Intervenció al Consell Nacional del PSC

INFORME POLÍTIC DE MIQUEL ICETA AL CONSELL NACIONAL DEL PSC (16.02.2019)

Vaig dir fa uns mesos en aquest Consell Nacional que el 2019 seria l’any de la gran batalla per la celebració d’eleccions municipals i europees. I apuntava que potser es produirien altres convocatòries. Doncs bé, ja en tenim una més: eleccions generals el proper 28 d’abril.

Fa uns dies hem vist al Congrés dels Diputats com els independentistes votaven amb PP o C’s per evitar que s’iniciés el debat del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

L’independentisme ha donat un triomf a les tres dretes de la plaça de Colón, o potser n’hauríem de dir Plaça d’Orient de Madrid. No sabem si no van poder, no val voler o no els van deixar pactar des de Waterloo. El cert és que la seva coincidència de vot amb la dreta ha fulminat la legislatura.

Mai vaig pensar que veuria com uns que s’omplen la boca dient que són els únics capaços de defensar el país renunciarien a 2.261 milions d’euros en inversió de l’Estat a Catalunya i un increment de 1.409 milions d’euros per a la Generalitat.

I no hem rebut resposta a cap de les següents preguntes:

  • Per què han renunciat a més de 2.200 milions d’euros d’inversió previstos per Catalunya aquest any 2019?
  • Per què han renunciat a ampliar els recursos de la Generalitat en 1.409 milions d’euros?
  • Que li diran als 000 aturats catalans de més de 52 anys que no tindran subsidi d’atur?
  • Com explicaran a 120.000 estudiants catalans que no veuran augmentada la seva beca per estudiar?
  • I quan comenci el nou curs escolar, quina explicació donaran a les 000 famílies a Catalunya que no podran rebre ajudes per material escolar durant les etapes d’escolarització obligatòria?
  • D’on obtindran recursos addicionals pels 5.100 menors a Catalunya que haguessin obtingut beques menjador per combatre la pobresa infantil?
  • Que els hi diran a les 000 persones, la majoria dones, que no podran beneficiar-se de l’augment de més de 2 milions d’euros pels programes dirigits a eradicar la violència de gènere que havien de gestionar els ajuntaments catalans?
  • Que li diran a més d’un milió de catalans que no veuran reduït el copagament farmacèutic?
  • I a les més de 143.000 persones que no podran beneficiar-se dels 18,5 milions d’euros de l’Ingrés Mínim Vital?
  • I a les 36.000 persones que no podran ampliar de 6 a 8 setmanes el seus permisos de paternitat?
  • I que els hi podran dir als i a les 27.000 cuidadors/es a Catalunya que no podran recuperar la seva cotització a la Seguretat Social?
  • Com explicaran, sobretot als joves, que Catalunya no podrà comptar amb 52 milions d’euros per al Pla d’Habitatge?
  • Per què han decidit renunciar a 149 milions d’euros en ajudes pel transport urbà i metropolità?
  • I als usuaris de Rodalies de Catalunya, com els explicaran que ja no podran comptar amb els més de 497 milions d’euros previstos en inversions?
  • I com explicaran que no hi haurà 320 milions d’euros d’inversió en el Corredor Mediterrani?

Mai el sectarisme polític havia fet tant de mal a Catalunya. Catalunya ha estat derrotada a Waterloo i els interessos dels catalans i les catalanes han estat traïts pel govern independentista.

El finiment sobtat de la legislatura impedirà també:

  • la reforma del Codi Penal per a considerar violació les agressions sexuals amb penetració.
  • La reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè el termini màxim de recerca no beneficiï als corruptes.
  • La regulació del dret a una mort digna.
  • La derogació de la Llei Mordassa.
  • La derogació de la reforma laboral.
  • La reforma del vot rogat dels residents a l’estranger.

El rebuig a tramitar el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat ha comportat la decisió d’anticipar les eleccions.

