Visió personal, projecte col·lectiu

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo pel que és la notícia més important de la setmana que no és altra que la celebració a Roma del Congrés electoral del Partit dels Socialistes Europeus al que finalment s’ha incorporat com a membre de ple dret el Partito Democratico de Matteo Renzi. El Congrés ha proclamat Martin Schulz com a candidat de tots els socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea a la presidència de la Comissió Europea. Al respecte del Congrés del PSE i sobre els preparatius de les eleccions europees us convido a llegir els següents articles:

martin&javi

Una lectora habitual del meu Diari diu que troba a faltar més comentaris personals meus sobre el que està passant al PSC. Potser té raó, però jo vaig donant les meves opinions sobre la política catalana i em dedico més a explicar les posicions del PSC que a furgar en els seus problemes interns. Actuo així per responsabilitat i atenent el que crec que ha de ser el meu paper des del darrer Congrés del partit, en un moment en que no formo part de la direcció del PSC, tot i que me’n sento totalment solidari, i que ben recentment m’he reincorporat a la direcció del PSOE. Potser val la pena recordar els meus plantejaments a la conferència “Els reptes del 12è Congrés del PSC” pronunciada el 24 de novembre del 2011, o a la conferència “Reconstrucció socialista” pronunciada el 10 de gener de 2013.

M’he referit als problemes interns del PSC de forma ben recent en una entrevista a El Periódico de Catalunya que em van fer Neus Tomàs i José Rico el passat 27 de gener. Però potser val la pena que m’hi estengui un pèl més. Crec que la cohesió del PSC pot i ha d’enfortir-se a partir dels continguts de la Declaració de principis del PSC aprovada per unanimitat l’any 2008 (no fa pas tant). Certament no és una Declaració de principis ni sobiranista ni independentista, però és que el PSC no és, ni ha estat mai, un partit sobiranista ni independentista. El PSC es va crear, entre d’altres coses, per assegurar la unitat civil del poble català, per evitar qualsevol esquerda o divisió en funció de la llengua o els diferents sentiments nacionals que conviuen en el nostre poble. Creiem possible assegurar aquesta unitat des de la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i el seu autogovern en el marc d’una Espanya i una Europa federals.

Per això crec que cal aprofundir en el nostre projecte socialista, catalanista, federalista i europeista. Crec que hem d’explicar quin país volem, com pensem que cal garantir la seva prosperitat, la seva cohesió, el combat per la justícia social i la reducció de les desigualtats, com pensem que se serveix millor l’interès de Catalunya, com es defensen millor els interessos dels treballadors i les classes populars. I és evident que en aquest context cal explicar també quin és el nostre plantejament pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. He pogut participar en l’elaboració d’alguns importants documents al respecte, molt directament en el de la Fundació Rafael Campalans “Per una reforma constitucional federal” i, col·laborant estretament amb Pere Navarro, en els acords de Granada “Hacia una estructura federal del Estado” i “Un nuevo pacto territorial: la España de todos”. Trobareu tot això i més en la meva pàgina www.reformafederal.info També és conegut el meu plantejament sobre la consulta, contingut en un article ben recent al diari Público “¿Derecho a decidir o consulta? ¿Independencia o federalismo?”. Per substituir l’Estatut del 2006, alterat pel Tribunal Constitucional un cop referendat per la ciutadania, cal sotmetre al vot ciutadà una proposta de nou pacte. I, en tot cas, qualsevol consulta sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya només serà possible si es realitza de forma legal i acordada com reiteradament ha afirmat el PSC des del nostre Programa Electoral a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. He escrit molt sobre tot això, i aquí podeu trobar tots els meus articles sobre federalisme.

Crec que hem de criticar durament la posició del PP, que no sols va rebentar l’Estatut sinó que ara es mostra incapaç de fer cap proposta per solucionar el problema. I cal criticar també l’estratègia decidida per Mas i Junqueras que, en fer impossible la consulta legal i acordada, ens aboca a un carreró sense sortida o, encara pitjor, a un desastrós xoc de trens. Semblen incapaços de reformular la seva estratègia, fins i tot quan sectors econòmics rellevants subratllen el perjudici que causa tant la incertesa com l’enfrontament, i fins i tot descriuen les conseqüències negatives de la independència, o quan des de les institucions europees s’assenyala que una secessió unilateral ens deixaria com a mínim uns quants anys fora de la Unió Europea. Per a nosaltres, federalistes, en un món d’interdependències creixents i sobiranies compartides, la independència no és una bona solució.

