Intervenció en el debat parlamentari sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir la pandèmia


Intervenció de Miquel Iceta en la compareixença del vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat, per a informar sobre les darreres mesures preses pel Govern per a contenir el brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 

Parlament de Catalunya, 18 de novembre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, president.  

Honorable senyor vicepresident del Govern, en substitució del president de la Generalitat; conselleres, conseller, 

Començo, com és obligat, per manifestar el nostre condol per a les víctimes, a les seves famílies, als seus amics i amigues, per donar ànims a les persones que estan lluitant en aquests moments contra la malaltia i per donar suport a tots els metges i infermeres i al personal sanitari que estan lluitant en primera línia.  

Avui tornem a ser aquí per fer un seguiment de les mesures preses pel Govern de la Generalitat, en els darrers dies i setmanes, i per analitzar l’impacte sanitari, social i econòmic d’aquestes decisions.

Però vull començar amb un missatge d’esperança: les mesures de restricció de l’activitat i de la mobilitat que s’han pres en el marc d’aquest nou estat d’alarma estan donant com a resultat l’alentiment de la propagació, la reducció i l’estabilització de la taxa de reproducció del virus.  

És veritat que encara tenim un nombre de contagis diaris a Catalunya –són, em sembla, 2.124 les darreres xifres que hem rebut– i també sabem que, malauradament, la pressió sobre el sistema sanitari és encara molt elevada, però les mesures de restricció estan donant resultats; i ho hem de dir per animar-nos a perseverar, no per abaixar la guàrdia, com bé deia la consellera de Salut.

És veritat que les darreres setmanes hem passat d’una estratègia de contenció a la de mitigació, perquè s’havia estès massa el virus; en aquests moments, no es tracta tant de rastreig, sinó de detectar persones positives, la major part d’elles perquè tenen símptomes, amb tests PCRs o el test ràpid d’antígens, que avisin ells mateixos, elles mateixes, els seus contactes i que facin quarantena.  

Malauradament, encara hi ha molts retards en aquest procés. La transmissió ja fa setmanes que és comunitària i el volum a rastrejar continua sent insostenible. Creiem, en la nostra opinió, que en aquest procés el Govern continua sense haver explicat prou bé els canvis de protocols sanitaris, i mentrestant la ciutadania espera amb frustració que els rastrejadors truquin per fer-ne el seguiment. De totes maneres, volem celebrar que s’hagi decidit reforçar el personal dedicat a la vigilància epidemiològica; ens sembla que hem fet una mica tard un altre cop, i també hem d’assenyalar que s’incompleix el mandat parlamentari de rescindir el contracte amb Ferrovial.  

El passat 12 de novembre el Procicat va decidir prorrogar fins al 23 totes les mesures de restricció, excepte la reobertura dels centres d’estètica. Ahir es filtrava, amb gran soroll i generant un gran desconcert, una proposta del Govern per a la reobertura progressiva d’activitats. Mirin, jo intentaré fer un esforç de contenció, i sé que potser no em poden donar la raó, però el cert és que els catalans i les catalanes no es mereixen aquest desgavell. Deixi’m que els digui: em fa l’efecte que actua amb més responsabilitat l’oposició que el mateix Govern.  Abans, la meva companya Eva Granados els recordava que dels trenta-vuit decrets que vostès han presentat, hem donat suport a trenta-sis.

Jo ja sé que moltes vegades les filtracions són inevitables, però el mal que generen…, i, vicepresident, cregui’m, no faci responsable els mitjans de les filtracions: els mitjans tenen una obligació, que és recollir informació, i si n’hi ha, n’hi ha, i ningú els pot demanar que deixin de donar la informació a què accedeixen. I. per tant, jo els demano que facin aquest esforç, perquè, a més, estem davant d’un Govern que ja ens està anunciant que si les eleccions li permeten voldria seguir amb el mateix esquema de governació; crec que no ens ho mereixem. I, per tant, per respecte al conjunt de la població, però particularment als que més han patit en primera línia aquesta malaltia, jo els demano que facin aquest esforç.  

