Intervenció en el debat de política general

Intervenció de Miquel Iceta al Debat sobre l’Orientació Política General del Govern

Parlament de Catalunya, 16 de setembre de 2020

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats.

Molt Honorable President de la Generalitat.

He de dir-li, per començar, que el nostre grup no creia que enguany se celebraria el debat sobre la orientació política general del Govern perquè vostè havia manifestat, ja el 29 de gener, que se sentia personalment desautoritzat, poc defensat quan va perdre la condició de diputat, que el Govern estava dividit i que la legislatura estava esgotada.

Per aquests motius, vostè mateix es comprometia a dir quan serien les eleccions, un cop el Parlament aprovés els pressupostos, que es van aprovar el 24 d’abril. Seguim sense conèixer aquesta data electoral, però en canvi sí sabem que el País Basc i Galícia el 12 de juliol es van celebrar eleccions i avui ja disposen de nous governs.

Per tant, era difícil pensar que una legislatura considerada pel mateix president com a esgotada el 29 de gener celebrés un debat sobre l’orientació política general el mes de setembre.

Tampoc no ens esperàvem una remodelació del Govern i més una remodelació que, en la nostra opinió, no té per objectiu millorar la capacitat de gestió. I li he de dir, no és només una opinió nostra; articulistes d’orientació sobiranista han dit, per exemple, que aquest ha estat, i cito, «una crisi lamentable». O han titllat el canvi de Govern de «poc patriòtic», cito altres, i cito persones que no són precisament de l’òrbita socialista. Però, en fi, farem el debat del canvi de govern quan toqui.

Avui el que toca és fer balanç d’un any i apuntar les perspectives per a l’any proper, tot i que com no és probable que se celebri un nou debat d’orientació política general l’any vinent, és inevitable fer un balanç de legislatura. El senyor Batet, que és molt optimista, diu: «Qui sap».

Però, en tot cas, li faig el nostre balanç. És un balanç pobre, d’ineficàcia, de mala gestió, de divisió, d’insuficient cooperació institucional i de cap avenç concret. I, si m’ho permet, avui, per no saber, no sabem ni en nom de qui ens parla quan parla de futur, perquè ens consta, és públic, que no hi ha acord entre els socis de Govern sobre quan han de ser les eleccions. Per tant, massa incògnites.

I certament, i vostè té tota la raó quan diu que la pandèmia ens ha distorsionat absolutament la legislatura i que ha de centrar les nostres prioritats, però també en aquest terreny li he de dir, tot i mantenir el suport que, com vostè sap, té els efectes de la lluita contra la pandèmia, que contrastaven molt les lliçons que vostès pretenien donar quan hi havia un estat d’alarma vigent, que l’eficàcia després.

Nosaltres entenem que no es va aprofitar prou el temps per preparar la desescalada i el camí cap a aquesta nova normalitat. I permeti’m una sola dada, que crec que és incontrovertible i que no es pot atribuir a Madrid ni a cap fenomen de tipus maligne.

Vostè presideix l’únic govern del món que s’ha permès tenir vacant quaranta-sis dies la Secretaria de Salut Pública en plena pandèmia. Com a contrapunt, li he de dir que la incorporació del nou secretari de Salut Pública creiem que ha millorat de forma molt significativa la gestió de la pandèmia, però mai no sabrem què hagués passat si l’haguéssim nomenat quaranta-sis dies abans.

Vostè, en el seu debat d’investidura, va parlar de quatre eixos, de quatre prioritats: un país cohesionat, una economia pròspera, responsable i sostenible, una societat enfortida democràticament, lliure i justa, i una Catalunya oberta al món.

Crec sincerament que en cap d’aquests quatre eixos es pot dir que avui estem millor que el 14 de maig de 2018, i no sols a causa de la pandèmia. Vostè ha seguit fil per randa, i ho ha afirmat permanentment, una lògica de confrontació, que ens ha portat més divisió com a societat, més pèrdua d’oportunitats econòmiques, de temps i energies i ha afeblit les nostres polítiques socials causant una desorientació política general. I la divisió del Govern que vostè ja reconeixia i afirmava amb rotunditat i solemnitat el 29 de gener, no ha fet més que incrementar-se.

