Intervenció en el Consell Nacional del PSC

Intervenció de Miquel Iceta davant del Consell Nacional del PSC

25 de juliol de 2015

Bon dia amics i amigues

Vull agrair-vos que un dissabte més, aquest 25 de juliol, ens puguem reunir aquí per prendre decisions transcendentals de cara a les eleccions del proper 27 de setembre.

Potser a diferència d’altres, el PSC es pren molt seriosament el procés electoral i el procés democràtic intern del partit.

Tenim processos, respectem les formes, debatem, ens reunim, i no deixem en mans d’uns pocs, aspectes tan rellevants per configurar una proposta política a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Sabem qui és el nostre candidat a la presidència. I ho dic perquè hi ha un cap de llista que s’ha posat en evidència dient que no ho sabia. Si no ho sabia, és greu. Si ens volia enganyar, és gravíssim.

Nosaltres, de forma participativa i democràtica, avui aprovarem unes llistes i un programa.

Però deixeu-me, abans d’entrar en matèria, que faci un reconeixement a Javier Fernández, que avui mateix pren possessió com a nou president d’Astúries. Té tot el nostre afecte i la nostra admiració.

Ara vull agrair a tots els diputats i diputades d’aquesta darrera legislatura, un cop més retallada per decisió d’Artur Mas, la seva feina i el seu compromís. I ho faré després nom a nom quan es presentin les candidatures.

Però vull destacar ara i de forma pública el paper de Pere Navarro i Maurici Lucena, que han manifestat el seu desig de no repetir com a diputats al Parlament de Catalunya. Han fet una magnífica feina en condicions dificilíssimes. Amb en Pere ens vàrem intercanviar les funcions parlamentàries després que el rellevés a la primera secretaria del partit. En Pere i en Maurici seguiran actius i compromesos amb el projecte polític del socialisme català en l’àmbit de la política espanyola, un com a membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE i l’altre com a membre de l’equip d’experts de Pedro Sánchez. Espero que puguin formar part de les nostres candidatures a les eleccions generals, però aquesta serà una decisió que el partit ha de prendre quan toqui.

Aquesta ha estat una legislatura complicada, en que hem hagut de fer front a temes molt complexos: des de la declaració de sobirania a les compareixences de l’expresident Pujol, passant per plens extraordinaris sobre la situació de la sanitat pública i sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, pels quals el govern ha volgut passar de puntetes. O amb una Comissió d’Estudi sobre el dret a decidir que ni tant sols va aprovar les seves conclusions. O amb Comissions d’Investigació tan rellevants com la de Spanair i la de la corrupció pujolista.

Aquesta complexitat no ha impedit que els diputats i diputades socialistes fessin la seva feina i que la fessin molt bé. Tot i que la feina dels diputats és una tasca molt sovint invisible, us puc ben assegurar, que els diputats socialistes en aquesta legislatura han picat molta pedra, perquè són gent de pedra picada.

Dels companys i companyes que no seran candidats a la reelecció estic convençut que continuareu contribuint amb la vostra feina i el vostre compromís al desenvolupament del nostre projecte per Catalunya, que ens ajudeu a sortir del lio.

Avui aprovarem també el nostre programa. Som l’únic partit que en té fins ara. Un bon programa que recull solucions justes i acordades per Catalunya. Permeteu-me que reconegui públicament la feina de David Lizoain com a responsable de l’elaboració del programa, així com de tots aquells companys i companyes que hi ha col·laborat.

Un bon programa que recull solucions justes i acordades en les que també han participat, a banda dels militants i simpatitzants del partit, tots els ciutadans i les entitats que han volgut, als que també agraeixo les seves aportacions.

Aportacions, totes elles, que han millorat notablement el nostre programa.

Tenim un bon programa amb respostes sensates als problemes de la gent. Respostes i propostes que van més enllà del monotema que ja hem vist que no porta enlloc.

El 27 de setembre hi haurà eleccions. El president Mas les haurà de convocar a principis d’agost, per escollir un Parlament de 135 diputats. I d’aquest Parlament primer en sortirà una Mesa, després un President a elegir entre els diputats electes, i més tard, el President nomenarà un Govern.

Això és el que votarem el 27 S.

Del 27 S no en sortirà la independència. D’unes eleccions no se’n deriva la independència. Prou d’enganys.

El 27 de setembre votarem quina majoria, quin president, i quin Govern volem per als propers 4 anys.

