Rèplica a la segona sessió del debat d’investidura

RÈPLICA DE MIQUEL ICETA EN LA SEGONA SESSIÓ DEL DEBAT D’INVESTIDURA (Palau del Parlament, 12.11.15)

Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor candidat, entenem l’agror d’una part de la seva intervenció, decebut com deu estar per no haver assolit la confiança de la CUP, la única confiança que cercava.

Avui també és una jornada històrica, és la primera vegada que un candidat a la presidència de la Generalitat no sortirà ni en primera ni en segona votació, vull dir que, els que pensaven que s’havien acabat les jornades històriques, s’equivocaven.

Ara, si vostè no ha assolit la confiança de la CUP, no s’enfadi amb els demés. Vostè ha anat a buscar només la CUP. Vostè ha intentat donar un caràcter èpic a la seva intervenció, però no amagui un fet, si Junts pel Sí hagués presentat un altre candidat a la presidència, la investidura ja s’hauria produït, i amb els vots de la CUP, vull dir que èpica, la justa.

Jo crec que tots estem d’acord que a la cambra és on s’han d’expressar les diferents opinions, però la seva actitud, el seu menyspreu envers opinions diferents a les seves és molt preocupant. Jo li demano més respecte. És absolutament indigne atribuir a cap grup de la cambra –i em sembla que no ho ha fet amb el meu– una malevolença envers el nostre país i la seva gent. I és especialment indigne que ho faci el president de la Generalitat, encara que ho sigui en funcions.

Vostè diu «negociació» i nosaltres hi hem vist en alguns aspectes «subhasta». Permeti’m, que és un punt de vista diferent. Nosaltres creiem que fins ara i en aquest procés la institució de la presidència s’ha afeblit. I pel que es veu, encara no ha cedit prou, senyor candidat. I per tant, entendrà que expressem aquest temor. La qüestió de confiança és perfectament legal, oh i tant! Ara, ningú ha ofert, fins ara, la investidura a canvi d’una qüestió de confiança a termini. Vull dir, no neguem la realitat perquè, al final és que ens perdrem.

Sobre el Tribunal Constitucional, jo no em vull estendre, perquè crec que és tan obvi que el Parlament sorgeix, efectivament, d’un mandat democràtic de la gent, però en funció d’una legalitat existent. Crec que abandonar la perspectiva de considerar la importància que el Tribunal Constitucional hagi decidit per unanimitat és un error. Ara, com no ens podem quedar encallats aquí, i en això podríem estar d’acord, la sortida al problema és política, i caldrà cercar-la a través del diàleg. Ara bé, li demanem que no faci impossible el diàleg emprenent la via de la il·legalitat, que és el que li estem demanant.

Recordi, perquè encara que ho sigui en funcions, vostè és el president de tots. Ens demana a nosaltres respecte al dret a decidir, home, però creu vostè que ens pot exigir respecte al dret a decidir quan vostè ja l’ha abandonat, quan diu que els catalans ja han decidit, quan el proper que els vol preguntar ja és el vot sobre una constitució catalana? Home, un ha de tenir una mica més d’autoritat per exigir quan ja ha abandonat aquesta posició, trinxera, digui-li com vulgui. Vostè demana respecte al 48 per cent, evident, i al 52%? I al 100%. Els dos, els tres, si m’apura…, respecte també a la ciutadania que votarà el 20 de desembre, perquè aquí diu: «no, a vostès els fa mandra votar» no, no, tal com ho veiem, com més aviat votem, millor, això està clar. O sigui, que mandra cap. Ara una cosa és no tenir mandra a votar, que no la tenim, i l’altra desitjar que les legislatures es compleixin. No barregi les dues coses, perquè vostè té més nivell que tot això.

Per tant, nosaltres esperem, a més, que aquest acte de votació del 20 de desembre obri un escenari de diàleg, ho esperem sincerament, treballarem per fer-ho possible. I per això, i perdoni que em repeteixi com l’all, però nosaltres haguéssim vist més convenient esperar a veure si s’obria aquest nou escenari de diàleg abans que precipitar les eleccions per tirar-se per un carreró sense sortida. Però, en fi, malauradament aquest escenari de diàleg no hi ha estat aquests quatre anys, no, però home, ara que teníem ja les eleccions generals a tocar podríem haver esperat.

I acabo, jo no puc ara estendre’m molt en un tema que jo veig que els agrada molt. Hi ha quatre o cinc paraules que es van utilitzant barrejades: dret, justícia, democràcia, legalitat, es poden fer servir en qualsevol ordre. Miri, no pot haver-hi una sense les altres, intentar aïllar una sense les altres és enganyar i enganyar-se. Nosaltres li tornem a demanar de la forma més emfàtica possible: no faci impossible el diàleg per la via de trencar amb la legalitat.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dijous 12 Novembre 2015, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.