Intervenció en el debat sobre les resolucions del Ple sobre la Pobresa

INTERVENCIÓ EN EL PLE SOBRE EL COMPLIMENT PER PART DEL GOVERN DE LES RESOLUCIONS DEL PLE SOBRE LA POBRESA

Palau del Parlament, 14.06.17

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta,

Els discursos del govern contrasten amb una realitat social ben punyent. Hi ha hagut un excés d’autocomplaença. Les famílies, els veïns, els entitats socials i els ajuntaments han hagut d’ocupar d’espais dels que vostès s’han retirat i que són la seva responsabilitat. L’informe de compliment que vostès presenten no s’ajusta a la realitat i sols busca amagar la resignació d’un govern que no té com a principal prioritat la lluita contra la precarietat social i la pobresa. O a nosaltres no ens ho sembla.

Començo amb un exemple senzill. Fa un any ens queixaven que no havien fet, l’Informe sobre la situació de pobresa i inclusió social al que vostès s’havien compromès en el ple de pobresa del 2014. I seguim esperant-lo. El març de 2016 es van comprometre a fer l’informe de Progrés Social i el juny del 2017, i l’Informe no ha arribat.

Un altre exemple. Des del 2010 no s’actualitza la Cartera de Serveis Socials. Avui, juny del 2017 continuen sense fer els deures.

President, Vicepresident i Conselleres, venen al Parlament sense fer realitat els mandats parlamentaris més urgents per a les famílies amb més necessitats del nostre país. Som un país ric amb una població amb pobresa severa que el seu govern desatén. I els vull posar tres exemples del seu nivell d’insensibilitat social:

MENJADORS ESCOLARS/SECUNDÀRIA

Vostès han tancat els menjadors dels instituts públics. Amb la compactació de la jornada escolar (encara pendent d’avaluació per part del Departament d’Educació) van anar desapareixent els menjadors de secundària. Les retallades i les decisions ideològiques han deixat a nens i nenes de la ESO sense un àpat al migdia garantit.

Molts nens i nenes, joves, que estan sols a casa a la tarda. Nens que uns mesos enrere (a primària) tenien una beca menjador i que ara amb 12 anys els trobem sols a menjadors socials o, simplement, no sabem què passa amb ells. Aquest és el país que volem? Senyor President, aquest Parlament li ha donat un mandat per reobrir els menjadors. És una qüestió d’igualtat d’oportunitats.

DEPENDÈNCIA

Catalunya ha estat la única comunitat autònoma que ha incrementat la llista d’espera el 2016, amb les dades oficials a la mà, sent la segona més alta d’Espanya després de Canàries. Persones grans, amb dependència, a les que no els arriba en vida ni la plaça a la residència ni la prestació per a la seva cura. És inadmissible, President.

Sabem que paguen més del 80% dels fons públics en dependència. Nosaltres també denunciem que el Govern del PP hagi deixat de finançar una política en la que no creu! Compti amb nosaltres per a reivindicar tornar als nivells previs a l’arribada de Rajoy a La Moncloa.

Però el que no té cap excusa és que altres CCAA que han tingut les mateixes retallades per part del Govern de l’Estat i especialment les governades per governs de progrés, han fet grans esforços i han millorat l’atenció a LA Gent Gran. I vostès això no ho fan. Poden, però no ho fan.

RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ I RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

L’agost del 2011 PP i CIU van retallar fins al límit la Renda Mínima d’Inserció. Han passat sis anys i la llei és la mateixa. No s’ha vist la influència d’ERC des del 2013 en un canvi de la prestació per a que pogués accedir tothom que la necessités. Una cobertura de les més baixes de tota Espanya Ens han vingut amb l’anunci de l’acord amb la comissió promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, i ens n’alegrem. Tots hi hem contribuït i treballem encara avui per arribar a un acord en la ponència. Per cert, hem demanat a la consellera que ens faciliti la memòria econòmica de l’acord amb la comissió promotora.

Volem que es posi en marxa el més aviat possible, que arribi a moltes més famílies, que les oficines de treball i els serveis socials estiguin preparats per fer front a les famílies que la necessiten i que no l’han tingut tots aquests anys.

