Desconèixer la realitat és insensat

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i comença amb una reflexió personal sobre el tema que monopolitza el debat polític català. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

DESCONÈIXER LA REALITAT ÉS INSENSAT

Aquesta setmana s’ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El PSC, tal com ja havia avançat fa setmanes, va decidir no participar-hi. Les nostres raons són, com totes, discutibles, però en la meva opinió molt sòlides. Ja en el nostre programa electoral ens comprometíem a “promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”. Acord i legalitat són les nostres guies de conducta. Per això no vàrem votar la declaració sobiranista del Parlament, avui recorreguda davant del Tribunal Constitucional, i, en canvi, vàrem proposar la resolució que afirmava “El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur”, resolució que va ser aprovada per una majoria molt àmplia. No ens cansarem d’insistir sobre la necessitat de l’acord i de cenyir-nos a la legalitat. No és cap caprici: si no és a través de l’acord no se celebrarà la consulta o, de celebrar-se un succedani de referèndum, no tindria cap efecte pràctic generant una monumental frustració.

Potser convé recordar quina va ser la resposta de la Casa Blanca als més de 33.000 ciutadans que van demanar suport pel dret a decidir: “Gràcies per la seva petició en referència al poble de Catalunya. Els Estats Units reconeixen la cultura i tradicions pròpies de la regió catalana, però consideren que l’estatus de Catalunya és un tema intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyol resoldran aquesta qüestió d’acord amb les seves lleis i Constitució”. Més clar impossible: aquest tema l’hauran de resoldre entre vostès.

Tampoc ningú no pot esperar que les institucions europees juguin cap paper en la resolució d’aquest problema. Només cal transcriure el Dictamen del Comitè de les Regions aprovat el passat 12 d’abril a Brusel·les que, entre d’altres coses, diu: “El Comitè de les Regions declara que segons l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’avenç d’una regió cap a la independència ha de ser considerat com un afer intern de l’Estat afectat i recorda que en el cas que una regió obtingués la independència i volgués integrar-se a la Unió Europea, hauria de presentar una candidatura oficial al Consell i seguir el procediment d’adhesió de l’article 49 del TUE com qualsevol Estat que volgués esdevenir un Estat membre de la UE”.

No pot estranyar ningú, doncs, que no participem de les iniciatives que pretenguin desconèixer la necessitat d’un acord entre les institucions catalanes i espanyoles, o que no se situïn de forma inequívoca en el marc de la legalitat. Ho fem per convicció, per responsabilitat, perquè no volem desconèixer la realitat, ni enganyar la ciutadania, ni provocar una enorme frustració de la que no en pot sortir res de bo. Per això també reclamem al govern de Catalunya que abandoni estratègies de confrontació i de curta volada. Ja ho posa ben difícil el govern del PP, no cal proporcionar-li excuses que dificultin encara més el diàleg i la negociació necessaris.

Mentre, els socialistes seguim treballant per construir una solució federal perquè seguim convençuts que són majoria els ciutadans que volen canviar les coses però que no volen trencar amb la resta d’Espanya. I el dia que es faci la consulta, tampoc no s’haurà de desconèixer aquesta realitat. La imposició d’un pensament únic, sigui quin sigui, està radicalment renyida amb la democràcia i la convivència.

*****

Vull començar per destacar la intervenció de Pere Navarro davant del Consell Nacional del PSC: “El PSC està fent els deures, amb la bandera del progrés, del federalisme i de l’internacionalisme”.

Sobre la política catalana us recomano que llegiu els següents articles:

Tampoc us hauria de passar per alt una molt mala notícia: França reitera la seva intenció d’aparcar fins al 2030 la connexió del TAV amb Paris, Diari de Girona.

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “El ruïnós negoci de Trias” de Joaquim Coll, “Barcelona, antisemita i homòfoba?” de Jordi Martí i Grau, “Trías firma un acuerdo con el alcalde homófobo de Budapest” de Camilo S. Baquero i “Barcelona, la homofobia y CiU” també de Camilo S. Baquero. Com a contrapunt us convido a llegir el Manifest del PSC amb motiu del dia de l’orgull LGTB.

Sobre la política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre el cas Bárcenas us convido a llegir els següents articles: “Juez y fiscal pintan para Bárcenas un horizonte de más de 10 años de cárcel” de Fernando García, “El innombrable” d’Antoni Gutiérrez-Rubí,”Los secretos de Bárcenas amenazan al PP” de José Manuel Romero i “Hipotecas políticas”, editorial d’El País.

Sobre l’inici del procés de relleu de José Antonio Griñán us convido a llegir els següents articles: “Griñán abre el camino a la sucesión” de Luis Barbero, “El PSOE andaluz quiere convocar primarias en el mes de julio” de Lourdes Lucio, l’entrevista a José Antonio Griñán de Luis Barbero a El País i l’article d’Elena Valenciano “Abriendo caminos”.

Sobre la situació econòmica i social espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la celebració del Consell Europeu us convido a llegir els següents articles:

Sobre altres qüestions europees us convido a llegir els següents articles:

Sobre temes econòmics d’abast més general us convido a llegir els articles “La razón última de la crisis” de Joaquim Muns, “¿Otra tormenta perfecta?” de Juan Ignacio Crespo i “¿Renovables o nueva crisis financiera? Atrapados en la Energiewende” de Jordi Ortega.

