Presentació de l’informe de gestió

INTERVENCIÓ PER PRESENTAR L’INFORME DE GESTIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA AL 14è CONGRÉS DEL PSC, 13.12.2019

Companys i companyes,

L’informe de gestió està disponible pels delegats i delegades i allà hi trobareu la feina realitzada per la Comissió Executiva des del darrer Congrés.

En la meva intervenció davant vosaltres destacaré els fets més rellevants del que ha estat la gestió de la Comissió Executiva

Però no puc deixar de fer alguns comentaris sobre la situació política actual, caracteritzada a Catalunya per un fet que avui no discuteix ningú. I quan dic ningú, vull dir ningú.

M’estic referint al de fracàs del govern presidit per Quim Torra.

Un govern incapaç de pensar en el conjunt del país, un govern fortament dividit, un govern mancat de sensibilitat social i un govern que presenta un pobre balanç de gestió.

Un govern presidit per una persona que dedica la major part del seu temps i de les seves declaracions a encoratjar els sectors més radicals de l’independentisme, cridant a la polarització i la confrontació. Mentre el president vol conflicte, el país vol diàleg i acords.

Al llarg del Congrés tindrem ocasió de tornar a parlar d’aquest mal govern.

Ara no vull deixar de comentar la situació política espanyola en un moment en què estem intentant la investidura de Pedro Sánchez a partir del preacord amb Unides Podemos.

Estem intentant evitar un nou bloqueig polític com el que va provocar la repetició electoral del novembre i, sobretot, estem intentant  complir amb el doble mandat dels electors i les electores del 10 de novembre:

  1. formar un govern progressista presidit per Pedro Sánchez i
  2. obrir una perspectiva de diàleg sincer per trobar una solució acordada a la crisi catalana.

Convidem totes les forces polítiques a evitar un nou bloqueig i convidem molt especialment ERC a no impedir la formació de l’únic govern que garanteix l’obertura real, decidida i sincera al diàleg.

Us vull avançar dos dels compromisos que prenc i dels que parlaré abastament al llarg del Congrés: treballar de forma incansable per construir una majoria alternativa a Catalunya i seguir contribuint a la formació del govern que més convé a Catalunya i Espanya tot evitant la repetició de les eleccions.

Tinc molt clar que una de les meves obligacions com a Primer Secretari es mantenir el partit fidel als nostres valors fundacionals. Els valors fundacionals del Congrés d’Unitat Socialista que tan magistralment va personificar Joan Reventós. Unitat Socialista que en aquest mandat ha fet 40 anys.

Per això, per ser fidels als nostres valors i honorar la nostra història hem decidit obrir el Congrés honorant el company Solé Tura. El seu compromís d’esquerres i federal, i la seva contribució a la Constitució del 78, com a ponent del grup comunista representant el PSUC, fan del llegat de Solé Tura un patrimoni col·lectiu de les esquerres de Catalunya.

I, en aquest punt, deixeu-me que tingui un record pels companys i companyes que ens han deixat en aquest període. No puc esmentar-los tots, però si que en representació de tots ells esmentaré a Francesc Casares, Luis Fuertes, Eduardo Martín Toval, Josep Verde Aldea i Dolors Renau.

Ells, junt amb tants d’altres, ja formen part dels Gegants del PSC.

Lluny queda ja la crisi que vàrem patir els anys 2012-2014, en aquest període hem prosseguit el camí de redreçament del nostre projecte. Hem assolit la fita d’esdevenir el segon partit de Catalunya i el Congrés que celebrem aquest cap de setmana ens ha d’impulsar per assolir la pròxima fita d’esdevenir el primer partit de Catalunya i governar la Generalitat.

Companyes i companys,

En un període de gran convulsió política a Catalunya, crec que la gestió realitzada per la Comissió Executiva i pel conjunt del partit en aquest darrers tres anys ha estat particularment reeixida.

Ha estat un període que tots hem viscut amb preocupació, incertesa i una gran intensitat.

Malgrat un context de gran inestabilitat, ha prosseguit l’esforç de redreçament i represa del projecte del socialisme català. Hem superat tota mena de problemes i obstacles i avui som el segon partit de Catalunya.

Aquest esforç col·lectiu ha reeixit en gran mesura per quatre motius fonamentals:

  1. la tasca permanent de milers de companys i companyes, militants i simpatitzants, responsables polítics i orgànics del PSC; molts dels quals viuen, viviu, en zones en les que proclamar-se socialista és un acte de valentia.
  2. la cohesió interna,
  3. la claredat i honestedat del nostre posicionament polític i
  4. la bona entesa amb la direcció federal del PSOE encapçalada per Pedro Sánchez.

