Bifurcació

scoopit_mi_petitAvui en l’actualització setmanal del meu Diari a Internet valoro el recent debat sobre l’orientació política general del Govern celebrat al Parlament i, com sempre, recullo els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

BIFURCACIÓ

El debat sobre l’orientació política general del Govern celebrat aquesta setmana al Parlament permet extreure dues conclusions políticament molt rellevants. 1) analitzades les 34 propostes de resolució presentades conjuntament per CiU i ERC, l’únic que explica per què l’entesa entre CiU i ERC no s’ha traduït fins ara en un govern de coalició és que ERC no deu estar encara al 100% segura que el president Mas mantingui el seu compromís sobre la consulta. 2) s’ha produït una bifurcació en el camí cap a l’exercici del dret a decidir, com ho demostren el contingut i el resultat de les votacions de dues propostes de resolució, una fruit d’una complexa negociació encarregada al president Rigol, que ha comptat amb el suport de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA; i l’altra, votada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, que estableix un termini de tres mesos per decidir pregunta i data d’una consulta a celebrar el 2014, i que pretén portar iniciatives parlamentàries al Congrés sense un acord polític previ amb el Govern d’Espanya.

Tots els grups parlamentaris mencionats estan d’acord amb l’exercici del dret a decidir, però existeix una important diferència en el camí per assolir-lo, mentre els socialistes mantenim la tesi que no hi ha altra via que la de l’acord i, per tant, rebutgem iniciatives unilaterals o il·legals, els altres grups pensen que la millor manera d’assolir un acord és fixant termini i pregunta de forma unilateral i portant iniciatives al Congrés sense haver negociat prèviament que seran aprovades. Un és el camí de la negociació i l’acord, l’altre és un camí que, de forma gairebé inevitable, portarà a la confrontació i, al capdavall, farà impossible l’exercici del dret a decidir a través d’una consulta legal i acordada. És evident que hi ha qui s’estima més fer plantejaments abocats al fracàs perquè creu que així acumula arguments en favor de les tesis secessionistes.

Sempre he cregut que aquest era el principal motiu d’una gran discrepància de fons: hi ha estratègies per a l’acord i estratègies per a l’enfrontament, estratègies ben diferents per a objectius ben diferents. Mentre hi ha qui vol que es trenquin tots els ponts per demostrar que no hi ha cap mena de tercera via entre la ruptura i el manteniment d’un statu quo certament insostenible, els socialistes treballem per tendir ponts i eixamplar-los perquè puguin transitar-los àmplies majories a Catalunya i a tota Espanya. Estava clar que a partir d’un moment determinat no podríem anar tots en un mateix autobús, perquè el destí final d’uns i altres no era el mateix. Mentre uns volem pactar, d’altres volen trencar. Pels que creuen que el procés cap a la independència no té marxa enrere, els socialistes som un llast insuportable.

Per acabar de complicar les coses, a Madrid també hi ha qui prefereix l’enfrontament al pacte, perquè estan convençuts que el guanyaran i així podran mantenir immutable un Estat incapaç d’acollir les aspiracions nacionals i d’autogovern dels pobles que l’integren.

Malgrat això, i encara amb més motiu, molts seguirem treballant pel pacte, perquè el camí de l’enfrontament té uns costos que ni Catalunya ni Espanya estan en condicions d’assumir. Propostes no falten, les dels socialistes, les dels federalistes i moltes d’altres com les de Josep Antoni Duran Lleida.

*******

Sobre el debat parlamentari celebrat aquesta setmana us convido a llegir la intervenció de Pere Navarro i les propostes de resolució presentades pels socialistes, i la crònica de Pere Ríos “Navarro acusa a Mas de romper la unidad del derecho a decidir”. També és d’imprescindible lectura la conferència del president José Montilla davant el Fórum Europa-Tribuna Catalunya.

Hem de lamentar l’increment de mostres d’intolerància que enterboleixen el necessari debat sobre l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya i la lliure expressió de totes les posicions. Vàrem tenir l’agressió feixista amb motiu de la celebració de la Diada a Madrid i n’hem tingut un exemple ben recent en aquesta pintada a la seu socialista de Sant Adrià del Besòs que trobareu fotografiada aquí sota.

psc_sant_adria

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

ARTICLES SOBRE ELS EFECTES D’UNA EVENTUAL SECESSIÓ DE CATALUNYA I LA SEVA PRESÈNCIA EN LA UNIÓ EUROPEA:

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “No aniré a missa” de Jordi Martí i Grau i “Xavier Trias no es inglés” de Daniel Arasa.

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LES RECENTS ELECCIONS ALEMANYES:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

ARTICLES DE FONS SOBRE L’ORIENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES, ECOLÒGIQUES I SOCIALS:

Dues notícies sobre Síria: “Secuestrado en Siria el periodista Marc Marginedas” d’El Periódico de Catalunya i “El Asad resiste en una Siria dividida” de David Alandete.

I, per acabar, el recordatori “En l’aniversari de la mort de Romà Planas” d’Àngel Castanyer.

