Claredat, fermesa, diàleg i pacte

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet comença amb la meva opinió sobre la celebració de la Diada i l’etapa política que obre i, com sempre, recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana, amb un especial èmfasi sobre la Diada i les seves conseqüències polítiques. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

CLAREDAT, FERMESA, DIÀLEG I PACTE

La Diada 2013 ha demostrat novament que hi ha molta gent a Catalunya que creu que ha arribat l’hora de revisar de forma radical i profunda les relacions amb la resta d’Espanya. Molts volen senzillament trencar, volen la independència que ha estat presentada com a la solució no només a un problema d’encaix nacional sinó com la millor manera de superar la crisi. D’altres volen una relació singular entre Catalunya i la resta d’Espanya, d’altres una relació federal i encara n’hi han que voldrien un pacte fiscal i garanties suficients per a la nostra cultura i la nostra llengua. Els que s’han mobilitzat de forma més activa estan convençuts que Espanya no vol canviar ni canviarà la seva relació amb Catalunya, i per això ja es plantegen una declaració unilateral d’independència. Per aquests, la consulta és instrumental, el camí per arribar a la independència, ni més ni menys. Val a dir que aquest intent descriptiu no vol ni menystenir ni restar cap mena de legitimitat a cap de les posicions descrites. Tampoc s’ha d’oblidar que molts que no vàrem participar en la “Via catalana cap a la independència” també volem canviar la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya. En la meva opinió, l’alternativa no pot limitar-se a trencar o quedar-nos com estem. ¿Quin dret a decidir tindríem, per exemple, els que volem solucions federals, si l’opció es limités a triar entre trencar o seguir com estem?

Tot i que sé que és un tema controvertit, jo sóc dels que pensen que no hi ha una sortida ni unilateral ni fora de la legalitat al problema al que ens enfrontem. I per això defenso un pacte de tipus federal, perquè crec que en un Estat democràtic no hi ha solució que no passi pel debat, la negociació, el pacte i, sí, el vot dels ciutadans que han de decidir. I també crec que la millor solució pels Estats plurinacionals com Espanya és de tipus federal. És significatiu a aquest respecte l’editorial de l’influent diari econòmic “Financial Times“. La qüestió és com arribar-hi.

Ja he dit que respecto i valoro la mobilització de la Diada, però també crec que les mobilitzacions no poden substituir les institucions ni la política, poden i han d’esperonar-les però no substituir-les. Entre d’altres coses perquè només podem demanar responsabilitats als que ens representen i no als que convoquen mobilitzacions o participen en elles. Però, certament, les mobilitzacions són també un termòmetre sobre la insatisfacció al voltant del funcionament de les institucions que tenim i de la qualitat actual de la nostra democràcia. Institucions i partits han de ser ben conscients d’aquesta rellevant interpel·lació ciutadana.

Això també ens ha de portar a la conclusió que, malgrat el rellevant paper que correspon als governs en la cerca de solucions al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, el Parlament no pot restar al marge del procés negociador i, com deia, al final correspondrà a la ciutadania pronunciar-se sobre l’alternativa o alternatives que se li sotmetin a referèndum o consulta.

Sembla haver-se obert una via de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya. De confirmar-se, crec que hem d’alegrar-nos que sigui així, ja era hora! Una negociació requereix de claredat, fermesa, diàleg i pacte. I això està sovint renyit amb l’esgrima i cacofonia declarativa d’uns i altres, també amb dates límit no acordades, i sobretot requereix que els que protagonitzen la negociació no tinguin les mans lligades i no estiguin hipotecats per les posicions més extremes. Hem de ser conscients que en aquests moments els marges de maniobra dels presidents Mas i Rajoy són estrets, i una de les coses que hem de fer els socialistes catalans i també el conjunt dels socialistes espanyols és eixamplar aquests marges de maniobra. I fer-ho amb fermesa, conscients com he dit ja abans en dues ocasions que, finalment, haurà de ser el vot ciutadà el que ratifiqui o no la proposta o propostes que es plantegin. I que unes eleccions plebiscitàries, de les que encara ningú ha estat capaç de proporcionar cap exemple, no són substitutives d’un referèndum o consulta. L’Estatut del 2006 va ser un pacte votat pels ciutadans que el Tribunal Constitucional va alterar i, per tant, només pot ser substituït per un altre acord que hagi estat votat pels ciutadans.

