Intervenció en el Ple sobre emergència social i reactivació econòmica

Intervenció en el Ple del Parlament sobre Emergència Social i Reactivació Econòmica

Dimecres, 9 de març 2016

 

Gràcies senyora presidenta,

Molt Honorable senyor president, consellers, conselleres, diputats i diputades, entitats que avui ens acompanyen.

Em plau obrir aquest debat en nom del grup socialista, en un ple específic sol·licitat per nosaltres i el grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot.

Tot just fa ara dos anys aquest Parlament es va reunir també en sessió plenària per abordar els temes que avui hem vingut a debatre aquí.

I vull començar la meva intervenció fent servir les mateixes paraules que va emprar llavors Eva Granados.

“El Grup Parlamentari Socialista hem demanat aquest Ple perquè volem fer coincidir la principal preocupació dels catalans amb el debat i l’acció política al Parlament i del Govern. Volem situar al centre de l’agenda política la vida quotidiana dels catalans i les catalanes, la que no s’escriu als llibres d’història, però que és la que verdaderament importa. Si abans de la crisi l’agenda social era important pels catalans, la seva durada, la seva severitat, la seva intensitat ha fet que aquesta preocupació, en els catalans, hagi augmentat un 200 per cent. L’atur, la precarietat, són els principals problemes dels catalans i les catalanes. I aquí hi cal sumar la preocupació per l’educació, l’accés a l’habitatge, la sanitat, les polítiques socials; és a dir, l’ocupació i la xarxa de protecció social són el centre de les preocupacions dels catalans”.

Són paraules que, malauradament, segueixen vigents.

Fa dos anys el grup socialista, conjuntament amb el grup d’ICV-EUiA, va presentar diverses propostes de resolució: sobre pobresa energètica, sobre dependència i autonomia personal, sobre Transparència i Pla de retorn del deute de la Generalitat amb les entitats prestadores de serveis socials, i sobre Millores de la Renda Mínima d’Inserció i sobre la Garantia d’Ingressos Mínims. Així mateix, el meu grup va presentar Propostes de resolució en relació a la situació econòmica, sobre els barris en crisi, sobre la necessitat d’un model d’intervenció social basat en un sistema de serveis socials ben dotat per donar resposta a les desigualtats i a l’emergència social, sobre ocupació, sobre educació, sobre infància, sobre beques menjador i sobre habitatge.

Fa dos anys moltes entitats i molts opinadors i opinadores van criticar la migradesa de les mesures finalment adoptades pel Ple. La Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya va emetre un comunicat dient que “Les entitats socials consideren insuficients els acords del Parlament sobre la pobresa”, i que les 18 resolucions aprovades al Ple, suposaven “tímids avenços en temes com les beques menjador, la pobresa energètica  o la renda mínima d’inserció”.

No voldríem que succeís el mateix. No ens podem permetre “tímids avenços”.

Dos anys després les nostres reflexions, preocupacions, accions i resolucions tenen similar orientació perquè la situació d’emergència social es manté i fins i tot s’agreuja. Segur que en la intervenció de la plataforma Pobresa Zero se’ns proporcionaran dades ben preocupants.

Al Ple de fa dos anys li vam dir “d’increment de la pobresa i les desigualtats” i a aquest li diem “d’Emergència Social i Reactivació Econòmica”. Parlem de pobresa, de vulnerabilitat, d’exclusió social, de desigualtats, i també de reactivació econòmica, ocupació i vocació industrial del país. Problemes que no poden esperar a un gran dia que tot ho arreglarà. Són problemes que requereixen de voluntat política per resoldre’ls, d’acords de govern, de compromisos pressupostaris. Necessitem una política social ambiciosa, veritablement justa i equitativa, i un impuls a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació que per si mateixes creen oportunitats i permeten sostenir la Catalunya social.