“Perles” del programa del Polònia emès el 26 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les “Perles del Polònia” aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[COM VOLENT DIR…] Molt bo el gag del terratrèmol a la seu de Convergència provocat per l’article de Duran… l’epicentre diu que ha estat a la seu de La Vanguardia, i que miraculosament aquesta no ha estat afectada… “jo m’esperava un tsunami dels hippies al debat de política general, però això…”, primeres decles del MHMas. Es veu que els terretrèmols que sacesgen sovint Convergència es deuen a que la seu està construïda sobre una “falla”. Brutal el final amb la Raquel Sans donant el compte per fer donacions al afectats “ho diem perquè hi ha gent que s’està confonent i està fent donacions al Palau de la Música”. Que fort.

[PERLA] L’acompanyant del rei. Les acompanyants del rei. Exagerada la befa que fem de la Infanta Helena, però té gràcia la lliçó de castellà amb paraules com “abdicar” o “arpía”. M’ha encantat la naturalitat amb la que el metge parla a la reina en català i que ella va cada cop més crepada. O cremada. Tant és.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Reciclem el vestit de la fada per visualitzar la “tercera via”… una solució antiga en la qual Rubalcaba confia per solucionar “el problema de España”… la unió dinàstica entre Pere Navarro i Oriol Junqueras.

[LA NOVETAT] El tal Chicote, a qui no conec televisivament, protagonitza “Pesadilla en la Moncloa”. Crec que l’home intenta fer neteja, però entre coses caducades i congelades, veig que no troba cap producte fresc. Final amb Angela Guest Star, contenta de tenir 4 anys més per “fer neteja”

[EL MEU GAG PREFERIT]  [27/9/12] Wert i MiniWert fans del “gag realista” i les calamitats de la independència glossades per Jordi Cañas i Alicia Sánchez-Camacho.

[PERLA] El monòleg shakespearià del president Mas europeïtzant-se a sobre mentre Rajoy “vacil·la” als seus homòlegs europeus, sobretot al letó, que simpatitza amb Catalunya “por lo bajinis”… hahaa… finalment surt tota l’artilleria de la #marcaEspanya per convènce’ls: pernil i sangria. Olé tu.

[LA NOVETAT] José Manuel Garcia-Margallo, ministre d’exteriors i de les pomes agres.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] La primera classe de Carme Chacón a Miami (en català, clar, perquè l’entenguin els espectadors del Polònia, haaa). Aviam, sistemes polítics. Són dos: els guais i els dolents. Els guais: Obama, Mandela i sobretot ZP. Els dolents: Bush, el Joker de Batman i Rubalcaba. Cruel exercici als seus alumnes. Llegir les memòries de Churchill i la seva entrevista a la revista Belle i decidir qui queda millor a les fotos. Aix.

[EL MONÒLEG DE DURAN/MAS] Davant l’intent d’usurpació de l’espai polonès en prime time, Mas fa servir les armes contra Duran i una gran frase: “a cagar a la via… concretament a la tercera via”… Catalans, catalanes, fatxes de l’atac a Blanquerna que només pagareu una multa… Visca Catalunya! Amb il·lusió!

ZW 362 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

ALiados

ALiados és una xarxa de mitjans digitals independents de periodisme d’investigació a Amèrica Llatina que s’han associat amb l’objectiu de «enfortir la cooperació mútua i buscar noves formes de sostenibilitat per al periodisme independent».

Aquesta aliança està integrada per deu mitjans: Agencia Pública (Brasil), Animal Político (Mèxic), CIPER (Xile), Confidencial (Nicaragua), El Faro (El Salvador), El Puercoespín (Argentina), IDL-Reporteros (Perú), La Silla Vacía (Colòmbia), Plaza Pública (Guatemala) i The Clinic (Xile). Els representants d’aquests mitjans es van reunir el passat mes de juny per formalitzar aquesta aliança i donar a conèixer un manifest: la Declaració d’Al Maitén, que reprodueixo a continuació.

«Nosaltres, mitjans periodístics reunits a la ciutat de Buenos Aires el 15 de juny de 2013, expressem la nostra comuna voluntat d’associar-nos en una organització que busqui contribuir a la sostenibilitat i millor desenvolupament dels seus membres, que s’identifiquen amb els més alts estàndards de qualitat professional, la transparència de procediments, la independència de criteri respecte de poders polítics i econòmics, i la rigorositat fàctica amb que informen sobre realitats d’Amèrica Llatina i el món d’una manera en què no ho fan els mitjans tradicionals de la regió.

Aliats a l’avantguarda tecnològica i enfortits per la cooperació mútua amb la que aquí ens comprometem, confiem en ampliar encara més l’impacte i la influència que el nostre treball ja té en vasts i importants sectors de l’opinió pública llatinoamericana.»

Signen:

Daniel Moreno (Animal Político, Mèxic) – Natalia Viana (Agencia Pública, Brasil) – Mónica González (Ciper, Xile) – Patricio Fernández (The Clinic, Xile) – Carlos F. Chamorro (Confidencial, Nicaragua) – Carlos Dada (El Faro, El Salvador) – Gustavo Gorriti (IDL-Reporteros, Perú) – Juanita León (La Silla Vacía, Colòmbia) – Martín Rodríguez Pellecer (Plaza Pública, Guatemala) – Gabriel Pasquini (El Puercoespín, Argentina)

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 29 Setembre 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.