A la Catalunya oberta al món que se’ns prometia, ha seguit una dinàmica política que, entre altres coses, ha provocat que cap membre del Govern ni vostè com a president s’hagin vist amb cap membre de la Comissió Europea. I és que, president, cregui’m, la confrontació no és intel·ligent, és un error i es gira en contra dels interessos dels catalans.

El país cohesionat i l’economia pròspera, responsable i sostenible requerien, al nostre entendre, d’amplis acords polítics i el seu Govern, en aquest terreny, ni tan sols s’hi ha posat.

Vostè ens ha parlat, ens va parlar ja fa temps i ho ha tornat a dir avui, d’un pacte per a la salut, però encara no ens ha convidat a parlar-ne, però ja li vaig dir: Hi estem totalment disposats. Estem a favor d’arribar a aquest pacte i de fer-ho com més aviat millor.

També se’ns va parlar de pactes per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social, però tampoc en això el Govern que vostè presideix ha cercat cap mena de consens amb l’oposició, ni tan sols les reunions de l’espai de diàleg que va instar aquest Parlament han tingut continuïtat. No han esdevingut mai una prioritat per a vostè.

I sobre l’enfortiment democràtic, he de recordar-li que la gran prioritat era l’elaboració d’un projecte de Constitució, que tampoc n’hem sabut res més.

El problema, en general, no només del seu Govern, sinó de tots, és les dificultats intrínseques que tenim per fer autocrítica. Però és que vostès persisteixen en una línia que entenem profundament equivocada, que és la de la confrontació, per dir que tornaran a provocar un xoc amb l’Estat. Segueixen escalfant emocions, contraposant identitats, dividint la societat catalana per meitats i pel camí, des del nostre punt de vista, s’han perdut massa energies i oportunitats.

Vostès han estat ufanosos en generar expectatives, però també desenganys i desil·lusions. El processisme, i ho dic des del respecte per tothom, però el processisme ha estat una gran mentida que ha culminat amb un gran fracàs i, per tant, convindria canviar de direcció. Vostè, en canvi, a Prada de Conflent l’estiu passat ja va dir: «L’estratègia és la confrontació.» I han seguit fent això, sense aconseguir cap guany, cap ni un. I amb un cost exorbitant en molts terrenys.

Amb motiu del projecte de fusió entre CaixaBank i Bankia, responsables del seu Govern deien: «La nova seu s’hauria d’instal·lar a Barcelona.» Però jo els pregunto, què és que no recorden per què CaixaBank, el Banc de Sabadell i milers d’empreses van canviar les seves seus socials?

I el balanç que avui ens presentava, president, i que hem seguit amb atenció i per això hem demanat un recés, per a poder incorporar alguns elements que permetin el debat, contrasta sovint amb la realitat. Vostè ens ha parlat de col·laboració amb el món local, però nosaltres el que sentim és la veu de molts ajuntaments dient que aquesta col·laboració és molt deficient. Ens parla de reequilibri territorial i ens agrada i ho compartim. Però nosaltres escoltem la veu del país rural, que ens diu que hi ha abandó i menyspreu. I fins i tot a vegades desencontres dels que nosaltres també hem participat. La diferent rebuda que ha tingut en el món rural l’Agència de la Natura, segurament causada no tant pel contingut concret de la llei, que suposo que també, sinó per aquesta sensació d’abandonament.