Aquesta ha estat una decisió molt encertada per part del president del Govern.

Decisió encertada d’un demòcrata. Quan qualsevol govern democràtic no pot aprovar els pressupostos cal que li doni la veu a la ciutadania.

Decisió encertada d’un governant. Perquè Espanya no pot perdre temps per confirmar un rumb dialogant i progressista.

En una sola decisió ha desmuntat les dues grans mentides de la dreta: ni s’aferra al poder, ni estat supeditat als independentistes.

I el panorama no pot ser més clar: o assegurem la continuïtat d’un govern dialogant i progressista, o accedeix al poder un govern reaccionari que fomentarà la crispació i l’enfrontament.

Avançar o retrocedir.

Construir una Espanya on hi càpiga tothom o fomentar una Espanya excloent.

El socialisme català ho té claríssim: no ens resignem a retrocedir quaranta anys.

Volem seguir treballant per fer una espanya millor, per recuperar la tolerància, el respecte, el sentit comú, el diàleg, la moderació, i per barrar el pas a la intolerància, la crispació i l’enfrontament.

Volem un país millor, amb un creixement econòmic sostenible, que generi ocupació de qualitat, que impulsi la transició ecològica i lluiti contra el canvi climàtic, que permeti sostenir l’Estat del Benestar, la millor sanitat i educació públiques, que lluiti per la igualtat de gènere i contra la violència de gènere, que garanteixi i millori el sistema de pensions i els drets laborals, que combati les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, que lluiti especialment contra la pobresa infantil, que enforteixi l’Estat de les Autonomies i no permeti el seu desballestament, que impulsi la regeneració de les institucions i combati sense treva la corrupció.

Volem seguir tenint un govern dialogant, progressista, feminista, ecologista i europeista.

Volem que Pedro Sánchez segueixi al capdavant del govern.

Per Catalunya. Per Espanya. Per Europa.

Pel país millor que volem seguir construint.

Ens en parlarà després Meritxell Batet.

Mostrem avui la nostra determinació total i absoluta per mobilitzar tot el vot progressista i moderat contra l’ascens de la triple dreta, intolerant, sectària i reaccionària. No donarem treva als adversaris del diàleg i la tolerància. No donarem treva als que pretenen retallar drets laboriosament obtinguts. No donarem treva a una dreta que ens vol fer retrocedir en drets socials, laborals i de gènere.

No s’hi val a badar després del que hem vist amb les victòries de Trump o de Bolsonaro, o després del que hem vist a Andalusia.

La dreta s’inventa un pretès govern Frank_enstein, però el que vol és amagar la seva voluntat de fer un govern Franco_enstein.

Si el 2008 dèiem: “Si tu no hi vas, ells tornen”, ara direm: “Si tu no hi vas, ells tornen més de dretes que mai”.

No ho permetrem, ens mobilitzarem per evitar-ho. I tenim la victòria a l’abast, no ens la deixarem arrabassar pels de la plaça d’Oriente.

*********************

Els nostres objectius de progrés requereixen sumar esforços a nivell municipal, regional, nacional, estatal i europeu.

Mai com els últims 20 anys ens estem jugant el futur a Europa. Un projecte que sembla haver perdut confiança en si mateix, que necessita una empenta en la bona direcció que els socialistes, socialdemòcrates i laboristes li volem donar.

La setmana que ve a Madrid el Congrés del Partit Socialista Europeu aprovarà el nostre Manifest de cara a les eleccions europees del proper 26 de maig. Un manifest que conté la nostra determinació en construir una Europa justa i igualitària, una Europa per a la majoria i no per a uns pocs, una Europa lliure i democràtica, una Europa feminista amb igualtat de drets per a tothom, una Europa sostenible que salvi el nostre planeta, una Europa progressista amb un pla per a la joventut, una Europa forta, motor d’un món millor.