Si volem que segueixi governant la mateixa majoria que fins ara, la majoria del lio i de les retallades. Si volem que segueixi al capdavant del govern un president que amaga el cap sota l’ala, que no vol donar comptes de la seva gestió, que ens proposa aprofundir en el lio, en una fugida endavant que o bé no porta enlloc o bé ens porta al desastre de situar les nostres institucions fora de la llei.

O si volem una majoria, un president i un govern que tregui Catalunya del lio i posi el govern a treballar en la direcció de recuperar l’economia i crear llocs de treball, que preservi i millori l’Estat del benestar, que recuperi el prestigi de la política, les institucions i respecti la llei, i que promogui una política d’acord i diàleg, en comptes d’enfrontament i divisió.

I jo vull que el PSC formi part d’aquesta majoria i d’aquest govern.

I jo voldria ser aquest president.

Vull ser el president de la Catalunya que no es queda fora del canvi que ja s’està produint a Espanya. El que ja s’ha produït a Balears, a València o a Aragó, i que en pocs dies ja comença a donar fruïts. Mireu a les Illes: derogat el decret que arraconava el castellà a l’escola, derogada la llei de símbols que prohibia la senyera, demanat el reingrés a l’Institut Ramon Llull. I, decisió d’ahir mateix, el català tornarà a ser requisit per treballar a l’administració. No em vull separar de les Illes, no em vull separar de la Francina! Volem estar al seu costat i compartir un projecte comú d’una Espanya diferent.

Vull ser el president d’una Catalunya que lideri Espanya i que lideri un dels motors econòmics d’Europa, com és el la regió euromediterrània.

Vull ser el president d’una Catalunya rica, plural, diversa, culta, emprenedora, orgullosa dels seus orígens i de la seva rica història.

Una Catalunya que no sembli contínuament empipada ni entosolada, sinó que sigui oberta, moderna, exigent i tolerant. Una Catalunya hereva del millor catalanisme. Exigència i intel·ligència han d’anar de la mà. De la mà del catalanisme que sempre hem defensat, del catalanisme que sempre hem representat.

Vull ser president per tornar a cohesionar la societat al voltant dels objectius del catalanisme que són compartits per una amplíssima majoria dels catalans: enfortir l’autogovern, promoure la nostra identitat plural que considera la llengua i la cultura catalanes un tresor a preservar i impulsar, defensar els nostres interessos econòmics, el nostre patrimoni natural.

Vull ser president per trobar solucions justes i acordades als nostres problemes. Vull una Catalunya rica i plena, sí, pròspera i justa, lliure i segura. Vull una nació capaç de negociar un nou acord amb la resta dels pobles d’Espanya.

Però sóc conscient que el debat polític no serà el d’unes eleccions com les celebrades fins avui a Catalunya. Hi ha qui vol que aquestes eleccions quedin reduïdes a respondre sí o no a la independència.

Hi ha qui vol convertir una hipotètica majoria de diputats independentistes, en motor d’un procés unilateral de proclamació de la independència.

Volen actuar fora de la legalitat vigent i volen portar la societat catalana a un escenari confús, fragmentat, de frustració creixent i altament perillós. Ho vaig dir ahir al Parlament: Catalunya és forta amb la unitat i el que l’ha afeblit sempre és la divisió.

Volen portar-nos a un escenari confús, que està marcat ja per les primeres i previsibles discrepàncies internes.

El seu número 1, Raül Romeva diu que enlloc queda establert que Mas hagi de ser president. CiU i ERC han desmentit al seu cap de llista que, potser, volia fer el pas a ser candidat a la presidència. Jo els emplaço a que facin públic els seus acords. Té programa electoral aquesta llista per la independència? O només serveix per declarar un dia la independència i res més?

Sotmetent a subhasta la Presidència de la Generalitat, estan devaluant el que representa aquesta institució que ho és de tots, independentistes o no. Sembla que ho hagin oblidat: Catalunya som tots.

No són capaços de posar-se d’acord i deixar enrere el lio ni per fer una llista!

No són capaços ni de decidir qui és el seu candidat a president!

Com ens hem de refiar d’aquesta gent per tirar endavant Catalunya?

Com podem deixar coses tan importants com la recuperació econòmica; la creació de llocs de treball; la sanitat i l’educació públiques; o la regeneració democràtiques en mans dels de l’embolic i el soroll permanents?

