Intervenció en el Consell Nacional del PSC

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC

Barcelona, 11 de juliol de 2015

 

Bon dia companyes i companys,

El 13 de juliol de l’any passat, fa tot just dotze mesos, vaig rebre el suport dels i de les militants socialistes per esdevenir primer secretari del partit.

Vaig presentar la meva candidatura conscient de la dificultat de l’etapa política que vivíem i vaig afirmar que entomava aquest compromís amb totes les seves conseqüències, inclosa la d’esdevenir candidat socialista a la presidència de la Generalitat.

Avui, un any després, he d’agrair-vos la confiança que em feu. És per mi un gran honor i una gran responsabilitat que accepto de bon grat. Havent rebut l’aval de 2.339 companys i companyes del partit, refermo el meu compromís amb els valors fundacionals del PSC: socialisme, catalanisme i federalisme, que guiaran la meva candidatura i el meu esforç, seguint les petjades de Joan Reventós, Raimon Obiols, Joaquim Nadal, Pere Navarro i els presidents Pasqual Maragall i José Montilla.

Saludo i felicito la Carme Chacón que ha rebut l’encàrrec d’encapçalar la candidatura del PSC al Congrés per la circumscripció de Barcelona. I com a primer secretari saludo també Dani Gutiérrez que ha participat dignament en aquest procés de primàries.

Companyes i companys,

És moment de parlar molt clar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un moment en que la política catalana ha pres aires de vodevil, de comèdia bufa.

Dimecres vaig formular una pregunta ben senzilla al president de la Generalitat. Li deia, a 81 dies del 27 de setembre, si pensava presentar-se a la reelecció com a president. I no em va poder respondre.

Artur Mas havia emplaçat a les entitats i partits independentistes a fer una candidatura conjunta. I tots li han dit que hi estan disposats si no és ell qui l’encapçala. No accepten que dirigeixi allò que anomenen procés, li han dit a la cara i davant de tothom que els fa nosa. Que no el volen.

Va intentar convocar-los ahir a la tarda a Palau per provar de desencallar la qüestió, però la reunió no va poder celebrar-se perquè alguns tenien coses més importants a fer.

Amb les seves decisions Artur Mas ha convertit la candidatura a la presidència de la Generalitat en objecte de subhasta, de tómbola. Ha rebaixat la dignitat del càrrec que ocupa.

A menys de tres mesos d’una convocatòria electoral que havia anunciat de forma frívola i temerària a finals de gener, encara no sabem si les eleccions se celebraran o no, si el president es presentarà o no a la reelecció, ni si els partits independentistes hi aniran junts o per separat.

Com li vaig dir al president de la Generalitat dimecres a la sessió de control parlamentari, “A 81 dies de les eleccions, amb l’agost pel mig, massa incògnites, massa incerteses, però una única responsabilitat: la seva”.

Artur Mas és el principal responsable del desgavell en que s’ha instal·lat la política catalana. És ell qui ha pretès donar un caràcter plebiscitari a les eleccions. És ell qui s’ha embarcat en la negociació de successius fulls de ruta, cada cop més il·lusoris i cada cop amb terminis de caducitat més breus. Ara diuen que després de les eleccions del setembre n’hi hauria d’haver unes altres al cap de sis mesos. S’han enfilat a una nòria que gira i gira, i no saben com aturar-la. Hi ha el risc de fer el ridícul com societat. No ens ho mereixem com a país!

És Artur Mas qui ha volgut difuminar la seva responsabilitat decidint dates electorals i modalitats de participació amb entitats molt respectables, però que no han provat fins ara la seva representativitat a les urnes.

El President Mas ha fracassat:

Tenim un problema i ell l’ha convertit en un de més gros.

Tenim un problema i ell l’empitjora.

Del Govern dels millors… al Govern dels lios.

Catalunya no té Govern,

La Presidència no té President,

La candidatura no té líder,

I la llista potser no tindrà polítics.

És hora de fer balanç:

Artur Mas passarà a la història com el president que més ha afeblit la causa catalana.

Catalunya s’ha dividit, afeblit i embolicat com mai.

I tot té un responsable: Artur Mas

Ha estat el propi Artur Mas qui es vol presentar com un polític que ja no està en actiu… i potser té raó, ell ja no és un polític en actiu, és un passiu per Catalunya. Un llast. I un lio.

Els catalans mereixen que se’ls digui la veritat, que no se’ls proposin instruments condemnats al fracàs, que no se’ls digui que un procés és ràpid, sòlid i segur quan no ho és, que se’ls ofereixin opcions clares, defensades per persones i organitzacions a les que es pugui exigir responsabilitats polítiques.

Les eleccions al Parlament no poden donar accés a la independència. Ho venim dient de fa molt de temps. No hi ha solució unilateral a aquesta qüestió. No hi ha solució fora de la via del diàleg, la negociació i el pacte.

Tothom sap que per fer una reforma de l’Estatut cal assolir una majoria de 2/3 al Parlament de Catalunya i que cal negociar-la després a les Corts Generals. Com podem creure els que prediquen que la independència es pot fer amb la meitat més un dels diputats i sense negociar-la amb ningú? Això sí és un conte de fades!

Prou d’enganys!

Ara diuen que es tracta de que ens podem comptar. Que no es va poder comptar el 9 de novembre? Que no ens compten a les enquestes?

Per què volen convertir les eleccions al Parlament en una altra cosa? Jo us ho diré: perquè no volen que les eleccions serveixin per jutjar la gestió del govern. Perquè volen amagar el veritable sentit de les eleccions que no es altre que el de confirmar o canviar majories de govern.

