Construir el pacte o preparar la ruptura

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Una de les principals notícies de la setmana han estat la celebració de la cimera sobre el dret a decidir, la decisió del Tribunal Constitucional d’admetre el recurs presentat pel Govern d’Espanya contra la declaració sobiranista del Parlament i de suspendre-la fins que el propi Tribunal prengui una decisió definitiva sobre el recurs, i de la creació pel Parlament de Catalunya d’una Comissió d’Estudi sobre el dret a decidir. Després en parlaré. Però abans vull parlar de solucions als problemes de fons. I per això tinc el goig de convidar-vos a l’acte públic de presentació del document de treball de la Fundació Rafael Campalans “Per una reforma constitucional federal” (aquí el trobareu en versió castellana) que tindrà lloc a Barcelona el proper dijous dia 16 de maig a les 19 hores, a l’Auditori del Pati Manning (carrer Montalegre, 7). En l’acte hi intervindrem Xavier Arbós, Jaume Collboni, Francesc Vallès i jo mateix. Us convido també a visitar el web reformafederal.info on hi trobareu tota mena de materials de debat sobre la qüestió. Aquesta setmana un dels constitucionalistes espanyols amb més prestigi i antic vicepresident del Tribunal Constitucional i antic president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, es referia un cop més a la necessitat de procedir a una reforma de la Constitució espanyola per resoldre els problemes de funcionament de l’Estat de les Autonomies.

Sense deixar les iniciatives impulsades per la Fundació Rafael Campalans, aprofito per assenyalar l’èxit del “Transatlantic Dialogue” organitzat en col·laboració amb el programa “Next Left” de la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (de la qual la Fundació Rafael Campalans és membre), el Renner Institut i l’Institute for Global Law and Policy de la Harward Law School. El seminari incloïa també un acte obert en el que va participar el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va compartir tribuna al ex primer ministre italià Massimo d’Alema, l’excanceller austríac Alfred Gusenbauer, el director de l’Institute for Global Law and Policy de Harvard, David Kennedy, i la directora de la Fundació, Esther Niubó.

Sense deixar encara la Fundació, donar compte de la publicació dins l’Espai Alternativa (joves de la Fundació) de l’article “No hi ha alternativa, diuen”, d’Eloi Cortés.

CONSTRUIR EL PACTE O PREPARAR LA RUPTURA

Sobre la cimera convocada pel president de la Generalitat per a debatre sobre el dret a decidir és indispensable que llegiu la declaració de Pere Navarro a la sortida de la reunió. Hi ha qui diu que la posició al respecte del PSC no és clara, però n’hi ha prou amb llegir les paraules de Pere Navarro per aclarir definitivament la qüestió, tot i sabent que la posició del PSC en aquest tema no és monolítica. Pel PSC només hi ha una manera de poder exercir el dret a decidir que no és altra que fer-ho d’una manera legal i acordada, com correspon en un Estat de dret membre de la Unió Europea, i som favorables a que el Parlament estudiï aquesta qüestió a fons, i diem que el nostre model són Escòcia o el Quebec, mai Kosovo. És també conegut que el PSC defensa una reforma constitucional per fer d’Espanya un Estat federal i que, per tant, no estem a favor de la independència, i que ens manifestem contraris a l’estratègia de l’enfrontament entre Catalunya amb la resta d’Espanya a la que ens porta el pacte CiU-ERC. Anirem on calgui per defensar les nostres posicions però no abonarem estratègies de confrontació que no porten enlloc. Pere Navarro va manifestar també de forma molt clara que denunciem la parcialitat del govern que pretén organitzar una consulta i que de forma permanent en prefigura el resultat a través de la creació d’estructures d’Estat, Consells Nacionals de Transició, Hisenda pròpia i mecanismes d’internacionalització del problema. Per a nosaltres el que ara toca és negociar la flexibilització dels objectius de dèficit i dels terminis per assolir-los, pactar un nou sistema de finançament que haurà d’entrar en vigor el 2014, i acordar una estratègia de creixement, de creació de llocs de treball i de defensa dels serveis bàsics de l’Estat del Benestar. Quan CiU es decanta en aquesta direcció, l’encerta, i quan es decanta cap a l’enfrontament ens porta cap a un carreró sense sortida en el que Catalunya té molt a perdre i res a guanyar.

