Atur desbocat i paràlisi dels governs

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Abans d’entrar en les recomanacions d’articles volia fer un breu apunt sobre la política catalana que té absolutament desconcertats els seus analistes més conspicus, i probablement té indignats a molts ciutadans. El govern segueix entestat en negar la realitat que no és altra que una crisi econòmica molt profunda i un atur desbocat. Aquesta evidència hauria de portar al govern de canviar de prioritats: centrar-se en cercar un acord amb el govern d’Espanya sobre la flexibilització dels objectius i terminis de la reducció del dèficit, un nou acord de finançament i una estratègia compartida de rellançament econòmic i de suport a les persones, famílies i empreses que més ho necessiten. Qualsevol altra opció és senzillament suïcida i perjudica greument la ciutadania. Però el govern català segueix amb les seves commemoracions i continua perdut en l’espès laberint sobiranista. Ahir començaven les commemoracions del tricentenari del 1714 confirmant que tot plegat se’ns farà llarg, feixuc i costós; mentre segueixen les elucubracions sobre la consulta, sobre si serà o no legal, sobre si serà o no acordada, sobre quan se celebrarà, quina serà la pregunta, etc. etc. etc. Perduts en l’espessa boira de paraules que lluny d’aclarir la situació, emboliquen la troca: transició nacional, cap a on? No es coneix ni el destí, ni el camí, ni els costos, ni eventuals avantatges. El propi dret a decidir, que sembla més aviat un subterfugi per no haver de parlar de referèndum sobre la independència, és presentat com a ungüent màgic que tot ho cura. Això sí, ja s’ha creat el Consell per a la Transició Nacional que ha d’assessorar sobre la creació d’estructures d’Estat sobre les que la ciutadania encara no ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se. Com a confirmació del monumental desori sembla que ara es crearà una Comissió parlamentària per recuperar la brúixola i la carta de navegar, ara que sabem que el timó que exhibia ufanós el president Mas no funciona. Mentrestant, Catalunya segueix sense nord i sense pressupostos. El president Mas ha hagut de desplaçar-se novament a Brusel·les per esbrinar finalment que allà un procés de trencament d’un Estat membre de la Unió Europea i de l’eurozona preocupa. Ha fet un viatge d’estudis, vaja. Si no hi hagués 900.000 aturats a Catalunya i 6.200.000 a Espanya potser tot plegat seria un pur divertiment, però en la meva opinió és un escàndol, la prova evident que tenim un govern desorientat i que ha emprés en una fugida endavant per eludir les seves responsabilitats en una situació endimoniada. I Xavier Martorell, director general de Serveis Penitenciaris encara no ha estat cessat ni ha donat cap explicació sobre les notícies que el relacionen amb una gran varietat d’informes sobre persones encarregats a l’empresa Método 3, el darrer dels quals afectaria el president Montilla i la seva família. I l’actual govern sense badar boca. És absolutament vergonyós!

atur_cat_2010-2013

Sobre les prioritats del PSC us recomano que llegiu els següents articles: “¡Són els drets!” de Pere Navarro, l’entrevista a Antonio Balmón que li fan David Miró i Sara González avui mateix al diari ARA i la notícia “Perquè volem viure amb dignitat“, el PSC dóna suport a la recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular per regular una Renda Garantida Ciutadana. També us interessarà molt l’article “La socialdemocracia renovada” de Francesc Trillas.

Sobre la política catalana us recomano que llegiu els següents articles:

Sobre el debat al voltant de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya us convido a llegir els següents articles:

Sobre Barcelona us convido a llegir l’article de Jordi Martí Grau “Les ferides de Barcelona”.

Sobre la situació política espanyola us convido a llegir:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació política italiana us convido a llegir els següents articles:

I com el president Napolitano ha tingut molt a veure amb la solució de l’actual impasse italià, potser és convenient recuperar els informes als dos grups de savis que va demanar Napolitano i que, molt probablement, influiran en el programa del nou govern: informe sobre les reformes institucionals i informe en matèria econòmico-social.

Sobre la situació europea us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions econòmiques d’abast més general us convido a llegir:

Amb notícies internacionals d’interès global us convido a llegir els següents articles:

Sobre el llibre de José Montilla “Clar i català” de converses amb Rafael Jorba editat per RBA us convido a llegir l’article de Joan Tapia “¿Un ‘striptease’ de Montilla?”.