Vostè ens parla de la fibra òptica, però tenim les escoles sense fibra òptica. Vostès avui ens ha dit: «Hem fet un PUOSC de 250 milions d’euros», però oblida que l’any 2010 era de 648. Ens parla de deutes de l’Estat, però no ens diu el que s’ha rebut de l’Estat, ni els 45 milions i mig del fons social extraordinari, els 3 milions de beques menjador, els 4 milions i mig del programa Proa per a les escoles, 205,1 milions per a despesa sanitària, 300 milions per a actuacions urgents, 51 milions d’aquestes –perquè aquestes eren per a totes les comunitats– han vingut a Catalunya, un lliurament a compte de 521 milions d’euros, l’assignació de 550 milions d’euros a càrrec del fons de finançament, 819 milions de l’anomenat «extra FLA», 7 milions per a l’execució de programes agrícoles i ramaders, i les parts corresponents de programes adreçats a les residències d’un total de 300 milions d’euros, els 600 milions per a prestacions socials bàsiques, la part que ens correspongui dels 16.000 milions del fons Covid, els 800 milions –la part que ens correspongui– per al dèficit addicional de transport. Per no parlar de les xifres dels ERTOs, dels avals de l’ICO, dels ajuts als autònoms i de l’ingrés mínim vital, que una part, la que ens correspon, ha vingut a Catalunya.

I vostè segueix parlant de finançament i es queixa del finançament autonòmic, en general, i dels dubtes que té sobre la part dels fons europeus que acabin venint a Catalunya. I aquí he de dir-l’hi, president: és que els que no han anat a negociar-ho han estat vostès. Si vostè va decidir fins i tot no anar a una reunió de la Conferència de Presidents, si s’han negat a formar part activa de les discussions del Consell de Política Fiscal i Financera. I, miri, jo l’hi he de dir: el darrer acord de finançament és de l’any 2009 –el 2014 s’hagués hagut de renovar, però no es va fer. L’any 2009 hi havia un govern d’esquerres amb un president socialista. Doncs nosaltres tenim el convenciment que, com l’independentisme ha deixat de tenir aquest objectiu en – perdoni l’expressió– benefici del gra salt endavant, fins que no tornem a tenir un president de la Generalitat que no estigui encaparrat en la confrontació no tindrem un nou finançament per a Catalunya, i per tant, els catalans seguiran, i amb justícia, queixant-se.

Vostè, en el seu discurs d’investidura, deia: «Cohesió del país, desenvolupament d’una economia pròspera, responsable, sostenible.» Bé, analitzem què ha passat amb tot això.

Deia: «Progrés econòmic. Com el xifrarem? Amb l’avenç social que es produeixi.» Escolti’m, president, avui ens deia «la Renda Garantida de Ciutadania», però ens segueixen dient els promotors que només una de cada quatre persones que tenen dret a percebre-la la perceben realment. Per tant, hi ha un contrast molt gran entre el que vostè ens presenta com grans avenços i com grans resultats amb la realitat.

Diu: «L’esforç que estem fent per la salut.» I efectivament. Però vostè va a un centre d’assistència primària, vostè va a un hospital, i es troba que el personal està dient: «No ens considerem ben tractats des del punt de vista laboral, professional i salarial.»

De tots depèn que tinguem menys famílies en situació de vulnerabilitat, que tinguem menys famílies en situació de pobresa, però creiem, sincerament, i ho volem dir en termes sempre relatius i respectuosos, que ni s’ha fet tot el possible ni s’ha fet prou bé allò que s’ha fet.

En matèria social, escolti’m, vostès es van comprometre a bastantes coses, algunes d’elles que no eren estrictament, per dir-ho així, monetàries. Llei d’autonomia personal que s’havia de fer, no s’ha fet; desplegament normatiu del servei de teleassistència avançada, no s’ha fet; llei de drets i oportunitats de la infància i de l’adolescència, no s’ha fet; foment de l’associacionisme, tampoc; llei de la gent gran, tampoc; nou Pla de suport al tercer sector, tampoc; nou model dels centres especials de treball, Agència Catalana de Protecció Social.

I avui vostè lluïa moltes lleis que s’han fet, però també ens han dit la xifra de decrets llei, i, per tant, quan parlem de qualitat democràtica haurem de reconèixer tots plegats que legislar per la via del decret llei té menys qualitat democràtica que legislar a través del procediment legislatiu ordinari. Nosaltres creiem que en aquest mandat no s’ha produït cap nova proposta, prestació o servei que hagi millorat substancialment la vida d’una part important de catalans i catalanes: les llistes d’espera segueixen creixent, tenim alts índexs de pobresa severa, continuem sent la comunitat autònoma amb menys inversió social dels darrers deu anys i la que més està trigant en revertir les retallades.

