Intervenció en el debat sobre la no presentació dels pressupostos per part del govern

Intervenció del president del Grup Parlamentari Socialistes – Units per Avançar, Miquel Iceta, després de la compareixença del president de la Generalitat per informar sobre els motius pels quals no presenta els pressupostos al Parlament

-text no revisat-

Parlament de Catalunya, 27 de febrer de 2019

[enllaç al vídeo]

President,

La nostra sol·licitud de compareixença li demanava que informés sobre el motiu pel qual el govern no presenta els pressupostos. I ja ens ho ha dit: perquè no té majoria parlamentària. Extregui vostè mateix la conseqüència. Si no té majoria per governar ha de prendre una opció, que és convocar les eleccions.

S’hi posi com s’hi posi la seva decisió de no presentar els pressupostos si no té garantida la seva aprovació és un acte de covardia política que contribueix al desprestigi de les institucions. Si estan tan convençuts que han arribat a un consens del Govern la seva obligació és portar-los aquí.

República virtual, govern virtual, pressupost virtual. Així estem.

I li he dit abans. Els governs tenen l’obligació de presentar els seus projectes de pressupostos. I si no els aproven han de decidir entre presentar una qüestió de confiança o convocar eleccions.

Tenim exemples ben propers. El del president Pedro Sánchez convocant les eleccions. I el del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras presentant una qüestió de confiança.

Presentar els pressupostos al Parlament és la seva obligació institucional i cercar la majoria per aprovar-los és la seva responsabilitat. ¿No s’omplen la boca parlant de la seva majoria parlamentària? Potser és moment de demostrar-la.

I no vulgui confondre l’opinió pública. Vostè té l’obligació de presentar els pressupostos. I la resposta a aquesta obligació no és la de demanar a l’oposició que presenti una moció de censura.

Perquè la principal obligació institucional d’un govern és governar, i l’instrument fonamental de tota acció de govern que mereixi aquest nom és el pressupost.

Ho diu l’article l’article 212 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

“El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix”.

Vostès, si no aproven el projecte del pressupost i el porten a debat i votació al Parlament, estan incomplint l’Estatut.

Vostè té l’obligació de presentar els pressupostos al Parlament.

Mentre no els aprovi el govern i no els porti al Parlament, són uns pressupostos ‘fake’. Si volen que els esmenem, porti’ls al Parlament.

Qui subordina l’autogovern a l’interès partidista és qui en comptes de presentar els pressupostos al Parlament es limita a penjar-los a la web.

Un mínim de 27 diputats o de dos grups parlamentaris poden presentar una moció de censura.

No confonguin una obligació amb una possibilitat, amb un dret que pot o no ser exercit.

És més, el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya estableix en el seu article 32 estableix de forma taxativa, i cito textualment: “El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació”.

Però, certament, vostès no es distingeixen per una vigorosa acció de govern. Se’ls veu còmodes defensant unes idees, però molt incòmodes a l’hora d’exercir les seves responsabilitats de govern. No sembla que la seva principal preocupació sigui la de governar.

Certament se’ns fa molt difícil d’entendre per què han votat en contra dels pressupostos generals de l’Estat, per què han renunciat a 1.409 M€ per a la Generalitat i a 2.200M€ en inversions públiques de l’Estat a Catalunya.

Ens encantaria saber com pensen compensar-ho. No serà amb els seus pressupostos virtuals. I encara menys si pensen renunciar a res que s’assembli a una reforma fiscal justa que podria incrementar els ingressos de la Generalitat proporcionant així els recursos suficients per impulsar les polítiques socials que necessitem.

No li nego el valor de demanar el suport a uns pressupostos virtuals després d’haver-se negat ni tant sols a debatre el projecte de pressupostos presentat pel govern presidit per Pedro Sánchez. Aquest sí, un pressupost real, aprovat pel govern d’Espanya i enviat al Congrés dels Diputats.

Però per plantejar-nos el suport als pressupostos que el govern no ha aprovat i que no ha presentat a la Cambra, també voldríem saber si han renunciat a qualsevol deriva unilateral i il·legal. Perquè no voldríem donar estabilitat a un govern capaç de generar la pitjor de les inestabilitats.

No volem tornar enrere, senyor president.

No volem tornar al darrer quadrimestre del 2017.

No volem tornar als dies 6 i 7 de setembre de 2017, els justament anomenats dies de la infàmia pel llavors Lletrat Major del Parlament.

No volem tornar a decisions que van comportar la intervenció de les nostres institucions d’autogovern.

I fins que vostès no ens garanteixin que no tornaran a cometre aquells errors, no poden esperar de nosaltres cap mena de suport parlamentari.

