Debat sobre la remodelació del govern

INTERVENCIÓ EN EL DEBAT SOBRE ELS CANVIS EN EL GOVERN

Parlament de Catalunya, 12 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Moltes gràcies, senyora presidenta.

Molt honorable senyor president, quan escoltava la seva intervenció, permeti’m que li digui, preventiva més que explicativa, no m’he pogut sentir al·ludit. I vull agrair-li, per tant, que hagi fet una menció expressa, al final, en forma de cita, i dir-li que realment si troba en les meves cites la inspiració, les coses encara tenen remei.

Però vostè ha cregut convenient introduir canvis en la composició del Govern. És la seva responsabilitat, nosaltres no pensem discutir-li l’atribució, ni tan sols la conveniència. Hauríem agraït una explicació, ni que fos somera. Però, en fi, és la seva responsabilitat, entre altres coses, perquè nosaltres sí que respectem l’Estatut. I, president, permeti’m que l’hi digui, si en algun moment vostè, el seu grup parlamentari, el seu Govern deixessin de respectar l’Estatut deixarien de merèixer el respecte polític i institucional com a president i com a govern. Perquè vostè és president, vostès són Govern, perquè hi ha Estatut.

Vostè ha cregut necessari rellevar un conseller que ha dit en veu alta el que d’altres, potser, pensen o en murmuren amb veu baixa; molt bé. Vostè ha decidit substituir-lo per un altre membre del Govern i cobrir la vacant que aquest deixava. Tenim, doncs, nou conseller d’Empresa, senyor Santi Vila, i nou conseller de Cultura, el senyor Puig. Nosaltres els desitgem sort i encert. Però, com no els volem mal, no els desitgem un mandat llarg.

Perquè, senyor president, la legislatura està esgotada políticament. Vostès havien de portar el país a la independència en divuit mesos i no ho han fet. El cert és que no podien fer-ho, per raons materials. Però tampoc podien fer-ho després d’haver perdut el plebiscit en els termes que vostès mateixos ho havien plantejat, quan van decidir convertir les darreres eleccions al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i no hi va haver una majoria ciutadana per la independència. Sí que hi ha –i mai hem negat la seva legitimitat– una majoria parlamentària per la independència. Però és que l’incompliment, per dir-ho així, si m’ho permet –a mi no m’agrada parlar de mentides, de falsedats, crec que no hem de carregar les paraules, no hem de carregar d’intencions el que a vegades són fets de la vida i sempre opinables…

Però és que vostès tampoc no han creat estructures d’Estat que vagin més enllà de les competències avui reconegudes per l’Estatut. Tampoc han iniciat un procés constituent de base social i popular –cito literalment els seus compromisos. Vostès no han proclamat la independència. No han desconnectat respecte l’ordenament jurídic espanyol. No han aprovat la llei de transitorietat ni la llei del procés constituent ni han convocat eleccions constituents ni han creat l’estat independent ni han aprovat la constitució catalana ni, per tant, han pogut ratificar en referèndum la dita constitució. Aquest és el full de ruta. Aquests són els divuit mesos que vostès havien dibuixat.

Certament, a la vida un canvia; la vida, a vegades, t’obliga a modificar els teus plantejaments. I això és legítim. Però també és legítim que l’oposició digui avui que el que vostès es van comprometre no ho han fet. Eren les actuacions que calia haver completat en divuit mesos. Ho comptem des d’on vulguin –des de la celebració de les eleccions, des de la constitució del Parlament, des de la seva investidura–, aquest termini ha transcorregut sense que s’hagi verificat cap dels objectius del full de ruta dels seus compromisos electorals, uns objectius que ara han estat substituïts per un referèndum que ja s’havia donat per superat i per al qual, com ens ha recordat per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, la Generalitat no té competències.

Ja li vaig dir, senyor president, en una sessió de control: crec que el seu problema és que s’ha compromès a fer una cosa que no pot fer. Però, en tot cas, com, poc o molt, hem convertit aquesta qüestió en una qüestió de fe i, al cap i a la fi, no falta tant per a l’1 d’octubre, doncs, ja ho veurem.

Però també s’ha parlat aquests dies si calia enfortir el Govern des del punt de vista de l’organització d’això que vostès pretenen celebrar l’1 d’octubre. Vostè, en seu parlamentària, va encomanar al vicepresident Junqueras i al conseller Romeva l’organització del referèndum, en més d’una ocasió. Però, per ara, l’únic membre del seu Govern que sembla que ho hagi intentat és la consellera Meritxell Borràs.

