Rèplica en el debat sobre la crisi causada per la Covid-19

Rèplica del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, en el debat sobre la gestió de la crisi sanitària de la COVID19, les mesures adoptades per fer-hi front i les accions previstes de protecció social i reactivació econòmica

Parlament de Catalunya, 1 de juliol de 2020

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, president.

Els anuncio que respondré només al president, però no vull que ningú pensi que vull desmerèixer les altres intervencions que s’han fet: hem sentit intervencions dels grups del Govern en precampanya; hem sentit també la ronda dels consellers, que jo no sé si s’acomiadaven o deixaven el mocador a la cadira per si de cas. Però crec que en el tipus de debat que avui ens convocava convé centrar la qüestió políticament en el que deia el president.

Vostè replicant-me diu: «No, no sé per què diu que hi ha hagut confrontació.» Home, deixi’m que només li posi aquest petit exemple. Diu: «Amb la independència hi hagués hagut menys víctimes a Catalunya.» Home, Déu n’hi do. N’hi ha hagut…, i vostè diu, i té raó, que el Govern de Catalunya, legítimament, quan considera que el Govern d’Espanya no fa les coses que ha de fer o que les fa tard i malament o que no les hauria de fer, perquè corresponia al Govern de la Generalitat, té tot el dret de dir-ho.

Ara, vostè citava el senyor Egea que deia que vostè havia tingut un bon comportament. Podria haver citat també el president de Cantàbria, que també es va permetre qualificar les seves intervencions a la conferència de presidents. Hi ha moltes maneres. Abans, Carlos Carrizosa deia «també és un problema de to». No, aquí hi ha un problema que molts tenim la percepció que l’independentisme ha volgut aprofitar també aquesta oportunitat per guanyar l’argument. I és una sensació, una opinió que tenim, en la qual lògicament podem estar equivocats.

Després, se m’ha queixat d’una cosa…, que diu: «És que van decidir l’estat d’alarma d’un dia per l’altre.» Bé, com s’ha de fer. Jo si mai he de decretar l’estat d’alarma, també ho faria així. Ara, vostès en això jo crec que tenen una petita contradicció, president, perquè vostè, que, efectivament, va ser dels primers que va demanar un confinament total, hi han votat sempre en contra –em refereixo al seu grup– de l’instrument jurídic que ho fa possible. Bé…, mai hi han votat a favor. Bé, molt bé, el matís Batet, mai han votat a favor de l’instrument jurídic que permetia el confinament. I, per tant, escoltin, quan un governa ha de prendre decisions –vostè abans deia democràtiques–, bé, en el marc de les lleis. I qui pot decretar l’estat d’alarma i després ha de demanar permís si el vol prorrogar és el Govern d’Espanya. I és veritat que el confinament ha implicat la limitació radical de drets tan importants com el de la lliure circulació o el de reunió i manifestació, i això no es pot decidir sense un aval jurídic, sense un suport legal.

I, per tant, decisions preses, encara que sigui votant, sense suport legal, que aquest Parlament n’ha pres alguna, no poden ser qualificades de democràtiques. Vostè també ho feia: «No, és que aquí vam decidir democràticament…»; aquí vam decidir democràticament saltar-nos la Constitució i l’Estatut, lo qual des del punt de vista de la qualitat democràtica és poc.

Recursos. La seva intervenció s’ha centrat molt en recursos, i jo l’hi vull agrair, perquè aquest debat el tindrem. Ara, un petit consell: abans d’enviar la carta al Mede, parli amb els socis de govern, perquè jo que he escoltat amb molta atenció les intervencions, sens dubte la de la CUP, que en Carles Riera ha estat contundent, però també m’ha semblat que el grup d’Esquerra Republicana això de demanar en aquests moments un préstec, doncs, no considerava que fos un mecanisme bo per finançar la crisi que estem travessant.

També li ho diré, no és gaire oportú en el moment en què estem. I parlo en plural molt majestàtic, vull dir, ja sé que…, estem treballant perquè Europa ens doni recursos incondicionats i no retornables. Per tant, deixem el capítol préstecs potser per a més endavant. Vostè parlava de recursos i dèficit fiscal. Miri, sobre aquest tema la discussió és eterna, però el darrer cop que des del punt de vista de la comptabilitat global el Govern de Catalunya va fer els càlculs, l’any 2015, va fer primer uns càlculs i van dir: «Si Catalunya rebés tot el que ha de rebre, tindríem un superàvit de 2.405 milions d’euros.» L’any següent van revisar, suposo, amb les dades definitives i van di: «Bé, aquest superàvit s’ha vist reduït a 428 milions d’euros.» Això ens deia el Departament d’Economia de la Generalitat l’any 2015, que va ser un any, des del punt de vista econòmic, molt potent. El conseller es deia Mas-Colell i el secretari general em sembla que era l’Albert Carreras. Per tant, ho dic perquè moltes vegades situem uns objectius, que no dic que no siguin desitjables, però que s’ajusten poc a la realitat. I a mi em fa por que entre tots plegats no generem una expectativa falsa que després només pugui derivar, un cop més, en frustració. De fet, el conseller Mas-Colell deia: «Al final –amb les dades d’aquell any– estem fent allò de pagar per renda i rebre per població.», que era un dels criteris que informaven les negociacions del finançament autonòmic.