Senyores i senyors diputats,

Estem aquí per avaluar el compliment dels acords del Ple de pobresa de l’any passat per part del seu govern.

Molt Honorable Senyor President, el balanç del seu govern en aquest terreny no és bo. Vostès han suspès. No han complert ni amb la meitat de les mesures acordades i aprovades. De fet, una de cada quatre mesures no ha estat ni tant sols iniciada.

Costa de vegades verificar el compliment dels compromisos. La Taula del Tercer Sector ha denunciat reiteradament que la informació no és prou precisa, quantificada, actualitzada i acompanyada d’indicadors d’impacte.

El ple de pobresa va aixecar unes grans expectatives dins i fora de la Cambra. Per això, davant la situació d’emergència social d’una part important de la població del nostre país, vam aconseguir que vostès també s’afegissin a l’acord per combatre la pobresa. Tots els grups.

En moltes coses no hi ha acord polític, però al voltant del combat contra la pobresa sí que es va produir un gran acord. Vostè podria haver pogut actuar per reduir la pobresa a casa nostra. Però malauradament s’han complert els mals presagis pel que fa a la seva manca de voluntat política de liderar un veritable combat contra la pobresa i l’emergència social.

El seu govern no ha tingut com a gran prioritat el combat contra la pobresa i l’emergència social. El sentim vibrar parlant del referèndum, però no quan parla dels ciutadans, les famílies i els sectors que més pateixen.

No vull avorrir-los amb xifres, però amb un parell n’hi ha prou per demostrar el que dic.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida del passat mes de maig, l’indicador relatiu de risc de pobresa a Catalunya que mesura la proporció de persones que tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població, se situa en el 19,2%. Una taxa dues dècimes superior a la que teníem l’any 2015.

I cal que ens preguntem on queda la recuperació econòmica si els indicadors de pobresa, desigualtat i exclusió ens diuen que anem enrere? Amb una incidència especial entre els majors de 65 anys, que han vist incrementada la seva pobresa en 2,9 punts.

L’estudi “Desheretats” de Save the Children fet públic en el passat mes de febrer diu que les famílies amb menys recursos s’han empobrit un 31% més que la resta. Està creixent l’abisme entre els més rics i els més pobres. Amb una afectació especial sobre la infància. La infància en situació de pobresa severa, els que viuen amb menys de 6.444 euros anuals, ha augmentat a Catalunya un 23% entre el 2013 i el 2015. I res no fa pensar que aquesta tendència s’estigui revertint.

La lluita contra la pobresa i les desigualtats hauria de ser la principal prioritat d’un govern. I no ho és del seu govern, senyor president.

Senyor President, la lluita contra les desigualtats no només redueix la pobresa i promou la convergència social, sinó que és una precondició per a la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball de qualitat i una prosperitat compartida. No es podrà parlar de recuperació fins que no es redueixi l’abisme entre els guanyadors i els perdedors d’aquesta crisi.

Es tracta d’impulsar la creació de llocs de treball de qualitat, de millorar les condicions de vida i de treball dels ciutadans, d’enfortir els drets de treballadors i el paper dels sindicats, d’enfortir l’Estat del Benestar i la protecció social, de combatre la pobresa i l’exclusió social, d’assolir un veritable equilibri de gènere i de modernitzar el sistema fiscal. Aquests són els objectius que s’estan fixant a nivell europeu.

Nosaltres ens vàrem fixar alguns objectius potser més modestos en el ple de pobresa que els esmentats abans. Però la qüestió és que no s’estan complint al ritme adequat. Gairebé la meitat de les mesures no s’estan aplicant un any després de la seva aprovació. S’han constituït les taules sectorials sorgides del Pla d’Emergència, però no han iniciat el seu treball.

De fet, les mesures que estan en marxa, eren en gran mesura continuació de polítiques preexistents. El sentit d’un Pla d’Emergència era el de canviar dinàmiques, imprimir nous ritmes, respondre a urgències, no senzillament resignar-se, com ho ha fet el seu govern, a “anar fent”, “anar tirant”.

