Intervenció davant del Consell Nacional del PSC, 6.07.2019

INFORME POLÍTIC DE MIQUEL ICETA AL CONSELL NACIONAL DEL PSC (6.07.2019)

[enllaç al vídeo]

Presidenta del Consell Nacional,

Companyes i companys,

Aquest informe polític inclou bàsicament la celebració de les eleccions generals del 28 d’abril així com de les eleccions municipals i europees del 26 de maig.

Aquestes convocatòries electorals han consagrat el PSC com la segona força política a Catalunya. Així, doncs, a partir d’ara la nostra feina ha de ser la de fer del PSC la primera força política catalana. Aquest ha de ser el nostre compromís col·lectiu.

Recordem breument els resultats de les eleccions generals a Catalunya.

Eleccions generals del 28 d’abril

958.343 vots / 23.2% / 12 escons

[2016] 559.870 vots / 16.1% / 7 escons

Cal felicitar-nos de forma ben especial per la gran victòria socialista a les eleccions generals a tota Espanya. Pedro Sánchez va aconseguir portar el PSOE a la victòria obtenint 7.480.755 vots / 28.68% / 123 escons. L’any 2016 el PSOE va obtenir 5.443.846 vots / 22.63% / 85 escons.

Aquesta victòria posa de relleu fins a quin punt la ciutadania va valorar positivament la moció de censura de juny de 2018, així com els 11 mesos de govern socialista.

No faríem una anàlisi objectiva dels resultats electorals si no mencionéssim l’impacte de la divisió de les dretes espanyoles (que obtenen plegades més d’onze milions dos-cents mil vots, mentre les esquerres n’obtenen més de dotze milions sis-cents mil) i la gran victòria d’ERC a Catalunya.

Els resultats de les eleccions generals no ofereixen cap mena de dubte: Pedro Sánchez ha de seguir presidint el govern d’Espanya perquè no hi ha cap majoria alternativa possible.

La millor formula de govern és, en la nostra opinió, una formula assajada amb èxit a Portugal, i estrenada fa ben poc a Dinamarca. Un govern socialista, un govern socialdemòcrata amb el suport parlamentari de partits progressistes. Concretament el PSOE ha ofert a Podemos la formula anomenada “govern de cooperació” que integra quatre elements centrals: acord programàtic, suport parlamentari, presència institucional pactada i un mecanisme de seguiment polític.

Cal recordar que la suma PSOE + Podemos és de 166 vots, inferior a la majoria absoluta que se situa en 176 diputats i que, per tant, la investidura requereix d’altres suports en forma de vot positiu o abstenció.

Com ja he dit: no hi ha cap majoria alternativa possible i, per tant, per evitar la convocatòria de noves eleccions, cal exigir el conjunt de forces polítiques que no bloquegin la formació d’un nou govern socialista. Però ara per ara, vista l’actitud de C’s i del PP, aquest és un escenari del tot improbable malgrat que aquestes forces polítiques insisteixen una i altra vegada que volen evitar que la governabilitat depengui de partits independentistes. Però la seva actuació van en sentit contrari.

Confiem en que el mes de juliol es pugui verificar la investidura de Pedro Sánchez, perquè Espanya necessita ja un nou govern i la convocatòria de noves eleccions no és un escenari desitjable.

Crec que en aquest punt de l’informe cal celebrar la decisió del secretari general del PSOE i president del govern en funcions de proposar la nostra companya Meritxell Batet com a presidenta del Congrés, i del senador per Barcelona, Manuel Cruz, com a president del Senat. Us demano un fort aplaudiment per mostrar la nostra alegria i el reconeixement a la proposta feta per Pedro Sánchez.

Sabeu que la proposta inicial de Pedro Sánchez és que jo mateix esdevingués president del Senat, accedint-hi en representació del Parlament de Catalunya. Aquesta proposta no va reeixir perquè l’independentisme i l’abstenció de les dretes van bloquejar la meva designació. Hem portat aquesta qüestió al Tribunal Constitucional perquè considerem que s’ha alterat la composició de la Cambra per manca d’un senador en representació de la Generalitat i s’ha vetat una proposta del grup socialista que institucionalment ens corresponia.

Però hem demostrat un cop més que per a nosaltres aquesta no era una qüestió personal o de cadires. Volíem un president del Senat federalista i dialogant i el tenim. És Manuel Cruz. I tenim també una presidenta del Congrés federalista i dialogant, Meritxell Batet. El nostre és un projecte col·lectiu, no una suma d’ambicions polítiques personals.

Eleccions europees del 26 de maig

766.107 vots / 22%

[2014] 358.621 / 14.3%

Aprofito per dir que estem també molt contents perquè tenim un company del PSC que ha estat proposat com a alt representant de la política exterior i de seguretat de la Unió Europea, responsable de la diplomàcia i la cooperació europees, el company Josep Borrell.

Entendreu que mencioni també la importància que té que la companya Iratxe García Pérez hagi estat elegida presidenta del grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu. I això ha estat també un efecte directe del magnífic resultat del PSOE a les eleccions europees.

