Propostes de resolució sobre diàleg, negociació i pacte

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ SOBRE DIÀLEG, NEGOCIACIÓ I PACTE D’UNA SOLUCIÓ PER CATALUNYA DINS D’ESPANYA I D’EUROPA (Parlament de Catalunya, 6.10.16)

Durant els darrers anys hem viscut una triple crisi: econòmica, social i institucional. Hi ha influències mútues entre els tres aspectes esmentats, sens dubte, i en el seu conjunt els seus efectes s’han deixat sentir també en la creació de les condicions per a l’actual bloqueig institucional. En la present crisi de les nostres institucions ha coincidit una crisi de representació amb una crisi del
model d’organització territorial de l’Estat.

Els Estats compostos tenen problemes que es poden reconduir, bàsicament a tres categories: problemes relacionats amb la distribució de competències, problemes relacionats amb la distribució de recursos, i problemes relacionats amb el reconeixement mutu a l’interior de la diversitat que els composa. El nostre n’és un cas ben clar, i cal adreçar sense dilació les causes estructurals
de cadascun dels problemes existents en aquestes tres categories.

Proposta de resolució 16

SOBRE EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

El model de finançament de les comunitats autònomes es regeix per la Llei 22/2009, de 18 de desembre i estableix el seguiment i l’actualització del sistema quinquennalment. El Govern reconeix que en el període 2010-2013 els ingressos de l’Estat han crescut un 8,3% mentre que els de les comunitats autònomes s’han reduït un 3%, i que des del 2009 les diferències entre comunitats autònomes han augmentat generant un cert desequilibri. L’any 2014 hauríem d’haver aprovat un nou sistema de finançament per corregir, entre d’altres coses, el què apuntàvem; però, el què més sorprèn és com el Govern no ha volgut iniciar el diàleg, el treball amb l’Estat per poder actualitzar el model de finançament i aconseguir més ingressos per Catalunya. Necessitem un Govern que treballi per aconseguir més ingressos pels catalans i les catalanes, i que esgoti totes les vies per a fer-ho, l’actualització del sistema de finançament és una via.

És per aquests motius que el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

Proposta de resolució:

1. El Parlament de Catalunya constata que l’any 2014 hauria d’haver entrat en vigor el nou sistema de finançament autonòmic que hauria de servir per a obtenir més recursos per fer front a les polítiques sobre les que té competències de la Generalitat.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern, en relació al sistema de finançament autonòmic a:

a. Exigir la convocatòria de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, per tal d’obrir el diàleg i la negociació sobre el nou model de sistema de finançament autonòmic.

b. Defensar, en la negociació d’un nou model de finançament per a Catalunya, el model basat en el principi d’ordinalitat, principi d’autonomia financera, principi de suficiència i principi de
solidaritat.

c. Reclamar al Govern de l’Estat que transfereixi a la Generalitat la totalitat dels fons que resten pendents d’abonar a Catalunya, i en especial els derivats de la disposició addicional tercera
de l’Estatut d’autonomia.

3. El Parlament de Catalunya constata que s’ha incomplert l’article 204 de l’Estatut d’Autonomia que establia que calia constituir, en el termini de 2 anys, un consorci tributari o un ens equivalent amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya.

4. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a constituir un consorci tributari, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya, tal i
com estableix l’art 204 de l’EA, per tal que aquest consorci realitzi les funcions de gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, així com dels tributs
cedits, i de qualsevol altra delegació o col·laboració que s’estableixi.

5. El Parlament de Catalunya constata que l’Estat ha estat injust en el repartiment dels objectius del dèficit entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, carregant en aquestes un esforç excessiu en relació a realitzat per l’Estat.

6. El Parlament de Catalunya dóna suport al Govern de la Generalitat en la seva voluntat, conjuntament amb d’altres Comunitats Autònomes, de demanar a l’Estat que es convoqui el Consejo de Política Fiscal y Financiera per tal de de demanar una flexibilització del dèficit públic
per a Catalunya previst per a l’any 2017.

7. El Parlament de Catalunya constata els nivells preocupants d’endeutament del Govern de la Generalitat que sumaran enguany més de 75.000M€.

8. El Parlament de Catalunya constata que Catalunya és la Comunitat Autònoma que ha rebut més recursos del FLA, i insta el Govern de la Generalitat a demanar i negociar amb l’Estat una quita del deute provinent del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per reduir el deute existent.