Avui vostè no ha volgut respondre a la comissió de control la pregunta ben senzilla de si era cert o no aquest trencament a la comissió que ha d’establir les mesures de restricció, però si hem de fer cas a tots els digitals i els diaris que tenen també una edició digital, doncs, això ha estat així. Jo els emplaço que resolguin aquesta qüestió immediatament, no ens ho podem permetre ni un minut més.

Jo confio que la decisió que finalment es prengui seguirà seguint criteris sanitaris i epidemiològics, i, per tant, ja els ho anuncio: tenen el nostre suport –tenen el nostre suport–; no pot ser d’una altra manera, des del nostre punt de vista.  

Ara, seguim dient: és molt millor haver-ho pogut concertar abans i prendre en paral·lel les mesures per rescabalar els sectors afectats que seguir-ho fent de la forma en què s’han fet fins ara.  

Liderar implica mobilitzar recursos, i és urgentíssim mobilitzar-los tots. Des del nostre punt de vista, el Govern no està actuant de la forma més eficaç possible, ni tampoc està utilitzant tots els recursos de què disposa. Deixi’m que li posi alguns exemples:  

Els autònoms –n’hem parlat molt aquest matí–…, centenars de milers d’autònoms que al llarg de molts anys han sentit que eren el futur, que calia premiar l’emprenedoria, i, en canvi, ara es troben que han de participar en una espècie de marató per tenir un ajut…, o bé, millor…, no, marató, no, esprint, perquè es tractava d’arribar els primers, per tenir un ajut, un ajut que els permetria eventualment superar amb penes i treballs la situació en què es troben. Són víctimes d’un mal sistema informàtic, sí, però no només; nosaltres crèiem que hi havia un problema en el disseny d’aquesta ajuda.  

Avui, el conseller Tremosa ens ha dit que hi han previstes altres mesures pensades d’una altra forma; doncs, esperem que així sigui pel bé de tots. Ara, el sistema que el primer que arriba, primer s’ho emporta no pot ser un bon criteri per establir ajudes tan necessàries. Sembla que hagin assumit, almenys parcialment, alguna responsabilitat. Han canviat l’equip directiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Deixi’m que els digui: hi ha molta gent que té dubtes si el que calia era canviar l’equip o canviar el cap del departament. Però, en tot cas, això és responsabilitat seva.  

Sobre les escoles. La setmana passada el seu Govern reconeixia que el 90 per cent dels 3.000 centres escolars de Catalunya no disposen de connectivitat adient. No pot ser. I, per tant, nosaltres els exigim que avencin de forma molt –molt, molt– clara, molt rotunda, en aquesta direcció. I, per tant, menys aventures aeroespacials i més assegurar la connectivitat de les escoles.  

Entitats socials. Se’ls deu 256 milions d’euros, el 63 per cent és un deute de la Generalitat. El 94 per cent d’aquestes entitats tancarà amb pèrdues. I vostès, a més, havien promès la incorporació a les residències de 1.800 professionals. Avui encara no en tenim notícia. Per tant, nosaltres els demanem: celeritat, eficàcia, transparència. Vostès s’entesten a dir que no però nosaltres seguim veient en els números que vostès mateixos proporcionen un escreix de 891 milions que no s’estan aplicant en plena crisi sanitària.  

Abans d’acabar l’any l’Estat haurà transferit 3.225 milions d’euros, més l’addicional 0,2 per cent de l’objectiu de dèficit, que seran 420 milions més. Per tant, hi ha recursos. Segurament no tots els que voldríem, això sempre és així. L’Estat, de totes maneres, també ha dit que amb aquestes coses serà flexible. El que demanem és que tinguin la mateixa pressa per gastar com han tingut per reclamar. Que vagin compassades.  