Crec que el PSC ha de ser ferm en la defensa de les seves posicions i extremadament clar al respecte d’un procés que pot arribar a dividir la societat catalana i a causar greus danys als nostres interessos com a país. La nostra posició no és ni la del PP i Ciutadans, ni la de CiU i ERC. I es fa sovint difícil d’explicar enmig de la cridòria i de les petites o grans trampes parlamentàries d’uns i altres que no porten enlloc. Sé prou bé que en un moment de polarització creixent es difícil fer escoltar plantejaments matisats que apel·len més a la raó que als sentiments, però això no ens ha de fer renunciar a les nostres idees. De la mateixa manera que convé recordar que el projecte del PSC és un projecte col·lectiu, en el que les aportacions individuals són fonamentals, però en el que els dirigents han de pensar més en el “nosaltres” que en el “jo”. En fi, així és com jo entenc la política.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE TEMES MUNICIPALS, BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

ARTICLES SOBRE EL RECENT ‘DEBATE DEL ESTADO DE LA NACIÓN’:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

ARTICLES SOBRE LA CRISI UCRAÏNESA:

També us pot interessar aquest article sobre la crisi política a Veneçuela: “Sólo el diálogo puede cambiar la dinámica de confrontación” de José Miguel Insulza.

ARTICLES PER REFLEXIONAR:

Sobre el programa de Jordi Évole ‘recreant’ el 23-F us convido a llegir “El día que Évole volvió a hacer de Follonero” de Milagros Pérez Oliva.

Sobre llibres us convido a llegir els articles: “Recetas de magia para comunicar” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Recomponer la democracia” del Taller de Lectura i “Momento Gaziel” de Carles Geli. I posats a recordar Gaziel, considero d’imprescindible lectura el seu article “¿Una nueva Cataluña?“, publicat el 28.02.1930 a La Vanguardia i aconseguit gràcies a la fantàstica hemeroteca digital d’aquest diari.

Amb motiu del 40è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich us convido a llegir “40 años bajo secreto” de Gutmaro López Bravo.

Aquesta setmana ens han deixat Paco de Lucía i Ana María Moix, per recordar-los us convido a llegir “Paco de Lucía muere a los 66 años” de C. Romaguera i I. Seisdedos, “Muere Ana María Moix, poeta de la ‘gauche divine’” de Juan Cruz, “La pasión irrefrenable de escribir” de Carles Geli i “Ana María Moix, tímida, valiente, sabia y generosa” de Rosa Mora. Són dies per escoltar “Entre dos aguas” i per llegir “Manifiesto personal“.

Podem celebrar que “Keith Haring vuelve a Barcelona”, José Angel Montañés:

reviven-mural-keith-haring-Barcelona

I, per acabar, una magnífica notícia: “Marc Marginedas, alliberat” d’El Periódico de Catalunya. Per desgràcia, i com ewls mateixos companys d’El Periódico de Catalunya ens recorden “Dos periodistes espanyols segueixen segrestats a Síria“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LAST MINUTE] Fer aparèixer la relliscada del Millo que va fer equivocar a 9 diputats 9 en l’enèsima votació del Parlament sobre la consulta.

[MOLT BO] Carteristes, prostitutes (treballadores de l’amor tarifat) i coloms, els tres sectors més afectats per la celebració del MWCongress dels trons. Extraordinari l’alcalde amenaçant els carteristes amb retirar-los la subvenció per la traducció al català del seu web.

[LA FRASE DE LA SETMANA] Alcalde Trias: “Innovació i puteria, marca Barcelona”

[EL CAMEO] Matthew Tree, professor d’anglès de Rajoy i companyia… Ara entenc perquè es recomana no memoritzar sinó mirar d’entendre el que diu el profe, hahaa.

