Document de presentació de la candidatura a la primera secretaria del PSC

Barcelona, 14 de novembre de 2019

Companys i companyes,

Les normes de convocatòria del nostre 14è Congrés demanen als candidats i les candidates a la primera secretaria del partit que manifestin la seva proposta de línies polítiques i organitzatives, així com els seus plantejaments sobre l’estructura de la Comissió Executiva i, si s’escau, propostes de modificació dels Estatuts. Aquest és el sentit d’aquest document.

Em vaig afiliar al Partit Socialista Popular Català el setembre de 1977. A causa de la crisi d’aquest partit i convençut de la necessitat de participar en la construcció de la unitat socialista a Catalunya, la primavera de 1978 em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). Vaig formar part de la Comissió d’Unitat de les tres organitzacions juvenils socialistes i en el Congrés Constituent de la Joventut Socialista de Catalunya, celebrat l’octubre de 1978, vaig ser elegit membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC. Des de llavors he estat membre del PSC i he format part de la seva Comissió Executiva des de 1984, amb un breu parèntesi entre els anys 2012 i 2014.

En diversos Congressos del PSC he estat responsable de la ponència d’organització i Estatuts i vaig tenir l’honor d’impulsar la redacció i l’aprovació de la nostra Declaració de Principis aprovada per unanimitat en l’11è Congrés del partit celebrat el 2008.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè m’estimo el nostre partit i m’estimo el meu país, i crec que podem fer molt més per millorar l’un i l’altre.

El Document marc aprovat pel Consell Nacional del PSC en el moment de convocar el 14è Congrés, recull les nostres prioritats estratègiques, programàtiques i organitzatives, i comparteixo el seu contingut. Cal impulsar una aliança roig, verd i violeta, de tots aquells i aquelles que es vulguin comprometre amb la justícia social, l’ecologisme i el feminisme. I el nostre partit ha de tenir l’ambició d’esdevenir la primera força política de Catalunya, d’incrementar la seva influència en el socialisme espanyol, i de vertebrar a Catalunya l’espai de l’esquerra no independentista i del catalanisme federalista i reformista.

El nostre partit ha de créixer. Necessitem un creixement quantitatiu, qualitatiu i també territorial. Hem de millorar la nostra presència en la Catalunya interior i en les comarques menys poblades.

Necessitem també millorar l’acollida dels nous i noves militants, la informació i la formació dels militants i dels responsables orgànics i institucionals.

Necessitem també millorar el nostre coneixement de la realitat social, econòmica, cultural i ambiental, i la nostra capacitat de fer propostes per transformar-la. Hauríem d’estar en condicions de tenir un programa marc que es vagi actualitzant de forma permanent i que sigui capaç de donar resposta als reptes de present i de futur.

Crec que el partit ha d’afavorir més el debat intern i també el debat obert amb el conjunt de la ciutadania. Debats en roig, en verd i en violeta, debats sobre el futur del socialisme, el federalisme, Europa i el món. Perquè estem orgullosos de ser qui som, de ser com som, però volem anar més lluny, volar més alt i ser més forts.

Cal tenir sempre present que, com deia Norberto Bobbio, l’estel polar de l’esquerra, el que assenyala el rumb, és la igualtat.

La nostra àmplia presència institucional ens ha de permetre compartir les millors pràctiques reforçant la idea que els governs amb presència socialista són governs progressistes i eficaços. Cal fer més evident encara el nostre compromís amb els serveis públics, en especial salut i educació, i l’impuls de la funció pública i de la reforma de l’administració.

El partit ha de seguir estrenyent la relació amb el sindicalisme, el món del treball i el moviment associatiu, així com amb el món de la cultura, els creadors i creadores d’opinió, les universitats, l’àmbit de la ciència, la innovació i la recerca, i el món econòmic.

Cal enfortir el reconeixement i l’estímul a la tasca de la Joventut Socialista de Catalunya, ampliar l’espai de participació de la gent gran en el si del partit i millorar l’esforç d’acollida de la nova ciutadania.

Vull una direcció del partit més operativa, formada per una permanent i un plenari de la Comissió Executiva. Una Executiva que ha de ser paritària i representativa del territori i les diverses sensibilitats del partit.

Les eleccions generals, municipals i europees han portat al PSC a ser el segon partit de Catalunya i ara cal treballar per tal que esdevingui el primer partit del país amb un programa de govern ambiciós i de vocació majoritària, un programa per una Catalunya més pròspera i més justa, més lliure i més segura, més competitiva, més sostenible i millor preparada per a un futur que ja és aquí.

El meu compromís amb la societat catalana és escoltar, dir la veritat i no dividir la ciutadania catalana.

Estimo Catalunya i em dol veure que anem endarrere, que estem perdent pistonada, que estem dividits i bloquejats en el carreró sense sortida en el que ens ha ficat l’independentisme.

Des de 2012 l’independentisme governant ens ha fet retrocedir. Cal un canvi i podem impulsar-lo. És urgent i la ciutadania ho necessita i ho reclama.

Hem de recuperar el prestigi de Catalunya a Espanya, Europa i al món.

Una de les meves primeres comeses polítiques va ser la d’explicar el projecte de Constitució de cara al referèndum de 1978. Crec en l’Estat de dret i com a demòcrata i per garantir la convivència em comprometo a impulsar reformes des de la legalitat.

Vull seguir essent primer secretari del PSC perquè cal trobar solucions als problemes, no ignorar-los i deixar que s’enquistin. Catalunya necessita i es mereix diàleg, negociació i pacte. I per això necessitem assegurar el respecte a totes les persones, a totes les idees, a les institucions i al marc legal que pot ser reformat a través de les majories i procediments establerts.

Em presento perquè vull prioritzar la política que parla de la vida, que afronta els problemes quotidians.

Estic convençut que Catalunya té futur, confio en el diàleg, estimo el meu país, i estic a punt per exercir la més alta responsabilitat: servir els catalans i les catalanes. I vull fer-ho encapçalant el PSC i col·laborant amb tots els sectors catalanistes i progressistes no independentistes, els que volen reformes, els que volen canviar les coses sense sectarisme, governant per a tothom.

Aquest és el meu projecte: més PSC i millor Catalunya.

Vull construir-lo de forma col·lectiva, i per això aspiro a la reelecció com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Miquel Iceta

 

Trobareu el document marc congressual a: http://www.socialistes.cat/pagina/14e-congres