Debat sobre el canvi en la composició del Govern

DEBAT SOBRE ELS CANVIS EN LA COMPOSICIÓ DEL GOVERN (3.04.2019)

[enllaç al video de la intervenció inicial]

[enllaç al video de la rèplica]

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Permeti’m que comenci felicitant-lo, a vostè i al seu govern, i molt especialment el secretari general d’Immigració, per l’impuls al Pacte sobre la immigració i contra el racisme que tots els grups parlamentaris vàrem subscriure dilluns.

Sr. president,

Dues conselleres del govern que presideix es presenten a les eleccions i han dimitit del seu càrrec. Un altre conseller ja ho havia fet fa mesos, pel mateix motiu. Vostè explica els nomenaments i nosaltres li agraïm que ho faci davant del ple, és la seva responsabilitat.

De la feina de les conselleres sortints, no podem parlar-ne gaire, per la curta durada del seu mandat, però menys d’un any no dona per fer un balanç. Aprofitem, en tot cas, per desitjar-los que els vagi bé –no massa, perquè van a eleccions en què competim, però, en fi, que els vagi bé—i aprofitem també per desitjar a les noves conselleres sort i encert en les seves tasques. Vistos els precedents, no podem confiar en que tinguin un mandat gaire llarg, però com això mai se sap, doncs, per tant, sort i encert.

President, des del nostre punt de vista, el seu no és un bon govern. No està proporcionant l’estabilitat necessària i, en la sessió de control, ja hem parlat dels efectes negatius d’aquesta sensació de provisionalitat i d’incertesa política sobre les inversions econòmiques estrangeres i, en general, sobre l’economia. Tampoc creiem que la seva tasca de govern tingui el nivell de qualitat que el país mereix i necessita.

Ara mateix sabem que els seu govern reclama noves dotacions econòmiques al govern d’Espanya, quan fa poques setmanes els grups que donen suport al seu govern van unir els seus vots als dels grups parlamentaris del PP i de Ciudadanos per avortar el debat parlamentari del Projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2019, que incorporava 1.400 milions d’euros addicionals per a la Generalitat, i una inversió pública de l’Estat a Catalunya que superava els 2.200 milions d’euros. Potser s’ho podrien haver rumiat una mica, abans d’impedir ni tan sols que comencés el debat sobre els pressupostos al Congrés dels Diputats.

Precisament pel fet de no comptar una majoria que donés suport al projecte de pressupostos, el president del govern d’Espanya va dissoldre les cambres convocant eleccions generals anticipades.

I aquí, quina diferència amb el que fan vostès! Vostès es limiten a penjar a la web de la Generalitat el que diuen que podria ser un projecte de pressupost.

Vostès ens diuen que tenen aquest projecte, però no han volgut ni aprovar-los al Consell Executiu ni portar-los al Parlament. Amb això, com bé saben, estan contravenint el que disposa l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 212, que diu el següent: “El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo”.

El text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya estableix, de forma taxativa, en el seu article 32 el següent: “El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació”.

Com el govern no va prendre possessió fins el 2 de juny del 2018, enteníem que presentés el projecte de pressupostos més enllà de l’octubre. Però de cap de les maneres podem entendre que no ho faci deu mesos després i per conveniència política.

Però almenys en això vostès han estat clars i sincers. Ens han dit en seu parlamentària: “no presentem els pressupostos a la cambra perquè no tenim majoria per aprovar-los. Quan vegem que podem tenir majoria, llavors els presentarem”.

Però, president, aquest argument, des del nostre punt de vista, no és acceptable, perquè contravé l’Estatut i la Llei de Finances de la Generalitat. Vostès tenen l’obligació de presentar el projecte de pressupostos. I si el Parlament no els aprovés, podrien presentar una qüestió de confiança, com va fer Carles Puigdemont, o podrien dissoldre el Parlament i convocar eleccions, com ho ha fet Pedro Sánchez.

El pressupost és l’eina fonamental per a l’acció del govern i la seva aprovació acredita que el Consell Executiu disposa d’una majoria per governar.

President, en la nostra opinió, vostès no tenen dret a fer el que fan. No tenen dret a contravenir l’Estatut i les nostres lleis.

Per governar, cal una majoria que vostès mateixos diuen que no tenen. Les 106 votacions perdudes pel govern al Parlament així ho acrediten.

Però el seu problema no és només que no disposen d’una majoria per governar, és que no tenen un horitzó clar de legislatura: ni saben quan volen o podran acabar-la, ni saben ben bé cap a on van.

Perquè, quin és l’objectiu d’aquesta legislatura? Fer República? Fer un nou referèndum, donant així per fet que el de l’ú d’octubre no era vàlid? Declarar novament la independència? Acabar desobeint?

