Intervenció en el debat sobre la llei de drets de les persones LGTB

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT D’APROVACIÓ DE LA LLEI DE DRETS DE LES PERSONES GAIS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSGÈNERE I PER A L’ERADICACIÓ DE L’HOMOFÒBIA, LA LESBOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA

Gràcies, senyora presidenta,

Senyores i senyors diputats,

De vegades la vida política ens ofereix dies de glòria, dies ben especials, històrics de veritat i no de fireta, dies en què culmina la feina de molta i molta gent, durant molt de temps, una feina que es concreta en l’aprovació de lleis o en l’adopció de mesures que contribueixen a fer una societat més lliure, més justa i més feliç.

Avui és un d’aquests dies.

Permetin-me que faci, doncs, un breu capítol d’agraïments. En primer lloc, al moviment dels gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere, a les entitats que el conformen, tan diverses com combatives. Es parla molt sovint de la necessitat de relligar les institucions a la ciutadania, de promoure la participació ciutadana. I aquesta llei és una bona prova que és possible impulsar una llei des de la societat. Aquesta llei no existiria sense el moviment LGBT.

Posar noms al moviment sempre és arriscat, perquè sempre te’n deixes algun. Des del nom de les entitats amb més presència, l’extinta Coordinadora Gai-Lesbiana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el Casal Lambda, Gais Positius, les Famílies Lesbianes i Gais, l’Associació de Mares i pares de Gais i Lesbianes, les entitats i experts que van comparèixer en Comissió, dels que destaco el jurista Francesc Jaurena. Noms propis com els de l’Armand de Fluvià, Jordi Petit, Eugeni Rodríguez, Emilio Ruiz, Catalina Pallàs, Pepe Mellinas, Elisabet Vendrell, Jordi Samsó, Alfons Santos, Joaquim Roqueta, Jordi Trilla, Gemma Sánchez, i tants i tantes que seria impossible citar-los a tots i totes, i me’n disculpo.

Els portaveus dels grups parlamentaris que han treballat de valent. Tots i totes, però entendran que recordi en primer lloc Jaume Collboni, que ho va ser pel nostre grup abans que jo, i les diputades Montserrat Capdevila, Marina Geli i Eva Granados que ens van anar substituint en un o altre moment, fent una feina en la que hem d’agrair el suport de Rita Roigé, jurista del nostre grup parlamentari.

Els i les ponents dels altres grups, tots ells i totes elles. Però vull fer una especial menció a Anna Simó, llevadora del projecte que avui sotmetem a votació. I també de la ponent de CiU, Violant Cervera, que ha demostrat tanta fermesa com flexibilitat, fent possible l’aprovació d’una llei que, no ho oblidem, era en l’inici una iniciativa del moviment LGBT i de la CUP,  ICV-EUiA, ERC i el PSC. Per això cal esmentar també en David Companyon i en Quim Arrufat. No em vull deixar tampoc en José María Villegas de Ciutadans i, en aquest cas, des d’una gran discrepància, el meu respecte personal cap a Dolors López del PP.

També cal esmentar la lletrada, Esther Andreu, el gestor parlamentari, Lluís Soler, i també els serveis d’assessorament lingüístic del Parlament.

Aquesta llei té per a mi, per a molts i moltes, un fort element emocional i personal. Algun tros de les nostres vides, parlo de les vides dels gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere, de les nostres famílies i dels nostres amics i amigues, surt en aquesta llei.

Hi ha qui diu aquesta llei no calia.

Sento ràbia quan algú sembla negar o menystenir la discriminació que patim, hem patit o correm el risc de patir els gais, les lesbianes, i les persones bisexuals i transgènere. Els que despectivament parlen de ‘lobby gai’. Mireu la tribuna! No és un grup que treballa en l’obscuritat per obtenir interessos espuris. És un grup de gent que treballa en defensa d’uns drets que, al capdavall, ho són de tots. Quan sento parlar en termes despectius de “lobby gai” em ve al cap allò de “piensa el ladrón que todos son de su condición”.

Que no calia aquesta llei? Els polítics homòfobs o els bisbes mancats de caritat cristiana que diuen això no deuen haver vist mai plorar una mare per les agressions o insults que pateix un fill o una filla, no deuen haver sentit mai que un adolescent o un jove s’ha acabat suïcidant per l’assetjament que patia, no han vist com una persona és discriminada en el seu lloc de treball pel fet de tenir una orientació sexual que no és la majoritària. Com s’atreveixen a negar una realitat de discriminació i patiment! Com s’atreveixen a negar-nos els instruments per defensar la nostra dignitat com a persones!

Per la meva condició de gai amb projecció pública, he tingut ocasió, al llarg de la meva vida política, d’escoltar relats esfereïdors. I també de rebre un immerescut agraïment quan vaig decidir fer pública la meva condició sexual. “Això m’ha ajudat”. “Va ajudar molt al meu fill o filla”. M’ho he sentit dir moltes vegades. Prova evident que massa persones en el nostre país s’han vist obligades a amagar o dissimular la seva orientació sexual.

No accepto, doncs, vingui d’on vingui, la cançó que aquesta llei no és necessària. Ni la falsa acusació que és una llei per a promoure l’homosexualitat. És una llei, com deia per protegir els drets i les llibertats d’un col·lectiu ampli i divers, i per promoure la felicitat de la societat en el seu conjunt.

Estem davant d’una bona llei per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere en els àmbits tant públics com privats sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competències. Obliga els poders públics, que seran assessorats pel Consell Nacional de les persones LGBTi, òrgan participatiu i consultiu permanent. El Govern haurà de dotar-se d’un òrgan coordinador de les polítiques LGBTi i oferir un servei d’atenció integral. I haurà de garantir la formació i la sensibilització dels professionals i dels treballadors de l’administració. La llei incideix especialment en els àmbits de l’educació, les universitats, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic, els establiments penitenciaris, el món laboral i les polítiques de família.

I, sí. Té sancions per castigar i corregir les actuacions discriminatòries. Com no podria ser d’altra manera si volem garantir una llei veritablement eficaç i no quedar-nos en un catàleg de bones intencions.

Sí, és una bona llei, una llei per a la vida real, per eliminar injustos obstacles a la felicitat de moltes persones.

Avui és un gran dia. Un dia també per recordar la Sònia, assassinada per ser precisament com era, única i irrepetible, com totes i cadascuna de les persones que a partir d’avui gaudiran d’una eina molt potent en defensa dels seus drets, de la seva llibertat i de la seva dignitat.

Gràcies a tots i a totes.