Acceptació de l’elecció com a primer secretari

DISCURS ACCEPTANT L’ELECCIÓ COM A PRIMER SECRETARI EN EL 14è CONGRÉS DEL PSC, 14.12.2019

 

Companyes i companys, amigues i amics,

Gràcies.

[Got To Be Real. Cheryl Lynn. Carrie Bradshaw. Sarah Jessica Parker. Tornar-se a aixecar.]

Gràcies pel vostre suport, gràcies pel vostre alè, gràcies pel vostre esforç, gràcies per ser-hi, sempre, en els moments bons, que algun hem tingut últimament, i en els moments difícils, que no ens han faltat com deia ahir en presentar l’informe de gestió.

Abans de seguir vull esmenar un oblit inexcusable de la meva intervenció d’ahir: no vaig esmentar d’entre els companys i companyes que ens han deixat en aquest mandat a l’enyorada Carme Chacón.

Vull reiterar un especial agraïment a tots aquells socialistes, afiliats amb carnet o simpatitzants sense carnet, que mantenen la flama viva en pobles, ciutats i comarques on identificar-se com a socialista és, per dir-ho clar, un acte de coratge.

De vegades, quan he visitat les agrupacions i he tingut ocasió de parlar amb molts de vosaltres que feu política a determinades comarques he pogut comprovar com sou víctimes d’unes actituds intolerants, fins i tot bel·ligerants, que conformen un clima social asfixiant.

Per això, una de les meves prioritats com a Primer Secretari ha estat, i seguirà sent, lluitar amb totes les meves forces per acabar amb aquesta situació amb un canvi de govern, de prioritats i una aposta clara pel retrobament entre catalans. Per unes institucions de tots i no al servei del projecte d’alguns. Refent consensos trencats. Recosint el país. Assegurant respecte per tots, i reconciliació entre tots.

Jo no vull que ningú hagi d’amagar o dissimular que és socialista. Que ningú hagi d’amagar o dissimular les seves idees, siguin quines siguin.

No acceptaré que els intolerants, els que no respecten les persones que no pensen com ells, imposin les seves idees per mètodes intimidatoris.

No acceptaré que els que se senten posseïdors de la veritat ens imposin el seu dogma als demés. No, No i No.

I demano als independentistes demòcrates, que afortunadament són molts, que ens ajudin a aconseguir-ho.

Quan els més radicals deixin de tallar carreteres animats per Quim Torra, quan deixin de cremar contenidors, quan deixin de sabotejar els transports públics, nosaltres seguirem estant aquí, defensant les nostres idees, defensant la gent que no té qui la defensi dels poderosos.

Per cert, els poderosos no són només els que tenen molts diners. Els poderosos també són els que tenen la capacitat de controlar i manipular la informació o els que emparant-se en una majoria suposada o real volen silenciar els que no pensen com ells.

 

Companyes i companys, amigues i amics.

L’herència política que han deixat els presidents Mas, Puigdemont i Torra és un país dividit i, més que dividit, enfrontat.

I, a més d’enfrontat, és un país sense rumb, i no té un govern que es preocupi de gestionar amb solvència els problemes i necessitats que tenen les persones.

Recompondre la fractura, tornar a recosir el país i proporcionar-li un govern que governi per a les persones concretes és la raó fonamental per la qual m’he tornat a presentar com a candidat a la primera secretaria.

Com deia en la carta mitjançant la qual vaig formalitzar la meva candidatura, em sento amb la força, em sento amb l’experiència i tinc la il·lusió de portar de nou el partit socialista a ser el primer partit de Catalunya; el partit per recompondre l’espai catalanista no independentista i d’esquerra i centre esquerra per tornar a governar Catalunya, per governar per a tothom, sense renunciar a influir a Espanya ni a Europa.

El meu somni és que els socialistes catalans i les socialistes catalanes puguem ser útils a les persones actuant des dels governs locals, des de la Generalitat, des del govern d’Espanya i des de la Comissió Europea.

Avui ja som útils als ciutadans en els governs locals, bé liderant els ajuntaments amb magnífics alcaldes i alcaldesses en moltes ciutats o governant en coalició; amb una menció especial a la nostra potent presència a la ciutat de Barcelona encapçalats per Jaume Collboni i el lideratge de Núria Marín a la Diputació i d’Antonio Balmón a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Josep Borrell dirigeix la política exterior i de seguretat de la Unió Europea, després d’haver liderat la política exterior espanyola.

