a nosaltres són les relacionades amb la infància, la creació d’ocupació, l’accés a l’habitatge i l’atenció a la Gent Gran.

El Ple de Pobresa i les seves resolucions eren una gran oportunitat per afrontar una dramàtica situació de pobresa, desigualtats i exclusió social. Una oportunitat malbaratada per un govern que no ha fet de la cohesió social la seva principal preocupació. I per a nosaltres, i per a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, aquesta i no altra és la principal prioritat.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

Pregunta al president

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya, 14.06.17

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta,

Senyor president,

Ja sap que el nostre grup no es resigna a que els grans anuncis i els debats s’hagin de produir en seu parlamentària i no fora d’aquesta. Vostè divendres va anunciar que farà determinades coses, i nosaltres el que voldríem preguntar –vostè ho ha dit també fora de la Cambra- que aviat se sabran els detalls pels quals es regirà aquesta iniciativa política seva. La meva pregunta és ben senzilla: per què no es produeix immediatament una entrada per registre del text legal en el que es pensa emprar la convocatòria del referèndum que vostè va anunciar?

*********************

Gràcies senyora presidenta, senyor president,

Ara si que m’ha confós del tot. Però que no hem dit tantes vegades que el Tribunal Constitucional no compta? Que no hem dit tantes vegades que el que diguin els tribunals ens és igual? M’està dient que no porten aquesta llei -vostè, els grups o qui sigui, perquè qui ha dit en públic que ja té els detalls és vostè- senzillament perquè els hi fa por quina pugui ser la reacció dels tribunals o del Tribunal Constitucional que vostès mateixos ens van dient que no els faran cas?

La veritat, no els entenc. I em sap greu que utilitzin una i una altra vegada la pobra Comissió de Venècia, la Comissió Europea per a la Democràcia a partir del Dret, que diu que només es poden convocar referèndums d’acord amb la Constitució o d’acord amb una llei que estigui d’acord amb la Constitució. I aquest és el problema.

Senyor president vostè només en té un de problema. Que vostè s’ha compromès a fer una cosa que vostè no pot garantir ni està en condicions de fer.

I molt parlar de mandat democràtic. El mandat democràtic, si no estic mal fixat, el donen les urnes. M’he llegit amb molta atenció el programa electoral de Junts pel Sí i de la Candidatura d’Unitat Popular. No he sabut trobar el referèndum que ara vostès diuen que és imprescindible. On està el mandat democràtic?

I ara ens diuen que s’assemblarà el més possible a unes eleccions. S’assemblarà el més possible al 9N de 2014? Repetirem un procés de consulta que després no tindrà l’eficàcia política i jurídica que realment es diu perseguir?

Senyor president, nosaltres no veiem viable el seu camí. Respectem la seva posició, respectem les nostres institucions. Però li demanem, un cop més, que no treguin les institucions catalanes fora de la legalitat.

 

Pregunta al president de la Generalitat

PREGUNTA DE MIQUEL ICETA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya, 31.05.17

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta,

Molt honorable, senyor president,

La seva relació epistolar amb el president del govern d’Espanya ha deixat clar que no hi haurà un referèndum acordat sobre la independència després de l’estiu. Per tant, en la falsa disjuntiva “referèndum o referèndum”, només queda la possibilitat del referèndum unilateral fora de l’actual marc legal.

Sr. President, podria dir-nos en seu parlamentària en quina data preveu convocar-lo i quines preveu que siguin les conseqüències.

 

************************

Senyor president,

Fora bo que les grans decisions polítiques i els anuncis de capteniment del govern es produïssin en seu parlamentària. Fa temps que estem demanant al govern que informi dels preparatius del referèndum. Vostès han bloquejat fins i tot una comissió d’investigació que pretenia conèixer què hi havia del cert en les declaracions del jutge Santi Vidal. També els hi hem demanat sense èxit la documentació relativa a l’elaboració de la mal anomenada llei de transitorietat.

Suposem que coneixerem la data poc després de l’anunciada reunió del Pacte Nacional pel Referèndum. Un pacte que havíem entès tenia com a objectiu l’impuls d’un referèndum acordat que no és el que vostè pretén convocar després de l’estiu.

No ens diu la data i tampoc he sabut veure que tinguin gaire clares les conseqüències de convocar un referèndum fora del marc legal.

Sí, fora del marc legal, com ho va declarar de forma unànime el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.

Un referèndum que no podrà comptar amb l’aval de la Comissió de Venècia, tal com va demanar aquest Parlament. I no podrà comptar amb aquest aval, precisament perquè incompleix la primera de les condicions exigibles que no és altra que la d’estar previst per la Constitució o per una llei d’acord amb la Constitució.

A ningú se li escapen les enormes dificultats de celebrar un referèndum d’aquestes característiques.

I tampoc crec que sigui agosarat dir que un referèndum d’aquestes característiques, si finalment es celebrés, tindria efectes molt similars a les de la consulta del 9-N de 2014. Cap efecte positiu concret, i alguns efectes molt negatius.

President, seguim pensant que vostès han situat la política catalana en un carreró sense sortida. Que han decidit tirar endavant sense calcular gaire quines poden ser les conseqüències de les seves decisions. Han passat ja divuit mesos des de les eleccions, el que deien en el seu programa no s’ha acomplert, el que van determinar en la comissió d’estudi sobre el procés constituent tampoc.