D’aquesta bona entesa vull destacar l’aprovació, el 14 de juliol de 2017, de la Declaració de Barcelona subscrita per les Comissions Executives del PSOE i del PSC que entre d’altres qüestions ratifica el plantejament polític de fons de la Declaració de Granada aprovada pel Consell Territorial del PSOE l’any 2013.

He dit fa un moment que ha estat un període molt convuls, deixeu-me que faci un petit recordatori d’alguns dels esdeveniments que hem viscut al llarg del mandat.

Cal començar destacant la crisi política i institucional del darrer quadrimestre de 2017, iniciada a les nefastes sessions parlamentàries del 6 i 7 de setembre on es van aprovar les anomenades lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica i fundacional de la república, desoint les lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, trepitjant els drets de l’oposició, i liquidant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola.

L’1 d’octubre es va organitzar un referèndum il·legal, que el govern d’Espanya no va ser capaç d’impedir i que va ser reprimit de forma maldestre i desproporcionada tal com vàrem denunciar el mateix 1 d’octubre.

El dia 10 d’octubre, es va proclamar una autoanomenada república catalana per un període de vuit segons, provocant el pànic econòmic, el trasllat de la seu social de 5.000 empreses, la immensa majoria de les quals no han tornat i la fugida de desenes de milers de milions d’euros quan milers i milers de catalans, molts d’ells independentistes, tot sigui dit, es van endur els seus estalvis a oficines bancàries de la mateixa entitat on tenien els diners, però a oficines situades a l’Aragó, a la Comunitat Valenciana o a l’estranger.

Finalment, i malgrat la decisió inicial del president Puigdemont de convocar eleccions com a mal menor, el 27 d’octubre es va declarar unilateralment la independència, la qual cosa va comportar l’autorització del Senat per aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, que després d’un temps el Tribunal Constitucional va avalar per unanimitat.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va portar a la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017 que van estar fortament condicionades per la presó preventiva de dirigents independentistes i dels membres de l’anterior govern, així com la marxa a d’altres països dels que van voler defugir l’acció de la justícia espanyola.

Les eleccions les va guanyar Junts per Catalunya i es va formar una majoria parlamentària independentista integrada per JxCat, ERC i la CUP. Cal remarcar que l’independentisme tampoc no va aconseguir aquest cop una victòria en vots. El PSC va millorar els seus resultats respecte dels obtinguts el 2015 passant de 523.283 vots a 606.659 vots i de 16 a 17 diputats (incorporant a les candidatures a membres d’Units per Avançar amb els que vàrem subscriure l’acord anomenat “Aliança pel seny i pel catalanisme”).

Després d’una temptativa de procedir a investir Carles Puigdemont com a president, que la Mesa del Parlament va desestimar, i després de la investidura fallida de Jordi Turull, el 14 de maig de 2018 es va procedir a elegir Joaquim Torra com a president de la Generalitat. El president Torra, després d’intentar formar un govern integrat per presos i per persones que havien defugir l’acció de la justícia, finalment va formar un govern que, integrat per Junts per Catalunya i ERC, s’ha distingit per una manca d’orientació política clara, la seva divisió interna, un pobre balanç de gestió i un esforç constant per part del president d’animar els sectors independentistes més radicals. Ha estat, sens dubte, un mal govern. Un govern fracassat.

Pel que fa a la política espanyola, l’1 de juny de 2018 es va aprovar la moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. Meritxell Batet i Josep Borrell s’integren al govern format per Pedro Sánchez. Teresa Cunillera esdevé Delegada del Govern d’Espanya a Catalunya i Pere Navarro és designat Delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

El rebuig al projecte de pressupostos generals de l’Estat el 13 de febrer de 2019 va comportar la convocatòria d’eleccions generals el 28 d’abril. Les guanya el PSOE amb 7.480.755 vots i 123 diputats. Havia obtingut 5.443.846 vots i 85 diputats en les eleccions generals de juny de 2016. El PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 558.000 vots i 7 diputats a 958.343 vots i 12 diputats.

El 26 de maig se celebren eleccions europees i municipals. En les eleccions europees el PSC esdevé la segona força a Catalunya, passant de 358.539 vots i 1 escó obtinguts el 2014, a 766.107 vots i 2 escons. En les eleccions municipals el PSC es manté com a segona força, passant de 530.909 vots i 1.278 regidors obtinguts el 2015, a 765.236 vots i 1.312 regidors. El PSC assoleix la presidència de la Diputació de Barcelona amb un pacte amb Junts per Catalunya. Ada Colau manté l’alcaldia de Barcelona i governa en coalició amb el PSC de Jaume Collboni i el suport inicial de 3 regidors elegits en la llista encapçalada per Manuel Valls.

