Què cal fer?

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Aquesta setmana començo per esmentar el meu amic Felip Monge, mort als 65 anys i a qui tendré sempre present en el record.

La notícia política de la setmana ha estat sense cap mena de dubte la publicació per part d’El Periódico de Catalunya d’una enquesta de l’empresa GESOP que confirma el que molta gent deia en veu baixa: la política d’Artur Mas perjudica CiU i beneficia ERC. Al respecte us convido a llegir els següents articles:

A continuació trobareu una reflexió personal meva sobre tot plegat.

QUÈ CAL FER?

Poc més de sis mesos després de les eleccions del passat 25 de novembre, la cadena d’errors d’Artur Mas i les seves nefastes conseqüències estan a la vista de tots. Va abandonar de forma precipitada i injustificada l’estratègia unitària per assolir un nou sistema de finançament anomenat popularment pacte fiscal. Va donar per trencada la negociació sobre el finançament al cap de dues hores d’una reunió amb Mariano Rajoy a La Moncloa. Esperonat per una manifestació que no va convocar i a la que no va assistir, va decidir avançar les eleccions per assolir una ‘majoria excepcional’. La ciutadania no sols no va proporcionar-li la majoria sol·licitada sinó que CiU va perdre 12 escons. De fet, el resultat electoral configurava un Parlament més fragmentat i més polaritzat, i les forces polítiques més penalitzades van ser les que expressaven més moderació i transversalitat. Aquest va ser el fracàs de qui volia liderar amb una majoria excepcional un procés de transició nacional, i la raó per la qual molta gent d’ordre que tradicionalment havia confiat en CiU se senti cada cop més desorientada.

Una desautorització electoral tan evident hagués aconsellat una reflexió profunda i serena, un esforç ampli de concertació política i social, però per amagar el fracàs de la seva aposta política, el president Mas i el seu entorn més immediat van optar per tancar ràpidament un acord amb ERC que es concretava en un suport parlamentari extern a un govern minoritari de CiU a canvi de la convocatòria l’any 2014 d’una consulta sobiranista emparada o no en la legalitat, acordada o no amb el govern d’Espanya. Començava així un compte enrere de resultat incert que necessàriament havia de produir el normal desgast del govern CiU i l’augment de les expectatives electorals d’ERC. Les enquestes certifiquen que és exactament això el que ha passat i que s’accentua l’escenari de polarització fruit d’una estratègia insensata. És patètic veure com CiU va demanant a ERC que s’incorpori al govern, mentre Junqueras es nega dient que ell està molt còmode en aquesta situació. I té raó: ha trobat qui li faci la feina gratis!

En comptes de mantenir una àmplia aliança per fer possible l’exercici legal i acordat del que s’ha anomenat dret a decidir , el govern de CiU ha accentuat l’estratègia de confrontació amb el govern d’Espanya, impulsant una Declaració de sobirania, un Consell per a la transició nacional per dissenyar les estructures d’una futura Catalunya independent i els instruments per arribar-hi, i desenvolupant una campanya permanent de justificació de la independència a partir de simpòsiums i debats monotemàtics, el títol del darrer exemple del que tenim notícia és prou eloqüent i simptomàtic: “Espanya contra Catalunya”. És obvi que l’estratègia per trencar és totalment oposada a una estratègia per acordar. I, en aquest sentit, és difícil que CiU pugui sumar suports fora d’aquells que ja han decidit que l’únic futur desitjable és el d’una Catalunya independent. Es tracta de minimitzar els riscos, els obstacles, els inconvenients i les servituds del procés independentista mentre s’amplifiquen els conflictes, i s’exacerben tensions i problemes realment existents amb la complicitat dels que a la resta d’Espanya o bé menystenen el perill real de trencament o pensen treure’n rendiment polític. En aquest moments el govern de CiU té més interès en subratllar la impossibilitat d’acordar coses importants amb el govern d’Espanya que de resoldre per aquesta via els problemes que angoixen els catalans i les catalanes.

Crec que una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’estimarien més trobar solucions acordades als problemes reals de la crisi econòmica, de l’atur, de la necessitat d’ajudar les empreses, famílies i persones que ho estan passant molt malament, solucions als problemes reals en la relació entre Catalunya i Espanya, d’escàs respecte a la realitat plurinacional de l’Estat i d’un tracte econòmic injust, solucions per millorar el funcionament del nostre sistema polític i la qualitat de la nostra democràcia. Però això requereix d’àmplies majories, d’estratègies adequades, de tenacitat, de discreció, d’intel·ligència, generositat, no d’un compte enrere cap a una consulta il·legal que malmetrà el desig àmpliament majoritari de fer una consulta amb totes les de la llei, mentre s’acumulen conflictes sense la força suficient per garantir que s’assoliran els objectius que es proclamen. Tot plegat per generar falses expectatives que implicaran enormes frustracions.