I, per acabar, una notícia sobre una activitat de debat internacional molt rellevant organitzada per la Fundació Rafael Campalans a Barcelona els propers 10 i 11 de maig: La Fundació Campalans acollirà a Barcelona el proper “Next Left Transatlàntic Dialogue”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 25 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Rajoy fent de Newman a “La leyenda del indomable”. On hi hagi ous, posi-m’hi marrons: el repartiment del dèficit, la llei d’immersió lingüística, la privatització de la sanitat… el que faci falta…. fins que arriba Frau Merkel amb un altre sac de marrons.
– Boníssim. Dolors Camats i Joan Herrera demanen consell a Oriol Pujol sobre com és fa això de la “puta i la Ramoneta” en el dret a decidir.
– Extraordinari. Curs pràctic per dir coses d’economia. Amb 4 models diferents! L’apocalíptic amb Santiago Niño Becerra, el model entranyable amb Leopoldo Abadía, l’ultraliberal amb Sala i Martín…. i de regal el model fitness de Josef Ajram.
– Ah mira. Ara el monòleg del president s’emet en dual per tenir contents tots els consellers. Pel canal 1, pels partidaris de la consulta, i pel canal 2, pels cagats que la volen pactar amb Madrit.

[ARXIU HISTÒRIC] [26/4/12] La festa de l’oposició. Festa pijama a casa l’Oriol Junqueras: Pere Navarro, Joan Herrera i Alfons López Tena. Nit de confessions: “Oriooooool, qui et mola del Parlament?” “Hi ha un noi que es fixa en mi i crec que hi ha futur: l’Artur…” “però l’Artur no estava amb l’Alícia?” #fail

[LA NOVETAT] 
– Dolors Camats, copresidenta.

[LA PICADA D’ULLET] 
– Molt bona la brometa interna del president Mas pixant-se mentre grava el gag en què Quico Homs li diu que té el suport del “popple” de Catalunya.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– Ligoteos post-mortem: Margaret Thatcher amb Franco a l’infern i Sara Montiel amb Francesc Macià al cel. Molt bo.

[QUE FORT] 
– Franco: Qué bien andan las cosas en España, se conoce que está llena de nazis.

[MOLT CURRAT] 
– “Pasión de Populares” el nou serial mexicà protagonitzat (en ordre d’aparició) per Eduardo Mariano, Soraya de los Dolores, Luisito Bárcenas i Esperanza Rigoberta “volveré a la política para chingarte vivo”, hahaaaa.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Oriol Pujol: “Hauríeu de fer com a Convergència. O mana un, com amb el pare, o no mana ningú, com ara”

[EL CAMEO] 
– Un gat a Polònia!

[LA PUBLI ENCOBERTA] 
– La del nou disc de Manel “Atletes, surtin de l’estudi del Basté”

ZW 346 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

yoapoyoelcrowdfunding
http://www.yoapoyoelcrowdfunding.com/

El finançament col·lectiu per part de grups d’usuaris que comparteixen un interès comú relacionat amb un determinat projecte s’ha convertit en un model rellevant per a l’impuls de nombroses iniciatives. S’han desenvolupat un bon nombre de plataformes tecnològiques per promocionar projectes d’àmbits molt diferents: culturals, activisme, mediambientals, polítics, etc. El crowdfunding, tal es destaca en el llibre Manifiesto Crowd, esdevé un recurs molt interessant per a la construcció d’una comunitat al voltant d’una iniciativa des de la seva pròpia finançament.

De totes maneres, com ha passat en altres països (el cas paradigmàtic és la Llei JOBS als EUA), Espanya ha de legislar finançament col·lectiu. Així, s’aconseguirà garantir legalment al sector, promocionar i difondre el crowdfunding. De fet, són les pròpies plataformes de finançament col·lectiu les que ja siguin adherit a la iniciativa Yoapoyoelcrowdfunding. Aquesta se centra a demanar suports a la petició de legislar el crowdfunding a Espanya. Una opció viable per aconseguir-ho és incloure una legislació específica sobre crowdfunding en els actuals projectes de llei de les conegudes com a Llei de Mecenatge i Llei d’Emprenedors.

També hi ha la possibilitat d’ajudar a promocionar la campanya a través de banners que qualsevol usuari pot inserir en el seu espai web.

Podeu seguir la informació relacionada amb el projecte a Facebook i Twitter.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 28 Abril 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.