L’Idescat ens dona xifres esfereïdores: 21,3% dels catalans en risc de pobresa, i més de la meitat dels catalans manifesten certa o molta dificultat per arribar a final de mes. L’informe FOESSA ens diu que mentre a Espanya la població en situació d’exclusió social severa abans del Covid es reduïa, a Catalunya s’incrementava. I, certament, la pandèmia no ha fet més que agreujar algunes dinàmiques que tenien, diríem, arrels més antigues.

Necessitem aquest compromís per als sectors més febles de la nostra societat. Vostè també ens ha parlat, poc, però, en fi, d’algunes polítiques que tenen a veure específicament amb les dones. Nosaltres seguim trobant a faltar aquelles reunions per desplegar el Pacte contra la violència masclista que el Parlament va aprovar. I, per tant, nosaltres creiem que cal encara fer molt en aquest terreny.

President, la despesa social a Catalunya s’ha reduït en els darrers anys un 8,8% la despesa per habitant, mentre la mitjana espanyola s’incrementava. És, en fi, xocant, i des del nostre punt de vista molt negatiu.

I aquí trobem dades de tota mena, les que dona el ministeri, però també la que fa l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. Curiosament, compartim, diríem, rànquing, o aquesta reducció, amb…, la Comunitat de Madrid.

Temes de salut. Vostè ho ha dit, nosaltres hem intentat acompanyar tant com hem pogut i sabut, perquè, efectivament, aquest és un repte de país en el que no hi ha d’haver cap distinció ni tampoc cap feblesa o manca de solidaritat.

Ara bé, la pandèmia no ha acabat. Certament, tenim millors xifres que fa un temps, i ens n’hem d’alegrar –però, com vostè diu, això no és consol–; millors, molt millors que altres comunitats, però això no ens pot fer abaixar la guàrdia sinó més aviat tot el contrari.

Ara, els reptes sanitaris que tenia al nostre país previs a la pandèmia segueixen vigents, perquè, malauradament, la resta de malalties no han quedat ni confinades ni quarantenades. I, per tant, hem de fer un esforç addicional.

El cridem novament… –o, millor dit, ho faig al revés–, ens posem a la seva disposició novament. Jo sé que la setmana vinent es concretarà probablement la proposta del grup que vostè va decidir formar. Doncs, ja l’hi dic, sense conèixer, ni molt menys, els detalls, però sabent quin era l’objectiu que guiava aquest grup, nosaltres volem participar des del minut zero en la consecució d’aquest pacte de salut.

Temes d’educació. Miri, nosaltres creiem que l’inici del curs no s’ha preparat prou bé, però no volem fer, perquè no és bo i no seria just, un missatge que pogués desanimar el país. I, per tant, ens sumem a la seva crida de les escoles obertes, escoles segures, escoles vives. I tot el suport a la comunitat educativa per vèncer un repte molt important. I vostè ho deia i no cal, potser, que ho diguem tots tant, però és així: hi haurà contagis, s’hauran de prendre mesures, que algunes d’elles poden ser molt difícils.

Nosaltres volem posar-nos al costat del Govern per ajudar. Ara, diguem-ho clar, el Govern va fixar, per exemple, com a ràtios per aula de vint alumnes i, malauradament, el conseller d’Educació mateix ens ho deia: «hi ha un 30% d’escoles catalanes en el qual això no serà així». Seran, i no és estrany, les escoles de les zones més densament poblades. I, com tenim una especial preocupació, també, pel caràcter inclusiu de l’escola i per les escoles que atenen alumnes amb necessitats especials, doncs, volem també subratllar aquesta necessitat. I així ho farem en les propostes de resolució.

Dir-li, president, vostè ens parlava d’economia pròspera, responsable i sostenible. Nosaltres creiem que no s’han aprofitat prou bé els bons anys i que ara tenim dificultats afegides per la pandèmia. Hem perdut el lideratge econòmic espanyol. És veritat, en aquests moments estem creixent menys que la mitjana. Però és que València està creixent més.