L’elecció dels cinc càrrecs institucionals més rellevants de la Unió Europea, en la negociació dels quals ha estat molt rellevant el protagonisme de Pedro Sánchez, ha posat de relleu la correlació de forces en el Parlament Europeu i, especialment, en els governs dels 28 països membres. No es pot fer una bona política si s’oblida el paper fonamental de la correlació de forces, la vella dama de la que ens parla sovint José Luis López Bulla.

Però tornant a la importància del paper institucional que desenvolupen i desenvoluparan la Meritxell, en Manuel i en Pep, he de dir que molt sovint es parla, i de vegades de forma un pèl despectiva, de la necessitat de gestos. Si algú està demostrant amb fets que creu en la implicació de catalans i catalanes en les tasques institucionals d’abast estatal i europeu és en Pedro Sánchez.

El catalanisme que vol més autogovern, millor finançament, bon govern, reconeixement del caràcter pluricultural i plurilingüe d’Espanya, i un major protagonisme dels catalans en la política espanyola i europea, aquest catalanisme avui el representa millor que ningú el PSC.

Com també representem una força política que vol promoure el respecte i la convivència, fugint d’extremismes i contribuint a superar una dinàmica de blocs enfrontats incapaços de dialogar. Respecte per les persones, les idees, les institucions i la legalitat. Respecte per les regles de joc, i pels mecanismes i majories necessàries per canviar-les.

Unes breus reflexions sobre les eleccions municipals.

Eleccions municipals del 26 de maig

768.667 vots / 22% / 1.315 regidors i regidores / 90 alcaldies

[2015] 531.435 vots / 17% / 1.279 regidors i regidores / 123 alcaldies

Destaco l’increment de vots que, en efecte, ens confirma com a segona força política del país, però ho fa de forma territorialment desigual.

Aprofito per fer una reflexió sobre els pactes post-electorals. Estem assistint al trist espectacle d’uns partits que dimonitzen uns pactes polítics a determinada localitat, quan són pactes ben similars als que aquestes mateixes forces polítiques fan a d’altres poblacions.

Quin ridícul fan alguns quan critiquen a d’altres partits per pactar amb el PSC, quan ells mateixos ho fan allà on els convé?

Quin sentit té escandalitzar-se perquè un partit se sent perjudicat en una determinada localitat perquè no es respecta la llista més votada, quan en d’altres localitats aquest mateix partit participa en operacions per descavalcar la llista més votada.

Si a Barcelona calia respectar la llista més votada, perquè no calia fer-ho a Tarragona, La Seu, Tremp o Vilanova? O a Gelida, Parets del Vallès, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Cabrera d’Anoia, El Catllar o Santa Oliva? O a Sant Cugat, Figueres i Tàrrega?

No era sectari intentar evitar la presència del PSC al govern de les Diputacions del país, quan és el segon partit català, i el primer a la demarcació de Barcelona?

La incapacitat d’acceptar acords entre altres forces polítiques, no dic mostrar una contrarietat o un disgust, sinó la incapacitat d’acceptar els acords entre altres partits és una mostra d’escàs compromís democràtic, que ha portat a lamentables espectacles com els produïts a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona o al Saló de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners.

Si els responsables polítics no respectem les regles del joc, com demanarem a la ciutadania que ho faci? Com consolidarem una cultura democràtica basada en el respecte i la convivència?

Respectem, doncs, les regles del joc, respectem els mecanismes que estableix la llei electoral, que assenyala com s’obtenen les alcaldies i les presidències de consells comarcals i diputacions. Reconeguem la legitimitat dels pactes assolits amb transparència i governem, tots els partits, sense perdre mai el sentit institucional, evitant el sectarisme i una política de blocs que polaritzaria el país sense remei.

Contra els blocs, transversalitat.

Contra el bloqueig, governs estables.

Contra el sectarisme, respecte institucional.

En aquest període s’ha produït també el balanç d’un any de govern Torra-Aragonés. I no cal dir que en fem un balanç negatiu: inacció, divisió interna i desconcert són les principals característiques de l’actual govern de Catalunya.

Sense nord, sense cohesió, sense pressupostos, sense prioritats i sense la mínima eficàcia exigible a un govern que mereixi aquest nom. Un govern que assisteix impassible al deteriorament dels serveis públics i a la pèrdua d’oportunitats per construir la Catalunya més pròspera i més justa, més lliure i més segura que necessitem i mereixem. Com més aviat passem pàgina, millor.

No voldria acabar sense mencionar la decisió de la Comissió Executiva d’endegar els treballs preparatoris del 14è Congrés del Partit, que se celebrarà, si els calendaris electorals no ens fan alterar la previsió, els dies 14 i 15 de desembre.

Aprofito per desitjar sort i encert a tots els companys i companyes que han estat recentment elegits i elegides. Recordeu-los-hi a tots i totes que han de ser la nostra millor carta de presentació, per la seva capacitat de diàleg, per la seva capacitat de treball, per posar per davant de tot l’interès de la ciutadania, i per recordar sempre que per un socialista, per una socialista, la vocació de servei públic és permanent i sagrada, que serem avaluats pels fets i pels resultats obtinguts, i que la gent espera de nosaltres que contribuïm a construir un país millor, un país per tots i totes, superant enfrontaments i divisions.

Moltes gràcies.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 6 Juliol 2019, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.