Guanyar temps… o perdre’l

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet comença amb una reflexió personal sobre la situació política catalana i, com sempre, recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans de començar permeteu-me que feliciti El Periódico de Catalunya amb motiu del seu 35è aniversari i que aprofiti per demanar l’alliberament del periodista Marc Marginedas, col·laborador d’aquest diari, segrestat a Síria fa setmanes. Sobre el 35è aniversari d’El Periódico llegiu l’article del seu director Enric Hernández “Per a gent compromesa” i l’article del seu director adjunt Juancho Dumall “35 anys amb vostès”.

GUANYAR TEMPS… O PERDRE’L

¿Per què estic convençut que el 2014 no es farà la consulta? Perquè crec en la paraula del president Mas quan va dir que no la convocaria sense l’autorització de l’Estat, i estic convençut que el govern del PP no l’autoritzarà. Mirem la realitat de cara, si Mariano Rajoy no ha deixat que el president Mas adrecés unes breus paraules protocol·làries a uns convidats estrangers en el propi Palau de Pedralbes, ¿com podem creure que autoritzarà la consulta?

El president Mas va ser rotund: sense autorització no hi haurà consulta i la forma a través de la qual els ciutadans hauran de fer sentir la seva veu a les urnes serà a través d’unes eleccions al Parlament que serien qualificades de ‘plebiscitàries’. Ningú no sap ben bé què vol dir això d’unes eleccions plebiscitàries (va dir Duran a 8tv), però sembla que la intenció seria la d’assegurar una majoria parlamentària que pogués aprovar una declaració unilateral de sobirania. Una declaració que seria un brindis al sol a menys que països rellevants (els més importants de la Unió Europea i els que tenen dret a veto en el Consell de Seguretat de Nacions Unides) estiguessin disposats a donar-la per bona. I hi ha qui diu que, en tot cas, la declaració unilateral de sobirania permetria seguir guanyant temps si els seus efectes quedessin suspesos mentre els ciutadans no poguessin ratificar-la en referèndum… que hauria d’autoritzar l’Estat.

Val a dir que el president Mas va ser del tot sincer quan va dir que l’anomenat procés de transició nacional ens portaria a ‘terra incògnita’. I també era conscient que el que anomenava ‘procés de transició nacional’ o, de forma abreviada, ‘el procés’, requeria del suport d’una ‘majoria extraordinària’. Precisament per obtenir aquesta ‘majoria extraordinària’ va convocar unes eleccions anticipades. De forma sorprenent, després de comprovar que la ciutadania no sols no li havia proporcionat la majoria extraordinària que ell demanava sinó que CiU va perdre dotze escons, no va modificar el seu full de ruta i, fent com si res, es va posar en mans d’Oriol Junqueras. De fet, CiU està gestionant una derrota política i l’únic que sembla guiar les seves actuacions és guanyar temps. Guanyar temps confiant probablement en la recuperació econòmica i en que el PP perdi les properes eleccions generals o, al menys, perdi la majoria absoluta.

Perquè, en efecte, només en un escenari polític diferent a nivell de tota Espanya es podrà negociar una consulta i/o un nou pacte que pugui ser sotmès al vot de la ciutadania. En un Estat democràtic membre de la Unió Europea és impensable una alteració de les fronteres o una reforma en profunditat del sistema institucional que no passi per un procés de negociació i acord. No hi ha dreceres unilaterals o il·legals. I això ho sap el president Mas.

Potser per això, el president Mas vol guanyar temps. Vegem-ho. Cal recordar que el punt 4 de l’annex 1 (“Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya”) de l’anomenat “Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya” subscrit entre CiU i ERC el desembre del 2012 establia com a objectiu: “Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013” (el subratllat és meu). És obvi que aquest termini no es va complir i probablement per això no s’ha pogut aprovar el pressupost de la Generalitat d’enguany. Aquest primer incompliment seriós explica que ERC hagi supeditat el seu suport als pressupostos de la Generalitat pel 2014 a la fixació d’una data i una pregunta per a la consulta, i que el president Mas no hagi tingut altre remei que acceptar-ho. Un altre any sense pressupost seria inacceptable.

Fixada la data i la pregunta i amb l’acord pressupostari tancat, probablement el president Mas intentarà que ERC entri al govern, esmenant així l’error de començar una legislatura sense una majoria i un govern prou sòlids després de no haver obtingut la majoria extraordinària que es pretenia. Ja veurem què decideix finalment Oriol Junqueras. També s’intentarà per part de CiU que ERC accepti formar part d’una candidatura conjunta a les eleccions europees. Així CiU s’estalviaria una probable derrota, es convertirien les eleccions europees en un succedani de la consulta i, novament, es guanyaria temps. Tot això tensionarà encara més les relacions wntre CDC i UDC.

