Intervenció en el debat parlamentari sobre el balanç d’un any de govern

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN LA COMPAREIXENÇA DEL PRESIDENT PER TAL DE FER BALANÇ DEL PRIMER ANY DE GOVERN, Palau del Parlament, 13 de juny de 2019

[enllaç al vídeo de la intervenció inicial]

[enllaç al vídeo de la rèplica]

Gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Aquesta compareixença ens ha de servir per establir el balanç d’un any de govern presidit per vostè. I en l’opinió del nostre grup es tracta d’un balanç clarament negatiu.

Vostè ha parlat de les qüestions positives i en algunes podem coincidir però com comprendrà correspon a la oposició explicar el que creiem que no ha anat bé. I per resumir, el govern de coalició entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, des del nostre punt de vista ens ha fet perdre un any més.

I permetin que justifiqui aquesta opinió en funció dels objectius que vostè mateix es fixava en el debat d’investidura.

Fa un any vostè fixava quatre objectius de govern: fer efectiva la República, restituir Carles Puigdemont com a president, posar en marxa un procés constituent, i aprovar les lleis de l’anterior legislatura que havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional.

No crec que em pugui dir que exagero si dic que aquests objectius no han estat assolits.

Probablement perquè eren objectius impossibles de materialitzar, però va ser vostè mateix que els va situar en el frontispici de l’acció del govern que presideix.

Recordo que llavors hi havia una polèmica entre els que defensaven el govern legítim i els partidaris d’un govern efectiu. I el cert és que no hem tingut ni una cosa ni l’altra.

Pel que fa al govern efectiu, vostè mateix el juliol de l’any passat afirmava amb contundència: “Els governs acostumen a dimitir si els seus pressupostos no s’aproven i em sembla que això és un mandat democràtic d’autoexigència”. És clar que vostè es referia al govern d’Espanya, perquè no devia imaginar que el govern que vostè presideix, un any després d’aquella afirmació tan rotunda, es trobaria sense pressupostos aprovats pel Parlament, i que ni tant sols el propi govern els ha aprovat formalment el Govern en una reunió del Consell Executiu.

No fa pas tant aquest Parlament va aprovar un mandat parlamentari que deia que han de presentar un projecte de pressupostos a la Cambra o a presentar una moció de confiança. I vostès, que tant sovint es vanten d’obeir només el Parlament, en aquest cas han decidit desatendre’l com a mínim fins ara. El control de compliment d’aquesta resolució s’haurà de produir el 8 de setembre. Pensen complir-la? Esperem que sí.

Ha estat un any de protestes de treballadors públics perquè consideren que s’incompleixen de forma reiterada els acords negociats amb el govern, i veuen com es van deteriorant les seves condicions laborals i com es va erosionant el seu poder adquisitiu. Ja siguin mestres, metges, infermeres, mossos, bombers, o altres treballadors públics, o dels serveis concertats amb la Generalitat.

Ha col·lapsat l’aplicació de la llei de dependència, les llistes d’espera han augmentat un 10% i ha fracassat de forma rotunda tant el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania com la gestió dels menors estrangers no acompanyats.

Ni tant sols els temes sobre els que vostès en algun moment han mostrat algun entusiasme, com el Fòrum Cívic i Social Constituent, semblen projectar-se més enllà dels llampants powerpoints fabricats a Palau. Com molts han dit estem en un impàs entre un ‘procés’ ja fracassat i un no se sap ben bé què. Avui ens ha dit que aviat sabrem, tindrem notícies, i per tant, les esperarem amb interès

El seu govern, senyor President, des del nostre punt de vista, manifesta signes de fatiga i desconfiança interna, exhibeix una notable manca d’estratègia compartida, és incapaç de situar un horitzó raonable de legislatura, i tampoc no té clar que farà després de la sentència que arribarà com a màxim a la tardor. I com no sap què farà, vostè mateix ha dit que ha obert un procés de consultes sobre l’immediat esdevenidor però ho fa amb entitats que no són responsables davant d’aquesta Cambra.

El seu govern, a més, i a la sessió de control n’hem tingut una evidència, segueix pensant, només i com a molt en mig país. Només sembla preocupar-se pels que comparteixen l’objectiu de la independència o per aquells seguidors fidels del ‘procés’ que avui estan esperant que vostès ofereixin l’enèsim full de ruta.

I mentrestant, les dades econòmiques presenten signes preocupants. Vostè ens demanava dades. Dades de l’Idescat per trobar una font: Està caient el creixement econòmic. Si el segon trimestre de 2018 la taxa de variació interanual del PIB era segons l’Idescat un 2,8% en el primer trimestre de 2019 ha baixat fins el 2%. Fa un any el conjunt d’Espanya creixia el 2,6% (menys que Catalunya), mentre avui creix el 2,4% (més que Catalunya).

Quan vostè va arribar a la presidència, la taxa d’atur era de l’11,39%  (això són dades del segon trimestre de 2018 segons l’Idescat), mentre que el primer trimestre d’enguany s’enfila fins l’11,64%. En canvi, en el conjunt d’Espanya passa del 15,28% al 14,70%.