9. El Parlament de Catalunya insta el Govern a demanar i negociar amb l’Estat que els interessos del FLA es mantinguin en nivells baixos, similars als del 2015-16 per tal de no pressionar les finances públiques.

Proposta de resolució 17

POSAR FI AL BLOQUEIG DE LES RELACIONS ENTRE ELS GOVERNS DE CATALUNYA
I ESPANYA

D’ençà del setembre de l’any 2012, si no abans, les relacions entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern d’Espanya han estat excepcionalment tenses, per raons diverses i amb responsabilitats que, tot i que seria llarg d’escatir, podem afirmar que estan ben distribuïdes.

Amb independència dels objectius polítics que es plantegin un i altre govern, davant la situació de bloqueig actual es fa inexcusable, en benefici de la ciutadania de Catalunya, que s’abordin un seguit de temes i aspectes que són de rellevància per a aquesta i per al propi autogovern.

És per aquest motius que el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

Proposta de resolució:

El Parlament :

1. Fa una crida a l’establiment d’un marc de diàleg entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, en el qual puguin trobar canals de solució la multiplicitat d’afers d’interès públic que, fins al moment actual, es troben bloquejats.

2. Insta el Govern de la Generalitat a reactivar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que no s’ha reunit des del 19 de juliol de 2011, i que d’acord amb l’article 183 EAC, constitueix el marc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i de l’Estat a l’efecte de la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya, així com de l’intercanvi d’informació i l’establiment, si escau, de mecanismes de
col·laboració en les polítiques públiques respectives i els assumptes d’interès comú.

3. Insta el Govern de la Generalitat a reactivar la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat, la tasca més important de la qual és, segons mandat estatutari, l’elaboració i l’aprovació dels acords de traspàs de serveis i mitjans de l’Administració de l’Estat necessaris per a l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya.

4. Insta el Govern de la Generalitat a reactivar la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, a la que li correspon la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat.

5. Insta el Govern de la Generalitat a reactivar la Comissió Bilateral d’Infraestructures, i en aquest marc negociar amb el Govern d’Espanya la revisió de la política inversora de l’Estat a Catalunya i acordar un pla d’inversions pels propers cinc anys d’aquelles infraestructures bàsiques
responsabilitat del govern de l’Estat, fixant com a objectiu que el percentatge d’inversió es correspongui al seu pes en el PIB d’Espanya tal com en el seu dia va marcar l’addicional tercera de l’Estatut de Catalunya, i sense dilació l’impuls del corredor mediterrani i la millora del servei
de rodalies. Insta també a negociar amb urgència els aspectes relatius a la gestió aeroportuària.

6. Insta el Govern de la Generalitat a dur a terme totes les iniciatives i gestions al seu abast per recuperar el màxim del text de l’Estatut d’Autonomia afectat per la STC 31/2010, de 28 de juny de 2010, en el sentit que apuntava l’informe elaborat per encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2010, i complementàriament en la línia de l’informe elaborat pel Govern d’Espanya també l’any 2010. En aquest sentit, cal recórrer tant a la via prevista a l’article 150.2 CE, com a la via
de la modificació de lleis orgàniques (per exemple, reformant la llei orgànica del poder judicial, la llei de règim local –per fer possible l’organització territorial pròpia de Catalunya en vegueries–, la normativa d’organismes i institucions estatals per impulsar-hi la participació de les comunitats autònomes, etc.), així com a la dels traspassos i a la dels acords polítics.

7. Insta el Govern de la Generalitat a tornar a plantejar les 23 demandes que al juliol de 2014 el President Mas va plantejar al President Rajoy, que abastaven diversos aspectes, molts dels quals poden ser canalitzats a través dels òrgans bilaterals Estat-Generalitat.

8. Insta el Govern de la Generalitat a reclamar al Govern d’Espanya la presentació d’un projecte de Llei de reconeixement del plurilingüisme de l’Estat i de la promoció i protecció de les llengües que s’hi parlen, en desplegament del que preveu l’article 3.3 de la CE vigent.

9. Insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a reiterar el requeriment al Govern d’Espanya per tal que actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana i adopti les mesures necessàries pel compliment del mandat de l’article 3 de la CE, d’especial respecte i protecció de les diferents
llengües de l’Estat.

10. Insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a estudiar la possibilitat de plantejar incident d’execució davant el Tribunal Constitucional, amb relació a totes aquelles sentències favorables al Govern de la Generalitat de Catalunya, dictades en conflictes constitucionals de competència i en
recursos d’inconstitucionalitat, i que no han estat degudament acomplertes per part del Govern d’Espanya.

11. Insta el Govern a exigir al Govern de l’Estat un correcte finançament de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, per tal que assumeixi el 50% del cost de l’aplicació de la Llei a Catalunya.

12. Insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a reclamar al Govern central una política d’asil més conforme amb el dret internacional i menys gasiva, a fi de poder posar en pràctica la voluntat acollidora manifestada des del Govern de la Generalitat.

13. Insta el Govern de la Generalitat a negociar amb el Govern d’Espanya l’aprovació i desplegament d’un Pla Especial de potenciació i difusió del patrimoni català declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

14. Insta el Govern de la Generalitat a reactivar la negociació amb l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona relativa a la construcció de la Biblioteca Central de Barcelona.

15. Insta el Govern de la Generalitat a abordar amb el Govern d’Espanya les formes de potenciar la capitalitat de Barcelona de la Unió per la Mediterrània i donar un impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.

16. Insta el Govern de la Generalitat a negociar amb el Govern d’Espanya la instal·lació d’organismes d’àmbit estatal a la ciutat de Barcelona.

17. Insta el Govern de la Generalitat a negociar i acordar amb el Govern d’Espanya la participació d’aquest en el finançament dels grans equipaments culturals a Barcelona.

Proposta de resolució 18

SOBRE LA REFORMA FEDERAL DE LA CONSTITUCIÓ

El pacte constitucional del 1978 ha facilitat el període de major llibertat, progrés, pau i estabilitat de la nostra història recent, però evidentment no ha estat exempt de crítica ni de problemes en la seva translació a la pràctica política, i en tot cas està donant mostres clares d’esgotament. En el context actual, resulta no només necessari sinó també urgent l’assoliment d’un nou pacte constitucional,
que transformi en profunditat l’Estat per tal de bastir una autèntica federació, i que serveixi ensems per aprofundir en el seu caràcter democràtic i garantir-ne el caràcter social. La nova Constitució federal ha de situar clarament, com a part del pacte constituent fonamental, l’opció per un model de
caràcter federal amb les seves conseqüències de reconeixement i garantia de l’autonomia política dels ens federats i dels sistemes d’integració en les decisions estatals. També és necessària la declaració constitucional de l’opció per un sistema federal, i del caràcter plurinacional de l’Estat, que podrien incloure’s en els primers articles de la nova Constitució juntament amb la resta de
principis estructurals del nostre sistema constitucional, expressant així clarament el consens social i polític i el mateix pacte constituent en aquest àmbit.

És per aquests motius que el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

Proposta de Resolució:

El Parlament:

1. Fa una crida a l’establiment d’un nou pacte constituent, a través de l’elaboració d’una nova Constitució federal. La transformació de l’Estat en un Estat federal integrat per diversos ens federats, que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin. El principi federal, a través de la mútua lleialtat de totes les parts, ha d’inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions, i amb el reconeixement d’opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats.

Aquest nou pacte constituent culminaria, després d’un procés en el qual la voluntat de la ciutadania s’hauria d’expressar en diverses ocasions per mitjà dels seus representants (i també elegint-los de nou, conforme a l’article 168 CE), amb una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola, per tal d’aprovar-lo o rebutjar-lo.

2. Considera que, per assolir la transformació de l’Estat en una federació, els continguts d’una nova Constitució federal haurien de ser, en síntesi:

a. Les competències han de derivar de la mateixa Constitució i no del bloc de constitucionalitat. En primer lloc, mitjançant una clàusula atributiva de competències a l’Estat federal que atorgui totes les altres als ens federats. En segon lloc, tractant en diferents articles la naturalesa i els àmbits de les competències estatals compartides (bases-desenvolupament, pel territori i legislació-execució) i suprimint les clàusules de prevalença i supletorietat que han estat font de confusió i conflicte, així com redefinint algunes competències amb l’objectiu de garantir l’àmbit de decisió propi de cada ens federat. Finalment, tractant les competències que corresponen a singularitats derivades de
circumstàncies històriques o del caràcter plurinacional de l’Estat.