Sobre la decisió del Tribunal Constitucional d’acceptar a tràmit el recurs presentat pel Govern d’Espanya contra la Declaració sobiranista del Parlament, presa segons sembla amb 8 vots favorables i 4 vots contraris, d’entre els quals el de la pròpia ponent, cal dir que és una decisió, com totes, susceptible de crítica, però que cal acatar. Recordem que el Govern d’Espanya va demanar un informe sobre la possible interposició del recurs a la Comissió Permanent del Consell d’Estat que en va ser favorable, però que va comptar també amb dos significatius vots particulars, el d’un pare de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i el del Ministre de Justícia del primer govern socialista, Fernando Ledesma. Cal remarcar que l’únic argument esgrimit en favor de la no interposició de recurs és que la Declaració sobiranista no té ni pot tenir cap efecte jurídic. Així doncs, potser alguns dels entusiasmes que va suscitar la seva aprovació per part del Parlament no estaven en absolut justificats.

Dies abans de l’aprovació de la resolució per part del Parlament ja avançava el meu criteri al respecte, que mantinc fil per randa a dia d’avui: “Sincerament veig molt difícil que es pugui arribar a un acord sobre la resolució parlamentària avalat per més de dos terços dels diputats i les diputades del Parlament per quatre motius: 1) no es pot desvirtuar el dret a decidir per la via de prefigurar-ne el resultat, ¿quin sentit té fer una declaració de sobirania quan aquesta podria ser l’objecte de la consulta?, 2) no es pot desconèixer la legalitat, el que sí és pot és iniciar un procés per canviar-la, 3) en el marc de la Unió Europea és impensable un procés de secessió unilateral, que no parteixi d’un acord, i la declaració unilateral de sobirania no convida a l’acord sinó al conflicte, i 4) l’objectiu final d’uns i altres és ben diferent, mentre uns volen separar-se d’Espanya, d’altres volem seguir vinculats a una Espanya federal. Coincideixo amb Pere Navarro en que la única possibilitat per assolir un acord ben ampli seria cenyir la resolució parlamentària a un compromís per fer possible l’exercici del dret a decidir per part dels catalans i les catalanes a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, sense referències a l’Estat propi, la sobirania o el federalisme, és a dir, centrar-nos en el dret a decidir sense prefigurar-ne el resultat, deixar que sigui la ciutadania la que respongui, i que cada partit pugui defensar la seva proposta en el debat públic. Lamentablement, CiU i ERC ja fa estona que van decidit un altre camí”.

En un Estat de dret no es pot contraposar el principi democràtic a la legalitat. No hi ha democràcia sense legalitat com no pot haver-hi legalitat sense democràcia. Si portem el debat al terreny de la legalitat, sens dubte la decisió última correspon al Tribunal Constitucional. Al meu entendre la qüestió fonamental rau en els objectius que es persegueixen i en l’estratègia emprada per assolir-los. Si el que es volia era atiar el conflicte, els que van impulsar la Declaració ja sabien el que es feien. I l’eventual anul·lació de la Declaració per part del Tribunal Constitucional serà explotada per ells amb l’objecte d’assenyalar un conflicte sense retorn. És lògic que els separatistes vulguin provocar tota mena de conflictes i que mostrin una particular predilecció per aquells que no tenen solució, perquè de les seves derrotes en treuen arguments per seguir cercant el seu objectiu que no és altre que el de la independència. Amb l’inestimable ajut dels que han decidit anomenar LAPAO al català que es parla a la franja d’Aragó. Insisteixo, si el que és vol és fer possible l’exercici del dret a decidir no hi ha altre camí que el del diàleg, l’acord i la legalitat. I no som pocs els que volem poder decidir sobre una estructura federal per a Espanya, capaç de reconèixer i respectar la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, capaç de garantir qüestions tan crucials com les que afecten la llengua, la cultura i l’escola, i capaç d’assegurar un finançament just que compleixi amb els principis de solidaritat i d’ordinalitat. Per això defenso la reforma de la Constitució. Perquè el que és també temerari és creure que l’actual estat de coses es pot mantenir per molt de temps. La disjuntiva, des del meu punt de vista, és molt clara: ni immobilisme ni independència, federalisme. I el camí no pot ser altre que el de la negociació i el pacte. Sé que no és el camí d’ERC. A CiU toca decidir, sabent que amb el PSC no s’hi podrà comptar si la via triada és la de l’enfrontament i la divisió. Simplement perquè creiem que és una via que perjudica greument els interessos de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Sobre aquestes qüestions i altres que afecten la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Sobre Barcelona us convido a llegir l’article “Trias regala a Mas els diners dels barcelonins” de Jordi Martí i Grau.

