Intervenció en el Consell Nacional del PSC

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 6.03.2021

[enllaç al vídeo]

Molt bon dia companyes i companys, molt bon dia!

Sigueu totes I tots benvinguts a la reunió del Consell Nacional del primer partit de Catalunya, el nostre partit, el partit de Joan Reventós, de Marta Mata, d’Enric Adroher, de Juli Busquets, de Carlos Barral, de Maria Aurèlia Campmany, d’Alexandre Cirici Pellicer, de Ramon Fernández Jurado, de Pep Jai, de Jordi Llimona, d’Ernest Lluch, d’Oriol Martorell, de Josep Pallach, de Paco Ramos, de Jordi Solé Tura, de Josep Verde Aldea, de Carme Chacón, i també el partit de Raimon Obiols, d’Isidre Molas, de Narcís Serra i dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla, el nostre partit, el PSC, de nou el primer partit de Catalunya.

El partit que sempre està on ha d’estar, aquests dies, al costat dels treballadors i treballadores de Bosch, al costat dels Mossos d’Esquadra, al costat de SEAT i la industria automobilística del país, al costat d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, a qui RENFE ha adjudicat un contracte de 1.447 M€ per fabricar 152 trens. RENFE no adjudicava una compra de trens des de 2007!

Quina diferencia amb d’altres que mai estan on haurien de ser.

Nosaltres, en canvi, avui i sempre, al costat del país, al costat de les reformes, dels canvis, de l’estabilitat política, del rigor i la serietat al govern o a l’oposició, al costat del progrés, de la justícia social, del feminisme, de l’ecologia, la solidaritat i la fraternitat amb els pobles d’Espanya.

Que sigui el primer mot d’ordre d’aquest Consell Nacional la crida a aixecar ben alta, dilluns i tots els dies de l’any, la bandera del feminisme, de la radical igualtat entre homes i dones. Fem ben nostre el crit: Visca el 8 de març! Visca el feminisme! Visca la diada de la dona treballadora! Llegiu i difongueu el nostre Manifest del 8 de març!

I que sigui el primer reconeixement del dia, el nostre reconeixement col·lectiu a Salvador Illa, el líder que ens ha portat a la victòria, la persona que està cridada a ser el president de la Generalitat capaç de passar pàgina al procés divisiu, fracassat i eixorc, i que escriurà les noves pàgines de reconciliació, de convivència, de diàleg, de prosperitat compartida. Amb ell Catalunya recuperarà la posició capdavantera i d’èxit que mai no hauria d’haver perdut.

Gràcies, Salvador, pel que has fet. I encara més gràcies pel que et toca fer, pel que faràs, al servei de tots els catalans i les catalanes, pensin com pensin, si de veritat aspiren a un país millor.

En Salvador ens ha portat a la victòria en les eleccions que alguns no volien ni celebrar. Amenaçaven amb totes les plagues d’Egipte. El temps ha posat en evidència els mals auguris interessats que escampaven. I el resultat ha deixat ben clar que és el que veritablement els feia por.

Es diu que les victòries tenen molts pares i mares i que les derrotes són orfes. La nostra victòria ha tingut un protagonista destacat, en Salvador Illa. Els catalans i les catalanes han decidit de forma inapel·lable que en Salvador sigui el líder del socialisme i del progrés a Catalunya, els nostres conciutadans i conciutadanes han decidit amb el seu vot majoritari que sigui en Salvador qui encapçali el nostre projecte i qui ens guiï a la victòria que es produirà més aviat que tard.

Aquest Consell Nacional ha de reconèixer l’indiscutible lideratge polític d’en Salvador. Vam fer un Congrés fa un any. No hi ha motiu per fer-ne un altre abans que toqui. Però sí és moment de dir que aquí no hi haurà bicefàlia, perquè de líder només n’hi ha un, en Salvador! Mentre que jo seré el primer secretari del partit mentre ho vulgueu. Cap bicefàlia, que produeix cefalea, un partit unit al voltant de qui els catalans i catalanes prefereixen com a president de la Generalitat.

Però us deia que tota victòria té molts pares i mares, si. Els nostres militants i simpatitzats, els nostres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tots els nostres càrrecs electes, els nostres responsables orgànics, el lideratge de Pedro Sánchez al Partit Socialista Obrer Espanyol i al capdavant del govern d’Espanya, els nostres diputats i diputades, la nostra feina al Parlament, la nova etapa del PSC que tinc l’honor d’encapçalar des de juliol de 2014, la feinada d’Eva Granados impulsora del programa electoral i de tantes i tantes coses, l’equip de campanya, en la recta final coordinat per Victor Francos, la Comissió Executiva del Partit, tanta i tanta gent. Permeteu-me només un nom més: el de Bea Ventura, la nostra regidora a Santa Coloma de Farners, que representa la feina d’aquells i aquelles que en territoris difícils marquen la nostra posició i el camí del progrés.

Siguem conscients que el partit s’ha de seguir enfortint i eixamplant, que hem de guanyar en presència, en potència i també en qualitat. És una feina permanent que a partir d’ara podrem desenvolupar encara amb més empenta. Amb la feina imprescindible de gent com el José Luis, el Jonatán i el Joaquín, i tants i tants altres. Sota la mirada i l’impuls del secretari d’organització i acció electoral, que ho segueix essent, i de la resta de responsables de l’executiva.

Queda molt a fer, molt a millorar.

I aprofito per saludar la nova direcció del grup parlamentari amb l’Alícia Romero com a portaveu, i Raúl Moreno com a portaveu adjunt.

Els resultats han estat magnífics. 654.766 vots, el 23%, 48.000 vots més que el 2017, 9,17 punts més. Primers en vots i empatats en escons amb la segona força política. Mai havíem aconseguit això. Ni el 1999 ni el 2003.

Sí, primers a Catalunya, primers a la demarcació de Barcelona i a Barcelona ciutat, els que més creixem a Lleida i Girona, on som tercera força, i els segons a Tarragona, a 12.000 vots del partit que es va imposar a aquella demarcació. Victòria important a la regió metropolitana, a la costa de Tarragona i a la Vall d’Aran.

Amb un candidat guanyador i una proposta guanyadora: derrotar el virus, reactivar l’economia, enfortir les polítiques socials, i retrobament entre els catalans. Una majoria de catalans i catalanes han volgut girar full i deixar enrere la dècada perduda del procés.

El que ha començat el 14 de febrer acabarà al Palau de la Generalitat amb Salvador Illa de president. I com més aviat millor per tots.

Ho veiem ara mentre alguns s’entesten en tornar a formar una aliança fracassada, una aliança incapaç de proporcionar estabilitat, certesa i progrés. Mentre la majoria volem que torni la Catalunya de primera, hi ha qui vol tornar a formar un govern dividit i enfrontat, un govern incapaç d’encertar les prioritats, incapaç de mostrar eficàcia, incapaç de donar el suport imprescindible a la nostra policia.

Però de tot això, dels riscos i de les oportunitats del moment present, de l’orientació de la nostra política, us en parlarà qui ha de fer-ho. I amb ell us deixo.

Salvador, la paraula i el lideratge són teus.