Aquest debat no pot limitar-se a declaracions d’intencions, ni tampoc ha de convertir-se en una subhasta. El nostre grup no pretén l’erosió del govern ni fer d’aquest ple un instrument d’oposició. La nostra voluntat és la d’impulsar l’acció del govern, arribar a acords el més concrets i ambiciosos possibles, i establir mecanismes de verificació dels acords i que donin continuïtat al debat que farem entre avui i demà.

Volem acordar entre tots la necessitat d’elaborar el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya amb una durada de quatre anys. Un Pla que reculli les estratègies globals d’inclusió activa que combinin mesures orientades als mercats de treball, l’accés als serveis de l’estat del benestar de qualitat i a uns ingressos mínims adequats.

Per a l’elaboració del Pla caldrà disposar d’un diagnòstic acurat de la situació, indicadors de seguiment i avaluació i un compromís econòmic que podrà ser revisat en funció dels indicadors. Un Pla elaborat en diàleg amb els governs locals, els agents i les entitats socials.

I també creiem necessari repensar l’estratègia de creixement, per tal que la reactivació econòmica arribi a tothom. Volem instar el Govern a reiniciar els contactes amb els agents econòmics i socials per establir les bases d’un nou diàleg social, com ho vàrem fer amb l’Acord Estratègic. Necessitem consensuar que les reformes per fer possible un model de desenvolupament econòmic sostenible des de les perspectives social, econòmica i ambiental. Un acord que posi l’accent en el nostre teixit industrial i que tingui com a objectiu la reactivació econòmica al servei d’una ocupació de qualitat i amb drets. Un model econòmic basat en el coneixement i la innovació i no pas en la precarietat laboral i la devaluació salarial. No ho diem només nosaltres, el Pacte +Indústria ens marca el camí.

Voldríem que el Parlament establís una agenda social permanent que asseguri la verificació dels acords d’aquest Ple i el seguiment exhaustiu de totes les accions de rescat ciutadà que la crisi econòmica i les seves seqüeles fan imprescindible. Som conscients que no tenim tot el marge que voldríem, però tenim capacitat d’atendre les necessitats més urgents i orientar les polítiques de reactivació econòmica.

Volem que el Govern presenti urgentment un projecte de pressupostos, que ens digui quants recursos pensa dedicar a les urgències socials i a revertir les retallades de drets i serveis públics que s’han practicat durant els darrers anys. Cal diàleg, negociació i pacte amb el món local, els sindicats, les organitzacions empresarials i les entitats socials, i esperem també que n’hi hagi entre els grups parlamentaris i el Govern.

En definitiva, volem situar l’emergència social al bell mig de l’agenda política catalana amb, entre d’altres, el retorn a un copagament en dependència més just per a les persones amb discapacitat, la garantia de beques menjador i material escolar a tots els infants i joves que tot i tenir necessitat no accedeixen als ajuts, el pagament de les factures d’aigua, llum i gas així com les necessàries polítiques actives d’ocupació per a joves, majors de 45 anys i aturats de llarga durada.

Mentre arriba la Renda Garantida de Ciutadania, cal que la Renda Mínima d’Inserció torni a ser un dret garantit. Cal que el Govern reconegui i ens digui quan liquidarà el deute contret amb les administracions locals i les entitats del tercer sector social. I incrementar el nostre compromís envers la igualtat entre homes i dones i per l’eradicació de la violència masclista.

Acabo, senyora presidenta, fent-me ressò de la carta que Save the Children ens ha adreçat a tots els grups de la Cambra. Si algú és especialment víctima de la pobresa, les desigualtats, l’exclusió social, l’assetjament sexual i la violència són els infants. Les xifres són colpidores. Necessitem una Estratègia Integral per eradicar la violència contra la infància, mesures integrals per a lluitar contra la pobresa infantil i assegurar l’acollida i integració dels nens i nenes migrants, refugiats i víctimes de tracta.

La Catalunya rica i plena que tots diem defensar no es pot permetre ni la inacció, ni la indiferència davant l’emergència social. De tots nosaltres depèn que aquest Ple hi doni l’adequada resposta.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyors i senyors diputats.