Si no saben o pretenen no saber qui presenten com a candidat a la presidència de la Generalitat, com es posaran d’acord en què és el que li convé a Catalunya els propers anys?

Només estan d’acord en una cosa: en trencar el marc de convivència que representa el respecte a la legalitat i situar les institucions catalanes al marge de la llei.

Per això, tocarà mobilitzar-se més que mai. I ningú no pot fugir d’estudi.

Buscarem majories parlamentàries que no se situïn fora de la llei, com la resta de ciutadans als que se’ls hi demana que la compleixin.

Buscarem majories parlamentàries responsables i que es comprometin a treballar per treure Catalunya de la crisi, a no desmantellar l’Estat del benestar i a trobar una solució pactada a l’encaix de Catalunya a Espanya. Una solució que no passa per dividir i trencar, no passa ni per marxar ni per mantenir un statu quo insostenible.

Aquests dies, des de la dreta que representen el PP i Ciutadans, ens han arribat veus perquè anem junts a les eleccions.

Ho puc dir més alt però no més clar.

Amb qui juga amb la llengua per treure un rèdit electoral,

Amb qui ataca la identitat catalana,

Amb qui no respecta els drets socials,

Amb qui no aporta cap solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya,

Amb aquests no anirem en coalició. Que PP i C’s vagin junts, si volen.

Nosaltres, el PSC, anirem amb les nostres sigles, sense amagar-les, sense diluir-les, sense avergonyir-nos, sense disfressar-nos, fidels als nostres valors i a la nostra història, i lleials al nostre compromís amb la ciutadania.

Per pactar amb el PSC cal parlar de programes. Els que en tinguin, és clar.

Algunes de les nostres propostes que es poden aprovar avui:

  • Farem un pla de xoc contra l’atur juvenil, contra l’atur de persones més grans de 45 anys i pels aturats de llarga durada.
  • Modificarem l’impost de successions i donacions, derogant les reformes de CiU i PP i de CiU i ERC que únicament han beneficiat els més rics i que ens han restat uns recursos que haurien servit per impedir moltes retallades.
  • Convertirem les beques menjador en un dret, cobrint fins al 100% del cost del menjador escolar en els casos necessaris.
  • Promourem un Fons Extraordinari d’Emergència contra l’augment de les desigualtats i la pobresa.
  • Aprovarem una llei que garanteixi una Renda Garantida de Ciutadania, les prestacions econòmiques i els itineraris d’inclusió sociolaborals per a les persones que no disposen de mitjans de subsistència propis.
  • Garantirem l’habitatge a totes les famílies amb infants i sense recursos.
  • Prohibirem que l’Administració Pública contracti amb empreses o personal que hagin estat condemnats per casos de corrupció o finançament il·legal de partits polítics.
  • Impulsarem la derogació de la reforma laboral del PP i aprovarem un Nou Estatut dels Treballadors com a carta de drets laborals que reequilibri la relació entre les parts.
  • Decretarem que no podran haver-hi talls de subministraments bàsics per manca de renda i crear un fons de suficiència energètica i un nou model de bo social per a garantir el dret a l’aigua, l’electricitat i el gas de les persones en situació vulnerable.
  • Eliminarem les taxes judicials creades pel govern de CiU que suposen una doble càrrega injustificada per a la ciutadania.
  • No permetrem la convocatòria de més concursos per gestionar àrees bàsiques de salut. Quan s’acabin els contractes vigents, tota l’atenció primària serà de titularitat pública.
  • Impulsarem una nova Llei de Salut de Catalunya que millorarà la transparència i el control del sistema, garantint la seva dimensió de servei públic.
  • Impulsarem la progressiva universalització i desplegament de l’educació 0-3 anys, cercant fórmules viables de finançament de les escoles bressol.

I tant de bo totes les esquerres se sumin a la crida dels socialistes pel canvi de veritat.

Amics i amigues, la campanya electoral serà una campanya on el PSC hi anirà amb les coses molt clares.

Cal parlar del deute de 68.000 milions d’euros front els 35.000 milions d’euros del 2010. Per què han servit, doncs, tantes retallades, tanta austeritat i una nul·la inversió, més enllà de fer patir els de sempre, les classes treballadores i mitjanes?

Cal parlar de la despesa pública en salut que l’han rebaixat a nivells de 2006.

O la despesa social, congelada a nivells de fa 11 anys, en el moment de la pitjor crisi econòmica i social que podem recordar.

