Intervenció davant el Consell Nacional del PSC proposant Salvador Illa com a candidat

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC, 30.12.2020 

En el nostre país s’ha abusat molt de l’expressió de jornada històrica. Hi ha hagut moments en que n’hem tingut una o dues jornades històriques al mes. Jo no vull caure en l’exageració. Però, certament, avui celebrem el nostre Consell en una circumstància molt especial. Ho fem de forma híbrida, presencial i telemàtica, obligats per la maleïda pandèmia. Una pandèmia que hem començat a derrotar amb l’inici de la vacunació. 

Avui és un dia important perquè elegim les nostres candidatures a les eleccions del proper 14 de febrer, i el nostre candidat a la presidència de la Generalitat. 

El 14 de febrer ofereix a la societat catalana la possibilitat de passat pàgina al procés i obrir un capítol de progrés. Retrobant el millor de la nostra història, la de la Catalunya triomfant, la de la Catalunya del treball i l’emprenedoria, la de la Catalunya que fa recerca i promou innovació. La Catalunya que considera que l’educació i la cultura són palanques de progrés col·lectiu. La Catalunya inclusiva que ,com deia Tarradellas, és prou gran perquè hi càpiga tothom i prou petita com perquè no hi sobri ningú. La Catalunya de la Mancomunitat, de la Generalitat republicana, la de la represa, la de la transició, i la de la recuperació de l’autogovern. 

El socialisme català ha estat lligat de forma molt estreta al progrés del país, des de Rafael Campalans i Josep Comaposada, fins als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores d’avui, quin orgull que ens fa sentir la seva tasca quotidiana!, passant per Josep Rovira, Pep Jai, Ramon Fernández Jurado, Jordi Llimona, Maria Aurèlia Capmany, Juli Busquets, Paco Ramos, Josep Pallach, Enric Adroher Gironella, Alexandre Cirici, Carlos Barral, Oriol Martorell, Xavier Soto, Francesca Martín, Eduardo Martín Toval, Jordi Solé Tura, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch, o Marta Mata. Són tants i tants noms que renuncio a citar-me més, tot i que cometi alguna injustícia. Però vull afegir-ne un més, el d’Àfrica Lorente. 

Sí, companys i companyes, som el partit de Joan Reventós, el partit entès com a instrument al servei de la unitat civil del nostre poble i dels anhels de la classe treballadora i els sectors populars. Com ens recordava sovint Raimon Obiols, existeix també el company partit, avui n’hauríem de dir també de la companya partit. Perquè es tracta d’un projecte col·lectiu basat en els valors i en el compromís de transformació i justícia social. Tinc l’enorme honor i l’enorme responsabilitat de ser el vostre primer secretari i, per tant, el primer obligat a mantenir la fidelitat a la nostra història i a mantenir vius els ideals que han il·luminat la tasca centenària del moviment obrer i socialista, del catalanisme federal i del reformisme socialdemòcrata. Sense oblidar de l’europeisme del qual avui Josep Borrell és l’exponent més destacat. 

I convé recordar sempre que els nostres valors, la nostra història i el nostre compromís ens obliguen a estar sempre a l’alçada. I és aquest sentiment el que em porta a traslladar-vos la proposta que he fet aquest mati a la Comissió Executiva del partit. He pres una decisió que és una decisió personal però que és, sobretot, una decisió política. 

Soc primer secretari del partit perquè en un determinat moment vaig sentir l’obligació de posar-me al davant en una fase crítica de la nostra història i he encapçalat amb tots i totes vosaltres la represa del projecte del socialisme català i la participació decisiva en la recuperació del socialisme espanyol impulsada per Pedro Sánchez. Puc sentir-me, podem sentir-nos tots i totes plegats, raonablement satisfets i satisfetes de la tasca iniciada l’any 2014. 

Però la feina és lluny d’haver acabat. Si arribés el dia en què la satisfacció o el cofoisme ens paralitzés i ens deixéssim portar per la inèrcia, estaríem traint l’esperit fundacional del PSC. I també per això us porto avui una proposta que es rebel·la contra la resignació, una proposta per aquells i aquelles que no es resignen, que no volen resignar-se a una Catalunya tancada en si mateixa i mediocre. Un país al que se li va prometre la independència i només ha obtingut incompetència i decadència. Un país en el que correm el risc que la paraula procés sigui per sempre més sinònim de retrocés. És hora de dir prou. 