L’emplacem novament a no situar les institucions catalanes fora de la llei, a que no furtin informació ni drets als grups de l’oposició i, sobretot, a que no cometin la irresponsabilitat de prendre decisions que acabin perjudicant el país i les seves institucions per no haver previst les conseqüències.

Intervenció en el debat sobre la moció de CSQEP sobre el referèndum

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT SOBRE LA MOCIÓ SOBRE L’EXIGÈNCIA SOCIAL DE CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM PRESENTADA PEL GRUP DE CSQEP

Palau del Parlament, 18.05.17

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta,

El nostre grup parlamentari va votar en contra de la resolució del darrer debat sobre l’orientació política general a la que es refereix aquesta moció. Tampoc no formem part del pacte nacional pel referèndum i, per tant, podríem limitar-nos a votar en contra d’aquesta moció sense necessitat d’entrar en el fons del debat. Però en atenció al grup proposant i a la seva intenció, volem fixar la nostra posició al respecte.

En l’actual context és impensable un acord entre les institucions catalanes i les de l’Estat per convocar un referèndum vinculant sobre la independència. Primer caldria reformar la Constitució per fer-lo possible. Hi ha qui diu que es podria fer de caràcter consultiu, però això no és el que es reclama.

I, d’altra banda, hi ha molts juristes que diuen que tampoc un referèndum consultiu sobre aquesta qüestió és possible perquè posa en qüestió, precisament, l’article segon de la Constitució.

La Constitució pot ser reformada, però per les vies de reforma que ella mateixa estableix, sense dreceres. La doctrina del Tribunal Constitucional és molt clara.

D’altra banda també es fa molt difícil pensar en la viabilitat d’una negociació quan una de les parts ja ha dit que passi el que passi convocarà un referèndum sobre la independència el proper mes de setembre o el primer d’octubre.

Sobre la possibilitat que la pròpia Generalitat reguli o convoqui un referèndum, no hi ha marge de dubte. Només cal recordar la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei catalana de consultes populars no referendàries o la seva ben recent sentència sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum.

Per esvair qualsevol dubte, ens ho recordava el Consell de Garanties Estatutàries: “La competència de regulació i d’autorització en matèria de referèndums correspon amb caràcter exclusiu a l’Estat”. Unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.

I a sobre diu: “La jurisprudència constitucional no reconeix a la Generalitat la potestat de regular ni de convocar una consulta referendària sobre el futur polític de Catalunya”. Això ho diu una institució catalana triada per aquest Parlament.

La moció de Catalunya Sí que es Pot, posa sobre la taula la necessitat d’atendre els criteris de la Comissió de Venècia. Molt bé, estem absolutament d’acord. Què diu la Comissió de Venècia? Que les sentències dels tribunals constitucionals tenen un caràcter definitiu i vinculant. Definitiu i vinculant.

No m’estranya que hi hagi algun grup independentista que digui: “potser que no anem a la Comissió de Venècia o que no ho supeditem tot a la Comissió de Venècia perquè no farem el referèndum”. Tenen raó.

Però és que la Comissió de Venècia diu encara més coses. Diu: “Les sentències dels tribunals constitucionals han de ser respectades per tots els organismes públics i persones. Fer cas omís d’una sentència d’un tribunal constitucional és equivalent a menysprear la Constitució. Si un funcionari públic es nega a executar una sentència del tribunal constitucional pot ser sancionat. Aquestes mesures són legítimes”.

Però és que diu encara més coses. Parlant de referèndums…

Vostès han posat una sèrie de condicions en la seva moció que nosaltres apreciem, però és que s’han oblidat de la primera. Quina és la primera condició de la Comissió de Venècia pels referèndums? “Els referèndums no poden celebrar-se si la Constitució o una llei d’acord amb ella no ho estipula”. Ja sabem que Venècia s’està enfonsant, no l’enfonsem encara més a Catalunya. Vull dir, siguem seriosos amb això. I, per tant, home, anem una mica en compte.

Pensar que la Llei de transitorietat jurídica, que s’està fent d’esquenes del Parlament, quan es vol aprovar d’un dia per l’endemà, serà capaç d’emparar la celebració d’un referèndum, no ho feu en el nom de la Comissió de Venècia.

Per tant, nosaltres, que podríem estar molt teòricament d’acord amb que s’anés a la Comissió de Venècia a buscar aquest aval, ja els diem: “Aquest viatge, aquest, se’l poden estalviar”. Només cal llegir el que la Comissió de Venècia ha dit de forma reiterada.

Per cert, la Comissió de Venècia, que té un nom que ens hauria de cridar a tots l’atenció, perquè la Comissió de Venècia es la “Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret”. O sigui, no del dret i del revés, sinó del Dret.

I, per tant, la Comissió de Venècia és excepcionalment restrictiva amb aquestes qüestions. I vostès han fet, si m’ho permet –i ho dic amb tot l’afecte a l’amic Joan Coscubiela-, com s’han deixat aquest petit detall… aquest primer requisit de la Comissió de Venècia, s’han quedat amb requisits molt importants, que compartim, però han oblidat que qualsevol referèndum s’ha d’ajustar a l’Estat de dret. En la mesura que el referèndum que es vol celebrar no s’ajusta a l’Estat de Dret, no pot comptar ni amb el nostre suport ni amb la nostra participació, i la seva moció tampoc pot comptar amb el nostre suport.

I ens queda encara en l’ambient una pregunta: vostès demanen o un acord, o un reconeixement previ de la Unió Europea, o ajustar-se a la Comissió de Venècia. Ens queda el dubte de què passarà quan es vegi que aquestes condicions no es donen.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.