Recursos aportats per l’Estat. Si no estic mal fixat, primera decisió: fons extraordinari per a Salut de 300 milions per a les comunitats autònomes; 51,3 milions d’euros van ser per a Catalunya. Després un fons per a Serveis Socials de 300 milions d’euros, dels que Catalunya en rebia 45 i mig. Després una aportació de 3 milions d’euros per a beques menjador i 12,8 milions d’euros per al Pacte d’estat contra la violència masclista. Ple del Parlament Per cert, el conseller d’Educació parlava abans del funcionament de les targes per al pagament de les beques menjador. La Generalitat del sud, la Generalitat Valenciana va decidir fer-ho per transferència bancària i va resultar bastant més ràpid i també força eficaç.

El Govern, a més, va decidir que actualitzava el finançament, tenint en compte el PIB anterior a la crisi. És molt important, és el primer, és el PIB el que coneixem, i òbviament serà un PIB més gran que el que tindrem aquest any. I, per tant, aquest augment a Catalunya amb respecte a xifres 2019 era del 8 per cent. 1.632 milions més arribant a un total de 21.816 milions d’euros. Després van decidir que les desviacions del dèficit eren també compensades. Catalunya rebrà 819 milions d’euros per això.

Per cert, un dèficit –abans ho deia el vicepresident– que va ser del 0,6 per cent, i ara estem demanant l’1 per cent; o sigui, estem demanant quatre dècimes més. Perquè, si no m’aclareixo, m’ho diuen i jo encantat. Però, vull dir que tampoc sembla que s’escapi tant del que està passant. Lògicament, l’interès i l’ambició del Govern de Catalunya serà més alt, però no és desbordament o, en fi, ufanosament més alt. Vam saber que es feia aquest fons no reemborsable de 16.000 milions d’euros. Avui el vicepresident ens ha dit: «D’això calculem que 3.200 seran per a Catalunya.» Vostè en demanava 5.000. Aquest era el fons per l’escreix de despesa. Molt bé. No són 5.000, sembla que seran 3.200.

Ara, jo el que li volia demanar, arribat a aquest punt, és molta transparència. A nosaltres ens agradaria saber què s’han gastat de més, què ha fet falta de més per fer front a la Covid-19. I això ho haurien de poder saber la cambra i el conjunt de la societat, perquè una cosa és el que demanem, el que exigim, però ens agradaria saber què de més hem gastat i en què.

Després dir-li… Vostè diu: «Ara necessito, a part d’aquests 5.000 –que són 3.200– …» Ha dit: «30.000 més.», que s’entén que haurien de venir d’aquests 140.000 milions d’euros que venen d’Europa. Jo, president, primer, esperem que els acordin i que realment vinguin. No és que vulgui posar jo dubte sobre una qüestió, però hi ha la dita ben catalana i ben pròpia del Departament d’Agricultura «no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat i ben guardat». I, per tant, no comencem a repartir alguna cosa que encara no tenim. I, després, intentem amb els temes que tenen a veure amb el finançament, no entrar en una espècie de subhasta.

Jo, quan escoltava algunes intervencions, pensava: «Bé, com ja estem en període electoral, doncs si tu demanes això, doncs jo, a més, ‘dos huevos duros’. Anem amb compte, perquè després a la gent se li ha d’explicar les coses tal com són. I jo crec que tothom és capaç de reconèixer que no accedirem a tots els recursos que voldríem i segurament que necessitem. Hi insisteixo, estem parlant sempre de diners que venen de l’Estat o d’Europa. O d’Europa a través de l’Estat.

I nosaltres volem saber també quina repriorització es fa amb els recursos propis de la Generalitat. Aquests 46.000 milions d’euros que hi havia al pressupost, que hi hem de treure lògicament el servei del deute, no voldria jo ara apretar més del compte, però segueixen sent molts milions d’euros, i hauríem de saber quin és l’esforç de repriorització que el Govern fa en funció de la necessitat d’enfortir les dotacions de sanitat, d’educació, de serveis socials, d’universitats, d’innovació… Les que el Govern decideixi o els seus experts li hagin proposat.

I, president, acabo amb un reguitzell de propostes, perquè realment potser hem dedicat molt –i els debats estan plantejats així– a aquests discursos més d’ordre general, però realment el que quedarà i el que podrà eventualment ser útil és les propostes que fem si són aprovades i si després es porten a la pràctica.

L’hi he dit ja aquest matí, nosaltres en presentem com tothom quinze, però en una hem intentat fer una espècie de resum, perquè la gent entengui què volem.