Jo no sé si és que vostès comparteixen la tesi del president Torra, que deia que el principal obstacle per a la independència era la mateixa autonomia. Clar, si és així puc entendre que no tinguin gaire interès de que l’autonomia funcioni bé, però la seva obligació envers la ciutadania de Catalunya és fer funcionar bé l’autonomia amb les competències i recursos dels que disposen. I cal lideratge que nosaltres no sabem veure en aquests moments.  

De totes maneres, i ho he reconegut moltes vegades: jo dono per fet que tots els governs fan els màxims esforços, que tot això ens està sobrepassant amb molt. Però li demano que facin un esforç per traslladar certesa, confiança a la ciutadania. I això només es pot fer amb informació, de la bona, no de la filtració, amb concertació i amb eficàcia amb la gestió dels recursos públics. Si no, la ciutadania esdevé una víctima col·lateral de la mala gestió del Govern.  

I aquests missatges contradictoris. Jo sé que a vegades tothom tenim molta pressa per comunicar el que poden ser bones notícies, però no ho fem abans que siguin certes, perquè sinó, en un context de trams, fases, nivells de transmissió del virus que van variant cada dia, doncs, en aquests moments hi ha molta confusió entre l’opinió pública, i jo crec que des del Parlament, però particularment des del Govern s’ha de lluitar contra això.  

I, sobretot, el que voldríem, és que potser ens vindrà una tercera onada. Ningú volem cridar el mal temps, i per això dic «potser». Alguns som una mica més ferms i diuen «segur que la tindrem». Home, pensem-la bé. M’ha semblat bé, m’ha semblat que era la consellera Budó…, deia «no estem encara a la desescalada». I és veritat, no estem de desescalada. Ara, confiem que algun dia sí que la podrem fer. Confiem que algun dia sí tindrem uns criteris ben assentats. Que no intentarem córrer més del compte, que tots reconeixem que vam córrer més del compte, potser, abans de l’estiu. I que, per tant, tinguem els criteris ben fixats, que tinguem, ara sí, ja llestos, els mecanismes de vigilància i rastreig. Que tinguem el test d’antígens, perquè és veritat que no és tan, tan segur, però sí que ens permet segurament tenir informació molt més ràpidament. Acabar amb la reimplantació, si es pot fer servir aquesta expressió, de l’atenció primària. Encara hi ha massa centres que estan tancats i que per tant no poden exercir les seves funcions en detriment de les urgències hospitalàries i de la pròpia salut dels ciutadans. És veritat que cal assegurar la capacitat assistencial. Si vénen noves onades haurem de reproduir dobles circuits als centres sanitaris, i, per tant, hem de fer aquest esforç des de ja. I, després, dir-los: hi ha malalts que no tenen la Covid però que tenen malalties molt severes, i hem de reconèixer que no estem prou preparats a vegades per donar resposta amb celeritat. S’han cancel·lat massa visites, massa proves diagnòstiques, i això s’ha traduït en un deteriorament de les possibilitats de salut i de vida de molta gent.  

Miri, vicepresident amb funcions de president: nosaltres volem que el Govern l’encerti, que el Govern ho faci bé. Que el Govern, en aquest període d’interinitat, no vegi malmeses les seves capacitats d’actuació. Els ho reitero: comptin amb nosaltres, per al que calgui. Però, sobretot, vostès mateixos, augmentin el nivell d’autoexigència, perquè els catalans i les catalanes així ho mereixen. Moltes gràcies. 

RÈPLICA 

Algunes acotacions, que han de ser breus.  

Una, per agrair quan el Govern diu: «ens hem equivocat»; tots podem dir, doncs, hi ha la valentia de dir-ho. Però si em permeten, i sense afany de polèmica, hi ha errors i errors. Vejam si m’explico. Si de cop i volta ens hem equivocat en prendre una mesura d’una limitació perimetral o d’un horari, bé, pot ser un error. Però jo crec que el que avui més ha escandalitzat l’opinió pública i la Cambra és la decisió d’uns membres del Govern d’un determinat partit de dir que no s’asseuen amb membres del Govern de l’altre partit, perquè no se’n fien. Això no és un error. Amb perdó, és un pecat. I per tant, ens hauria agradat molt escoltar de la veu del vicepresident: «No patiu, això ha estat un incident que no es repetirà i aquesta tarda mateix ho solucionem, perquè penso convocar els que havien d’assistir a aquella reunió, i sota la meva presidència això ho arreglem». Això ens hauria agradat.  