Potser calgui un conseller del referèndum, jo no ho sé calibrar. Però, vist l’èxit obtingut fins ara, senyor president, gairebé li demanaria que fos vostè mateix qui entomés la responsabilitat.

Una declaració aprovada pel Ple del Parlament el 9 de novembre del 2015, el que va significar l’inici de la legislatura, afirmava rotundament que no se supeditaria a les decisions del Tribunal Constitucional. Des de llavors han estat moltes les ocasions en què, fins i tot vostès mateixos, hi han recorregut a l’alt tribunal; bé, que fins i tot els ha donat la raó, entre altres coses, en la qüestió del Grup Parlamentari del PDECAT al Senat. Per tant, el que era, diríem, la prova evident que es volia desconnectar ha estat des del primer moment desmentida pels fets.

Tampoc han desenvolupat les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, aviat farem el primer aniversari, la fase del procés participatiu; me la dec haver perdut. La creació d’un fòrum social constituent, tampoc he sabut veure-la. Un fòrum social constituent del que havia d’emanar un mandat vinculant pels integrants d’una, permeti’m, aquí potser aixeco una mica el to, fantasmagòrica assemblea constituent, de la que mai més n’hem sentit a parlar, afortunadament –sigui dit de pas. Ara tot això queda supeditat a la celebració d’un referèndum que jo crec que no es podrà celebrar.

Potser, quedarà recollit en el proper programa electoral, que sempre estem de punt i seguit més que de punt i a part, i això té avantatges també a la vida.

Però, president, deu comprendre que, des del punt de vista de l’oposició, nosaltres a aquestes alçades considerem mancats de credibilitat els objectius del Govern, esgotats, exhaurits en la seva pròpia lògica. I el problema no és la seva composició concreta, amb o sense conseller del referèndum; el problema és una mala lectura del resultat electoral, una errònia fixació d’objectius i una equivocada tria d’instruments per assolir-los. En aquest context confiar en l’èxit de la seva missió, de l’empresa –havia escrit– és estrictament qüestió de fe.

Això no treu en absolut que vulgui reiterar els millors desitjos per al seu Govern, en allò que té la tasca de tot govern de millora de les condicions concretes de vida i de treball dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Permeti’m que digui que soc el primer, o, com que soc molt humil, el segon, a celebrar els èxits econòmics de Catalunya.

Permeti’m que digui que estigui content de l’anunci que s’ha pogut fer de Hard Rock amb el Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou en el que vostès saben que nosaltres des del primer moment, contra corrent, contra els socis de llavors, contra alguns dels socis d’ara, hem defensat sempre.

Permeti’m que celebrem la Junta de Seguretat feliçment reunida. Té vostè raó, massa anys, però al final a casa del pobre les alegries duren tan poc que nosaltres les celebrem a betzef. I, per tant, som feliços que s’hagi pogut reunir i que hi hagi aquesta quinzena d’acords i ens encantarà poder-los discutir amb el conseller quan el conseller estimi convenient venir-los a explicar. Perquè, escolti’m, nosaltres volem que això vagi bé.

I l’únic neguit que tenim és que el plantejament polític de fons del seu Govern pot impedir que vagin bé. I aquesta és la legítima separació de visions i d’opcions polítiques que es produeix en aquesta cambra. Jo espero, i de les seves paraules potser massa preventives a l’inici, que no hi hagi la malfiança, almenys pel que fa al nostre grup, de la voluntat estricta de seguir col·laborant en tot allò que considerem que sigui bo per al país; de felicitar-los dels seus encerts, quan n’hi hagi, però també d’advertirlos, senyor president, i no em puc estar de fer-ho, del que nosaltres considerem no només un error, sinó que pot tenir unes conseqüències molt negatives no només per a vostè i el seu Govern, sinó per a tots els catalans. Aquí rau l’essència de la democràcia.

I jo, si amb alguna cosa volia acabar aquesta intervenció, és amb una apel·lació al respecte; al respecte de les lleis, si m’ho permet, però al respecte entre tots nosaltres, entre totes les idees que en democràcia s’expressen, amb totes les limitacions d’un sistema perfectible, sens dubte, però que fins ara ens ha proporcionat l’època més llarga de llibertat i prosperitat del nostre poble. I en aquest sentit –i acabo–, desitjar als consellers Puig i Vila molts encerts, però, com els he dit, amb un to, diríem, menor, però que vostès entendran en un component de l’oposició, una curta vida perquè puguem passar tots a una nova vida molt millor.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 12 Juliol 2017, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.