Intervenció en el debat sobre la composició del Govern

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT SOBRE LA COMPOSICIÓ DEL GOVERN

Ple del Parlament, 20.01.16

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats,

Molt Honorable senyor president,

Agraïm les seves explicacions sobre la configuració i composició del govern sobre el qual voldríem fer-li algunes consideracions.

Sap vostè que la convenció assenyala la conveniència d’atorgar cent dies de gràcia als nous governs, però vostè entendrà que, en aquest cas, només li podem atorgar 37 dies; ja que cent dies corresponen a un mandat de quatre anys i 37 dies és el que correspon a un mandat aproximat de divuit mesos, que és el que vostès semblen compromesos a complir.

En tot cas vull aprofitar per felicitar tots els consellers i conselleres del nou Govern tot desitjant-los el màxim encert en la defensa dels interessos de la ciutadania.

I com que m’agrada, com vostès saben, sempre subratllar els aspectes positius, vull agrair-li expressament la disposició a mantenir una relació fluida amb tots els grups de la cambra per intentar posar-nos d’acord en aquells temes que ens uneixen, que espero que en siguin molts.

Però abans d’entrar en les consideracions sobre la composició i la configuració del Govern, voldria fer-li avinent la conveniència de disposar d’instruments de resposta i aclariment immediat per esvair dubtes i evitar controvèrsies que poden afectar la bona imatge del Govern i de la presidència.

Ho dic perquè convé una resposta ràpida sobre qüestions com les suscitades pel seu propi currículum personal, la seva relació empresarial amb el nou director de Catalunya Ràdio o les ingents subvencions rebudes per una publicació impulsada per vostè i de la que la seva dona és editora. Donant per fet que no s’ha produït cap mena d’irregularitat en aquestes qüestions, si que convé la màxima celeritat en les explicacions que siguin del cas per esvair dubtes al respecte i per permetre que tots ens centrem en les qüestions que realment importen.

Senyor president,

El nostre grup creu sincerament que vostè ha tingut poc a veure amb la configuració i la composició del Govern que presideix. Certament, vostè n’ha signat els nomenaments, mostrant així el seu acord, però l’estructura i els noms venien de bastant abans de la seva pròpia candidatura a la presidència, les coses han anat com han anat, i responen més als equilibris interns de Junts pel Sí que no pas a una visió global de les necessitats de l’acció de Govern. O almenys així ho veiem nosaltres.

Potser ens hauria agradat més poder saludar el Govern com el Govern del president Puigdemont, però no creiem que ho sigui. Però en tot cas, l’animem a exercir amb plenitud la seva autoritat, funcions i prerrogatives, fugint com de la pesta de res que s’assembli a una presidència tutelada.

Sobre la configuració del Govern voldríem fer-li quatre comentaris. El primer, és la nostra preocupació per l’acumulació de les tasques relatives a Treball, Afers Socials i Famílies que, sense menystenir en absolut la capacitat de la nova consellera, constitueixen una feixuga càrrega concentrada en un únic departament de gestió ben complexa.

El segon comentari és la peculiar arquitectura del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que potser respon molt al perfil del seu titular i a equilibris interns coneguts d’abans que vostè fos ni tan sols candidat, però que força –des del nostre punt de vista un pèl massa– el criteri de coherència en la conformació dels diferents departaments. Això, a més, ha causat –jo crec– alguns desequilibris amb relació als antics departaments de presidència i de governació, però en fi, el Govern s’ha d’organitzar com el president vulgui…

El tercer comentari és la nostra disconformitat davant l’absència d’un departament específic dedicat al medi ambient, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Creiem que no som sols nosaltres a pensar-ho, sinó que han estat moltes les veus des dels sectors ambientalistes del país que han subratllat aquesta –en el nostre judici– mancança.

El quart comentari són els dubtes que ens planteja situar les competències d’habitatge en el Departament de Governació. Potser té a veure, també, amb aquest intent de reequilibrar les funcions d’aquest Departament després d’haver-ne creat un altre que ostenta les qüestions relatives a les relacions institucionals.

Sobre la composició del Govern, i des del màxim respecte per les persones, hi trobem a faltar un xic més d’experiència de gestió pública en departaments crucials. Cosa que –com ha subratllat la líder de l’oposició– encara és més rellevant si pensem que la legislatura serà curta. No estem, diríem, per venir a veure què hi ha, sinó per posar-nos a treballar des del primer moment.

També hem trobat a faltar un esforç més gran pel que fa a la paritat, tot i reconeixent el nombre de dones que formen part del Govern, que és més gran que en altres ocasions. Però, de totes maneres, la nòmina de secretaris generals dels departaments és molt decebedora. Nosaltres creiem que, aprovada la Llei de la paritat en l’anterior legislatura, calia un compromís més ambiciós en aquest terreny.

Senyor president,

Voldria fer-li alguns comentaris generals d’ordre polític que crec que encaixen bé en el debat d’avui. El nostre grup segueix sense veure gaire garantida, o suficientment garantida, l’estabilitat d’aquest Govern i creiem que, per exemple, la incògnita sobre la presentació dels pressupostos pel 2016 o la pròrroga dels anteriors té molt a veure amb això.