Per aquest camí Catalunya hi sortirà perdent, en sortirà més dividida, més afeblida, sense assolir els objectius que de forma tan arbitrària com voluntarista alguns van fixar fa temps. Una conseqüència és ja del tot evident: la pèrdua de pes i capacitat d’agregació dels seus partits fins ara centrals i vertebradors de l’estabilitat política. CiU veu com s’erosiona sense aturador el seu paper de pal de paller de la política catalana mentre el PSC veu com s’erosiona la seva capacitat de vertebrar una alternativa progressista.

L’evolució a curt i mig termini d’aquesta situació depèn bàsicament de CiU. ¿Serà capaç de reconèixer els errors de càlcul comesos i promoure els amplis consensos necessaris per assolir els grans objectius de país abans descrits, o seguirà entestada en l’estratègia del xoc de trens en la que Catalunya té tant a perdre i en la que la pròpia CiU corre el risc de trencar-se i de perdre la possibilitat de liderar el procés?

Al PSC, en una situació d’enorme dificultat, li toca mantenir un rumb clar encara que sigui a contracorrent. El rumb d’una estratègia de consensos, d’amplis acords, de denúncia de la confrontació i del xoc de trens, de defensa d’una política econòmica socialdemòcrata, del federalisme com a via de solució als problemes concrets de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya, de la necessitat d’introduir reformes per millorar el funcionament de les institucions i la qualitat de la democràcia (a començar per una llei electoral inspirada en el sistema de representació proporcional personalitzada vigent a la República Federal d’Alemanya, i seguint per la possibilitat de celebrar consultes territorialitzades), el rumb de cercar complicitats Catalunya endins i Catalunya enfora, el rumb per canviar les polítiques d’austeritat que passa per enfortir la presència socialista, socialdemòcrata i laborista al Parlament Europeu en les eleccions de l’any que ve.

Estic convençut que aquest és el rumb que convé a Catalunya, que fixa els objectius que poden assolir de mica en mica el suport d’una majoria dels catalans i les catalanes i faran possible la suma de les forces progressistes. El fracàs dels conservadors i dels partidaris del xoc de trens ens acabarà donant la raó, però per això més que mai convé claredat, cohesió i fermesa en les nostres posicions, el que no és contradictori amb la recerca dels necessaris acords de país, sempre que CiU abandoni la via que ens porta a tots plegats al desastre.

Sobre la política catalana us convido a llegir els següents articles:

També us poden interessar les següents notícies: “Xavier Martorell dimite salpicado por la red de espionaje de Método 3” d’Iñaki Ellakuría, “Martorell dimite antes de que se lo pida el Parlament y de ser imputado” de Pere Ríos, “Jordi Miralles impulsa una corriente crítica contra la dirección de EUiA” d’Europa Press/La Vanguardia i l’entrevista a Jordi Miralles: “No queremos ser la CUP 2” feta per Maiol Roger a El País.

soluciofederal

Una breu selecció de notícies sobre el PSC comença necessàriament per la presentació divendres per part del secretari d’organització del partit, Esteve Terradas de la campanya “La solució federal” que il·lustro amb la imatge gràfica que trobareu a l’esquerra de la notícia. Sobre la presentació de la campanya podeu llegir la crònica d’Iñaki Ellakuría a La Vanguardia “El PSC sale a la calle para explicar su apuesta federal”. Destaquen també les notícies “El PSC presenta una iniciativa de reactivació econòmica“,  el manifest del PSC amb motiu del Día Mundial del Medi Ambient, les “Propuestas por la igualdad” del PSOE i la trista notícia de la mort del company i primer alcalde democràtic de Tarragona Josep Maria Recasens, de qui us convido a llegir l’obituari “La huella del alcalde Recasens” escrit per Pilar Encuentra a El País.

Cal destacar també les notícies referides a Barcelona, l’article “Les dues barcelones” de Jordi Martí i Grau, la crònica de Pere Ríos “El PSC presenta una campaña contra los “incumplimientos” de Trias” i l’article de Lourdes Muñoz “Compromisos del primer partit obert de Barcelona”.

Sobre política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els següents articles:

  • ¿Por qué el desempleo es más alto en la Eurozona que en Estados Unidos?, Vicenç Navarro
  • Crisis de la eurozona: hay una alternativa realista y factible, lejos del falso dilema austeridad/crecimiento y de las tentaciones del federalismo autoritario, Yanis Varoufakis
  • ¿Un New Deal para Europa?, Josep Borrell
  • Nuestro aliado el FMI, Andy Robinson
  • Sis propostes per a canviar Europa, Paul Magnette
  • ¿Otra Europa?, Javier Cercas

Sobre la mort de Pierre Mauroy us convido a llegir els articles “Pierre Mauroy, ancien premier ministre, est mort” de Le Monde, “Pierre Mauroy, figura del socialismo popular francés” de Ana Teruel i “Mauroy, pierre angulaire” de Libération.