Segona consideració. La consellera de Salut ha dit, amb molt èmfasi: «és que no s’ha rebut cap ajuda del govern d’Espanya». Bé, li refrescaré la memòria perquè, com ella deia, no és del Ministeri de Sanitat, no.

Miri, 329.675 treballadors han rebut alguna ajuda en forma d’ERTOs o de subsidi d’atur. Han estat 108.648 les empreses que han rebut fins a 14.949 milions d’euros en crèdits ICO, que ahir van ser, a més, prorrogats en el temps. Han estat 285.232 autònoms que han rebut ajudes directes del Govern d’Espanya; uns quants. Tindria vostè raó si digués: «haurien de ser més». I és que jo sempre ho vaig dir, des del primer dia dir que s’arriba tard i malament, o que caldria més; és el bingo, perquè, segur. El que passa és que posem les coses en els seus justos termes. També hi ha hagut aquests quaranta-sis milions del Fons Social Extraordinari dels quals n’han anat tres, si no recordo malament, a beques menjador directament del Govern d’Espanya.

Jo voldria acabar com vaig acabar la segona intervenció de la primera compareixença del vicepresident, marcant-nos deures. Però si m’ho permet, no només per al Govern, són deures per a tots plegats. El primer –i la consellera ha estat clara en aquest sentit i l’encoratgem a seguir– la primària. Ens fa molta por, molt de respecte, el retard que estem tenint, que entre d’altres coses, està augmentant les llistes d’espera de proves diagnòstiques i les llistes d’espera de persones que no tenen Covid, però sí que tenen patologies preexistents o problemes molt seriosos, com el càncer i altres que s’han mencionat.  

Tercera qüestió, rastreig i seguiment. Ara probablement, amb aquesta, diríem, escampada comunitària, no és el millor moment, però hem d’estar preparats perquè estic segur que seguirem reduint la corba, arribarà el moment on estarem en condicions d’acabar de contenir l’expansió de la pandèmia si tenim bons mecanismes de rastreig i seguiment.  

Quart. Professionals sanitaris. Abans citava Jéssica Albiach un cas la declaració d’un cap de servei; se’n podien citar tants. Hem de fer un esforç en aquesta direcció, perquè amb aplaudiments i discursos no n’hi ha prou. Hi ha un tema de condicions laborals, hi ha en un tema de suport tècnic i professional, i de valoració de la feina, que segurament tenim encara marge de millora.  

Cinquè. Els sectors afectats han de rebre suport econòmic. I és veritat, i els ho hem de poder dir als ulls, i hi hauran activitats que encara no es podran reprendre amb cert temps. Per tant, això s’ha de fer.  

Després, seguim sense entendre per què el Govern no ha pres cap iniciativa per establir acords en matèria de reactivació econòmica o del mateix pacte per la salut. És veritat que tots estem amb aquest compte enrere –bé, el Govern sembla que hi estan més que nosaltres– però hi ha aquesta interferència, diríem, d’unes eleccions properes. Però s’hauria de fer.  

I per últim, màxima transparència. No s’hi val a adreçar la gent a les webs de la Generalitat. No s’hi val dir: «això ja està dit». Nosaltres creiem que encara hi han seriosos dubtes sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació de recursos extraordinaris provinents de l’Estat, i per tant, ens agradaria que el Govern, en aquest sentit, marqués el pas i ens evités d’haver de fer-ne menció en ulteriors ocasions.  

Moltes gràcies. 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 18 Novembre 2020, in General. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.