Per tant, el problema nostre, si és que se’n pot dir així, o la comparació que habitualment establim no és Madrid o no és només Madrid, sinó que lògicament tothom s’està espavilat. I, des del nostre punt de vista, la visió en favor de la reactivació que estan tenint i practicant altres governs és més potent i eficaç que la nostra.

Hem patit una desacceleració, dediquem pocs recursos a les universitats. El 70% de la recerca es genera a les universitats. Però tenim avui el mateix pressupost de recerca que teníem l’any 2010. Creiem que estem perdent competitivitat. I si es miren els rànquings de regions europees o dels clústers d’innovació estem baixant places. A la de regions europees eren la 114, estem ara a la 140. I vostè en el seu discurs d’investidura, que és lògic, plantejava molta ambició. Deia i el cito literalment: «Catalunya liderarà des del sud d’Europa la quarta revolució industrial, la indústria 4.0». No ens ho prenem com un compromís concret, sinó com un esperit, com una ambició.

President, hem d’«apretar» molt més si volem arribar a que aquesta ambició sigui una realitat, perquè som massa lluny d’això. Per exemple, avui dediquem, dedica la Generalitat, un 25% menys en infraestructures que l’any 2010. I, a més, aquest any segurament estem encara més castigats perquè l’absència de pressupostos generals de l’Estat, en els quals hi havien unes rellevants dotacions d’infraestructures per a Catalunya, es van votar en contra.

Algunes qüestions que ens preocupen: producció d’energies renovables, també estem a la cua. Nosaltres som un país dependent, des del punt de vista de l’energia, i, des del nostre punt de vista, no fem prou per impulsar les energies renovables. Només un 21% de les energies que consumim té un origen renovable.

La veritat és que la inestabilitat política –i no només ho diem nosaltres, la London School of Economics feia públic fa poc un estudi en aquest sentit. La inestabilitat, la percepció, diríem, d’incertesa agreujada, si em permet l’expressió, no ha beneficiat les nostres perspectives econòmiques.

Aquí parlem a vegades dels milers d’empreses –jo tinc apuntades que són cinc mil sis centes i escaig– que es van traslladar el seu domicili social fora de Catalunya, la fugida de dipòsits que llavors es va produir. Però és que, president, nosaltres no estem percebent que des del Govern s’estigui fent res per capgirar aquella lògica que, crec que tots hi coincidirem, que era molt negativa.

Tantes coses… jo no tindré tant temps com vostè. Cultura. Hi estem d’acord. És el centre de la civilització. No es pot parlar de civilització sense cultura. Però, escolti’m, és que la inestabilitat en el Departament de Cultura, fins i tot aquesta darrera remodelació que pot tenir curta durada, doncs… cinc consellers en quatre anys. I vostè deia i puc agafar-li també la paraula: «estem preocupats pel català». Nosaltres també. Però nosaltres mai traduirem la preocupació pel foment de la nostra llengua amb un intent de subordinar la llengua castellana. L’esquema lingüístic a Catalunya no és un joc de suma zero. No és que per avançar el català ha de retrocedir el castellà. I, segurament, aquesta és una perspectiva diferent d’uns i altres. Però, per tant, volia assenyalar: comptin amb nosaltres per a la promoció de la llengua, ens trobaran en contra de qualsevol intent de fer aparèixer el castellà com una llengua de segon ordre.

Nosaltres no creiem que hem de passar a una situació que el castellà es faci servir només en la intimitat, com va dir la nova consellera de Cultura. No podem fracturar la societat i això li diu algú que, per exemple, en aquest Parlament només s’expressa en català. Però és precisament l’amor pel català el que ens fa també estimar les altres llengües, estimar el castellà, que no se’l pot comparar ni a efectes discursius amb el suahili. El castellà és també llengua oficial a Catalunya, és la llengua pròpia de molts i moltes catalanes i no se’ns ha de passar pel cap a ningú que hi hagin de renunciar perquè ens sentim menys preocupats per la llengua catalana.

