És hora de proposar, és hora de pactar

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per fer-me ressò de l’homenatge a Lluís Maria de Puig celebrat ahir a Girona. El seu compromís socialista, catalanista i europeista és un exemple per a tots nosaltres. Com va dir ahir Pere Navarro: “El millor homenatge a Lluís Maria de Puig és comprometre’ns a liderar l’alternativa a l’Europa de l’austeritat”. Us convido a llegir les cròniques de l’acte de Laura Fanals “El PSC reclama una “Europa alternativa” a Girona” al Diari de Girona i de Jordi Camps i Linnell “Els socialistes enalteixen l’europeisme de De Puig” a El Punt Avui.

Aquest cap de setmana s’ha conegut el document de treball “Per una reforma constitucional federal” elaborat en el marc d’un seminari reduït de la Fundació Rafael Campalans. Està previst presentar-lo públicament el proper 16 de maig a Barcelona i el 29 de maig a Madrid. El 16, doncs, començarà l’explicació i discussió oberta del document amb tots aquells i aquelles que hi vulguin participar.

federalLa nostra voluntat és la de contribuir a impulsar un debat obert sobre una qüestió cabdal. En aquest sentit el document és una contribució que s’afegeix a importants documents de contingut similar fets públics per la Fundación Ciudadanía y Valores, la Fundación Alfonso Perales –vinculada al PSOE d’Andalusia–, els socialistes valencians, aragonesos i de les Illes. És, doncs, el sisè document del que tenim notícia sobre un tema transcendental. És també conegut que el PSOE ha obert un procés de reflexió al respecte a través d’un document coordinat per Ramón Jáuregui.

No cal dir que després de tant de temps escoltant la cançó segons la qual no hi ha federalistes a la resta d’Espanya ja era hora que apareguessin veus autoritzades i documents de reflexió seriosa que ho desmentissin de forma rotunda. I en aquest moment seria injust no recordar l’aparició de manifestos federalistes com a resposta a les proclames que decretaven que la única manera de servir els interessos de Catalunya era la de separar-se de la resta de pobles d’Espanya i esdevenir un Estat independent,  vull recordar-ne tres: “Crida per una Catalunya federalista i d’esquerres”, “Manifiesto por el federalismo” i “A favor de Cataluña en España”.

Som molts els que creiem que en un món d’interdependències creixents i sobiranies compartides, el federalisme és la millor forma d’organitzar la convivència en llibertat de pobles diferents que es respecten tal com són i volen construir un futur comú. Això és especialment cert en un Estat plurinacional com Espanya.

El PSC ha estat des de sempre un partit federalista, ho eren també els partits que van confluir en la unitat socialista de 1978 i els seus antecessors. Ens reconeixem també hereus del republicanisme federal de Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall. Federalista era Rafael Campalans, com ho van ser Joan Reventós, Ernest Lluch o Jordi Solé Tura. Vàrem defensar la ideal federal en la transició i en el pacte constitucional i sempre hem entès que la lògica evolutiva de l’Estat de les Autonomies havia de culminar tard o d’hora en un Estat federal.

Tenim ara motius especials per empènyer amb força en aquesta direcció: l’acumulació de problemes després de 35 anys de desenvolupament autonòmic, la sensació creixent d’un tracte econòmic injust envers Catalunya, l’escàs reconeixement i respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i pluringüística de l’Estat, i els problemes específics derivats del llarg i tortuós procés estatutari català que van culminar en la Sentència del Tribunal Constitucional que va alterar la llei referendada per la ciutadania.

No volem resignar-nos a una dinàmica de ruptura i som conscients que només un nou tracte, un nou acord, un nou pacte pot proporcionar la solució que pot satisfer una àmplia majoria dels catalans i els espanyols. Per a nosaltres aquest nou pacte passa per una reforma federal de la Constitució espanyola. I volem aportar algunes idees i la nostra total disposició per fer-lo possible. Un pacte per seguir units, no per trencar: un pacte federal.

En la darrera campanya electoral Pere Navarro formulava amb claredat i rotunditat l’objectiu: una reforma constitucional per fer d’Espanya un Estat federal, resolent quatre aspectes crucials, les quatre ‘erres’: Regles per resoldre de forma eficaç i eficient el repartiment competencial, mecanismes solidaris i justos d’assignació dels Recursos, Reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya, i Representació de les Comunitats Autònomes en un Senat o Consell federal.

Hem abordat aquestes i altres qüestions de forma integral, amb una proposta de reforma global, una proposta oberta per esmenar i enriquir a través del debat. No és a partir de propostes tancades i irrenunciables d’un partit que podrem avançar. Per això considerem adequat que la reflexió hagi sorgit de la Fundació Rafael Campalans. Som conscients que una reforma constitucional no és un procés ni senzill ni ràpid, requereix de tenacitat i capacitat de diàleg i convenciment. Les nostres profundes conviccions federalistes i propostes com les que avancem en aquest document de treball són les que ens faran sortir de l’atzucac en el que avui es troben les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, un atzucac que la deriva independentista de CiU, presonera del seu acord amb ERC, és incapaç de superar.

A l’espera de la presentació pública del document de treball “Per una reforma constitucional federal” us proposo que el llegiu amb atenció i que visiteu la pàgina web reformafederal.info que estic construint per anar recollint elements útils pel debat.

Us convido a llegir les informacions aparegudes aquest cap de setmana, començant per les declaracions de Pere Navarro: “Estem encetant un gran debat constitucional” i les cròniques “El PSC proposa blindar el finançament autonòmic a la Constitució” d’El Periódico de Catalunya, “El PSC propone que la Constitución fije la financiación autonómica” de La Vanguardia, “El PSC proposa regular el finançament autonòmic a la Constitució” del diari Ara a partir d’informacions de l’agència EFE, “El PSC propone que Cataluña y España se reconozcan mutuamente como “nación”” de Miquel Noguer a El País i “El PSC promueve un debate constituyente para España” de Pablo Fernández Magrazo al Diario Progresista. Totes aquestes cròniques van acompanyades d’un enllaç al document de treball de la Fundació Rafael Campalans.