Acabada l’excusa de la manca de pressupostos de l’any passat, que vostès intenten encolomar a la resta de partits, oblidant que van ser vostès els que es van tancar a altres acords que no fossin amb la CUP, no sabem veure ara, amb els pressupostos que vostès qualifiquen com els més socials de la història, que les coses estiguin canviant prou o prou ràpidament.

Deixi que li posi exemples: l’existència i l’avaluació del protocol de malnutrició infantil o el desplegament reglamentari de la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, l’estudi de compliment de la llei de serveis socials, o les millores de gestió de la Renda Mínima d’Inserció –pendents de l’acord sobre la Renda Garantida de Ciutadania–. Compromisos pendents.

No han complert ni amb les convocatòries Van convocar la Taula Nacional de la Infància quatre mesos més tard del que tocava, senyor president. I el que és pitjor, només van convocar dos cops el mes de maig del 2016 el Comitè que ha de vetllar pel compliment dels protocols d’assetjament i abús sexual. Un tema d’extrema sensibilitat i al que vostès hi donen un resposta insuficient.

La crisi econòmica que sembla que vagi minvant ha generat ferides i cicatrius que estan molt lluny d’haver estat resoltes.

La millora de les dades macroeconòmiques i d’ocupació que s’estan produint aquests darrers dos anys no s’han traslladat a la millora de les condicions de vida dels més necessitats i dels més afectats per la crisi econòmica. I és aquí que han d’actuar els poders públics.

L’ajustament econòmic s’ha traduït en una important reducció salarial, en la precarització del mercat laboral i l’increment del nombre de treballadors pobres, és a dir, de persones que malgrat disposar d’un lloc de treball no aconsegueixen arribar a final de mes.

Moltes joves i també molts aturats de llarga durada estan condemnats a no sortir del cercle viciós de la precarietat i l’atur.

I davant d’aquesta realitat el seu govern sembla que s’hi hagi resignat. A dia d’avui, les persones amb més dificultats no han rebut per part del Govern cap política efectiva que millori la seva qualitat de vida.

Porten des de maig de l’any passat estudiant el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya. Temps sobrat per estudiar, és hora de posar-se a treballar, senyor president!

Segueixen també pensant i estudiant la implantació d’una prestació econòmica per a la criança adreçada a infants i adolescents de 0 a 18 anys.

Fa un any que estudien augmentar el nombre de Mossos d’Esquadra per fer front als casos de maltractaments a les dones.

Encara segueixen estudiant una oferta formativa adequada per als demandants d’ocupació amb diversitat funcional.

Ho hem dit mantes vegades, sort en tenim dels Ajuntaments! Que són els que fan una feina de suplència quan vostès no fan front als seus compromisos i segueixen estudiant què fer.

Vostès centrifuguen responsabilitats però no descentralitzen recursos. És qüestió de prioritats. És qüestió de voluntat política! És qüestió de recursos!

Senyor president, segurament no és gaire el temps que ens queda de legislatura. Tot i així, per coherència amb el que ha aprovat aquest Parlament, per respecte a la tasca dels professionals i de les entitats socials que cada dia s’enfronten a la realitat de pobresa i exclusió que vivim a Catalunya, exigim un major compromís per part del Govern en el compliment de les mesures del Ple de Pobresa.

Comprometi’s a fer un calendari de les mesures pendents, a assignar un pressupost suficient i concret per a cadascuna d’elles i prioritzi les que tenen un major impacte des del punt de vista social, que per a nosaltres són les relacionades amb la infància, la creació d’ocupació, l’accés a l’habitatge i l’atenció a la Gent Gran.

El Ple de Pobresa i les seves resolucions eren una gran oportunitat per afrontar una dramàtica situació de pobresa, desigualtats i exclusió social. Una oportunitat malbaratada per un govern que no ha fet de la cohesió social la seva principal preocupació. I per a nosaltres, i per a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, aquesta i no altra és la principal prioritat.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 14 Juny 2017, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.