Volem establir un nou contracte social amb la ciutadania europea. Una Europa de protecció de drets i de solidaritat. Una Europa que garanteixi una vida millor per a tothom. Estem lluitant per l’ànima d’Europa i pel nostre destí comú.

I per això vull saludar l’elecció del nostre company Javi López com a representant del PSC en la candidatura de tots i totes els socialistes d’Espanya.

Javi López ha impulsat amb fermesa l’Informe sobre la lluita contra les desigualtats per a impulsar la creació d’ocupació i el creixement. En aquest Informe aprovat pel Parlament Europeu es fixa la lluita contra les desigualtats com a condició prèvia per a la recuperació econòmica, la creació d’ocupació de qualitat i la cohesió social. En aquest Informe s’afirma que les polítiques d’austeritat no són una solució, que els perills i amenaces de les condicions laborals generen precarietat i baixos salaris, que l’accés a l’educació en l’etapa 0-3 és crucial per a garantir la igualtat, i que no es pot abaixar la guàrdia en la lluita contra el frau fiscal, els paradisos fiscals i el treball submergit.

Gràcies, Javi, per la teva feina. Junts guanyarem el combat per una Europa més unida, més forta i més social. Una Europa que recuperi l’ànima i l’empenta en la defensa dels seus valors fundacionals.

Companyes i companys, tenim unes bones perspectives de cara a les eleccions municipals.

Això es deu a la bona feina dels nostres alcaldes i alcaldesses, a la bona feina dels nostres regidors i regidores, i, a més, a diferència del 2015, les condicions són avui molt millors: la nova política s’ha fet vella molt ràpidament, la supeditació del món dels comuns a l’independentisme deixa el panorama més aclarit, Ciutadans ha abandonat qualsevol ambició socialdemòcrata i competeix amb PP i VOX per veure qui és més de dretes i més hostil al diàleg, el PP està en procés accelerat d’empetitiment, mentre l’independentisme, desorientat i dividit, es mostra incapaç de proporcionar governs estables i eficaços.

Tindrem més i millors candidatures. Però convé redoblar aquest esforç. Avui aprovem més d’un centenar de caps de llista. I tindrem, per primera vegada a la història, llistes a totes les capitals de comarca.

Fixem-nos un moment en el cas de Barcelona. Barcelona ha retrocedit des de que no la governem els socialistes i avui és un clam el desig de recuperar una Barcelona de primera. Ada Colau, que va arribar a l’alcaldia teòricament per resoldre el problema de l’habitatge, avui ha de reconèixer que mentre Jordi Hereu promovia 4.000 habitatges socials en quatre anys, ella només n’ha aconseguit 700. Ni ha sabut què fer amb el turisme, ni amb la mobilitat, i hem vist augmentar la percepció d’inseguretat ciutadana. Un fracàs total i absolut. Després Jaume Collboni ens en parlarà.

Una breu referència al judici que s’està celebrant al Tribunal Suprem. És un judici al que s’arriba pel fracàs de la política, per la incapacitat de dialogar del govern del PP i dels governs sobiranistes, i per decisions equivocades preses per l’independentisme en la seva deriva unilateral i il·legal de finals de 2017. Estem convençuts que la justícia exercirà la seva funció de forma independent i imparcial, i voldríem que el desenvolupament del judici no impedeixi seguir fent política per trobar solucions acordades

Lamentablement a Catalunya tenim un govern que ha renunciat a governar, que ha estat incapaç d’aprofitar la mà estesa al diàleg oferta pel govern de Pedro Sánchez i que fins ara no ha sabut reformular la seva estratègia. Seguirem compromesos a un diàleg dins de la legalitat, seguirem oposant-nos a polítiques equivocades i mancades d’ambició, aspirem a derrotar democràticament els que són incapaços d’aprofitar l’enorme potencial del nostre país i la seva gent en benefici de la construcció d’una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa.

Moltes gràcies!

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 16 febrer 2019, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.