Sobre temes internacionals us convido a llegir els següents articles:

Amb debats polítics, econòmics, socials i ambientals de fons us convido a llegir els següents articles:

Sobre l’assassinat d’un jove estudiant antifeixista a Paris us convido a llegir els següents articles:

  • Mort de Clément Méric: un “élève modèle tué pour ses idées”, Mathilde Gérard, Le Monde
  • Agression mortelle de Clément Méric par des skinheads: ce que l’on sait, Le Nouvel Observateur
  • “La homofobia mata”, Miguel Mora
  • Un neonazi de origen español, principal sospechoso del asesinato del antifascista Clément Méric, Público
  • La crispación mata, El País

Precisament divendres vaig clausurar un seminari sobre l’extremisme ideològic organitzat per la Fundació Internacional Olof Palme amb la col·laboració de la Fundació Rafael Campalans i vaig recordar Clément Méric. Sobre la xenofòbia, un dels components d’aquest extremisme ideològic, us convido a llegir l’article de María Tejada “Nada es lo que parece”. María Tejada és l’autora de l’informe “El avance de la xenofobia en Europa” encarregat per la Fundación Ideas.

Acabo amb la recomanació de “22 herramientas gratuitas para periodistas digitales” en l’article de Lucía Calderón.

“Perles” del programa del Polònia emès el 6 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
– Molt fan de la reconversió d’Oriol Pujol. Com que ara té taaaaant de temps lliure vol prendre-li el lloc al Monegal. De crític d’ITV a crític de TV.
– Al Museu de les antigualles ja s’hi reprodueixen els obrers de quan es construien cases, es llençaven floretes a les noies maques i els avis s’ho miraven. Tot això era abans de la generació dels avis ni-nis, que ni miren obres ni han de fer de cangurs perquè els pares no tenen feina. Aideú.

[ARXIU HISTÒRIC] [31/5/12] El rescat de Bankia.
El maquinista de la General en versió Bankia. En comptes de “más madera!” el crit de guerra és “más dinero” per salvar Bankia… llibres de text sí, les indemnitzacions dels directius no, és clar. Grrrr

[LA PICADA D’ULLET] 
– Les retallades s’acaben girant en contra de la pròpia Convergència. Es veuen obligats a fer un ERO, en concret, d’un sol membre, Duran, així que es converteix en un ERU (Expedient de Regulació d’Unió).

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
– Un Duran aneymarat, espera tenir una segona oportunitat al mercato.

[MOLT CURRAT]
– I Premi Especial del Jurat per Queco Novell i la seva interpretació del dret i del revés del Baile de la Victoria, per celebrar que l’atur ha baixat al juny. (Noti’s també, en el gag, les orelles de Mickey Mato)

[SOM UNA CLONACIÓ]
– Alfred Bosch. Que gran quan diu que si mai som independents el que trobarà més a faltar de Madrid serà… la feina! Impasible el ademán!

[POLÍTICAMENT INCORRECTE]
– Que Rajoy es pensi que quan la Merkel li diu “Gutten haven” vol dir “Menudo nabo”…. així no m’estranya que s’obsessioni amb els membres grans i els membres petits…

[SURREALISTA]
– El joc de les cadires de les esquerres (quin trio Herrera, Fernàndez i Rovira!) amb col·lofó de Navarro i follet federalista.

ZW 352 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Talking About Twitter
http://www.talkingabouttwitter.com/

Els dies 20 i 21 de juny tindrà lloc Talking About Twitter un esdeveniment internacional sobre el ‘món twitter’ que se celebrarà a Granada, en dos espais: la Fira de Mostres d’Armilla i el Pavelló de les Arts de Jun. Entre els membres del Comitè Organitzador, es troba José Antonio Rodríguez, alcalde de Jun.

Talking About Twitter pretén analitzar les característiques i potencial d’aquesta plataforma que creix diàriament a passos engegantits, amb una mitjana de 400 milions de tuits (piulades) al dia en 28 idiomes. Aquest és el programa provisional que explicarà, entre d’altres, amb la intervenció de Tony Wang, Director General de Twitter UK, en la conferència inaugural, i diferents taules rodones com: Informació i Comunicació a Twitter; Com aconseguir 100.000 followers tuitejant (piulant); o Polítics tuitaires (piuladors).

Podeu seguir tota la informació de l’esdeveniment a Twitter @TATGranada #TalkingAboutTwitter

Aquí teniu més informació sobre l’esdeveniment.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 9 Juny 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.