Claredat i disjuntiva

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet comença amb una reflexió personal sobre la situació política catalana i, com sempre, recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. I aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari perquè seré a la Conferència Política del PSOE que se celebra a Madrid. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Avui no us podeu perdre les informacions sobre la macroenquesta publicada pel diari El País: “ERC confirma el ‘sorpasso’ a CiU” de Miquel NoguerIntención de voto y valoración de los políticos, “La tercera vía vence al independentismo” de Miquel Noguer i l’editorial “La tercera vía avanza“. Des del punt de vista electoral les conclusions són rotundes: ERC, Ciutadans i la CUP es disparen, CiU, PSC i PP baixen molt i ICV-EUiA s’estanca. Des del punt de vista polític l’enquesta assenyala que la situació política catalana es resisteix al blanc i negre que pinten els independentistes i es constata un avenç de les posicions favorables a la tercera via i a una solució federal. Aquest darrer aspecte contrasta amb la davallada del PSC, incapaç ara com ara de resistir la polarització, probablement a causa d’errors del passat, mancances del present i la distorsió que causa el dret a decidir en bona part dels nostres electors que el consideren com a sinònim d’independència. Insisteixo, val la pena dedicar una bona estona a l’estudi en detall de l’enquesta.

Encara que el debat públic català giri obsessivament al voltant del tema de la consulta i sigui quina sigui l’opinió que es tingui sobre aquest tema, sembla clar que no hi haurà consulta l’any que ve. El president Mas va ser especialment rotund quan va dir que no convocaria una consulta sense l’autorització de l’Estat, i no sembla que el Govern del PP, que ni tan sols permet al president a dirigir unes breus paraules a uns convidats estrangers en el propi Palau de Pedralbes, estigui disposat a autoritzar-la.

Les actuacions que CiU i ERC tenen programades per obtenir l’autorització per celebrar la consulta no només no prosperaran, sinó que semblen pensades per garantir el seu fracàs. ¿Quin sentit té portar al Congrés dels Diputats qualsevol iniciativa que no hagi estat prèviament negociada amb el Govern del PP, que gaudeix del suport d’una majoria absoluta de la Cambra? ¿Com es pot pensar en una negociació sobre la consulta si es fixa per endavant i de forma unilateral la pregunta? ¿Com es pretén que l’Estat transfereixi a la Generalitat la capacitat de convocar referèndums sense haver acordat abans el seu contingut?

Per si hi hagués algun dubte, el diputat d’ERC, Joan Tardà, que sembla conèixer la pregunta que CiU i ERC volen formular, ha avançat que «quan els diputats del PP la coneguin, embogiran». No crec que sigui aquest el millor camí per obtenir l’autorització de l’Estat per celebrar la consulta. ¿O és que oblidem que va ser precisament l’acord sobre la pregunta entre els Governs de Londres i Edimburg el que permetrà votar als escocesos el 2014?

Per canviar l’estructura interna i més encara les fronteres d’un Estat democràtic membre de la Unió Europea no hi ha una altra via que la negociació i l’acord. No hi ha dreceres unilaterals o il·legals.

CDC, UDC, ERC, PSC, ICV, EUiA i CUP volem que els ciutadans puguin decidir, però existeix una important diferència sobre com aconseguir-ho, mentre els socialistes mantenim la tesi que no hi ha altra via que la de l’acord i, per tant, rebutgem iniciatives unilaterals o il·legals, altres grups pensen que la millor manera d’assolir un acord és fixant termini i pregunta de forma unilateral i portant iniciatives al Congrés sense haver negociat prèviament que seran aprovades. Un és el camí de la negociació i l’acord, l’altre és un camí que, de forma gairebé inevitable, portarà a la confrontació i, al capdavall, farà impossible decidir a través d’una consulta legal i acordada.

Sempre he cregut que aquest era el principal motiu d’una gran discrepància de fons: hi ha estratègies per a l’acord i estratègies per a l’enfrontament, estratègies ben diferents per a objectius ben diferents. Mentre hi ha qui vol que es trenquin tots els ponts per demostrar que no hi ha cap mena de tercera via entre la ruptura i el manteniment d’un statu quo certament insostenible, els socialistes treballem per tendir ponts i eixamplar-los perquè puguin transitar-los àmplies majories a Catalunya i a tota Espanya. Estava clar que a partir d’un moment determinat no podríem anar tots plegats en un mateix autobús, perquè el destí final d’uns i altres no era el mateix. Mentre uns volem pactar, d’altres volen trencar. Mentre uns volem preguntar quina és la millor manera per quedar-nos, d’altres volen preguntar sobre la manera més ràpida de marxar.