Prou d’enganys!

Jo us demano que fem el màxim esforç per sortir de l’embolic, per sortir del lío.

Els independentistes s’han ficat en un carreró sense sortida perseguint un objectiu que no és compartit per una majoria de catalans.

El que cal es esmerçar els màxims esforços en la recuperació econòmica, en l’atracció de noves inversions, en la creació de nous llocs de treball dignes, en la reducció de les desigualtats.

El que cal és dedicar l’atenció que mereixen la sanitat i l’educació públiques.

El que cal és revitalitzar la democràcia, millorar el funcionament de les institucions i lluitar contra el frau i la corrupció.

El que cal és fer una llei electoral que asseguri l’igual valor de tots els vots, la proximitat dels diputats i diputades a la ciutadania i l’adequada representació del territori. Gràcies David Pérez i Celestino Corbacho per la vostra feina parlamentària en aquest tema.

El que cal és negociar un nou acord amb la resta d’Espanya que sigui sotmès al vot de la ciutadania. Per això defensem sotmetre a referèndum la reforma federal de la Constitució.

Hi ha qui diu que la independència és inevitable perquè Espanya no pot canviar. Com es pot dir a aquestes alçades que el canvi no és possible? N’hi ha prou amb veure els canvis al País Valencià, les Illes i l’Aragó! Allà on governava el PP ara hi governa el PSOE, amb el suport de forces progressistes. Fabra ha estat substituït per Ximo Puig, Bauzá per Francina Armengol i Luisa Fernanda Rudi per Javier Lambán. I podríem parlar també d’Extremadura o Castellà La Manxa.

Francina Armengol en deu dies ha derogat la decret del trilingüisme que arraconava el català, la llei de símbols que penalitzava la senyera, i ha demanat el reingrés de les Illes a l’Institut Ramon Llull. Jo no em vull independitzar de la Francina!

A Espanya el canvi està en marxa i Catalunya ha de participar-hi i aprofitar-lo. Hem d’impulsar la reforma federal de la Constitució i hem de construir una societat més justa junt amb la resta de pobles d’Espanya, colze a colze amb els nostres companys socialistes i d’esquerres de tota Espanya.

Catalunya no necessita més embolics, no volem quatre anys més de lío.

Perquè els errors del govern de CiU no s’han limitat a la incapacitat d’enfocar bé la solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya. Cal recordar el nyap de la privatització de la gestió de les Aigües Ter-Llobregat, els successius nyaps pressupostaris, les retallades en sanitat, educació i protecció social que ens han fet retrocedir cinc anys, la reducció de l’impost de successions que ha implicat més retallades, etc.

Necessitem i volem solucions. Solucions justes i acordades. No podem seguir en un vodevil que no porta enlloc. Hem de canviar de majoria, hem de canviar de govern, hem de canviar de president.

Aquest és el sentit de la meva candidatura: dir la veritat i impulsar el canvi, comprometre’m en la solució dels problemes, abandonar el lio amb dues prioritats molt clares: justícia social i acord federal.

Deixeu-me que us posi alguns exemples del que ens proposem de fer des del govern:

Un Pla de Xoc contra l’atur per als joves, els majors de 45 anys i els aturats de llarga durada.

Convertir les beques menjador en un dret, cobrint fins al 100% del cost del menjador escolar en els casos necessaris.

Promoure un Fons Extraordinari d’Emergència contra l’augment de les desigualtats i la pobresa.

Aprovar una llei que garanteixi una Renda Garantida de Ciutadania, les prestacions econòmiques i els itineraris d’inclusió sociolaborals per a les persones que no disposen de mitjans de subsistència propis.

Garantir l’habitatge a totes les famílies amb infants i sense recursos.

Impulsar una Llei de Bases de l’Economia Social i Solidària per promoure el sector.

Prohibir que l’Administració Pública contracti amb empreses o personal que hagin estat condemnats per casos de corrupció o finançament il·legal de partits polítics.

Impulsar la derogació de la reforma laboral del PP i aprovar un Nou Estatut dels Treballadors com a carta de drets laborals que reequilibri la relació entre ambdues parts.

Decretar que no podran haver-hi talls de subministraments bàsics per manca de renda i crear un fons de suficiència energètica i un nou model de bo social per a garantir el dret a l’aigua, l’electricitat i el gas de les persones en situació vulnerable.

Eliminar les taxes judicials creades pel govern de CiU que suposen una doble càrrega injustificada per a la ciutadania.

No permetre la convocatòria de més concursos per gestionar àrees bàsiques de salut. Quan s’acabin els contractes vigents, tota l’atenció primària serà de titularitat pública.

Impulsar una nova Llei de Salut de Catalunya que millorarà la transparència i el control del sistema, garantint la seva dimensió de servei públic.

Impulsar la progressiva universalització i desplegament de l’educació 0-3 anys, cercant fórmules viables de finançament de les escoles bressol.

Cal tancar ràpidament l’etapa dels embolics i obrir l’etapa de les solucions justes i acordades.

Els socialistes som el canvi tranquil i segur que Catalunya necessita.

Necessitem un canvi per sortir del lio, per no seguir ofegant-nos en la incapacitat, la inacció i l’embolic. Els catalans i les catalanes necessiten de la nostra feina incansable en favor del progrés, el benestar i la justícia.

I jo us necessito a tots i a totes en aquest magnífic esforç.

Compteu amb mi com jo compto amb tots i totes vosaltres.

Moltes gràcies!

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dissabte 11 Juliol 2015, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.