Però vull també una campanya on recuperem l’orgull de pertànyer al moviment socialista.

Vull una campanya on tots i totes cridem a la mobilització per quelcom més important que la nostra sort personal o familiar.

No per mi, ni per la llista, sinó per mantenir la tradició del nostre partit, de ser una eina indispensable per la cohesió social a Catalunya, pel progrés i per l’entesa amb Espanya.

Nosaltres som aquests. Socialistes, catalanistes, d’esquerres, federalistes i europeistes. Els que ens estimem Catalunya, Espanya i Europa.

Y a propósito de Catalunya y España quiero deciros en castellano, para que se nos entienda aquí y fuera de aquí, quiero deciros a vosotros, a todos los catalanes, y también a todos los españoles, que el proyecto de los socialistas, el proyecto al que invitamos a los ciudadanos a participar, el proyecto por el que nos vamos a dejar la piel, es el proyecto de salir del lío para construir una Cataluña mejor y una España diferente. Una España que debe cambiar. Más plural, más solidaria, más justa, más acogedora, más de todos…

Una España que ya ha empezado a cambiar con las elecciones del 24 de Mayo (y eso lo saben bien en Aragón, en Valencia y en Baleares) y que ha de continuar cambiando cuando Pedro Sánchez sea presidente del gobierno tras las próximas elecciones generales. 

Nos proponemos hacer eso que ni Mas ni Rajoy son capaces de hacer, salir del lío para construir una Cataluña mejor y una España diferente.

Por cierto, Mas ha decidido esconderse tras otros candidatos pero, eso sí, si gana su Lista quiere ser Presidente, si Romeva le deja. Han puesto a subasta la Presidencia de la Generalitat. Pretenden degradar el debate político, con el único objetivo de evitar dar cuentas sobre su gestión de estos últimos años. La gestión del peor gobierno de la Generalitat desde 1980 en un período en el que no solo no se ha obtenido ningún resultado, ningún avance concreto, sino que nos han metido a todos en un lío que no saben salir.

Ens hi deixarem la pell, m’hi deixaré la pell. Perquè val la pena. Perquè el pitjor no seria no aconseguir-ho, el que mai no ens podríem perdonar a nosaltres mateixos és no intentar-ho.

Cridarem tots aquells i aquelles que veuen l’espectacle polític actual entre la desgana i la incredulitat, als que creuen que no es pot anar més lluny en aquesta política sense sentit ni resultats, als que prefereixen construir ponts que dinamitar-los, als que prefereixen enderrocar murs i no aixecar-los, als que s’indignen amb les injustícies, als que han treballat fort per aixecar un barri, als que han vingut de fóra i ja son d’aquí, perquè es van trobar una societat acollidora, als que surten d’aquí i parlen amb orgull d’aquí sense veure un enemic més enllà.

Vull cridar tothom que se senti ignorat per una política que ha donat l’esquena a més de la meitat dels catalans.

A tots aquells que, independentistes o no, han vist com en 5 anys hem retrocedit 10 econòmicament i social.

Crec que hi ha una oportunitat per revertir la situació.

I necessitem de 3 coses.

Primera, un PSC, com a partit, com a estructura, preparat. I el tenim.

Segona. A vosaltres. I a la militància i els votants.

Tercera. Necessitem a tots aquells, homes, dones, joves, grans, dels barris obrers, de les ciutats, dels pobles, de la costa, de l’interior, de la muntanya, treballadors i treballadores, empresaris, tots els que alguna vegada han confiat en el PSC.

Vull que escoltin la nostra veu i la nostra proposta.

Vull que ens escoltin perquè tenim molt a dir i molt a fer.

Vull que escoltin un missatge de progrés, més enllà de banderes i sentiments.

Un missatge de feina, de compromís, de donar la cara pels problemes que pateix la gent.

Un missatge de canvi i de reformes.

Perquè Catalunya som tots, i tots necessitem una Catalunya millor.

Volem fer sentir la nostra veu.

La veu del socialisme català.

La veu d’un partit que mai no arrossegarà Catalunya al desastre, que mai no posarà en perill la prosperitat col·lectiva, que mai no contribuirà a dividir el nostre poble, que sempre treballarà per la justícia social i l’acord federal.

Una veu forta per dir:

Ni Mas ni Rajoy.

Volem una Catalunya millor i una Espanya diferent.

Moltes gràcies.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 25 Juliol 2015, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.