Sobre la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Sobre el debat al voltant de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya us convido a llegir els següents articles: “Referéndum y derecho a decidir” de Joan Ridao Martín, “La Cámara inservible” d’Óscar Sánchez Muñoz i “Cataluña: utopía insurreccional o federalismo” de Joaquim Coll.

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “Barcelona: entre el PP i 1714” de Jordi Martí i Grau i “Sota la lupa de The New Yorker” de Jordi Graupera.

Sobre la política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la proposta del PP de nova llei electoral de la Comunitat Autònoma de Madrid us convido a llegir els articles “Un voto más personal y menos partidista” de Joaquín Prieto i “Incógnitas de una propuesta electoral” de José Ramón Montero.

En relació amb la celebració del Primer de Maig us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola, la dramàtica situació de l’atur i el fracàs evident de les polítiques d’austeritat us convido a llegir els següents articles:

Sobre la política europea i la necessitat de canviar l’orientació de les polítiques econòmiques dictades per Alemanya us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions econòmiques i ecològiques més de fons us convido a llegir els següents articles:

Sobre l’orientació política i econòmica de Xina us convido a llegir els articles “El nuevo sendero de China” de Martin Feldstein i “Cómo controlar la moneda en China” de Zhang Monan.

Caldrà llegir el darrer llibre de Nicolás Sartorius “Siempre en la izquierda” i triar algun dels llibres ressenyats a “Notícies de Catalunya” de Marc Andreu, especialment la Biblioteca del Catalanisme editada per RBA.

Acabo amb la notícia de la defunció de Viviane Forrester. Podeu llegir l’obituari escrit per Juan Peces “Viviane Forrester, la escritora que desenmascaró el capitalismo voraz“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 2 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Paco Marhuenda i Pedro J. Ramírez jugant al “jo mai mai” quan resulta que “ells sempre sempre” (les fan de l’alçada d’un campanar).

[ARXIU HISTÒRIC] [26/4/12] La fi de la monarquia.
El rei segueix l’evolució positiva (clar que encara no havia tornat a caure), i ja recuperat dispara contra un elefant de peluix. Ah, no, que és una escena del Museu. El guia explica que la monarquia no va caure per tot això de la caça sinó perquè la infanta Helena es va operar els pits… i a la reina “Corinna” no li va agradar. I va tenir efectes col·laterals: El jueves va haver de reinventar-se, la va comprar Pilar Rahola i va acabar dient-se Jueves.

[LA NOVETAT] 
– Grandíssim debut de Ramon Gener amb el capítol d’Òpera en texans dedicat a la Polifonia Convergent. El president Mas marca el tempo i en Junqueras hi afegeix intensitat “a veure si espavila”. En Duran i Lleida hi posa un deix, no sé com de “bocata de calamares”. Quin pessigolleig als Nibelungs!

[RABIETA] 
– Adolf Hitler, el dictador de moda, entrevista per Bibiana Ballbè. Ui, millor ho deixem estar que d’això ja en parlen en massa mitjans. “El nazisme ja és mainstream”

[SURREALISTA] 
– Conversa entre Mariano Rajoy i Santiago Niño Becerra per veure si en treu l’entrellat. I amb Xavier Sala i Martín. I amb Leopoldo Abadía. i amb Josef Ajram. La crisis is in your minds.

[LA PICADA D’ULLET] 
– La consulta a CiU sobre què collons pensem de la consulta.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– Genial Mariano Rajoy intentant fer uns mots encreuats en una graella de sudoku. Així ens va. Mític “yunque de platero: tas”!

[QUE FORT] 
– Els russos ja han arribat al Palau de la Generalitat i ens compren la Sala Tàpies per un milió d’euros. En efectiu, és clar.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Ramon Gener: “Quan escolto una tenora em vénen ganes de cremar un toro d’Osborne”

[MALAGUANYAT] 
– La versió polonesomontyphytiana podria donar mooolt de sí, eh!

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– Jordi Basté portant un ram de flors pel comiat de Manel Fuentes.
– Llanos de Luna i la seva particular teòrica sobre la circulació de capital. (Bruno Oro es devia fregar les mans quan va sentir les decles)

ZW 347 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Wawancara
http://www.wawancara.es/

Wawancara (que significa entrevista en indonesi) és una iniciativa d’Antonio Montesinos, una «Revista digital de entrevistes», amb un format i contingut molt atractius i interessants.

Com ressalta el seu impulsor: «Vivim un moment frontissa entre dues èpoques: hi ha processos que no acaben de néixer i altres que no acaben de morir. Hi ha una política que es desfà mentre una altra baralla per definir, els mitjans de comunicació tradicionals perden força mentre emergeix un nou periodisme, els models religiosos heretats del passat es van quedant en el camí i l’economia… L’economia ho segueix dominant tot. Ara més que mai calen veus que defineixin amb claredat els límits d’aquest nou món. Els límits del nostre temps».

Tecnologia, mitjans, societat, periodisme, política… són alguns dels temes sobre els quals s’han centrat les entrevistes realitzades fins al moment. En elles, podeu trobar les interessants reflexions de: Dolors Reig, José Luis Orihuela, Víctor Almonacid, Julio Alonso, Bernardo Gutiérrez, Tíscar Lara, José Luis Sahuquillo, Antonio Delgado, Vicky Anderica, entre molts altres.

Podeu seguir la informació relacionada amb Wawancara a Twitter

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 5 maig 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.