El president es va comprometre a fixar data i pregunta abans d’acabar l’actual període de sessions i des d’ERC s’afirma que serà abans del 15 de desembre (“I els diputats del PP embogiran” va dir Joan Tardà). Els socialistes ja vàrem dir que enteníem que això era un error per una raó ben senzilla: és obvi que la fixació unilateral d’una data i una pregunta impossibilita qualsevol negociació amb l’Estat. ¡Precisament el que cal negociar és la pregunta! No té cap sentit portar al Congrés dels Diputats iniciatives sobre la consulta sense haver-les acordat abans amb el govern d’Espanya que, recordem-ho, té el suport d’una majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat. ¿Com aprovaran una consulta sobre una pregunta una majoria de diputats que ’embogiran’ en conèixer-la? Tampoc no té gaire sentit demanar un xec en blanc, és a dir, demanar la transferència de la competència per convocar referèndums. ¿Com volem que l’Estat autoritzi una consulta sense haver acordat abans la pregunta que es vol sotmetre a la ciutadania? ¿Que no dèiem que ho volíem fer com Escòcia? ¿Què és el que van acordar Cameron i Salmond sinó la pregunta? Mirem la realitat de cara, ¿de què serviria portar iniciatives al Congrés si estan condemnades de bell antuvi al fracàs perquè no han estat negociades prèviament? ¿Repetir l’experiència del pla Ibarretxe del que avui ningú no se’n recorda? Bé, serviria per guanyar temps. I per augmentar la tensió, per sobreescalfar l’ambient, per impedir qualsevol ‘tercera via’ (cosa en la que Mas i Rajoy estan absolutament d’acord) i, de retruc, dificultar encara més qualsevol tipus de negociació seriosa sobre la consulta.

Perquè, al final, sembla que no es tracta de fer la consulta; del que es tracta és fer que CiU guanyi temps. Però estic convençut que els catalans, en canvi, perdem el temps si renunciem a cercar un nou pacte que ens permeti sortir del cul de sac al que uns i altres ens han abocat (“Estem atrapats”, va dir Duran), si renunciem a construir una tercera via que eviti un xoc de trens en el que tots tenim tant a perdre. Això és el que intenten Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba amb la nostra proposta de reforma constitucional federal.

*******

Abans d’entrar en les recomanacions d’articles organitzades en els epígrafs habituals permeteu que us convidi a escoltar l’entrevista que Mònica Terribas em va fer dijous a Catalunya Ràdio i a veure el vídeo que recull el col·loqui sobre el futur del catalanisme en el que vaig participar juntament amb Ignasi Llorente i Vicenç Villatoro, moderats per Antoni Gutiérrez-Rubí.

També us convido a llegir l’informe polític de Pere Navarro davant del Consell Nacional del PSC, els reglaments de les primàries municipals i del Consell d’Alcaldes del PSC i la reflexió de Lourdes Muñoz Santamaria “El sistema de votació de les primàries obertes de Barcelona”.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

El debat sobre la consulta no esgota, ni de bon tros, la realitat política catalana. N’hi ha prou amb mostrar-ne quatre pinzellades: “Dos vídeos destapan los golpes de los Mossos al empresario del ‘Gayxample’” de Jesús García i Rebeca Carranco, “Profesores y alumnos catalanes van a la huelga en contra de la LOMCE y los recortes” d’Ivanna Vallespín, “El fiscal del ’caso Palau’ pide cárcel para el extesorero de Convergència” de Jesús García i “La policía que quería ser modélica” de Milagros Pérez Oliva.

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL ESPANYOLA:

ARTICLES DE FONS SOBRE LA CRISI DEL SISTEMA POLÍTIC I ECONÒMIC:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

Us interessaran també aquests articles sobre l’espionatge de les comunicacions perpetrat pels Estats Units: “Callada por respuesta”, editorial d’El País, “Nuestro Gran Hermano nos vigila” de Lluís Foix, “Adictos a los datos” de José Ignacio Torreblanca i “Espiar a los amigos”, editorial d’El País.

Destaco dos articles de política internacional, un sobre la Xina “China como superpotencia” de Joschka Fischer i l’altre sobre Palestina “¿Qué pasa cuando no pasa nada?” d’Eugenio García Gascón.

També us interessarà l’article d’Antoni Gutiérrez-Rubí “La rebeldía como mercancía”.

Els interessats en aprofondir en el federalisme haurien de llegir “Fédéralisme et pactisme: la voie canadienne” de Serge Champeau, sobre el llibre d’Alain Gagnon “Temps d’incertituds” publicat en català per la Universitat de València. En relació amb l’estat actual de la polèmica entre Canadà i Quebec podeu llegir l’article de Thiago Ferrer Morini “Quebec protesta contra el ataque de Ottawa contra su derecho a decidir”.

Aprofito per recordar que el Club de Lectura animat per Jaume Bellmunt i Antoni Gutiérrez-Rubí reprén les seves activitats dimecres dia 30 a les 19 hores a la llibreria Alibri amb un col·loqui sobre el llibre d’Ulrich Beck “Una Europa alemana”.

I, parlant de llibres, he descobert recentment l’obra de Manuel Chaves Nogales. Podeu llegir al respecte l’article d’Elvira Lindo “Chaves Nogales, que estaba allí”.