Cal recordar que el Consell Nacional del PSC en la seva resolució del 14 de juliol d’enguany va acordar el següent: “El Consell Nacional del PSC vol fer notar que l’exercici per part de la ciutadania catalana del seu dret a decidir no pot estar limitat a dues opcions: trencar amb la resta d’Espanya o seguir com estem. En aquest sentit, reivindiquem i treballarem per tal que la ciutadania pugui ser consultada sobre un pacte federal recollit en una proposta de reforma constitucional”. Creiem que és el millor per Catalunya i Espanya, sense amagar les dificultats i els obstacles per aconseguir-ho, cosa que sí fan sovint els partidaris de la independència.

En canvi, Oriol Junqueras (ERC) i Quim Arrufat (CUP) han estat molt clars aquest cap de setmana: la pregunta ha de servir per dir “independència sí o no”.

Són plantejaments diametralment oposats i és per això que l’acord sobre la pregunta és pràcticament impossible. Sabem quina és l’opció que defensen ERC i la CUP, i sabem quina és la que defensa el PSC. És hora que CDC, UDC, ICV i EUiA es manifestin de forma rotunda. Els que estiguin a favor d’una tercera via o d’una solució federal no poden compartir el plantejament de fons d’ERC i les CUP. I sense parlar clar sobre aquesta qüestió no té gaire sentit seguir marejant la perdiu.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

Sobre la polèmica al voltant de l’actuació dels Mossos d’Esquadra podeu llegir “Excesos y mentiras”, editorial d’El País, “El PSC pide la comparecencia de Espadaler en el Parlament”, Agencias/El País i “El ‘síndrome de los Mossos’” d’Oriol Güell.

Sobre Barcelona us convido a llegir l’entrevista de José Rico a la nova candidata a les primàries socialistes, Carmen Andrés: “Hem de fer més política de carrer que de despatx”, a visitar la seva pàgina web, i a llegir els articles de Jordi Martí “El perill d’un esclat social a Barcelona ja és a l’horitzó” i Judit Carrera “Franquicia Barcelona”.

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL ESPANYOLA:

ARTICLES DE FONS SOBRE LA CRISI DEL SISTEMA POLÍTIC I ECONÒMIC:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA INTERNACIONAL:

Sobre la mort de Lou Reed us convido a llegir els articles “Lou Reed mor als 71 anys” del 3/24, “Mor Lou Reed” d’El Periódico de Catalunya, “Muere Lou Reed, la voz salvaje del rock” de Fernando Navarro.

Us interessarà l’article de Marc Bassets “JFK, el mito en perspectiva”.

Acabo amb la recomanació del llibre “1913. Un año hace cien años” de Florian Illies, en la que coincideixen Martin Schulz i Lluís Foix que li dedica l’article “1913 un año hace cien años”.

I aprofito també per anunciar la publicació del llibre “¡No es justo!” d’Antonio Rovira per part de Libros de la Catarata. Al respecte podeu llegir “Lo que no pude decir en clase” del propi Antonio Rovira.

“Perles” del programa del Polònia emès el 31 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les “Perles del Polònia” aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LA CANÇÓ] Marialaddín i l’alfombra màgica

[Rajoy] Yo te quiero enseñar
una España sin crisis
con riqueza y sin discos de ese
Pablo Alborán
Mis recortes van bien,
¿quién es el tonto ahora?
Toma Merkel!
He sido un lider espectacular
Un mundo ideal.
Con inversiones a cholón.
Ya no hay deuda aquí
y sube el PIB.
Y bajan los parados.
[Soraya] ¿Quieres decir?
Mira hacia ese contenedor
veo un señor ahí
y es como si
buscara algo de pan
para vivir.
[Rajoy] …algo de pan para viv..
¡demagoga visión!
Mira todos los cines,
salas llenas, Soraya
es la recuperación.
[Soraya] ¡era un ofertón!
[Rajoy] Y si callas un rato
[Soraya] a dos noventa la sesión
[Rajoy] La verdad es que es barato.
Ahí hay un tío felíz
[Soraya] pero es Botín!
igual te estás metiendo en un jardín.
[Rajoy] La gente sale de excursión.
[Soraya] Es otra manifestación.
[Rajoy] Brotes verdes al fin,
menos rintintín!
[Soraya] lo siento mucho pero eso es moho.
[Rajoy] Un mundo ideal
[Soraya] lo veo fatal
[Rajoy] por construir
[Soraya] o destruir.
[Rajoy] Vaya bajón,
hazme un favor
baja de aquí!

[PERLA] El marrón de Mas (i tants d’altres)… diguis el que diguis tindràs votants que et trobaran massa moderat o massa radical, massa agoserat massa poc… i el perill és que no acabis agradant ningú i que els teus se’n vagin a la finestreta del costat que està triomfant amb el discurs següent: “blablablablablabla 1714 blablablablabla que aix va fer que blablablablbla fins el dia d’avui”

[RAQUEL SANS ON FIRE] Amb l’anunciada tornada de l’impost de successions el primer damnificat serà el govern català que es veurà obligat a tributar per l’herència de la qual parlen tant, la del govern tripartit.

