Intervenció en el debat sobre la remodelació del govern

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT SOBRE LA REMODELACIÓ DEL GOVERN

 

Gràcies, senyora presidenta,

Senyor president,

Senyores i senyors diputats,

No és normal haver de canviar un govern a menys de tres mesos d’unes eleccions.

És una evidència més del seu fracàs polític i de l’anomalia en que vostè ha instal·lat la política catalana.

Som a menys de tres mesos d’unes eleccions i no sabem encara si vostè es presentarà a la reelecció o, si com ha dit en diverses ocasions, es retirarà per contribuir a la formació d’una llista unitària per la independència.

Una llista amb polítics o sense, per donar pas a una ràpida desconnexió de la resta d’Espanya i a la construcció d’un Estat independent. Tot molt ràpid, perquè, segons el darrer dels fulls de ruta que hem anat coneixent, la independència es pretén assolir en un màxim de 18 mesos. És clar que ja hi ha qui parla de sis mesos. Sempre hi ha algú que té encara més pressa.

S’ha arribat a parlar per part de les entitats sobiranistes d’una presidència honorífica per aquest període transitori de sis o divuit mesos.

Senyor president, la presidència de la Generalitat de vegades sembla objecte d’una tómbola. I les institucions mereixen respecte, precisament perquè ens representen a tots o ens haurien de representar a tots.

Aquest, senyor president, és un debat sobre els canvis en la composició del govern. No cal dir que respectem la nova vicepresidenta i els nous consellers, i aprofito per desitjar-los, en nom del grup socialista, sort i encert en la seva tasca de tres mesos. Però crec que no faríem el debat que correspon si ens centrem estrictament en els canvis de persones i no entrem a analitzar el perquè d’aquest canvi de govern.

President, el seu govern és avui molt més feble que quan va començar la legislatura. La Federació en què se sustentava s’ha fracturat. Sé com són de doloroses les fractures polítiques que separen allò que havia estat unit. Hi ha fractures accidentals i n’hi ha de provocades. I crec que aquesta no és només provocada, és autoinfligida.

Hem d’analitzar, doncs, el motiu de la fractura, allò que pugui explicar per què Unió Democràtica s’ha vist empesa a abandonar el govern, la causa que expliqui per què els membres d’Unió Democràtica han deixat les seves responsabilitats, per què ho ha hagut de fer fins i tot la vicepresidenta Ortega, afectada com vostè per un procediment judicial arrel de l’organització del procés participatiu del 9-N.

Crec, senyor president, que allò que ha dividit Unió i allò que ha acabat per trencar Convergència i Unió, és l’eventualitat d’un procés unilateral, que pugui en un moment donat apartar-se de la legalitat i deixar Catalunya al menys temporalment fora de la Unió Europea. Mantenen vostès una discrepància pel que fa a l’estratègia, i potser fins i tot pel que fa a l’objectiu final. Això els ha separat.

President, d’aquí a uns dies el grup parlamentari socialista presentarà un balanç dels seus governs. Des del nostre punt de vista no és un balanç gens positiu. Cap nova competència, cap nova gran inversió, cap nou gran projecte, ni pacte fiscal, ni consulta amb efectes concrets, ni revisió del finançament. Molt soroll, molt embolic, molta confusió, molt desconcert, il·lusions que generen frustració, però resultat concret, cap. Avenç concret, cap.

Em dirà, com sempre, que tota la culpa és del PP. No seré jo qui defensi el paper del Partit Popular i del govern presidit per Mariano Rajoy. En sóc tan crític com vostè. De fet, més que vostè, que els va tenir com a socis parlamentaris en la seva primera etapa de govern. Però, senyor president, aquí estem per parlar de la seva responsabilitat, del seu balanç, de la seva estratègia que nosaltres considerem equivocada.

No hi ha solució fora de la via del diàleg, la negociació i el pacte. Em dirà que el 20 de setembre de l’any 2012 vostè va anar a negociar un pacte fiscal a La Moncloa i que va rebre una negativa rotunda després de dues hores de reunió. Retornat a Barcelona li van organitzar una manifestació espontània que el va aplaudir amb força a l’entrada de Palau. Aquesta jornada històrica va portar-lo a convocar unes eleccions en les que, en comptes d’obtenir la majoria extraordinària que reclamava, va perdre 12 escons. Me’n recordo: nosaltres en vàrem perdre 8.