b. Un nou caràcter de l’Estatut o Constitució dels ens federats. La naturalesa jurídica dels Estatuts d’Autonomia ha presentat gran ambigüitat pel seu doble caràcter d’Estatut i Llei Orgànica, especialment en la definició de les competències. Ara es proposa la substitució de l’última funció, a partir de la definició de competències de l’Estat enunciades directament per la Constitució i una
clàusula residual general per als ens federats. La consideració de l’Estatut com a Constitució de l’ens federats, canviant també el procediment per seva aprovació, serà tasca exclusiva de l’ens federat,
i s’hi limitarà el control del Tribunal Constitucional.

c. Les relacions de col·laboració entre els ens federats i d’aquests amb l’Estat. La importància que tenen en tots els sistemes descentralitzats les relacions intergovernamentals no va ser recollida
per la Constitució de 1978 i cal posar remei a aquesta absència amb la incorporació de regles que en gran part han estat introduïdes per les últimes reformes dels Estatuts d’Autonomia, però
adquiriran major efecte en ser contemplades per la Constitució.

d. La descentralització del poder judicial. Pel que fa a la jurisdicció, el Tribunal Superior de Justícia de l’ens federat (TSJ) esgotarà els recursos judicials excepte el d’unificació de doctrina que es reserva al Tribunal Suprem. Pel que fa a l’administració, a cada ens federat hi ha d’haver un òrgan de govern judicial, de composició semblant a les Sales de govern dels TSJ i amb més facultats que
les actuals. Per a les decisions de caràcter general cal crear un òrgan reduït que resolgui també els recursos plantejats contra les decisions de l’òrgan dels ens federats.

e. La regulació del finançament dels ens federats en la Constitució. El debat sobre el finançament s’ha de desenvolupar en el marc d’algunes regles constitucionals fonamentals clares i acceptades
per tots, fins ara inexistents, sense perjudici de mantenir la Llei Orgànica per al seu desenvolupament. L’expressió clara de les bases del sistema i la garantia d’un comportament transparent lleial de totes les instàncies són funcions que ha d’assumir la Constitució en un Estat compost.

f. La reforma del Senat per convertir-lo en un Consell Federal integrat per representants dels governs dels ens federats, amb un nombre mínim de tres membres, més un més per cada milió
d’habitants. Les seves funcions principals consisteixen a aprovar necessàriament les lleis bàsiques de l’Estat, juntament amb la cambra legislativa federal, i en dirigir les relacions entre els ens
federats, amb l’Estat i amb la Unió Europea (UE). La decisió del Consell Federal sobre les lleis que de fet vénen a delimitar les competències dels ens federals ha de reduir dràsticament els
conflictes en la mesura que són els propis ens federats els que tenen poder de decisió al nou Consell Federal.

g. Cal una modificació dels dos procediments de reforma constitucional existents, tant implícitament, amb el paper del nou Consell Federal, com explícitament, per subratllar la presència dels ens federats en aquest procediment, endurint més el procediment ordinari, i plantejant algunes qüestions del procediment agreujat, que fins avui resulta excessivament onerós.

h. El reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat, juntament amb el reconeixement del Catalunya com a nació.

i. El reconeixement, en els termes de l’actual article 5 de l’EAC, del paper dels drets històrics en el fonament de l’autogovern de Catalunya. j. Un millor règim del plurilingüisme a nivell federal, amb un major esforç de l’Estat federal en la promoció i protecció de les llengües que s’hi parlen, i fent del conjunt de les institucions i organismes federals un àmbit plurilingüe.

k. Un canvi en el funcionament de totes les institucions, tant de l’Estat federal com dels ens federats, integrant en major mesura els ens federats en les decisions d’àmbit federal i assumint, en
conseqüència, la legitimitat d’aquestes decisions. Aquests canvis no es poden limitar tan sols al paper del nou Consell Federal, sinó que afecten altres institucions estatals, assenyaladament al
Tribunal Constitucional. D’altra banda, la composició del TC hauria de tenir alguna connexió amb els ens federats, a través de la participació del Consell Federal en el procés d’elecció dels seus
membres.