Primer. D’acord totalment amb vostè: nou pacte per la salut. Si es vol a partir del document fet pels col·legis de metges i les societats científiques…, endavant. Bàsicament, què ens diuen? Enfortir les estructures de salut pública, donar un nou impuls a l’atenció primària, garantir el reconeixement ple dels drets laborals dels professionals, i més recursos per a equipaments i infraestructures. Segur que hi ha moltes més coses, les corresponents a recerca, etcètera. Per tant, posem-nos-hi.

Dos. Els serveis d’atenció domiciliària. Jo abans ho deia i no sé si se m’ha interpretat o se m’ha entès prou bé, però la sanitat universal no s’atura a les portes de les residències ni a les portes de casa. I, per tant, certament, i la consellera ho explicava, s’ha fet un esforç molt important que ha portat molta gent a ser atesa a casa, però ens fa l’efecte que encara podem millorar el servei d’atenció domiciliària.

Tercer. L’atenció i l’assistència mèdica a les residències penja en gran part d’una privatització a partir de mútues. Nosaltres voldríem revisar aquest model. Discutir-ho entre tots, perquè ens fa l’efecte que externalitzar l’assistència sanitària a les residències no és el millor sistema de provisió d’aquest servei.

Quatre. Ens agradaria concretar la quantitat de recursos addicionals per al Departament d’Educació i per al d’Universitats en la perspectiva del nou curs.

Cinc. Voldríem crear una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a autònoms i petites empreses del sector industrial.

Sis. Una segona línia d’ajuts –que vol dir que hi ha una primera– seria prosseguir amb l’esforç de 30 milions d’euros per a autònoms i petites i mitjanes empreses per la seva transformació tecnològica i digital i programes d’innovació.

Set. Creiem que caldria crear un fons català per als ajuntaments, amb independència de que –coincideixo amb vostè– que cal fer per manera que els romanents i els superàvits municipals puguin ser aplicats pels ajuntaments a les funcions òbvies de lluita contra la Covid i els seus efectes, i li he de dir que en el Senat s’acaba de signar, per part de molts grups, una proposta en aquest sentit, però també des dels recursos de la Generalitat hi ha d’haver una mostra evident que s’aposta per la proximitat i pel món local.

Em sembla que vaig pel número 8, el Pla auto de Catalunya. La consellera ens parlava de xifres; els nostres experts ens parlen de 125 milions d’euros, però aquí, com sempre, les xifres es poden ajustar. El que sí que volem nosaltres, sí, és reactivar la indústria automobilística a Catalunya. Ho dic perquè hi ha qui no vol reactivar la indústria automobilística de Catalunya, però, en canvi, sí que vol salvar la Nissan. Nosaltres el que volem és reactivar la indústria automobilística a Catalunya, perquè el problema no és entomar responsabilitats, sinó entomar les contradiccions quan es governa. I jo sempre les he defensat. Quan un governa incorre en contradiccions, i em sembla, president, que no em desmentirà, perquè la seva trajectòria com a president ha estat breu però molt intensa (rialles) i, per tant, ha descobert… No ha estat fins ara. No, no, no, no. Vull el futur. «El futuro incierto es…», diu el mestre Yoda de Star Wars. No, no se sap mai, el futur.

Nou. Després, certament, un dels sectors que més ens preocupa és el sector comercial. Creiem que caldria fer un pla de reconstrucció, perquè els hem d’ajudar. Hem d’ajudar, sobretot, el petit comerç amb plataformes de venda a adaptar-se als nous hàbits de consum, el tema dels horaris, i, per tant, hem d’intentar mobilitzar recursos amb aquest objectiu.

Deu. Ens agradaria molta transparència amb aquesta despesa extraordinària que s’està produint i la que pugui produir-se. I ens agradaria que estigués accessible al web de la Generalitat.

Onze. Presentar mensualment un informe –això, la veritat, és que també els amics de Ciutadans hi han fet referència a aquest matí– de com va evolucionant la pandèmia i com va evolucionant, sobretot, el desplegament de les mesures de reactivació econòmica i de reconstrucció social.

I, per últim, veure com podem fomentar els mecanismes de cooperació i corresponsabilització amb el Govern d’Espanya, perquè és veritat que moltes de les coses que diem i volem fer aquí s’estan dient i es volen fer també des del Govern d’Espanya i caldria garantir que lliguem bé els caps, que tots els fons arribin on han d’arribar, i que no es produeixin problemes a vegades de solapament, de duplicitat o de manca d’ambició. President, això és el resum de les nostres propostes; n’hi ha més.

Nosaltres l’encoratgen a una cosa que sí que només depèn de vostè: lideri de veritat la possibilitat d’aquest pacte per la salut i del pacte per la reactivació. Això no costa diners, però pot donar molts rendiments. Gràcies.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 1 Juliol 2020, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.