Sobre el projecte de llei d’acció exterior de Catalunya

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL DEBAT DE TOTALITAT SOBRE EL PROJECTE DE LLEI D’ACCIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA (4.12.13)

Molt honorable presidenta, consellers, senyores y senyors diputats,

Vagi per endavant la posició del grup socialista, favorable a la presa en consideració i posterior tramitació parlamentària del projecte de llei de l’acció exterior de Catalunya. I, per tant, el nostre vot contrari a les esmenes a la totalitat presentades.

Nosaltres distingim perfectament entre el que és defensar les competències de la Generalitat i l’actuació d’un govern determinat i, en aquest debat, el que valorem és el text que se’ns proposa i la seva adequació al nostre marc constitucional i estatutari.

Nosaltres som ferms partidaris de l’acció exterior de Catalunya, la que fa el Govern, la que fan entitats publiques i privades, les que fan les organitzacions no governamentals, la que fan les empreses, i també la que fan els ciutadans individuals.

Estem convençuts que una bona acció exterior és un dels millors serveis que podem fer al nostre país en aquest món global en què vivim. Un món d’interdependències creixents i de sobiranies compartides. Un món de diàleg i acords. Un món d’estructures polítiques i econòmiques de tipus federal. Per cert, quin millor punt de trobada que una pregunta i una solució federals?

Les competències de la Generalitat en matèria d’acció exterior està contingut en el capítol tercer del títol cinquè del nostre Estatut, i de forma ben concreta en l’article 193. Aquest Estatut que alguns consideren superat però que en aquest, com en molts altres terrenys, encara està per desenvolupar.

Precisament una de les nostres futures esmenes al projecte de llei consistirà precisament en emmarcar-la en les previsions estatutàries des del seu article primer.

Els volem fer avinent que creiem que el projecte és, des del nostre punt de vista, francament millorable. Ens donarà molta feina. En primer lloc perquè tot i que porta el nom d’acció exterior de Catalunya, subratllo de Catalunya, és més aviat un projecte de llei d’acció exterior de la Generalitat, i oblida, o no dóna prou importància, a molts altres actors d’aquesta acció exterior.

Volem que els grans esforços que es fan des d’altres administracions i des de la societat catalana, estiguin ben presents en aquesta llei. El món local, entitats especialitzades, ONGs i universitats han de veure reflectides la seva trajectòria en aquest camp, la seva capacitat, el seu potencial en aquest terreny.

Des d’aquest punt de vista fora convenient recollir aspectes rellevants de la iniciativa que per part de moltes entitats s’estan treballant a partir de la proposta d’un Pacte Nacional d’Acció Exterior que cal seguir de prop.

També trobem a faltar mencions expresses a àmbits d’actuació que considerem d’especial rellevància com poden ser el Comitè de les Regions, l’Euroregió o la UNESCO, o singularitzar la prioritat europea i euromediterrània de la nostra acció exterior.

Tampoc ens sembla suficient la previsió de col·laboració amb els instruments d’acció i política exterior espanyoles, contemplada també en el propi article 193.2 de l’Estatut. Una adequada suma entre la utilització de mecanismes propis i de mecanismes estatals ha de multiplicar els efectes de la nostra acció exterior. No volem trencar, ni tampoc desentendre’ns. Sumar, aprofitar, optimitzar. Les estructures de l’Estat espanyol són també, han de ser també, estructures d’Estat ben nostres.

Per cert, no m’estranyaria que en el decurs del debat algú qualifiqués aquesta llei de nova estructura d’Estat. Però la veritat és que la única estructura que recull aquesta llei és una nova Comissió Interdepartamental, remetent la seva estructura i funcionament a un reglament que el propi govern haurà d’aprovar un cop la llei estigui aprovada. Potser caldria precisar una mica més en la pròpia llei, ho veurem en el tràmit parlamentari.

Però això és una nova mostra que el projecte de llei és més de l’acció exterior de la Generalitat que d’acció exterior de Catalunya. En aquest sentit els anuncio que presentarem una esmena per constituir un Consell de l’Acció Exterior de Catalunya que pugui fer realitat aquest plantejament global d’acció exterior amb representació i protagonisme de tots els actors implicats en l’acció exterior del nostre país.

També des d’aquest punt de vista ens ha preocupat el plantejament del projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, que engreixa el Diplocat mentre disminueix les aportacions públiques al Cidob, l’IEMED, el Consell Català del Moviment Europeu, Casa Àsia o Casa Amèrica.

Per no parlar la important davallada de les partides destinades a cooperació al desenvolupament, pau i drets humans. Crec que tots en som conscients. De 15 milions d’euros l’any passat a 6 milions d’euros enguany. En deu ser conscient el president de la Generalitat que en els seus viatges a l’exterior evita tant la visita als projectes de cooperació a Gaza, a Palestina, com als projectes de cooperació a l’Índia impulsats precisament per ONGs que han vist dràsticament reduïdes les aportacions públiques.

Repeteixo, l’acció exterior de Catalunya no és només l’actuació de la Generalitat. Ni ho és, ni ho ha de ser.

Espero que en la tramitació parlamentària d’aquest projecte de llei serem capaços entre tots de deixar-ho ben clar.

I també esmenar una altra lamentable absència, la de la llengua occitana parlada a l’Aran, l’aranès, que també cal defensar i promocionar en l’acció exterior.

Gràcies, senyora presidenta, consellers, senyores i senyors diputats.

 

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dimecres 4 Desembre 2013, in Intervencions públiques. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.