Nosaltres creiem, president, que la continuïtat del seu Govern és un error per al seu país. Nosaltres creiem que Catalunya és un gran país, pot ser-ho encara millor, però necessita un bon govern, i ara no el té. I ens fa l’efecte que moltes de les decisions que vostès prenen tenen més a veure amb càlculs partidistes que no pas amb la defensa de l’interès de la ciutadania. Crec que la gestió d’aquests dos anys ho confirma.

Vostès tenen una mirada de mig país i no de país sencer. I insistir en objectius que fracturen la societat ho demostra. I, per tant, nosaltres, i més en aquest temps que tothom utilitzem l’expressió «amb aquesta pandèmia, amb aquest problema tan gruixut que tenim a sobre no podem desviar-nos ni prestar atenció a altres qüestions», doncs, no ens sembla que el seu Govern sigui capaç de fer-ho.

Nosaltres creiem que hi ha hagut anys perduts, uns serveis públics al límit, una gestió deficient, sense planificació política, sense iniciativa ni un lideratge clar. Potser això no eren les prioritats del seu Govern o, si ho eren, no s’han assolit. I Catalunya el que necessita és un bon govern. I això vol dir un govern amb alta capacitat de gestió –ens sembla que el seu no ho és– i amb forta voluntat de consens i cooperació –i ens fa l’efecte que el seu govern no la té.

Els problemes, efectivament, s’han agreujat amb la pandèmia, però ja venien d’abans. La seva declaració dient: «Em sento desautoritzat, tinc un govern dividit, la legislatura està esgotada» és del 29 de gener, abans de la pandèmia. Llavors, vostè, i és un argument que es pot sostenir, diu: «Home, però ara, amb la pandèmia, ens hem de centrar en això i per tant hem de fer un cert reset. No ho han fet així altres comunitats; precisament, s’han estimat, probablement, cercar estabilitats i solideses més rellevants, més consistents, per fer front a aquest moment.

Vostè ha parlat d’alguns problemes que compartim totalment, els problemes de determinades empreses… El Penedès ens preocupa i molt, perquè és veritat que Nissan és una empresa molt més gran, però en termes relatius l’impacte territorial de la situació en aquests moments combinada, de Bosch i de Saint-Gobain, doncs, té un impacte sobre el Penedès molt gran. Compti amb nosaltres, president, també. Si en algunes coses podem ajudar, que segur que alguna podem fer, per l’esforç de reindustrialització, per l’esforç de fixar al territori empreses i llocs de treball.

Nosaltres creiem que…, en fi, les coses no han anat bé en aquest mandat. Hi ha un element que serà objecte d’una proposta de resolució que li presentarem…, i són els mandats parlamentaris no complerts. President, hi ha massa acords del Parlament que el seu Govern no desplega. I en aquesta legislatura fins i tot ens hem trobat una cosa una mica estranya, que són en mandats parlamentaris que no s’acaben de publicar perquè resulta que no s’ajusten a la legalitat. I hem vist una cosa que a nosaltres ens ha preocupat molt, que és que vostè, com a president de la Generalitat, s’adreci al president del Parlament per dir-li que ha de cessar un alt funcionari d’aquesta casa. La separació de poders… Normalment, quan parlem de separació de poders, i després en parlaré, el Parlament té l’executiu i el judicial…, però també entre l’executiu i el legislatiu, president.

I nosaltres ho hem dit sempre: des de la desobediència, des del desconeixement de la llei o des de la desatenció als criteris dels lletrats o del Consell de Garanties Estatutàries no se serveix bé l’interès de Catalunya. Vostès han pretès desconèixer l’estat de dret, han volgut vulnerar la legalitat i han degradat així el funcionament de les institucions sense que ningú pugui dir que res, cap ni una d’aquestes actuacions que podríem qualificar de la forma que jo ho he fet, hagi suposat cap benefici per al país.

Per tant, és una reflexió que jo torno a posar sobre la taula. No es pot actuar amb irresponsabilitat, perquè ni el país ni l’autogovern n’obtenen cap guany.