[QUE FORT] Patxiyó o el desarmament etarra: una motxilla amb un tirador, una tovallola mullada i una ppppiiiiisttttoooola. El kit complet va amb verificador i ministre de l’interior incorporat.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] La patacada de Millet i la que ens hem endut nosaltres amb l’ajornament del judici.

[LA CANÇÓ] Millet [Fumando espero]

[Millet] Robar és un plaer,
genial, sensual
A casa espero,
i porto quatre anys fent-ho.
Tinc un judici
per un petit caprici.
Per quatre duros
em volen fotre un puro.
Són 30 milions d’euros
el just per ‘nar tirant.
[Advocat] Ha d’anar a declarar
[Millet] Quin pal que em fa!
Per què no espera
que acabi La Riera?
[Advocat] Però no l’estressa
poder acabar entre reixes
[Millet] Que no t’adones
que hi ha certes persones
que és del tot impossible
que anem a la presó?

[EL MEU GAG PREFERIT] Esperanza Aguirre escrivint les seves memòries rememora quan… [14/2/13] Rajoy i el seu “es falso”. Que no, que ell no ha agafat mai cap sobre… ni el 1965 quan va portar la carta als reis, ni el 1979 quan li arribà la carta de reclutament, ni el 1987 quan va anar a l’1, 2, 3 amb en Cristóbal com a companys de pis.

[PERLA] “Vaig a buscar el Pinki, que estic de servei”… Mas hi posa les begudes i Homs els cupcakes (o “magdalenes horteres”) per celebrar que avui tenim visita, l’Oriol Pujol o els retorn dels putilles! Pe`ro de pilotes que vulguin passar la ITS (Inspecció Tècnica de Successors) només n’hi pot haver un, i aquest és, per mèrits propis, l’Homs “Artur, et mous per la Generalitat com una gasela” així que s’ha acabat la festa i l’Oriol cap a casa a jugar al Candy Crash.

[EXCLUSIVA] El veritable video de Ceuta… la “parella” de la Benemèrita s’ha enamorat i les pilotes de goma són inflables, perquè els ceutís arribin a la costa… simiri…

[MOLT CURRAT] I viiiiinga reformes educatives! Tots els colors… des de Franco, Suárez, González, Aznar, Zapatero i Wert, que ens retorna al blanc i negre… total, només han estat 8 reformes en 34 anys!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Mark Zuckerberg… es veu que també ha comprat la Generalitat :(

ZW 382 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Escaño 110
www.escaño110.org

‘Escaño 110’ (Escó 110) parteix de l’aprovació, l’octubre de 2012 i per unanimitat, per part del Parlament d’Andalusia d’aquesta iniciativa que suma un als 109 escons existents i ocupats per càrrecs polítics. D’aquesta manera, s’intenta fomentar la participació ciutadana ja que permet, a més de la presentació d’Iniciatives Legislatives Populars (ILP), que la ciutadania pugui defensar a la Cambra les seves pròpies iniciatives. Tot i tractar-se d’un projecte pioner a Espanya, la dificultat per aconseguir les firmes ha provocat que, fins ara, només s’hagi presentat una única ILP.

Des de fa uns mesos, a través d’una campanya a Goteo, s’ha proposat el desenvolupament d’una plataforma que hauria de propiciar una major ús de l’eina. I, amb això, una major comunicació entre moviments ciutadans i gestors públics, facilitant la recollida de signatures electròniques per a la presentació d’ILP al Parlament d’Andalusia.

El projecte vol propiciar l’esperit crític i exigent de la ciutadania andalusa establint mecanismes de control i vigilància sobre el que els parlamentaris i parlamentàries fan o deixen de fer. A través de la plataforma, el ciutadà també podrà conèixer millor els aspectes que esdevenen la vida política andalusa. Un altre servei que s’oferirà és el d’assessorament jurídic a persones o col·lectius que vulguin presentar una ILP o qualsevol altre tràmit de participació al Parlament andalús.

e110

La plataforma ‘Escaño 110’ està impulsada per Sentido Común, una agència de comunicació especialitzada en continguts socials, Wadabo, una empresa de desenvolupament de software i Círculo Jurídico, despatx d’advocats i consultoria.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 2 Març 2014, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.