Informe al Consell Nacional del PSC, 23.01.16

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA DAVANT DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC (23.01.16)

Gràcies, president,

Companyes i companys,

Celebrem aquest Consell nacional en un moment polític transcendental.

Hem d’analitzar l’inici de la nova legislatura catalana després de l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, amb la investidura del president Carles Puigdemont i la formació d’un nou Govern de la Generalitat i hem d’analitzar també els resultats electorals de les darreres eleccions generals i la nova etapa política que obren.

Són les qüestions que es recullen en la proposta de resolució que ja teniu i que donarem per presentada amb la meva intervenció.

Començo, doncs, per la política catalana en la que un acord de darrera hora ha desembussat el bloqueig en el que s’havien instal·lat les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. És obvi que ni Artur Mas ni els seus volien unes noves eleccions i això ha forçat la sortida de Mas. Hem passat del “president, posi les urnes” al “president, faci el que sigui menys tornar a votar”.

Encara és aviat per fer el diagnòstic de les intencions del nou president i el nou govern però segueix essent vàlid el plantejament que vàrem fer a la llum dels resultats electorals: hi ha una majoria independentista per governar però no hi ha un mandat democràtic per a la independència. El 52% dels catalans no van votar sí a la independència. No es pot imposar un procés unilateral i il·legal que és del tot inviable i que no té el suport d’una majoria dels catalans.

No ens cansarem de repetir-ho: el full de ruta independentista, per bé que sembli haver-se difuminat una mica i per bé que sembli que han desaparegut determinades presses, és inviable, no respon a la voluntat majoritària de la ciutadania i pot perjudicar greument la cohesió nacional i el propi autogovern. No admetem els jocs de mans amb la seguretat jurídica i la legalitat, ni la transmutació de la legalitat vigent en una pretesa legalitat catalana independent.

Per això vàrem votar no a la independència, no a la il·legalitat i no a la investidura de Carles Puigdemont.

Per això el PSC s’abstindrà de participar en qualsevol iniciativa que de forma clara o encoberta pretengui donar continuïtat a l’anomenat procés. No només no compartim un procés que pretengui l’elaboració d’una Constitució de la República Catalana, sinó que denunciem l’engany que suposa dir que després aquest projecte de Constitució se sotmetrà a referèndum. Estem davant d’un 9-N bis, estem passant d’un simulacre de consulta a un simulacre de Constitució. I els catalans no mereixen que se’ls enganyi d’aquesta manera.

El PSC exercirà el seu paper de principal partit d’esquerres a l’oposició i de principal força catalanista no independentista en el Parlament. Serem vigilants també en l’aplicació del tantes vegades anunciat pla de xoc social que esperem veure ben aviat recollit en un projecte de pressupostos. Més urgent encara si llegim recents informes sobre el brutal augment de les desigualtats. Els socialistes estarem sempre disposats a arribar a acords que millorin l’autogovern de Catalunya, el finançament de la Generalitat i la qualitat de vida dels catalans i les catalanes.

Cada dia que passa estem més convençuts que la solució a l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya passa per renovar el pacte constitucional, a través d’una reforma federal de la Constitució espanyola que sigui sotmesa a referèndum. La nova legislatura espanyola ha d’obrir aquest camí, conscients tots plegats que una reforma constitucional tan profunda com la que estem plantejant requerirà temps i capacitat d’acords, i que moltes altres coses hauran de passar abans, algunes amb gran urgència com la revisió del sistema de finançament, si volem capgirar la lògica de manca de diàleg i de confrontació entre les institucions catalanes i espanyoles. El PSC vol jugar un paper actiu en aquest esforç, fidel al plantejament de construir ponts i no de crear fronts ni Catalunya endins ni entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Per cert, i parlant de fronts Catalunya endins. No vull deixar passar aquesta oportunitat per denunciar la inacceptable moció presentada per CDC a Sant Hipòlit de Voltregà a través de la qual es pretenia condicionar la remuneració dels treballadors públics a la seva adhesió al procés independentista. És una coacció inacceptable que, com a demòcrates, combatrem amb tots els mitjans al nostre abast. Tota la nostra solidaritat amb Marta Moreta i els socialistes d’Osona!

Passo a comentar breument els resultats electorals del 20 de desembre. Són dolents. Volíem obtenir més de 90 escons a Espanya i més de 8 a Catalunya. La pèrdua de 20 escons a Espanya, dels quals 6 a Catalunya ens ha de fer reflexionar. Certament hem obtingut a Catalunya 60.000 vots més que a les eleccions al Parlament, però és un resultat molt inferior al que vàrem obtenir el 2011. La irrupció amb considerable força de Podemos i Ciudadanos explica en gran mesura el nostre retrocés, però no ens hi podem conformar. Certament ens trobem en un escenari polític molt més competitiu que fa difícil comparar resultats electorals, però aspirem a representar més ciutadans i ciutadanes. I això passa, en primer lloc, per analitzar què ens han dit els ciutadans a les urnes i poder encertar així la política a seguir en el proper període.

Permeteu-me que continuï en castellà perquè se m’entengui bé a la resta d’Espanya, sense necessitat de doblatge ni sots-titulació.