[RAQUEL SANS ON FIRE] Felipe González ha creat la fundació Felipe González. Comença a córrer la llegenda que s’estima tant que és l’únic que sí s’hi arriba.

[RAQUEL SANS ON FIRE] Duran i Lleida ha anunciat la creació de la fundació per a l’estudi i la preservació de Duran i Lleida que es dirà “Editorial de La Vanguardia”

[RAQUEL SANS ON FIRE] El conseller Espadaler s’ha fet gran i ja té el seu primer marró sobre la taula, els vídeos dels mossos apallissant un ciutadà. Com que ja veu que té un problema la solució passa perquè els mossos es facin invisibles, no pas que no apallissin. I vegin, la té la disfressa perfecta, la dels pressupostos del 2014, que tampoc no els ha vist ningú.

[SURREALISTA] Reunió setmanal d’Amics Imaginaris Anònims. I en són uns quants: Pere Navarro i el follet del federalisme, Pere Herrera amb Dolors Camats (nooooo, que ells és real!!!) i Alícia Sánchez-Camacho amb la Catalunya real. Total, el Follet s’enrotlla amb la Catalunya. Diu el terapeuta: “separeu-los, que no es reprodueixin, no volem més amics imaginaris”. Calla, que potser d’aquí neix la Tercera Via, hahaa.

[EL MEU GAG PREFERIT] El Papa (que necessita urgentment actualització franciscana de personatge) rememora el gag en què Duran (un autèntic cristià, la creu de Convergència) es va fer amo i senyor del Polònia [1/11/12] i va crear el Durònia, la versió del Polònia feta a mida per en Duran.

[MOLT BO] La novetat a totes les llars republicanes, el sobira-pur, l’ambientador que impedeix la ferum dels afers tèrbols que s’han d’empassar: millets, barcelonaworlds, retallades, mossos…

[DOLENTOT] Jordi Cañas i Albert Rivera, ideòlegs d’esquerres, o de dretes, tant és, #mejorunidos

[L’ESTÀVEM ESPERANT] Obama també espia Rajoy, clar, i…. l’espia assignat dimiteix de pur avorriment… “este Obama me va oír”… que trist.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] El President Mas amb dos ulls de vellut. L’esquerre, per la castanya que li va fotre l’enquesta d’El Periódico de dilluns, i el dret, per la castanya que li va fotre l’enquesta de La Vanguardia de diumenge. Amb il·lusió. [[[I encara no havia sortit la d’El País d’avui, afegeixo jo…]]]

ZW 367 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Acuerdo: un nou concepte de periodisme
www.acuerdo.us

Acuerdo és un projecte interessant que ens aproxima a un nou concepte de periodisme. El lema ho deixa clar: «periodisme de qualitat per a lectors cabrejats». Una iniciativa a la qual he volgut donar suport amb una contribució especial com a donant a través de Kickstarter (en la categoría ‘business angel’), que em permet formar part del Consell Assessor en els temes d’interès vinculats a la meva activitat professional.

El format de treball que planteja serà el d’una revista quinzenal per a tauletes i ordinadors amb grans històries de recerca que aprofitaran les últimes tendències digitals per fer la informació més accessible: infografies animades, bases de dades, videojocs periodístics, còmics animats, documentals interactius… I firmes contrastades: col·laboradors de primer nivell distribuïts pels cinc continents i un equip de periodistes, dissenyadors i programadors independents compromesos amb la informació de qualitat. Veure vídeo

El projecte està impulsat per un equip molt jove però amb molta experiència en el món del periodisme i la comunicació: Idoia Sota, Pedro García Campos, Maruxa Ruíz del Árbol, Camilo Conte, Javier Díez, Facundo Arias, Borja Soler, Raquel Arano.

I compta amb un grup inicial de destacats col·laboradors com són: Jordi Pérez ColoméRafa HöhrJuan Soto IvarsOtto LoweLuis Pablo BeauregardNorberto BaruchJoe SaccoAlberto RojasElena del EstalJesús EscuderoPablo VeyratToni DíazCarlos Gil BellostaPablo GutiérrezToño FraguasRaquel VillaécijaÁlvaro Millán i Daniel Campos de Diego.

Actualment, la iniciativa es troba en plena fase de micromecenatge per aconseguir finançament per al seu llançament (hi ha temps fins al 4 de novembre per fer la donació a Kickstarter). Durant el procés, s’estan realitzant entrevistes molt interessants a periodistes singulars que recomano:  Gumersindo LafuenteGabriela WienerBorja BergarecheCarmela RíosCristina FallarásNacho CarderoPaul GeddisManuel JaboisBruno GalindoMónica EscuderoAntonio LucasDiego Barcala i Manuel Marlasca.

Podeu seguir l’activitat relacionada amb el projecte a Twitter: @Acuerdo_us i Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 3 Novembre 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.