En campanya per canviar Europa i aturar Rajoy

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Ha començat ja la campanya per a les eleccions europees que se celebraran diumenge 25 de maig. Ens hi juguem molt en aquestes eleccions, del seu resultat en dependrà l’orientació política de les institucions europees. ¿Seguiran entestades en polítiques d’austeritat o apostaran pel creixement i la creació d’ocupació? ¿Aprofundiran en la integració europea i la democràcia o seguiran preferint les negociacions opaques entre governs? ¿Es comprometran a rescatar el somni europeu o es resignaran a deixar els ciutadans en mans dels mercats? ¿Defensaran el model social europeu o acceptaran la competència a la baixa en salaris, impostos, drets i protecció social? Aquest és el repte fonamental de les eleccions del 25 de maig. A Catalunya hi ha qui s’entesta a presentar-les com a eina en favor de la consulta. És com dir que una desena de diputats catalans entre 766 eurodiputats faran que la Unió Europea es bolqui en favor de la consulta. No està Europa per afavorir noves fronteres i conflictes territorials. Ho va dir amb claredat Duran Lleida: “Jurídicament, un Estat que es crea de nou fruit d’una secessió d’un altre, ha de demanar l’ingrés als organismes internacionals perquè perd els drets i deures que tenia en formar part de l’Estat predecessor. A nivell de la Unió Europea, la resposta jurídica dels tractats de la Unió no ens és precisament favorable. Però no és només una qüestió jurídica. Més enllà dels tractats hi ha una realitat política que no podem obviar. Els Estats de la Unió Europea no estan disposats a alterar el model de construcció i equilibri polític europeu. Per ells, obrir la porta a Catalunya seria un antecedent problemàtic per a França, Itàlia, Alemanya… Si el món es creés ara, una Catalunya independent seria viable, però ja està creat i les interdependències són les que són”. El vaig citar dijous en una intervenció al Parlament. Les eleccions al Parlament Europeu res tenen a veure amb la consulta. La consulta l’hem de guanyar aquí. I per fer-ho cal canviar radicalment d’estratègia. Quan algú em pregunta si el 9 de novembre se celebrarà la consulta no tinc més remei que dir que crec que no. Pensem fredament en els escenaris possibles: Escenari 1, els governs de Catalunya i Espanya es posen d’acord i la consulta és legal i acordada. Del tot impossible. La fixació unilateral de data i pregunta i l’actitud de Rajoy ho impedeixen. Escenari 2, el govern de Catalunya convoca una consulta il·legal. Altament improbable. El president Mas ha dit en reiterades ocasions que no ho farà. I és lògic, una consulta il·legal podria acabar amb l’autonomia catalana. Escenari 3, el govern de Catalunya convoca una consulta de fireta, directament o a través d’alguna entitat ciutadana. Altament improbable, constituiria una burla i no serviria de res. Escenari 4, el president Mas convoca eleccions. Per tornar a començar… El 2012 va convocar unes eleccions anticipades perquè va fracassar amb el pacte fiscal i ara convocaria unes eleccions anticipades per haver fracassat amb la consulta. Escenari 5, ni consulta ni eleccions. Frustració i indignació ciutadana. L’engany al descobert. No és casual que alguns partits no parlin gaire del què faran al Parlament Europeu. Així aconsegueixen que molta gent desconegui aspectes tant xocants com que els eurodiputats de CiU al arribar a Brusel·les se separen, els de CDC van al grup liberal, on poden acabar trobant-se amb els de Rosa Díez o els de Ciutadans; mentre els d’Unió van al grup del Partit Popular Europeu on es troben amb els diputats del PP. Els eurodiputats d’Iniciativa van al grup dels Verds, mentre els d’Izquierda Unida, elegits a la mateixa candidatura, van al grup de l’esquerra europea. Uns i altres intenten amagar la qüestió fonamental: quin serà el grup majoritari al Parlament. ¿Ho seguirà essent el grup popular, fent president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, per prosseguir amb les polítiques d’austeritat dictades per la troika? ¿O ho serà el grup socialista, fent president de la Comissió Europea Martin Schulz, per canviar de política econòmica i apostar pel creixement i l’ocupació? Aquesta i no altra és la qüestió. I a Espanya les coses seran molt diferents si el PP guanya les eleccions europees i Mariano Rajoy pot presentar aquest resultat com un aval a les seves polítiques, o si el PP és derrotat, cosa que només es pot aconseguir amb una victòria socialista. Sobre la nostra proposta us convido a mirar els nostres espots televisius i a llegir les declaracions del nostre candidat Javi López en arrencar la campanya electoral, les nostres 10 prioritats a Europa, el Manifest dels Socialistes europeus aprovat a Roma, el programa europeu del PSC, els nostres compromisos perquè Europa torni a crear llocs de treball i el nostre Manifest amb motiu del Dia d’Europa:

tanca_eur14 ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

Per acabar amb el capítol europeu, us ofereixo una foto dels nostres dos primers candidats, Javi López i Esther Niubó, en l’acte d’inici de campanya. javi_esther ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Per acabar amb el bloc dedicat a la política catalana, una notícia sobre Barcelona i dos tocs d’alerta sobre un tema especialment sensible, les retallades sanitàries: “Collboni diseña un PSC de Barcelona a medida con la vista en las municipales” de Pere Ríos i “Més retallades sanitàries a l’horitzó” i “Noves retallades de 60 milions d’euros a la sanitat hospitalària” d’Alfons Quintà. ARTICLES SOBRE POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA INTERNACIONAL (en especial sobre Ucraïna):