President, convindria no cometre els mateixos errors que es van cometre els mesos de setembre i octubre de 2017; convindria no malmetre les institucions ni la confiança de la ciutadania en la política. No es comprometin a allò que saben perfectament que no està al seu abast o que comporta conseqüències nefastes pel nostre autogovern i les nostres institucions.

Potser estic equivocat i vostès només volen governar en el marc de la llei i exercint les competències que té atribuïdes la Generalitat, utilitzant el millor que sàpiguen els seus recursos i pensen fer-ho tot dins del marc de la legalitat. Tant de bo que sigui així!

Però en tot cas, senyor president, també li hem de dir que la gestió quotidiana del seu govern no obté, des del nostre punt de vista, l’aprovat.

D’entrada, el seu govern no compleix ni mandats parlamentaris rellevants ni compromisos adquirits davant la cambra.

El Parlament va aprovar un mandat per a rebaixar el preu de les matrícules universitàries i per equiparar el preu dels màsters amb els graus. I vostès no ho fan.

El Parlament va aprovar que es recuperés la coresponsabilitat de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol municipals. I vostès no ho fan.

El Parlament va aprovar que es milloressin les condicions de treball i els equipaments de policies i bombers. I vostès no ho fan.

Vostès havien d’actualitzar el decret de menjadors escolars. I no ho fan.

Vostès havien de desplegar la llei d’infància. I no ho fan.

Vostès havien d’aprovar un decret llei d’accessibilitat al sistema de salut per reduir les llistes d’espera. I no ho fan.

Vostès es van comprometre a aprovar per decret el reglament de turisme que, entre d’altres coses, havia de regular els allotjaments turístics. I no ho fan.

Vostès es van comprometre a portar al Parlament un projecte de llei de la ciència. I no ho fan.

President, vostè ha de proposar els noms dels membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. I no ho fa.

Desavinences en el si del govern impedeixen el correcte funcionament del Centre de Formació Professional de l’Automoció a Martorell.

La seva activitat legislativa és mínima. Només hem modificat tres lleis vigents, dues d’elles a proposta del nostre grup.

La patronal del Tercer Sector es queixa d’infrafinançament dels serveis i reclama una injecció urgent d’entre 600 i 900 milions d’euros per atendre les necessitats més urgents.

Segons les dades del Departament de Salut, estan esperant per operar-se 177.976 pacients, un 10% més que l’abril de 2018. I el temps d’espera és de 72 dies, cinc dies més que quan vostè va ser elegit president.

Tot i que les operacions més urgents d’oncologia i cirurgia cardíaca es mantenen dins dels temps de referència estipulats a la llei, han crescut les demores i les persones que esperen per ser operats de pròtesis de genoll i maluc, cataractes i altres operacions menys urgents.

Les llistes d’espera de proves diagnòstiques han crescut un 23,5%, ha augmentat en 27.736 persones des de que vostè va prendre possessió. L’espera mitjana és de 74 dies, ha augmentat 22 dies. Les ressonàncies magnètiques triguen 77 dies (26 més) i l’ecocardiografia 90 dies (30 dies més).

I 454.098 usuaris esperen una mitjana de 97 dies per ser visitats per l’especialista. Si bé cal remarcar que el temps d’espera en ginecologia i al·lergologia s’ha reduït de forma molt significativa.

Mentre el seu govern reconeix que a Catalunya hi ha 350.000 persones en situació de pobresa severa, la renda garantida de Ciutadania només té 120.000 beneficiaris.

Al mes de febrer 26.104 catalans als quals els havien reconegut els dos graus més severs de dependència encara estaven esperant la prestació.

President, no crec haver estat exhaustiu, però sí haver donat prou exemples, amb dades extretes de les mateixes fonts del Govern, que el seu govern no està a l’alçada. I ja fa deu mesos que desenvolupa la seva activitat.

I, per tant, la pregunta que li faria en aquests moments és: president, estan vostès en condicions d’assegurar un govern estable i eficaç?

Aquesta crec que és la qüestió més rellevant en el debat d’avui, independentment del respecte que ens mereixen tant les conselleres que marxen com les que s’incorporen.

La qüestió és;: vostès saben on van? Saben quant de temps poden continuar mal governant en aquestes condicions? Nosaltres creiem que no estan a l’alçada del que el país mereix i necessita. I voldríem que on hi ha incertesa, vostès posin algunes certeses; que on hi ha inoperància, hi posin eficàcia; on hi ha neguit, posin esperança, i si no poden, senyor president, convoquin eleccions. Sincerament, creiem que el país els ho agrairia. Moltes gràcies.

*************************

Gràcies, senyor president.