Meritxell Batet presideix el Congrés dels Diputats.

Ben aviat, tornarem a tenir presència en el Consell de Ministres que presidirà Pedro Sánchez.

I, quan es celebrin les eleccions a Parlament de Catalunya, tindrem l’oportunitat de formar govern a la Generalitat. Sé que la tindrem i us vull demanar que ens preparem per a competir, per guanyar i per governar amb acords al servei dels catalans.

Perquè, companyes i companys, amigues i amics, aquesta és la nostra realitat i la nostra ambició.

Som un partit per arreglar coses, per resoldre problemes de la gent i això només es pot aconseguir governant.

Avui ens governa a Catalunya un mal govern, encapçalat per un president que atia el radicalisme.

Catalunya ha passat de ser la locomotora d’Espanya, a perdre pes, temps i energies. Estem en via morta.

Hem passat de liderar els rànquing d’excel·lència a liderar els rànquings de mala gestió.

Avui liderem el rànquing de les comunitats autònomes que tenen més temps mitjà d’espera per ser intervingut (146 dies enfront dels 115 de mitjana d’Espanya).

Catalunya només inverteix en salut pública un 3,7% del seu PIB enfront de la mitjana espanyola que és un 6,2%.

Avui ens governa un govern que no té cap interès en solucionar els problemes del dia a dia, un govern que no té com a objectiu solucionar els problemes concrets de la gent perquè ho posposa tot a una solució màgica que tot ho arreglarà.

Que les llistes d’espera per a una prova mèdica són les més llargues d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les matrícules universitàries són les més cares d’Espanya?, la independència ho arreglarà.

Que les empreses que van desplaçar les seves seus fora de Catalunya per por de la inseguretat jurídica no tornen?, la independència ho arreglarà.

Que gairebé un 30% dels infants a Catalunya estan en risc de pobresa segons UNICEF?, la independència ho arreglarà.

No vull dimonitzar la idea de la independència. Em sembla tan respectable com qualsevol altra, encara que la societat catalana majoritàriament no la recolzi i que crec que representa més riscos i incerteses que els que podem assumir.

Però sí vull denunciar l’engany de proposar solucions simples o màgiques a problemes complexos.

Catalunya ha pagat un preu molt alt a causa dels que han dit que tenen pressa i que tenen tota la raó. No tot és possible. No tot es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. I tampoc la independència és la única ni la millor manera de representar Catalunya i la seva gent. La idea de Catalunya no és patrimoni d’alguns. Catalunya és llibertat i convivència, i que reivindica la llibertat per sobre de la convivència, no practica cap de les dues.

Que ho sàpiga tothom: no volem la independència; el que volem és més i millor Catalunya.

Avui, la societat viu moments d’incertesa. Les persones veuen el futur amb aprensió i por.

Temor a perdre la feina per la robotització i pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, i por de no poder reciclar-se per trobar una nova feina, els que el tenen.

Por de no poder desenvolupar un projecte de vida, de no poder emancipar-se, de no poder formar una família, el jovent.

Temor per com evolucionarà el sistema de pensions, la gent gran en portes de jubilar-se o ja jubilats.

Cap d’aquests temors és fàcil de dissipar perquè no existeix, per molt que els populistes de dretes o d’esquerres ho pretenguin, una resposta fàcil ni, per descomptat, una solució miraculosa.

Jo no puc prometre que tinc solució a tots els problemes de Catalunya, però si que puc prometre i prometo que, com a primer secretari de PSC que soc gràcies a la vostra confiança i com a president de la Generalitat que aspiro a ser gràcies a la confiança que espero obtenir de vosaltres primer i de la resta de catalans després, sabré trobar els mecanismes de diàleg, negociació i pacte que involucrin tots els actors interessats en qualsevol tema per trobar la millor solució acordada possible.

Companyes, companys, amigues i amics

Faré honor a dos compromisos fonamentals: no enganyar i no dividir. Mai, en cap circumstància.

I us proposo: centrar-nos en resoldre els problemes de la gent.

Prioritzar la justícia social, el feminisme i l’ecologia.

Posar per davant de tot el benestar de les persones i el progrés del país.

Que banderes onejant no tapin la realitat ni ens facin confondre les prioritats.

Moltes gràcies.