L’hora de la política

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet comença amb un breu comentari sobre notícies rellevants referides a la negociació entre els presidents Mas i Rajoy i, com sempre, recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Aquesta setmana s’ha produït una notícia molt significativa: els presidents Mas i Rajoy han mantingut una reunió discreta per impulsar la negociació que faci possible la celebració d’una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el futur del país. Cal, en primer lloc, que tots ens felicitem: els presidents Mas i Rajoy comencen a fer el que caldria que haguessin fet ja fa molt de temps. Tots dos tenen la responsabilitat de trobar un acord que doni resposta a les demandes de la societat catalana i que pugui esmenar el dany causat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el maltracte fiscal que pateix Catalunya, la manca de prou respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat i la necessitat d’establir garanties per preservar i ampliar l’autogovern de Catalunya. Així, doncs, permeteu-me que digui: ja era hora! De fet, en un article publicat dijous al diari ABC jo especulava sobre quina hauria de ser la resposta de Mariano Rajoy a la carta d’Artur Mas.

Dijous mateix es coneixia l’existència de contactes discrets Mas-Rajoy i el president Mas assegurava en una entrevista a Catalunya Ràdio conduïda per Mònica Terribas que no faria una consulta sense empara legal o sense acord amb l’Estat, i que si no obtenia aquest acord la sortida serien unes eleccions plebiscitàries (que jo encara no sé en què consisteixen, i sobre les que el professor Xavier Arbós ha plantejat seriosos dubtes) a celebrar el 2016. Dissabte Artur Mas davant del Consell Nacional de CDC, i probablement després d’haver vist algunes reaccions a la seva entrevista, matisava les seves paraules dient que pretén celebrar una consulta “tolerada” per l’Estat (sembla que això agradaria més als sectors independentistes que una consulta legal i acordada amb tots els ets i uts).

Ha plogut molt des del 26 de setembre de 2012 quan el president Mas proclamava al Parlament en resposta al llavors president del Grup Socialista Xavier Sabaté: “La consulta s’ha de produir en qualsevol cas. Si es pot fer per la via del referèndum perquè el Govern espanyol l’autoritza, millor. Si el Govern espanyol dóna l’esquena i no autoritza cap mena de referèndum o consulta, doncs s’ha de fer igual”. El president Mas abandona, doncs, la via del referèndum “sí o sí”. Vol una consulta el 2014, però no la farà sense l’acord, l’autorització o la tolerància del Govern espanyol. ¿Quantes vegades ha dit el PSC que la consulta havia de ser “legal i acordada”? ¿Quantes vegades ens hem hagut de sentir dir de tot per afirmar una cosa del més elemental sentit comú? Per això no ens hem apuntat mai a estratègies maximalistes. En un Estat democràtic membre de la Unió Europea no hi ha camins fora de la llei, ni independències unilaterals. En tot cas, celebrem les declaracions del president si és que són sinceres i les manté a partir d’ara, i, com sempre hem dit, estem disposats a treballar de valent per aconseguir aquesta consulta legal i acordada perquè els catalans puguin exercir el dret a decidir. Trigui el que trigui la negociació, perquè com hem dit des del principi de la legislatura, l’acord CiU-ERC, més que un pacte semblava un compte enrere i més que ajudar el president Mas a assolir els objectius marcats, el lliga de peus i mans. Mentre el president Rajoy té assegurada la majoria absoluta fins a la tardor del 2015, el president Mas té una majoria precària que caduca el 2014 i, per tant, no pot establir una negociació d’igual a igual, i hauria de reflexionar molt seriosament sobre aquest handicap. No es pot negociar bé estant sotmès a un compte enrere que genera inestabilitat i incertesa.

Les reflexions del president Mas a Catalunya Ràdio contrasten amb el discurs dominant entre els sectors independentistes, de vegades alimentats des del propi govern i la pròpia Convergència Democràtica de Catalunya, segons el qual la consulta s’ha de fer el 2014 peti qui peti i l’única solució possible al plet català és la independència, costi el que costi. Això pot ser útil per impulsar mobilitzacions, però de vegades resulta difícilment compatible amb els processos de negociació. Mentre preparava l’actualització d’aquest Diari, el conseller Santi Vila, seguint l’estela del president, feia unes declaracions dient “Hem d’eradicar plantejaments adolescents per aconseguir la independència”. Jo no sé si les posicions maximalistes expressades fins ara per exponents de CDC són ‘plantejaments adolescents’ o han de ser llegides en clau d’una difícil negociació amb el Govern d’Espanya, però el que sí sé és que els sectors de l’opinió pública que s’han mobilitzat al voltant d’aquests plantejaments poden veure’s condemnats a una enorme frustració a causa del tacticisme que massa sovint impregna la política catalana. Fora convenient que els discursos públics que es fan des del Govern i el partit que li dóna suport no fossin radicalment diferents al contingut de les converses Mas-Rajoy per tal de no generar un malestar i un desencís irreparables.

ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA CATALANA I A L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

pscDiada2013

Per copsar els sentiments dels socialistes de cara a la celebració de la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany us convido a llegir el comunicat del president Montilla sobre la Diada Nacional de 2013, el Ban amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de l’Alcalde de Granollers, Josep Mayoral i el Manifest del PSC amb motiu de la Diada 2013 “La força de Catalunya és la unitat del seu poble”.

homenatgeCampalansAhir es va celebrar a l’Ajuntament de Torredembarra un homenatge a Rafael Campalans amb motiu del 80è aniversari de la seva mort, aquí hi trobareu la notícia a la web de la Fundació Rafael Campalans, el fulleto “Com hem parlat al poble” que recull articles rellevants de Campalans, la reedició del seu llibre “Política vol dir pedagogia” amb pròleg de Joan Reventós, la intervenció de Laia Bonet “Rafael Campalans: la seva influència a l’esquerra catalana”, i la meva introducció de l’acte “La trajectoria política de Rafael Campalans“.

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “Barcelona, un motor al ralentí” de Laia Bonet, “Un país i la seva capital, prorrogats” de Jordi Martí Grau i “Primer Barcelona, després Barcelona #primariesobertes2015” de Lourdes Muñoz Santamaría.

ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES RELATIUS A LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA I LA SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEES:

ARTICLES SOBRE ECONOMIA INTERNACINAL O AMB REFLEXIONS ECONÒMIQUES DE FONS:

ARTICLES RELATIUS A POLÍTICA INTERNACIONAL I ESPECIALMENT A L’ORIENT MITJÀ:

Sobre cultura i llibres us convido a llegir els articles “El refugio de la memoria” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Lo que no se dijo sobre Martin Luther King” de Vicenç Navarro i “Autopromoción descarada del ‘reportero en la montaña mágica'” d’Andy Robinson.

Dos articles imprescindibles amb reflexions de fons: “Un ‘cocktail’ indigesto” de Manuel Cruz i “El pensamiento vagabundo” de Jordi Soler.

I, per acabar, dues magnífiques notícies federals: la publicació del llibre “Invitación al federalismo” de José Antonio Pérez Tapias i la notícia sobre la constitució de l’Associació Federalistes d’Esquerres que es presenta el proper dia 25 a Barcelona.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 8 Setembre 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.