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya.

Miri, no li accepto que digui que canvio de principis segons la conveniència. Ja em va dir una vegada que regalimava cinisme en baixar les escales. Si es posa a la boca la paraula respecte, sigui capaç de practicar-lo, primer.

I, com m’ha mencionat amb algunes posicions polítiques, no tinc cap inconvenient a reiterar-les. Miri, jo no estic a favor de la independència; fins i tot, vostè ho sap. Jo tampoc no crec que un referèndum sobre la independència sigui una solució i menys encara amb una societat dividida per meitats. I no crec que el dret d’autodeterminació –el que reconeix Nacions Unides, no em refereixo a altres– sigui d’aplicació a Catalunya.

El meu objectiu, efectivament, és evitar que creixi el suport a l’independentisme, però li reconec que aquesta tasca la fa vostè millor que ningú, perquè la gestualitat buida, les promeses incomplertes i la gestió deficient són, en aquests moments, el factor d’erosió més important del projecte independentista.

Vostè ha fet, aquí, una tirallonga d’afirmacions, que volien recordar, suposo, el vell llistí telefònic del president Pujol. Miri, res del que ha dit desmenteix cap ni una de les nostres crítiques. Per tant, des del punt de vista de la qualitat del debat, li he de dir que és bastant deficient.

Miri, vostè és el màxim responsable del pitjor Govern que els catalans haguem tingut des de 1980, si fem excepció del darrer quadrimestre del Govern presidit per Carles Puigdemont. I vostè dirà: «Bé, clar, això ho diu vostè.» No, no, no. Això respon als resultats del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, la pitjor valoració del president en el segon baròmetre del mandat: Carles Puigdemont, 5,1; José Montilla, 5,4; Artur Mas, 4,8; vostè, 4,3.

Són vostès els que han dit que no tenen majoria. Són vostès els que no gosen portar els pressupostos a la cambra. De fet, vostès, ara, fan una innovació, que és parlar de majories del 49 per cent. Sort que no és horari infantil i no devem estar interrompent el procés educatiu de ningú. Escolti’m, vostès no tenen majoria. Ara, vostè té una raó, bé, en pot tenir moltes, però una que li dono ara, no hi ha majoria de Govern, això ho han dit vostès, i no hi ha majoria alternativa; efectivament, president, aquí, té tota la raó. Però això el fa a vostè l’únic responsable de la decisió sobre la continuïtat del Govern, perquè, si no hi ha una majoria per substituir-lo i vostè no té majoria per governar, l’únic que pot prendre la decisió de convocar eleccions o la decisió de plantejar una qüestió de confiança és vostè.

És veritat, hi ha una tercera possibilitat, que no està a les lleis, però és ben catalana, la de fer la viu-viu; vostè té la possibilitat de fer la viu-viu, i espero que no sigui considerat irrespectuós, és una expressió, fer la viu-viu.

Ara, jo li he de demanar… Escolti’m, com vostè és l’únic responsable, atès que estem en aquesta situació de manca de majoria de Govern i de manca de majoria alternativa, estigui a l’alçada de la seva responsabilitat. Vostè té tot el dret a dir: «Intentem seguir governant, perquè creiem que estem fent un bon govern.» Bé, ho pensen vostès. Ara, compleixin les seves responsabilitats, governin. I governar implica prendre decisions i, en aquest cas, portar a la cambra l’instrument d’acció governamental més important, que és el pressupost. Si no s’atreveixen ni a aprovar-lo formalment en el Govern. No veu que això és un espectacle que deteriora la nostra imatge institucional? Deteriora el nostre autogovern. Potser, a vostè, li dona comoditat –tampoc, eh?, tampoc ho crec, però, en fi, potser–, però, en tot cas, no és bo per al país.

I, per tant, jo li he demanar el que li he demanat al final de la meva intervenció. Vostès haurien de demostrar –que, des del nostre punt de vista, no ho han fet– que saben on van, que té sentit continuar treballant de la forma que ho fan, que són capaços de proporcionar certeses allà on hi ha incerteses, que són capaços d’evitar que les inquietuds i els neguits envaeixin la política catalana, i que la inoperància sigui substituïda per una acció de Govern eficaç i determinada.

Crec que és la nostra obligació demanar-ho, però, sobretot, és el dret dels catalans i les catalanes tenir-ho. I estem parlant avui, i demà els diaris parlaran del que sigui i hauran passat dies i no passarà re. Però els catalans i els seus problemes, les catalanes i els seus problemes seguiran on són. I, de tenir un govern capaç de reduir les llistes d’espera a no tenir-lo, és un món de diferència i, president, li he de recordar, vostè n’és el màxim responsable.

Moltes gràcies.