Per això és de gran importància no cometre errors comesos en d’altres processos negociadors: convé que estigui clar l’objectiu a assolir, que estigui ben definit el lideratge del procés i el paper del Parlament en ell, la màxima unitat possible entre les forces polítiques catalanes (i crec que això implica que l’objectiu ha de ser que els ciutadans puguin decidir democràticament sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, i no la independència que és només una de les diverses opcions possibles, i recordar sempre que les actuacions unilaterals o il·legals no només no garanteixen els resultats que es persegueixen, sinó que no compten amb el suport majoritari dels catalans), haver calculat de forma el màxim d’objectiva possible les forces de les que disposem, els obstacles a vèncer i l’establiment de les necessàries complicitats a la resta d’Espanya. Cal alertar contra les falses dreceres, contra el simplisme i la simplificació, no només guanyarem a través del compromís emocional sinó també a través d’un debat racional sobre les diverses opcions en presència. El dret a decidir en abstracte no existeix, existeixen procediments democràtics perquè els ciutadans puguin expressar-se lliurement. I això cal fer-ho en el marc de la legalitat, d’unes lleis que, si s’escau, poden ser canviades també a partir del diàleg, la negociació i l’acord entre àmplies majories.

L’exigència ciutadana és enorme, tant dels que es mobilitzen com dels que no, i tots hi hem d’estar a l’altura.

*******

festadelarosa2013Començo per convidar-vos a llegir i veure algunes informacions sobre la Festa de La Rosa del PSC celebrada aquest matí a Gavà.

  • Nota sobre la intervenció de Pere Navarro
  • Nota sobre la intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba
  • Vídeo de la intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba
  • Crònica de Clara Blanchar a El País: “Rubalcaba pide una ‘reforma federal’ para acabar con la ‘crisis territorial'”
  • Crònica de José Rico a El Periódico de Catalunya: “Rubalcaba convida Rajoy i Mas a abraçar el federalisme per evitar la ‘fractura'”

A continuació us recomano que llegiu algunes reflexions al fil de la Diada Nacional de Catalunya i la declaració oficial del nostre partit germà “Unitat d’Aran”:

ARTICLES SOBRE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA I, EN GENERAL, SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX DE CATALUNYA A LA RESTA D’ESPANYA:

Encara que no ho sembli, a Catalunya passen també moltes coses importants que sovint es passen per alt. Trobareu tres exemples ben cridaners en els articles que us recomano tot seguit: “Informe sobre l’inici del curs escolar: més de 2000 professors no saben quina matèria impartiran” de FETE-UGT, “La pròrroga pressupostària del 2013: el perquè de tot plegat” de David Lizoain i “Salud ordena al Clínic ceder parte de su actividad a un hospital privado” de Antía Castedo.

Tampoc hauríem de perdre de vista la nova dinàmica política que sembla obrir-se al País Basc a partir del preacord entre el PSE i el PNB. Vegeu a “Preacuerdo” EAJ-PNV / PSE-EE (PSOE), “Enmendar el desaguisado” de Luis Rodríguez Aizpeolea i “Acuerdo de estabilidad” editorial d’El País.

Us interessarà també especialment el contingut de la Ponencia política de la Conferencia del PSOE, l’entrevista a Susana Díaz: “ El caso de los ERE me causa dolor y vergüenza” de Luis Barbero a El País i l’article “El enigma de la ultraderecha española” de Xavier Casals.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre qüestions rellevants de la política europea us convido a llegir tres articles: “Dónde seguir las Elecciones Federales de Alemania por Internet” de Julio Otero, “Francia instruye a sus alumnos en los 15 ‘mandamientos’ del laicismo” de Miguel Mora i “Un piloto automático para Europa” de Lluís Bassets.