I no em cansaré de dir que no deixa de ser curiós que vostès vulguin que parlem d’un projecte de pressupost que no han aprovat com a govern ni presentat a la Cambra.

Aquesta compareixença seva d’avui, senyor president, no pot substituir el preceptiu debat de totalitat dels pressupostos.

I nosaltres no volem participar d’una burla a les institucions que són de tots.

Un debat de pressupostos és un debat de pressupostos. Avui vostè ens hauria d’explicar per què no els han aprovat, i per què, segons sembla, no pensen portar-los a debat i votació al Parlament.

Ens diuen que això que han penjat a la web serien uns pressupostos expansius, però no és cert, són inferiors al que ja sabem que es va gastar l’any passat. Pressupost executat el 2018, 26.500 milions d’euros, contra 26.100 milions d’euros previstos en els pressupostos virtuals.

No incorporen els recursos necessaris per contribuir a finançar les escoles bressol, uns 80 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per rebaixar les taxes universitàries, uns 100 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per posar a disposició dels que els necessiten els 5.000 llits buits de residències, uns 56 milions d’euros.

No incorporen els recursos necessaris per activar un pla de retorn als joves que s’han vist obligats a marxar, uns 5 milions d’euros.

Tampoc incorporen els recursos necessaris per impulsar un potent pla de xoc per reduir les llistes d’espera, uns 92 milions d’euros.

Tampoc no sabem si dedicaran els 200 milions d’euros necessaris per complir els compromisos adquirits amb els metges i professionals de l’ICS i de la concertada.

No, aquest projecte virtual de pressupostos no ens convenç. No respon als problemes reals dels catalans, està mancat d’ambició. Fins i tot gosa reduir els recursos dedicats al foment de la necessària política industrial del país.

Però el que és més rellevant és precisament que es tracta d’un projecte virtual. I els problemes reals requereixen d’un pressupost real que, pels que ens ha dit, el seu govern no s’atreveix a presentar.

O no confien en la bondat del projecte, o no es creuen les xifres, o temem que quedi en evidència que no tenen una majoria per governar.

Perquè com ja hem dit, si no té majoria per aprovar uns pressupostos el que ha de fer és plantejar una qüestió de confiança, com va fer el president Puigdemont, o convocar eleccions com ha fet el president Sánchez.

Quines qüestions caldria abordar des d’uns pressupostos reals?

El combat contra les desigualtats, el canvi de model productiu assegurant la competitivitat i la sostenibilitat i fer-ho en un marc d’estabilitat pressupostària que incorporés una reforma fiscal justa.

Volem uns pressupostos per a la recuperació social, amb una despesa social que beneficiï amplis sectors de la població, especialment els que més ho necessiten. I per això nosaltres no entenem que vostès hagin bloquejat el debat sobre el projecte de pressupostos generals de l’Estat presentats pel govern presidit per Pedro Sánchez.

Volem uns pressupostos capaços d’afrontar els grans reptes i les febleses del nostre model productiu, incrementant la seva sostenibilitat econòmica i ecològica.

I amb un nivell d’ingressos públics més proper als països del nostre entorn, sense incrementar la pressió fiscal a la immensa majoria de la nostra societat.

Volem uns pressupostos útils per a la ciutadania, per a la immensa majoria, per a les classes mitjanes i treballadores, especialment colpejades per la crisi econòmica que hem patit. Volem uns pressupostos que promoguin la igualtat d’oportunitats i que lluitin contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.

Volem uns pressupostos que contribueixin a un creixement econòmic sòlid i sostenible, a unes infraestructures al servei de la mobilitat i el progrés econòmic i social, a l’impuls a procés de recerca, desenvolupament i innovació, a l’enfortiment del nostre sistema universitari. Uns pressupostos que contribueixin al necessari procés de transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic.

Volem enfortir els serveis públics, especialment els serveis de salut i educació.

Volem enfortir també el nostre sistema de seguretat, dotant de més recursos la nostra policia, els serveis d’emergència i els bombers.

Volem dotar adequadament els programes contra la violència masclista, de suport a les persones amb discapacitat, de foment del reequilibri territorial i d’impuls al sector agroalimentari

Però de tot això només estarem en condicions de debatre amb tot el rigor necessari si vostès aproven un projecte de pressupostos i el porten al Parlament.

Compleixin amb les seves obligacions.

Facin honor a la seva responsabilitat.

Respectin les institucions i, senyor president, sobretot, governin, governin respectant el marc legal, governin pensant en el conjunt dels catalans i les catalanes, governin defensant els interessos del país.

I si no es veuen en cor de fer-ho, o no tenen una majoria suficient per fer-ho, donin la paraula a la ciutadania.