I acabo amb la commemoració del 50è aniversari del naixement de la revista “Cuadernos para el diálogo”. Podeu llegir al respecte l’article “La revista que forjó la democracia” de Rosario G. Gómez.

“Perles” del programa del Polònia emès el 24 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les “Perles del Polònia” aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[QUE FORT] Rajoy i Margallo fent de porters de discoteca que no deixen entrar els nens Mas i Homs al seu Mediterranean Club, però no us ho creieu, tots contents “tu quedas bien con los tuyos y yo con los míos” “Nos vemos en la próxima memez sacada de quicio”.

[CAMARGA CAFÈ] Rajoy “qué cansao es esto de hacer política… y eso que aún no hemos hecho nada”

[MOLT BO] L’analogia històrica entre la conquesta d’Amèrica amb Rajoy com a Colom i els indis catalans, cadascú a la seva: el cap fent-se el xulu, el que està disposat a tot per quatre collarets, el guardià de les essències i la noia que tot ho embolica.

[#ZASCA] Contra l’“ofici” de tertulià: un pobre diable és ingressat a l’hospital després que se li hagi detectat un brot de canvi d’opinió després d’haver escoltat Pilar Rahola cridant al programa de la Mònica Terribas (això de que la Rahola TAMBÉ vagi a l’MCR és broma, espero?)

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Alícia tant contenta ella i tan alleujada amb el seu ram de flors perquè no hi ha micros… el fet que sigui una corona de morts que li han enviat els seus “companys” del PP sembla que no l’ha afectada gaire.

[EL MEU GAG PREFERIT] Bibiana Ballbè, uns quants mojitos d’aigua del Carme després, se’n recorda del dia que es va estrenar David Fernández al Polònia [22/11/12] com a cap de llista de les CUP al Parlament. S’assemblea per sobre de les seves possibilitats. Molt gran la classe de Parlamentarisme.

[PERLA] Gran idea la teràpia ocupacional per a l’Oriol Pujol. Vist que això de fer de diputat li sembla poc, el president li suggereix d’ocupar les places vacants per les retallades: causa estralls entre els bombers, els metges i els mestres. Ole tu.

[LA FRASE DE LA SETMANA] “El dinero se me puso solo en el bolsillo” gran Cospe al jutge amb l’ajuda de la teoria del “sobre mágico” de Rajoy.

[LA CANÇÓ] Qualsevol nit pot sortir el sol

[Mas] Fa una nit clara i tranquil·la
però en Pedro Jota
no pot dormir
i un dia més
se’n fot de mi
i s’inventa un gran titular
sobre una llista electroal.
Amb en Junquera de segon
i en Pepe Guardiola
i en Nadal.
No pas en Rafa, sinó en Quim!
que és una mica del PSC
i el Caganer que em cau molt bé!
Oh benvinguts, passeu passeu
que el xoc de trens ja és aquí
i si hem de fer unes eleccions
serà millor
que hi aneu amb mi.
Hola Lluís Llach, Joel Joan, el pato Lucas i els Manel
Bibiana i l’ase català
Jonathan Tepper i Jimmy Jump
i quin remei si ve en Duran!
La Ramoneta de l’ull viu,
ve amb la Puta, naturalment
Papa Noel, un rei d’Orient
una llagosta, coi quin goig,
I ja diria que hi som tots.
[Tots] Oh benvinguts, passeu passeu
que el xoc de trens ja és aquí
Fem un grupet molt inquietant
però no hi som tots, hi faltes tu.

ZW 366 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Projecte PLEDS (workshop a Barcelona)
http://plephd.blogs.uoc.edu

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Kenyatta University i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) estan desenvolupant el projecte PLEDS (Personal Learning Environments for Doctoral Students in African Countries), subvencionat pel programa IAU LEADHER.

L’objectiu del projecte és analitzar l’ús de les tecnologies digitals per respondre a dues necessitats bàsiques identificades en els estudis de doctorat a l’Àfrica subsahariana:

  •  la supervisió d’estudiants de doctorat
  •  la visibilitat de la investigació

El projecte explora l’ús d’Entorns Personals d’Aprenentatge per a Estudiants de Doctorat (PLEDS). A través d’un espai web personal en xarxa, els estudiants de doctorat poden reunir i organitzar la informació que els sigui útil. Amb aquestes eines, creen la seva identitat digital i interactuen amb els seus col·legues, mentors i tutors.

En el marc d’aquesta iniciativa, dijous que ve, 31 d’octubre, s’organitza un workshop a l’Edifici MediaTIC (UOC) de Barcelona. L’objectiu d’aquest taller és presentar i debatre els resultats del projecte, crear una comunitat i una xarxa d’experts, així com compartir experiències i pràctiques, explorant noves vies de cooperació. La trobada compta amb la participació de representants internacionals d’Europa i Àfrica.

El taller serà moderat per l’Ismael Peña-López, professor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya.

Aquest és el programa previst i la inscripció es pot realitzar a través del formulari web. Podeu seguir tota la informació associada a Twitter a través de l’etiqueta #plephd.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 27 Octubre 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.