ARTICLES PER REFLEXIONAR:

“Perles” del programa del Polònia emès el 8 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Quico Homs, disfressat de Rajoy, fent d’sparring a Artur Mas (tot i que li costa molt perquè ell mai no té un no pel president ;) [LA CANÇÓ] Duran versiona l’Ave Maria de David Bisbal [Duran] Tercera via, jo hi apostaria és addictiva, com si fos maria! Tercera via, no és cap tonteria el pont aeri és un goig i una alegria! Si defensés la independència em taparia el Junqueras i no tindria presència Però si em llanço al centralisme Madrid està tan guerrera que no em farien ministre. Amb la tercera via n’hi ha uns que s’irriten Em cauen bufetades al Facebook i al Twitter Però em foten molt més cas a La Vanguardia. I al Círculo Ecuestre m’hi convida el Lara. Tercera via, jo hi apostaria és addictiva, com si fos maria! Tercera via, no és cap tonteria el pont aeri és un goig i una alegria! Tercera via, jo hi apostaria per la gent d’ordre és la garantia Tercera via, gris i indefinida el pont aeri és un goig i una alegria! [SURREALISTA] Rajoy millora la tècnica de l’escapisme deixant un substitut al consell de ministre mentre ell se’n va a Lisboa a pillar lloc per la final de la Champions. [QUE FORT] Duran ofereix a Junqueras i Rovira una prima perquè “el seu filòsof”, en Terricabras, s’hi deixi la pell en guanyar les eleccions: “és la meva última bala perquè aquests carallots de Convergència s’oblidin de la independència si perden les eleccions”. El més bo és que la prima no són bitllets bitllo-bitllo sinó joies editorials com “50 maneres de preparar un mojito”, de Zigmunt Bauman o la primera edició del Mètode de Descartes, haha. [LA FRASE DE LA SETMANA] Gallardón: “Lo que pienso la mujer mes esigual. La ley es xula” [EL MEU GAG PREFERIT] El follet del federalisme veu com [23/5/13] per fi un banquer entra a la presó i en surt en cinc minuts després d’haver arruïnat els seus companys de captiveri. [LA PICADA D’ULLET] 8 de maig, el dia lliure d’Iniciativa, ja no cal que siguin políticament correctes. [LA IMATGE DE LA SETMANA] L’explicació als rínxols d’Antonio Balmón. [LES CATALINES] “En un pis amb senyores grans els lavabos han d’estar lliures” Núria Feliu dixit, l’única dona capaç de treure Vila d’Abadal de la deprsssió per les decles de Raimon, hahaaa. [PERLA] Minut de glòria per recuperar Joan Clos a 10 anys del Fòrum de les Cultures. Clos a Mas: “Va, tontu, quants anys fa que no celebres res?”

ZW 392 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

10ª Conferència Internacional de Fab Labs | Barcelona https://www.fab10.org Entre el 2 i el 8 de juliol Barcelona acollirà la 10a Conferència Internacional de Fab Labs. La cita espera reunir a 5.000 persones entre visitants i participants. Barcelona es convertirà per uns dies en el punt de trobada de la fabricació digital de tot el món, amb la participació d’experts mundials sobre el tema, un debat entre alcaldes (Lima, Boston, Barcelona, etc.) i, també, comptant amb la presència de grans equips i impressores 3D. La Conferència vol ser un punt de partida d’un nou cicle per a la fabricació digital, evolucionant dels Fab Labs a les Fab Cities. En definitiva, es tracta que els espais siguin accessibles al conjunt de ciutadans, creant entorns intel·ligents, sostenibles i competitius. Aquesta estratègia hauria d’engendrar la possibilitat de crear ocupació per perfils professionals, que impulsin petites i mitjanes empreses, d’àmbit global i sense grans estructures i inversions. En el marc de l’esdeveniment, s’ha llançat un call for papers, obert fins el pròxim 19 de maig, i una sèrie de conferències de petit format. A més, durant el transcurs de la conferència, tindrà lloc el Global Fab Awards per reconèixer aquells projectes més rellevants del sector. Finalment, cal destacar una activitat dirigida als més joves (12 i 17 anys): el Fab Kids, on els participants podran introduir-se jugant en el món de la fabricació digital. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, elaborarà la Guia FAB@BCN, per generar un directori de la comunitat del tema situada a la ciutat i la seva àrea metropolitana. Podeu seguir totes les notícies relacionades amb la cita a través dels seus perfils de Twitter i Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 11 Mai 2014, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.