En no assolir una majoria favorable a la investidura de Pedro Sánchez, es procedeix a convocar unes noves eleccions generals pel dia 10 de novembre d’enguany.

En aquest període pre-electoral, el passat 14 d’octubre es va conèixer la Sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a 13 anys de presó a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem han combinat manifestacions massives amb caràcter pacífic, amb brots violents a Barcelona i altres ciutats del país, juntament amb talls de carreteres, sabotatges a les vies ferroviàries i l’intent de bloquejar l’aeroport de Barcelona i la frontera amb França a La Jonquera. Les protestes de caràcter violent han malmès la imatge de Barcelona i perjudiquen els interessos econòmics de Catalunya.

A les eleccions generals del 10 de novembre, el PSOE torna a guanyar obtenint 6.752.983 vots i 120 diputats. El PSC obté 790.582 i els mateixos 12 diputats que tenia, tornant a ser el segon partit de Catalunya.

El 12 de novembre es presenta el preacord entre el PSOE i Unidas Podemos que ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez i la formació d’un govern de coalició. S’inicien les negociacions entre PSOE i PSC amb ERC per assegurar la majoria que permeti investir Pedro Sánchez i que es formi un nou govern en el que hi hauran ministres catalans.

El dia 1 de desembre el company Josep Borrell ha pres possessió com a Alt Representant de la UE per a la política exterior i de seguretat.

I el dia 3 de desembre es varen constituir les Corts Generals i Meritxell Batet segueix com a presidenta del Congrés dels Diputats.

Com deia al principi de la intervenció, en una etapa política especialment complexa, hem aconseguit, un cop superada la crisi del PSC, seguir enfortint el nostre projecte.

I arribat aquest moment, i demanant-vos el vot favorable a la gestió de la Comissió Executiva, no puc deixar d’agrair a tots els membres de la Executiva la seva col·laboració, i  molt especialment la tasca de Salvador Illa com a Secretari d’Organització i la tasca d’Eva Granados com a portaveu del nostre grup al Parlament de Catalunya.

Ni vull deixar passar l’ocasió d’agrair també la feina feta pels i per les militants de la Joventut Socialista de Catalunya.

Però vull dir-vos una cosa.

Que el PSC sigui avui, de nou, un partit central a Catalunya no és només mèrit de la Comissió Executiva.

Que ens preparem per tornar a governar Catalunya no és exclusivament mèrit de la Comissió Executiva.

Si alguna cosa s’ha fet malament, la Comissió Executiva, i jo el primer perquè la encapçalo, en som els responsables.

Però, de tot el que el partit ha fet bé en aquests tres anys el mèrit és bàsicament de tots vosaltres i de tots els militants, simpatitzants i votants.

Dels nostres votants, dels nostres simpatitzants, dels nostres regidors, dels nostres alcaldes, dels nostres diputats al Parlament europeu i al Parlament de Catalunya, dels nostres diputats al Congrés i dels nostres senadors; de tots els que sempre han estat, a les verdes i a les madures; perquè ha estat molt difícil, i encara ho és, ser regidor o candidat socialista en alguns indrets de Catalunya.

Als que heu viscut aquesta situació, als que encara la viviu i la patiu jo us vull dir gràcies.

Gràcies per ser-hi, gràcies per aguantar, gràcies per no sucumbir, gràcies per donar-nos una lliçó de fermesa, determinació i convicció. Gràcies pel sacrifici de la vostra comoditat personal en nom dels nostres ideals.

Som beneficiaris de la vostra generositat.

I, quan parlem de sacrifici i de generositat, no vull acabar aquest informe de gestió sense que tots nosaltres recordem el gest de generositat de José Montilla que no va dubtar ni un segon a renunciar al seu escó de senador pel Parlament perquè jo pogués ser designat senador i optar a la presidència del Senat.

Tots sabem el que va passar. No cal que en parlem gaire més.

Però això no li treu cap mèrit a la generositat, humilitat, sacrifici i altura de mires de José Montilla a qui cada dia els catalans admiren més com a persona i enyoren més com a president.

Us demano que, en concloure aquesta Informe de gestió, li dediquem un enorme aplaudiment a José Montilla.

I ara li dic a ell, a tots vosaltres i a tot Catalunya: estem preparats per governar i servir el nostre país des de la Presidència i el Govern de Catalunya. SOM el PSC, i hem tornat més forts i decidits que mai.

Moltes gràcies.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on divendres 13 Desembre 2019, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.