Podem fer més, podem fer millor, podem recuperar el sentit d’excel·lència i de bona feina que ha fet gran Catalunya en molts moments de la nostra història. I podem decidir deixar enrere un procés eixorc i abraçar una nova etapa de prosperitat, de justícia social, d’equilibri territorial, d’ecologia, de feminisme i de bon govern. Podem decidir tenir un president que vulgui unir els catalans i que no es dediqui permanentment a dividir-los. Un president que porti al cap i al cor el país sencer i no només una meitat. 

I per això he decidit no deixar-me arrossegar per la inèrcia, i proposar-vos un nou combat. No una batalla per uns quants escons més, no una batalla per esdevenir la segona força política del país, sinó una batalla per guanyar les eleccions, per assolir la presidència de la Generalitat, perquè Catalunya recuperi el fil roig del progrés. Vull un nou president de la Generalitat socialista, capaç de seguir l’exemple dels presidents Maragall i Montilla. 

No hauria pogut arribar a aquesta determinació sense l’ajut de molta gent, gent que m’ha ajudat a reflexionar, de forma conscient o inconscient, per prendre la decisió més adequada. 

En primer lloc, la magnífica entesa amb Pedro Sánchez amb qui hem trenat una relació no sols política sinó d’una gran sintonia personal. Sense el seu ajut, el seu consell i la seva bona disposició no hagués pogut formular-vos avui aquesta proposta. 

Vull també destacar la tasca inestimable d’Eva Granados, del meu equip, l’Anna Maria, la Núria, la Loli i la Cristina. La capacitat de treball i la lleialtat de Victor Francos. La feina de’n José Luis, en Joaquín o el Jonatán. Vull destacar també la tasca d’un formidable grup parlamentari. Per això les llistes tenen un elevat grau de continuïtat. És just i necessari. I també l’acompanyament inestimable del conjunt de la Comissió Executiva del partit, a començar pel de la nostra presidenta Núria Marín.:ls alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, Federacions i Agrupacions. Em trobo amb força i ganes per seguir dirigint el partit. Però del que es tracta avui és d’elegir un futur president de la Generalitat. 

Mireu, les enquestes ens diuen que hi ha una àmplia majoria de catalans que consideren que el canvi és necessari, però que creuen també que el canvi que desitgen no és ara mateix possible. La nostra feina fonamental és, doncs, convèncer la majoria que el canvi que volen és possible. I això ho aconseguirem si demostrem que no ens resignem, que no ens deixem portar per la inèrcia, que posem per davant de tot l’interès del país. 

En la designació del nostre candidat hem de demostrar que volem guanyar, que volem governar, que volem presidir la Generalitat. Que anem a totes! 

I és per això que us proposo que oferim a la societat catalana no un candidat, sinó un president. El president Salvador Illa. 

Podria estalviar-me explicar quines característiques de Salvador Illa avalen la proposta, però no vull fer-ho. Massa sovint donem per fetes les coses, i elogiar una tasca que mereix elogi és una obligació. Portem gairebé un any en què en Salvador ens ha fet sentir especialment orgullosos i orgulloses en temps molt difícils. Ens ha ajudat també a demostrar que una altra forma de fer política és possible. 

Filòsof, bon gestor públic i polític de raça, de l’escola de Romà Planas, tarradellista de quan no n’hi havien tants… Va ser alcalde, i de la millor escola. Acumula una brillant experiència política i de gestió. És un polític rigorós, i la política demana gent seriosa que tingui com a nord el respecte a la ciutadania, a la llei i a les institucions. 

Salvador Illa és l’home que ha aconseguit que es comenci a practicar de veritat la cogovernança, el federalisme, l’autogovern i el govern compartit, vencent resistències i oferint col·laboració i lleialtat a tots els governs tinguin el color polític que tinguin. 

L’home tranquil en temps difícils, el gestor tenaç i perseverant, el polític dialogant i respectuós amb tothom amb un profund sentit institucional. 

Destaco la seva capacitat de gestió, la seva eficàcia, la seva diligència, el seu esperit crític, la seva altura de mires, i el compromís i la passió que posa en tot allò que fa. 

Salvador Illa és el president que vull pel meu país. 

Per això us proposo formalment, en representació de la Comissió Executiva del PSC que ho ha aprovat per unanimitat, que en les eleccions del proper 14 de febrer el company Salvador Illa encapçali la nostra candidatura per esdevenir, si els catalans i les catalanes així ho volen, el proper president de la Generalitat. 

Us ho demano pel PSC, però, sobretot, us ho demano per Catalunya! 

Moltes gràcies.