Sobre política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els següents articles:

Sobre temes internacionals us convido a llegir dos editorials del diari El País: “Israel entra en escena” i “Un veredicto histórico” sobre la condemna de l’exdictador de Guatemala Ríos Montt.

Amb reflexions particularment interessants us recomano que llegiu “Otro modelo de partido es posible”, eBook d’Antoni Gutiérrez-Rubí con prólogo de José Antonio Gómez Yáñez, i els articles “El procomún y la respuesta a la crisis” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “El reverso de la crisis” de Jordi Soler.

“Perles” del programa del Polònia emès el 2 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Xoc de trens. El papa i Teresa Forcades. “Con los motivos que tenés para indignaros en la iglesia y tenéis que buscarlos fuera?”
– ZP pilotant el camí per sortir de la crisi… que falta mooooolt? 2008, 2009, 2010,… 2011, canviem de pilot, a veure en Rajoy què tal. Bé, primer cal explicar-li quin és el seient del conductor i que cal anar marxa endavant, no enrere.

[ARXIU HISTÒRIC] [10/5/12] Socialistes a Perpinyà.
Sempre ens hem emmirallat amb els francesos… als 70, Pere Navarro i Miquel Iceta a cent mirant L’últim tango a París, i al 2012, als mítings de l’Hollande… “quan podrem tenir això a casa?” es pregunten…

[LA PICADA D’ULLET] 
– Marhuenda i Pedro J. a classe per recuperar els punts perduts del carnet de periodistes. Diu que han de ser objectius i buscar la veritat. No sé, no sé…

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– El cotxe oficial del president fruit de les retallades.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– “Hi ha tanta cua [a l’oficina del SOC] que quan em toqui demanaré la jubilació, no l’atur.”

[EXCLUSIVA] 
– Polònia es va colar a la cimera indepe de dilluns…. per descobrir que els líders de l’oposició havien enviat uns clons perquè ja es temien que no serviria per gaire.

[#etfelicitofill] 
– Rajoy “Gracias al paro, el sector del INEM es el que más crece en España. El paro es el motor de la ocupación de este país”

[EL GAG TRANSVERSAL] 
– Gran Tardà practicant el filibusterisme al Congrés dels Diputats per impedir que s’aprovin lleis contra el català. Gran hites de la cultura catalana. I si cal llegir la vaca cega en traducció simultània, es fa. O Terra Baixa. O les cançons de Manel… O Bola de Dragón.

ZW 348 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Dia Mundial de la Societat de la Informació
http://www.diadeinternet.org

El dia d’Internet se celebra a Espanya des de l’any 2005, a iniciativa de l’Associació d’Usuaris d’Internet. Fruit d’aquella primera edició, on es van organitzar 534 esdeveniments, es van subscriure a la Declaració de Principis per construir la Societat de la Informació més de 200 entitats público-privades.

El novembre d’aquest mateix any, la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació va demanar a l’Assemblea General de les Nacions Unides que declarés el 17 de maig Dia Mundial de la Societat de la Informació per promoure la importància de les TIC i els diversos assumptes relacionats amb la Societat de la Informació plantejats en la CMSI.

En la celebració d’enguany, l’acte central tindrà lloc, de nou, al Senat. El tema central serà la «Creació sostenible, un repte de tots» i el debat plenari aborda un dels reptes més importants als quals s’enfronta la xarxa de xarxes: «Com aconseguir un entorn sostenible per als creadors i els seus continguts a Internet». Participaran en el debat: Cecilio Madero Villarejo, Borja Adsuara, Anton Reixa, Juan Carlos R. Ibarra, Ignacio Fernández-Vega, Francisco Ruiz Antón, Estanis Martín de Nicolás i Jesús Badenes del Río. L’acte serà retransmès en directe i es podrà participar, també, via Twitter #ddi2013senado #diadeinternet o a la pàgina de Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 12 Mai 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.