L’índex de confiança empresarial ha caigut un 2,1%, mentre en el conjunt d’Espanya aquesta davallada és inferior, és de l’1,9%.

Al llarg de 2018 la inversió estrangera a Catalunya va caure un 11,7%, mentre en el conjunt de l’Estat creixia un 71% i a la Comunitat de Madrid creixia un 125%.

I és cert, les exportacions catalanes han crescut i n’estem molt satisfets. Ara, és veritat que en termes relatius, en el conjunt de l’exportació espanyola, hem perdut pes relatiu. I avui mateix i li ensenyava, jo no li ensenyo la fotocòpia però certament Eduardo Magallón a la Vanguardia ens diu citant l’Idescat, que les exportacions cauen per primer cop des de 2011.

El dèficit comercial català va augmentar dels 15.500 milions d’euros registrats el 2017, al 19.100 de 2018.

Som l’única Comunitat Autònoma que té el deute qualificat de bo escombraria per Moody’s, Fitch i Standard & Poor’s.

Mentre el 2017 Catalunya liderava el rànquing mundial de trobades internacionals, l’any 2018 vàrem baixar fins a la quarta posició.

Hem pogut escoltar aquests dies les queixes dels rectors i rectores de les universitats públiques catalanes que demanen al govern un esforç donat que el sistema universitari català ha patit des de 2012 retallades d’un 30%. Avui el finançament de les nostres universitats està per sota del de fa 10 anys. El 2010 el pressupost destinat a finançar la universitat pública era de 1.000 M € i avui és de 750 M €. Quin model productiu volem pel nostre país si no es basa en el coneixement i la innovació?

Quan suspenem la seva gestió de govern, Molt Honorable President, ho fem també per altres motius:

Incompliments dels mandats parlamentaris: el de reduir les taxes universitàries, el d’aprovar el nou contracte programa de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o el d’establir un fons extraordinari pels ajuntaments per a incrementar els ajuts socials gestionats localment.

No han desplegat la llei d’infància.

Tenen un deute important amb entitats socials de tota mena.

Tenen un deute important amb els Ajuntaments, especialment el deute corresponent a la manca de finançament de les escoles bressol.

No estan suficientment compromesos amb respecte de l’escola inclusiva i de l’ajut als infants que requereixen una atenció especial.

No han actualitzat el decret de menjadors escolars.

No s’han compromès prou en el desplegament i el finançament del Pacte Nacional per la Indústria.

No han desplegat reglamentàriament la Llei que garanteix els drets de les persones LGTBI.

Hi ha greus mancances en la planificació educativa.

Hi ha aquesta incertesa sobre el futur de la nostra la Formació Professional.

Nosaltres creiem que no hi ha prou impuls a la feina del Servei d’Ocupació de Catalunya.

No han presentat la llei sobre les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, compromís que havien pres.

També hi ha mancances en infraestructures, ens van dir que presentarien un Pla d’Inversions que no s’ha fet

Han renunciat a impulsar una reforma fiscal més justa i progressiva.

No han desenvolupat el Pla de xoc per incrementar el parc públic d’habitatge al que s’havien compromès.

No  han incrementat les places de residència pública.

En set anys no s’ha incorporat al sistema energètic català cap nou megawatt d’energies renovables.

No han aprovat el Decret que ha de desenvolupar el Reglament de Turisme que està pendent des de 2016.

És veritat, semblen més preocupats per reformar l’ àrea de seguretat institucional, que per atendre les necessitats de la seguretat ciutadana, que demana més presència policial al carrer i no més escortes pel president o expresidents.

Els seus viatges institucionals tenen més a veure amb el fracassat intent d’internacionalitzar el procés que amb la defensa dels interessos econòmics de Catalunya a Europa i la resta del món.

Van dir en el debat d’investidura que es crearia de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, que hi hauria un Pla de promoció de l’activitat física i l’esport, o que s’aprovaria la llei sobre el sistema de recerca i innovació. Compromisos concrets que han estat incomplerts. Certament, eren els compromisos per 4 anys i estem parlant del primer any, però en tot cas jo tinc l’obligació de recordar aquests compromisos pendents.

I, no han presentat el projecte de pressupostos.

Miri Sr. President de la Generalitat,

No podem fer un balanç positiu de la gestió del seu govern. Però certament ens n’alegrem de totes aquelles bones notícies que vostè ha donat. Que moltes poden tenir a veure amb la gestió del Govern i altres amb una empenta de la societat catalana, que nosaltres compartim i celebrem.

Ara, vostès encara estan dient “ho tornarem a fer”. “Ho tornarem a fer” és contradictori amb assegurar el progrés del país. I creiem que ho hem vist.

Vostè parlava d’un grup de treball sobre detencions arbitraries, jo li podria parlar de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Que diu que quan un defensa els seus drets, el primer que ha de fer és complir amb la legalitat.