En las elecciones del 20 de diciembre, la ciudadanía emitió dos mensajes clarísimos: una demanda de cambio y la exigencia de acuerdos entre los partidos en un contexto político sin mayorías claras. El cambio debe venir de la mano de aquellos que, desde una crítica severa a la gestión del PP, quieran impulsar reformas a través de mayorías parlamentarias plurales y acuerdos programáticos de gobierno.

Compartimos plenamente la resolución del Comité Federal del PSOE de respetar el derecho del partido que ganó las elecciones del 20 de diciembre a buscar apoyos a la investidura de Mariano Rajoy, aunque perdiera muchísimos votos y más de 60 escaños. Fieles al mandato electoral y en coherencia con nuestro proyecto, los socialistas no apoyaremos ni a Mariano Rajoy ni a un gobierno del PP ni con nuestro voto ni con nuestra abstención. Si Mariano Rajoy no es investido, como parece altamente probable, corresponderá a los socialistas intentar configurar una mayoría alternativa que dé su apoyo a la investidura de Pedro Sánchez como presidente, para constituir un gobierno reformista con la participación y el apoyo de quienes quieran hacer posible el cambio en España.

Ayer se conocieron dos noticias que merecen un comentario.

La sorprendente declaración de Mariano Rajoy afirmando carecer de apoyos pero sin renunciar a la investidura, es un gesto irresponsable que sólo pretende ganar tiempo. En lugar de presentar un programa ante la Cámara y recabar apoyos, Rajoy se esconde en Moncloa esperando poco menos que un milagro. Demuestra una vez más que no es el presidente que los españoles merecen y desean. Incapaz de reconocer su fracaso político intenta demorar una decisión inevitable: someterse al veredicto de la Cámara o retirar su candidatura. Sentarse a esperar que los problemas se resuelvan por si solos no es lo que España requiere hoy. La soledad de Mariano Rajoy es el fruto de una legislatura en la que no ha querido contar con nadie. Y nadie quiere tampoco compartir con Rajoy la responsabilidad de proseguir con políticas que han aumentado las desigualdades y la fractura social.

Debemos exigirle a Rajoy que piense antes en España y los españoles que en cualquier otra cosa. Es su hora de la verdad: o da un paso al frente o es mejor que se retire. Se ha quedado solo. No tiene ni la fuerza, ni la ilusión, ni las ideas para seguir al frente del gobierno.

Pedro Sánchez ha actuado con prudencia y sentido de Estado, respetando y exigiendo que se respete el derecho de quien ganó las elecciones a obtener la investidura. Nadie debe ver en ello ni vacilación ni debilidad. La democracia es respeto a las normas, a las convenciones y a los plazos. Nadie debe dudar que Pedro Sánchez presentará su candidatura cuando la proponga el Jefe del Estado a través del presidente del Congreso.

Ayer conocimos la disposición de Pablo Iglesias a ser vicepresidente. Mientras Rajoy rehuía su responsabilidad, Iglesias reclamaba cargos afirmando su voluntad de colaborar con el PSOE. No nos pareció que lo hiciera ni en el momento ni en la forma más adecuada. Pero algo es algo: abandonó las líneas rojas para afirmar que está dispuesto, llegado el momento, a votar la investidura de Pedro Sánchez.

Creemos que antes de distribuir vicepresidencias y ministerios convendrá acordar políticas públicas. La obligación de las fuerzas del cambio es dotar de estabilidad y contenido a la acción de gobierno. Un gobierno reformista, pues reformas son lo que la ciudadanía reclama.

Por eso los socialistas, llegado el momento, ofreceremos 8 grandes acuerdos al resto de formaciones políticas:

1. Un acuerdo por una recuperación económica justa, para modernizar nuestra economía, para hacer del empleo que se crea un empleo con derechos, con un nuevo sistema fiscal más progresivo que defienda las clases medias y trabajadoras
2. Un pacto educativo y por la ciencia y la cultura, derogando la LOMCE y articulando un sistema que garantice la igualdad de oportunidades
3. Una reconstrucción del Estado del Bienestar dañado por el PP estos años
4. Reconstruir el Pacto de Toledo para garantizar las pensiones
5. Un pacto para regenerar la vida democrática en nuestro país y para mejorar la calidad institucional
6. Un pacto social, político e institucional contra la violencia de género
7. Un gran acuerdo para que España pueda recuperar el papel que ha perdido en la construcción europea
8. Una reforma constitucional

Reformas en positivo que implican también derogar la reforma laboral, la LOMCE, la ley mordaza y la LRSAL.

Sólo a partir del acuerdo sobre las políticas a desarrollar, las fuerzas del cambio podrán comprometerse en el gobierno reformista que España necesita, en un proceso el máximo de transparente posible que permita a la ciudadanía juzgar la voluntad real de acordar de unos y otros.

Los socialistas hemos demostrado a lo largo de la historia nuestra capacidad de diálogo, negociación y pacto, nuestra vocación de gobierno y nuestro compromiso al servicio de la ciudadanía.

No fallamos en 1982, no fallamos en 2004 y, llegado el momento, no fallaremos tampoco en 2016.

Moltes gràcies, companyes i companys.