Amb una lògica tan incomprensible com inexorable, com el pacte fiscal havia resultat impossible de negociar, vostè fixa un altre objectiu, més ambiciós encara: una consulta sobre la independència. Alguns li anàvem dient que un escenari de majoria absoluta del PP no era el més propici, però el seu voluntarisme i la seva tenacitat havien de superar qualsevol obstacle. No va ser així. I ara, en comptes d’esperar al canvi que es produirà després de les eleccions generals, una altra fugida endavant, la convocatòria d’unes eleccions que vostè anomena plebiscitàries. Recordi que per assolir la consulta del 2014 encara tenia al seu costat a Unió Democràtica i també a Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Avui ja no pot comptar amb aquests partits, i crec que potser tampoc amb la CUP, pel nou full de ruta acordat el 30 de març.

President, Catalunya ha estat més forta com més ampli i unit ha estat el catalanisme. En canvi, la seva estratègia apunta en la direcció contrària: vostè ha anat dividint el catalanisme; en comptes d’eixamplar consensos els ha anat reduint.

La majoria dels catalans i catalanes no vol la independència, ho vàrem veure el 9 de novembre, i ho diu fins i tot la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Cada vegada hi ha més catalans que es decanten pel diàleg i per un nou acord. Cada vegada hi ha més ciutadans que no entenen que vostè hagi supeditat qualsevol avenç i qualsevol acord a la independència, i que l’acció de govern en assumptes quotidians de gran importància hagi quedat en un segon terme.

No seria millor per a Catalunya, senyor president, un govern capaç de mantenir un ampli consens en defensa de l’autogovern, del pacte fiscal i del reconeixement de la nostra singularitat en el marc espanyol?

Els catalans porten cinc anys esperant un govern que reaccioni i que respongui amb accions concretes i eficaces als seus problemes. I el seu govern ha respost amb evasives, conflictes, embolics i inacció. Vostè va presentar el seu govern com el govern dels millors. A aquestes alçades crec que queda clar que els catalans el que mereixen és un millor govern.

En els anys de la pitjor crisi econòmica, d’un increment dramàtic de l’atur, de destrucció de llocs de treball, de brutals increments de la pobresa i les desigualtats, hem tingut un govern que ha rebaixat l’impost de successions encara que això suposés més retallades i, sobretot, hem tingut un govern més dedicat a treure rèdits del conflicte amb el govern d’Espanya per alimentar el seu projecte independentista que a resoldre els problemes de les persones.

Necessitem com més aviat millor un govern que es preocupi per com sortim de la crisi, per com recuperem un creixement econòmic que sigui més just i creï més llocs de treball dignes i per com refem un sistema econòmic i social que redistribueixi molt millor la renda i la riquesa.

Un govern que treballi per no deixar ningú enrere, que combati amb energia i convicció les desigualtats i la pobresa rampants. Que es dediqui al mig milió de treballadors pobres que hi ha a Catalunya; que es dediqui als infants pobres que, per cert, superen la mitjana de la UE en 11 punts.

Un govern compromès en la defensa de la sanitat i l’educació públiques, dels mecanismes de protecció social, de la renda garantida de ciutadania.

Un govern que es dediqui, de manera, seriosa, a regenerar les institucions i la política, a millorar la qualitat de la nostra democràcia i a treballar perquè la ciutadania torni a confiar en els seus representants públics.

President, avui ens presenta aquest canvi de govern però molt em temo que més enllà d’un obligat canvi de cares, res no canviarà i l’embolic, el desordre, el desconcert i la fantasia continuaran protagonitzant la vida política catalana. I no podem perdre més temps.

La ciutadania vol un govern que cerqui solucions, que obtingui resultats, amb més acció i menys gesticulació.

És hora de passar pàgina i d’impulsar un canvi a Catalunya, tenir un govern amb les idees clares; sòlid i en el que es pugui confiar, un govern centrat en cercar solucions justes i acordades als problemes de les persones, i a treure Catalunya del carreró sense sortida en què vostè i els governs que presideix l’han col·locat.

Hem de saber aprofitar i participar en el procés de canvi que s’ha posat en marxa a Espanya. Un procés que ja ens ha permès de veure com canviaven de forma ben positiva els governs del País Valencià, l’Aragó i les Illes.

No és hora de canvis en el seu govern, senyor Mas, és hora de canviar de govern.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.