Vostès encara no s’han compromès a complir amb la legalitat i el nostre país el que necessita és certesa. És estabilitat. És un govern que treballi per tothom. I no és el govern que vostè està presidint.

President, esperarem la seva rèplica però nosaltres no creiem que les coses estiguin ben enfocades.

 

*************

President, com a contribució a aquesta part final del debat ja saben que haurem de tenir un debat d’orientació política general del govern per tant potser no cal que en perdem un de monogràfic que pot anar per una altra cosa. Però en tot cas president li demano disculpes perquè la brevetat farà que no em pugui estendre sobre algunes de les qüestions que ha plantejat.

Com vostè és un amant dels clàssics, a mi em venia al cap aquella expressió “els Déus ceguen aquells que volen perdre” perquè és que a vegades es diuen coses des d’aquesta tribuna que jo no sé si ens veuen lluny d’aquí, em refereixo a altres galàxies, veure un president de tot un Govern davant un Parlament parlant de repressió i de manca de possibilitats de diàleg i de debat, deuen pensar que potser no hi som del tot.

Jo crec que tenim instruments de debat polític i d’acord molt potents. Una altra cosa és que potser no els sabem fer anar, i vostès jo crec que viuen en una certa realitat virtual, la de la desobediència obedient de la república inexistent.

I jo m’atreveixo a demanar-li i ho faig amb tota la humilitat que es llegeixin aquesta decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre el recurs presentat per 76 diputats d’aquest Parlament. Els hi demano perquè potser trobaran allà algun dels motius que inhabiliten alguns dels plantejaments que ens diuen que volen fer.

Vostè ha explicat molt la frase “ho tornarem a fer”, jo no repetiré l’explicació gramatical i de contingut. El problema és el “ho”. Què és el que tornarem a fer? Saltar-nos la llei? Prescindir de l’opinió de la meitat dels catalans? Trepitjar els drets de l’oposició? Tot això hi cap en aquest “ho”? O és una altra cosa? M’estimaria molt més que fos una altra cosa perquè realment quan s’han volgut agafar dreceres inexistents hem pres mal i ho dic en plural. Hem pres mal. I vostè m’ha fet el retret de què potser no hem parlat de l’excepcionalitat de la situació i de la judicialització. Miri, en 10 minuts jo havia de fer un judici del seu govern i el que no volia és que l’altre judici servís per escapar-se del que ha de ser la critica legitima parlamentària de l’oposició al govern que hi ha, i per tant no hem pogut parlar de totes les coses que m’agradaria.

L’hem seguit molt aquest judici, i hem patit molt, pels jutjats i pels que han de jutjar, que tampoc m’agradaria gaire estar a la seva pell. Hem escoltat els testimonis, hem escoltat els al·legats, als advocats. Escoltin, suposo que les opinions segueixen sent tan dividides com eren abans. Però algunes de les defenses que s’han fet han posat de relleu que potser algunes de les certeses amb les quals des d’aquesta tribuna es manifestaven determinades coses, potser no eren tan sòlides com les pensaven amb aquell abrandament. Per tant jo el que demano és prudència. Una cosa tan senzilla com haurem de fer un diàleg, però aquest diàleg té un requisit previ que és l’acceptació de la legalitat fins que no tinguem les majories per canviar-la.

President no és gaire demanar, crec, si pensem en el conjunt del país. Perquè vostè té raó. Vostè és un independentista i creu en la independència de Catalunya, i és lògic i jo no li faré mai cap retret des del punt de vista del que és el seu ideal. El que sí que crec que tinc dret és a fer-li retrets si per arribar a construir aquest ideal trepitja els drets d’altres. Si per arribar a construir aquest ideal es salta una llei que és la norma de convivència de tots plegats.

Ja sé que segurament també és discutible això que dic, jo només demano que algú hi reflexioni una mica. Que algú hi pensi perquè és que algunes coses que ens han passat ens les haguéssim hagut d’estalviar.

Vostè m’ha demanat alguna cosa concreta que jo li vull dir clarament. Diu “vostè no parla dels incompliments de l’Estat”. Escolti, jo vull que l’Estat compleixi, i de fet per això entre altres motius el nostre grup estava molt il·lusionat amb les perspectives que obrien els Pressupostos Generals de l’Estat. Segur, insuficients, però allà hi havien 2.200 M€ en inversió pública de l’Estat a Catalunya, i ens va semblar que era una bona notícia. Però malauradament allà no hi va haver majories i no es van poder aprovar.

I per últim, les dades diferents. Miri, dades les traiem tots del mateix lloc. A vegades són els períodes els que canvien. Nosaltres estem preocupats per la situació econòmica. Apreciem la millora però creiem que podríem fer molt més per fer-la més sostenible i que arribés a tothom. I aquest és el debat que hem de tenir, probablement en el debat d’orientació política general serà el moment, però després vostès han de saber que en un any aquest Parlament no ha aprovat cap llei provinent del seu govern. Aquesta és una dada interessant, i la manca de pressupostos és des del nostre punt de vista la prova més evident que el govern no ha estat a l’alçada