3. Considera que, per assolir una plena federació democràtica i social, els canvis en els continguts de la nova Constitució federal, considerant la consolidació de les conquestes assolides en la vigent, haurien de ser, en síntesi, els següents:

a. L’aprofundiment en el caràcter democràtic de l’Estat, situant nous elements de democràcia directa i deliberativa, i noves eines de participació al costat d’uns reformats elements de democràcia representativa.

b. Introduir mesures de salvaguarda de l’estabilitat social que figura a l’actual text constitucional amb la finalitat que, amb criteris de sostenibilitat, s’asseguri la distribució de la despesa pública i la
inversió a nivells adequats i suficients de finançament dels serveis i prestacions socials.

c. Reconèixer com a drets fonamentals els drets a la protecció de la salut i a la protecció per la Seguretat Social davant situacions de necessitat previstes a la Llei, incloent-hi el reconeixement
del dret a una renda o ingrés mínim vital davant situacions de carència efectiva per al manteniment d’una vida digna.

d. Millorar el reconeixement del dret al treball, incloent una referència expressa al dret a la tutela judicial en cas d’acomiadament injustificat i el dret a la seguretat, salut i dignitat al treball.

e. Millorar la regulació actual sobre la protecció a les famílies, d’acord amb un concepte ampli de família que inclogui les noves formes de convivència, amb especial atenció a la conciliació de la
vida personal, familiar i laboral.

f. Dotar de contingut el dret a l’habitatge mitjançant la previsió d’obligacions concretes per als poders públics, també en casos de desnonament.

g. Reforçar els drets mediambientals.

h. Ampliar a totes les persones, i no restringir-ho als ciutadans de la federació, el dret a la igualtat davant la llei i a la no discriminació. Incloure noves causes de prohibició de discriminació.

i. Incorporar a la Constitució una regulació expressa i específica de la igualtat entre homes i dones que s’estengui, entre altres àmbits, a l’ocupació i a les condicions de treball, al dret de les dones a la seva salut i a la seva vida, a la protecció davant la violència masclista, a la llibertat de decidir sobre elles mateixes, al desenvolupament d’una educació en valors d’igualtat, lliure de biaixos de gènere, i a la participació política.

j. La renúncia expressa a emprar la guerra com a mecanisme de realització de les finalitats de l’Estat.

k. L’abolició de la pena de mort, fins i tot en temps de guerra.

l. Actualitzar i consolidar el principi de laïcitat, incloent el sotmetiment dels representants públics al principi de neutralitat religiosa en les seves actuacions.

m. Reconeixement dels drets vinculats a la bioètica.

n. Facilitar el vot dels ciutadans estrangers.

o. Enfortir el drets d’asil, garantint la seva protecció efectiva.

p. Configurar un dret autònom a la protecció de dades de caràcter personal, incloent l’anomenat “dret a l’oblit”. Reconèixer el dret ciutadà a l’accés a la informació pública.

q. Actualitzar la configuració constitucional del matrimoni, contemplant expressament el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe.

r. Millorar l’atenció dels poders públics a les persones amb discapacitat i suprimir la referència constitucional a “disminuïts físics, psíquics o sensorials”.

s. Introduir l’obligació de tramitar com a projecte de llei pel procediment d’urgència els decrets-lleis un cop convalidats, si així ho sol·licita una minoria qualificada.

t. Limitar l’aforament dels parlamentaris i membres del Govern als supòsits relacionats amb l’exercici dels seus càrrecs. Suprimir la immunitat parlamentària.

u. Incrementar la proporcionalitat del sistema electoral. Desbloquejar les llistes.

v. Rebaixar les condicions per presentar una iniciativa legislativa popular i donar oportunitat als seus promotors d’accedir a la seva defensa en seu parlamentària.

w. Enfortir l’actuació imparcial i independent dels òrgans constitucionals i dels organismes reguladors, mitjançant l’establiment d’un sistema per al nomenament de les persones membres en el que estigui prevista la convocatòria pública de les vacant a cobrir, l’avaluació de la competència i idoneïtat dels candidats per un Comitè Assessor de composició professional variable, els informes
del qual cal fer públics, la celebració de sessions d’audiència en les corresponents sessions de la cambra legislativa i el consell federal (cambra territorial), i la seva elecció final per part de les
cambres.

 

[Aquí podeu descarregar-vos les tres propostes de resolució en format pdf]

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 6 Octubre 2016, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.