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEA I INTERNACIONAL:

ARTICLES SOBRE ELS RECENTS ACONTEIXEMENTS AL VOLTANT DE LA CRISI SÍRIA:

Sobre el 40è aniversari del cop d’Estat a Xile us convido a llegir tres articles: “Abrir las grandes alamedas. 40 años después” de Joan del Alcàzar, “Allende y su ‘ardiente paciencia’” de Ricardo Lagos i “Chile, 40 años atrás” d’Alvaro Soto Carmona, Pedro A. Martínez Lillo i Oscar Soto Guzmán. I aprofito per recomanar-vos la lectura del llibre de Ricardo Lagos “Así lo vivimos. La vía chilena a la democracia“, publicat per Taurus.

Sobre qualitat democràtica us convido a llegir dos posts i un editorial: “Post democràcia. Partit obert i en xarxa, canviar la política des de dins” de Lourdes Muñoz Santamaría, “Llei de Transparència de mínims” de Lourdes Muñoz Santamaría i “Transparencia, pero poca” editorial d’El País.

I, per últim, un article d’extraordinari interès que recorda allò que sovint s’oblida: “La otra responsabilidad de los intelectuales” de Félix Ovejero.

“Perles” del programa del Polònia emès el 12 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les “Perles del Polònia” aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[PERLA] Gran desplegament sobre la #viacatalana (només hi ha faltat les #croquetes): la versió del 1714 amb cameo futurista de Sánchez Piñol, la de davant del Parlament, la del Perelló amb els Pujol&Pujol, la del, ehem, federalisme i la de la Caixa starring la Puta i la Ramoneta i fins i tot una de molt íntima al despatx del President. Ah i els fatxes de la Blanquerna, també també.

[SURREALISTA] La dansa de la pluja de Duran a Panamà intentant d’aigualir la #viacatalana

[SPOILER] Ja sabem els termes de la “negociació” que plantejarà Rajoy: referendung na-nai, consulta no vinculante… pero si no le gusta estos principios, tengo otros.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Basté i Terribas els nous Epi i Blas de les ones.

[LA FRASE DE LA SETMANA] President Mas: “Monnypenny?” Secretària: “Ja sé que li fa molta gràcia, Sr. Mas, però és que em dic Sílvia”

[EL MEU GAG PREFERIT] Artur Mas 13/9/12 El President Mas i Alícia Sánchez-Camacho sí que van anar a la mani, d’incògnit, és clar. Molt currat. I Mariano Rajoy, que per una oïda i li entra i per l’altra li surt… la independència.

[LA PICADA D’ULLET] Gran “Sense ficció” dedicat a Agustí Piferrer, el rei del merxandatge indepe. I si cal fer la bandera preconstitucional de l’estelada, es fa.

[LA NOVETAT] “Camarga Cafè” la nova sèrie protagonitzada per Alicia Sánchez-Camacho i José Zaragoza.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] Annie Bottle: “À la ville de Madrid or al final not?”

[MOLT BO] Cristóbal, l’interiorista que es dedica a les cortines… de fum. L’últim crit és la cortina de fum catalana “sí, se ve muy tupida”

[KONIEC] Catalans, catalanes, figures de cartró que vau omplir la #viacatalana… Visca Catalunya! Amb il·lusió!

ZW 359 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

12ª Diada de les Telecomunicacions de Catalunya 
http://www.coettc.com/diadacom/2013

El proper 26 de setembre, des de les 9h fins les 15 hores, tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona la 12a Diada de les Telecomunicacions de Catalunya. Dirigit a professionals, usuaris, desenvolupadors… la jornada d’aquest any té un programa amb un lema directe i clar: ‘Sense tecnologia no hi ha creixement’.

Per donar arguments i respostes a la tesi, s’han organitzat deu taules de debat amb dos eixos principals:

  • Com han de guanyar volum les empreses per competir en mercats globals (creixement orgànic, inorgànic, bons, sortides a borsa primària o secundària, mitjançant innovació, etc.)
  • Com seran els professionals després de la crisi (millors professionals, sèniors, formació contínua, visió de headhunting vs visió dels departaments de recursos humans, etc.)

La conferencia inicial serà a càrrec de Luis Conde i comptarà amb la participació demés de 65 ponents.

La trobada està organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). Podeu seguir tota l’activitat del Col·legi a través del seu compte de Twitter o la pàgina de Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 15 Setembre 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.