Sobre política internacional us convido a llegir els següents articles:

No us perdeu ni l’article de Mercè Ibarz “Andreu Nin y Hannah Arendt” ni la convocatòria d’enguany de la UPEC 2013: repensar-ho tot.

“Perles” del programa del Polònia emès el 21 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
– Extraordinari el repàs “In memoriam” que fa el president Mas del curs: el pacte fiscal, 12 diputats, la Puta i la Ramoneta, la tira de serveis públics, Oriol Pujol les enquestes favorables, els semàfors vers de La Vanguardia, Xavier Martorell, Harva (la dona d’en Harvi), els treballadors acomiadats de TV3, Catalunya Ràdio, l’ACN i La Xarxa i Duran i Lleida (àlias Mosca collonera)

– Psicosi + El camarot dels germans Marx, la lluita pel lideratge del ganivet contra Rajoy: Aznar, Aguirre, Rubalcaba, Mas-Colell, Merkel…

– Solucions imaginatives per a problemes de merda. Ai, mare. Albert Espinosa <-> Niño Becerra, Josef Ajram <-> Pere Gimferrer, Leopoldo Abadía <-> Quim Monzó (els millors!)

– Que gran en Barberà “he estat l’estrella d’aquesta temporada i ara necessito mirar-me als ulls i preguntar-me… ‘Barberà…. què?’”. Molt bo el doblet Barragan+Típex <-> Barberà+Tepper. Molt de la broma.

[ARXIU HISTÒRIC] [21/6/12]

Revetlla conciliadora. Dolentot el gag de la revetlla de Sant Joan a La Zarzuela que acaba amb la reina a l’hiperespai.

[LA CANÇÓ] Psy: GentleMas

[Rajoy] Hey, Artur Mas, voy a putear
Hey, tu de España no te irás
[Tots cast] Voy a putear
[Rajoy] Cataluña no nos cae bien
[Tots cast]Voy a putear
[Rajoy] Me he quedao con tu cara, nen
Tu ya lo sabías
que lo del referéndum
no me lo tragaría.
Te los voy a apretar
hasta que haga tortilla.
Hazme caso
no te flipes
o suelto a la pandilla.
Porque aquí
manda el presi
[Tots cast]Ma-ma-ma-mariano, ma-ma-ma-mariano
[Rajoy] Tu de España no te vas.
[Tots cast]Ano-ano-mariano
[Rajoy] Tu de España no te vas.
[Tots cat] No ens aturaràs
[Mas] Hey, no em treuràs mai la il·lusió
[Tots cat] No ens aturaràs
[Mas] Hey, jo per això ja tinc a Unió
[Tots cat] No ens aturaràs
[Mas] A l’Alícia no la vull per res.
[Tots cat] No ens aturaràs
[Mas] Ara tinc un soci de més pes.
De tu no ho faria
tombar aquest referèndum
és una tonteria
perquè tinc el suport
d’una gran majoria.
Bé, potser no tan gran
[Navarro] Una Espanya federal
me la plantejaria
[Mas] Ja hi som.
És que això és can pixa.
[Tots cat] Re-re-re-ferèndum.
[Junqueras] Nosaltres no cedirem.
[Mas] (en principi)
[Rajoy] Ah-no! Ah-ah-no! Tu de España no te vas
[Mas] Ah-no! Ah-ah-no! Nosaltres no cedirem.
[Rajoy] No te has enterao! Díselo en lapao!
Te voy a aplastar… matao!
[Mas] Tinc un bon cacau
[Duran] I falta el cas Palau
[Mas] Però guanyaré.
Ho sé, ho sé!
M’heu aixafat el tupè
[Tots cast] Ah-no! Ah-ah-no!
[Mas] Nosaltres no cedirem.
[Pujol] Hòstia Artur, com mola!
[Rajoy] Ah-no! Ah-ah-no! Tu de España no te vas
Tu de España no te vas
[Mas] No et fotrem ni putu cas

[LA PICADA D’ULLET] 
– El president Mas en el monòleg final: “aquesta temporada m’ha agradat molt, la següent espero riure”, ha haaa

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
– El follet del federalisme vs. el follet del concert basc.

[SURREALISTA]
– La parella BB-Luis Bárcenas.

[LA FRASE DE LA SETMANA]
– Mas a Homs: “Ves al racó i pensa perquè em fas tant la pilota”

[SPOILER]
– Lluís Llach versionarà “Si em dius adéu” pel Concert per la Llibertat. I sembla que Serrat farà el mateix per Concert pel Federalisme:

[LA CANÇÓ] 
[Llach] Si em dius adéu
és que n’estic fins els collons
de tu.
[Serrat] No ho veig tan greu
i crec que Europa ens farà tururú…
[Llach] i que pesats que són.
L’Aznar, en Wert, la Santamaria i laaa
[Serrat] Chacón.
[Llach] Un estat
[Serrat] federaaaal
[Llach] independent
[Serrat] dins d’una Espanya plural
i conviure tots els pobles junts.
[Llach] És un paaaaal.
Si anem sols,
tot allò d’arribar a Ítaca
serà molt més lleuger.
[Serrat] Feu-me cas
a Itaca no se’ns ha perdut res.

[#etfelicitofill]
– “El català emprenyat”. Guanya qui més es queixa, però sense moure’s de la cadira. Sentències, pagues extres volatilitzades, qualsevol excusa és bona per emprenyar-se… però recorda, no t’has de moure de la cadira!

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 30 Juny 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.