Una proposta per a l’acord

La revista El Siglo em publica en el seu número d’aquesta setmana l’article que trobareu traduït a continuació.

UNA PROPOSTA PER A L’ACORD

El proper dimecres 29 de maig, a les 19 hores la Fundació Rafael Campalans presentarà a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats una proposta de reforma constitucional federal que hem elaborat des de les nostres més profundes conviccions, amb enorme preocupació a la vista del desencontre creixent entre Catalunya i la resta d’Espanya i, sobretot, perseguint la culminació de l’edifici constitucional de l’Estat de les Autonomies a través de la seva lògica evolució federal.

No necessito molt espai per descriure els problemes que afligeixen a l’Estat de les Autonomies, sobre els quals hi ha una molt àmplia coincidència (excessiva conflictivitat competencial, duplicitats, interferències, falta de lleialtat entre les administracions, deficient i injust finançament, absència de mecanismes d’integració de les voluntats autonòmiques en el govern del conjunt, insatisfactori reconeixement de la diversitat lingüística i cultural, etc.) Tampoc requereix molt esforç certificar una doble evidència: així no podem seguir, i la majoria preferim un bon acord a una irreversible ruptura.No ens resignem ni a la perpetuació dels problemes concrets ni al carreró sense sortida al que semblen voler condemnar tant els immobilistes com els separatistes, que tan alegrement es retroalimenten. Per això ens hem decidit a fer una proposta concreta: reformem la Constitució per fer d’Espanya un Estat federal.

La proposta de reforma constitucional federal que presentem pot resumir-se en vuit punts: 1) Definir Espanya com a Estat federal en l’article primer de la Constitució, donant aquest caràcter al conjunt de les seves disposicions. 2) Reconèixer que Espanya és una nació que integra nacions, nacionalitats i regions. Nosaltres rebutgem la idea que nació i Estat siguin la mateixa cosa, i creiem que un nou pacte federal ha d’implicar el reconeixement de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme d’Espanya que, d’altra banda, l’escut d’Espanya incorpora des de fa segles.

Conscient que aquesta qüestió pot ser controvertida, m’afanyo a citar a un insigne socialista, Anselmo Carretero, que va descriure en forma brillant el que jo em limito a apuntar: “Entre el dogma de l’Espanya una i la que nega a Espanya condició nacional, hi ha la realitat viva de la nació espanyola i de tots els seus pobles, i encara que fins ara la idea de nació composta o nació de nacions no havia estat estudiada sistemàticament ni exposada com a concepció teòrica, la seva recerca en la història conjunta dels pobles hispans ens descobreix que des de fa molt temps s’estava gestant en l’esperit dels espanyols, on de vegades apunta espontàniament “. 3) La Constitució hauria de definir amb precisió les competències de l’Estat deixant totes les altres a les comunitats autònomes. La Constitució també hauria d’establir les pautes de l’exercici de les competències per part de l’Estat per preservar les prerrogatives de les comunitats autònomes a les quals poguessin afectar. 4) Reconèixer l’asimetria competencial ja vigent en l’Estat de les Autonomies i els fets diferencials de les comunitats autònomes i els drets històrics ja reconeguts en els Estatuts vigents. 5) La consideració dels temes lingüístics i culturals com a competència estricta de les Comunitats que tenen dues llengües oficials. 6) La constitucionalització dels principis de solidaritat i ordinalitat que han d’informar el finançament de les comunitats Autònomes, així com l’actuació compartida de l’Estat i les CA en la gestió, recaptació i inspecció de tots els tributs a través de Consorcis tributaris i la inclusió de criteris de solidaritat en el càlcul de la quota. 7) La descentralització del poder judicial, potenciant el paper dels Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes, circumscrivint el paper del Tribunal Suprem a la unificació de doctrina i revisant en profunditat els òrgans de govern del poder judicial. I, finalment, 8) Transformar l’actual Senat en un Consell Federal integrat pels governs autonòmics, inspirant-nos en el Bundesrat alemany.

Demanant excuses per endavant pel caràcter gairebé telegràfic del resum, aprofito per dirigir a la pàgina web reformafederal.info als que vulguin conèixer a fons la proposta que, lògicament, sent una proposta oberta per al debat s’obre a les reflexions, crítiques i aportacions de tots.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on dilluns 27 Mai 2013, in Articles i entrevistes. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.