Ens preocupa que es digui, de forma gairebé simultània, que el pla de xoc per les urgències socials depèn de l’aprovació del pressupost, i que potser no hi haurà nou pressupost. Potser el ple monogràfic sobre la situació social permetrà aclarir una qüestió que afecta de forma ben punyent moltes famílies catalanes.

Certament la durada del seu govern està ja sent objecte d’especulació, del màxim de 18 mesos estem passant al: “ja es veurà”. Gairebé li he de dir, ens agrada més el “ja es veurà” que un govern amb una data de caducitat tant a tocar.

Haurà de reconèixer, senyor president, que el full de ruta del seu govern, si és que es manté, dificulta enormement acords puntuals de geometria variable que potser seran necessaris més aviat del que tots pensem. Perquè sobre aquesta legislatura planen, senyor president, des del nostre punt de vista, massa incògnites.

Primer, si durarà tan poc com diuen.

Després, si només estarà centrada en l’anomenat procés.

Després, si s’obtindran tant pocs resultats –des del nostre punt de vista– com els obtinguts els darrers cinc anys.

Si aquesta legislatura pretén afrontar amb decisió i en primer terme els problemes reals de la ciutadania, cosa que es desprèn de les seves paraules i que volem reconèixer, agrair i compartir.

Si aquesta legislatura –ha estat evocat també per Inés Arrimadas– serà capaç de reprendre el diàleg institucional amb el govern d’Espanya.

Si aquesta legislatura tindrà l’estabilitat parlamentària i la cohesió interna necessàries per afrontar els reptes del país i de la seva gent.

Miri, president, i jo crec que al llarg de la legislatura ho reiteraré molt i probablement no ens posarem d’acord en això, però el 52% dels catalans no van donar el seu suport als partits independentistes que, malgrat això disposen de majoria parlamentària i de la responsabilitat de governar. No ens cansarem de recordar-ho. Com tampoc no ens cansarem de dir que ningú no té dret a situar fora de llei les institucions catalanes, que són de tots. Com vostè torna a donar garanties i no tenim motius per dubtar de la seva paraula, donem per fet que això no serà, però en tot cas li anunciem que jutjaríem amb severitat les seves actuacions si es pretengués oblidar aquestes qüestions tan bàsiques.

I, he de dir-li, nosaltres no volem un país en el que es discrimini per les idees, ni en el que el sou dels treballadors de la funció pública depengui de la seva posició respecte del procés. I potser algú em dirà: “I quina bestiesa està dient”. Bé, vull suscitar un cas que s’està produint, que és una moció presentada en un ajuntament que diu: Vist que tal persona ha votat sempre en contra d’Artur Mas, es proposa com acord que aquest ple municipal no es faci càrrec en el futur del 50% del sou d’aquesta funcionària, ni de cap altre funcionari o treballador públic adscrit o que desenvolupi tasques per l’Ajuntament que es manifesti públicament i políticament en contra del procés d’independència de Catalunya.

Jo, estic convençut, senyor president, que vostè no comparteix en absolut aquest plantejament, ni tant sols li demano que es pronunciï, però crec que quan hi han casos com aquests el que hem de fer tots és reaccionar amb molta celeritat per evitar-nos espectacles denigrants des del punt de vista democràtic.

I parlant del procés, senyor president, nosaltres volem preguntar-li: quin sentit té embarcar-se en un procés constituent, que té com a objectiu elaborar una Constitució de la República Catalana, quan no és aquesta la voluntat majoritària dels ciutadans? És que pensem tornar-los a demanar el vot de la seva vida per referendar una Constitució en un procés sense validesa jurídica? Repetirem una consulta semblant a la del 9 de novembre de 2014, però ara amb el pretext d’una anomenada “Constitució catalana”?

Des del nostre punt de vista, senyor president, li reconeixem la licitud de la discrepància, per nosaltres seria molt millor començar a admetre la inviabilitat d’un procés unilateral i il·legal. Per això, nosaltres no volem participar en cerimònies de la confusió. El fiasco de la Comissió d’Estudi sobre el Dret a Decidir de l’anterior legislatura, que estava presidida per la pròpia presidenta del Parlament hauria de servir-nos a tots per no repetir errors.

Els recordo als molts diputades i diputats nous d’aquesta cambra, que es va constituir a bombo i plateret una comissió d’estudi, que havia de suposar el centre de gravetat de l’anterior legislatura i finalment no tan sols va ser capaç d’establir conclusions que es poguessin haver discutit i aprovat eventualment en el Ple de la cambra.

Acabo, senyor president. Les seves primeres passes, les primeres passes de la seva presidència, no semblen apuntar cap a una acceleració del procés, sinó més aviat –i vostè s’hi ha referit en diverses ocasions– a una actuació més cauta, més meditada, més segura. Si el temps confirma aquesta impressió, creiem sincerament que el país ho agrairà i vostè podrà comptar amb la lleial col·laboració del nostre grup, un grup socialista i catalanista de l’oposició, però que té una inequívoca vocació de govern.

Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 20 gener 2016, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.