Per tant, declivi social i econòmic, degradació institucional i política: així és com resumint nosaltres el seu mandat. Probablement, algú que ens estigui sentint dirà: «Home, ni tot és tan lluminós com ho ha presentat el president, ni tampoc tot és, diríem, tan negre o tan obscur com ho plantegen els caps de l’oposició, els líders dels grups parlamentaris de l’oposició.» Probablement. Però, president, en aquests moments, precisament per la gravetat de la situació que estem travessant, ser conscient de les mancances i ser capaç de reaccionar davant de les mancances, i ser capaç d’adreçar-se al conjunt de la cambra per trenar consensos ben amplis, és imprescindible, i no els veiem en aquesta tessitura.

Aquesta crisi requereix de molta col·laboració entre els governs. Jo els crido a intentar, de veritat, el diàleg polític necessari i el diàleg intergovernamental necessari; si no, no ens en sortirem. Ho tenim tot per sortir-nos-en. Però, també els ho diré: vostès, quan parlen del país, a vegades ho fan conscientment a vegades inconscientment, n’acaben deixant una part fora. Vostè mateix ho deia: «No, és que si no defenseu el que nosaltres defensem, hem de creure que és que no us estimeu prou Catalunya.» Jo li demano, president, que no fem inferències d’aquesta naturalesa.

A Catalunya hi caben molts projectes polítics, hi caben moltes sensibilitats, i tan catalanista és aquell que pensa que només la independència proporcionarà el progrés, com aquell que pensa que una millor federació amb els pobles d’Espanya és la que proporcionarà més progrés. Si no entenem que només des d’una certa empatia o com a mínim respecte entre els que ocupem escons en aquesta cambra perquè així ho van decidir els catalans, no ens en sortirem.

I jo estic convençut que els catalans volen una Catalunya millor. Però els diem, modestament, des del nostre grup: una Catalunya millor necessita un govern millor. Perquè l’únic camí, des del nostre punt de vista, respectant els altres plantejaments, per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social és el de la unitat. I vostès, amb la confrontació, van en un sentit contrari.

Jo em permetria, president, demanar-li, i ja sé que no hi tinc dret, o no…, diguem-ho al revés: vostè no té cap obligació de seguir el que jo li digui: jo no allargaria més la vida d’aquest Govern. Un govern que mereixia, per la seva part, aquest criteri de divisió i d’esgotament de legislatura…, no val la pena que seguim més. I que, d’alguna manera, siguin els catalans els que ens diguin com volen que encetem una nova etapa.

Nosaltres, en la segona part del debat, presentarem moltes propostes de resolució, tantes com vint, en què hi han les nostres prioritats. Però nosaltres fem un balanç molt crític de la seva gestió.

Allà on el catalanisme hi havia posat unitat, excel·lència i progrés. Vostè parlava abans de la Mancomunitat… –ai, la Mancomunitat! Vostès han posat divisió, incompetència i retrocés.

Això no ha anat bé. Per tant, home, intentem entre tots obrir una nova etapa. I vostè ha fet al final alguna referència…, i jo li he de dir: li agraeixo, president, que no hagi convertit aquest debat en una altra cosa. Vostè no ho ha fet, i des d’aquest punt de vista li vull agrair la seva intervenció. Però és veritat que al final ha fet alguna referència, inevitable, als fets que demà es produiran. Els que siguin.

A mi no m’agrada tampoc donar per fet absolutament res, perquè això també és una mostra de respecte. Jo només li vull dir dues coses: president, ningú no està per sobre de la llei. Respectar l’estat de dret i la separació de poders implica també acatar les resolucions judicials, agradin o no. Nosaltres creiem que és millor per a Catalunya que sigui el president de la Generalitat qui convoqui les eleccions, que no siguin efectes induïts per decisions d’altres institucions les que ho facin.

I, per tant, jo li reitero, jo li demano que acabem aquesta legislatura amb la màxima dignitat possible. Que vostè sigui coherent amb allò que ens deia el 29 de gener, i que ha acabat aquest debat sobre la –em permet la broma– desorientació política general del Govern, vostè convoqui eleccions i siguin els catalans els que marquin el camí a seguir.

Gràcies.