Els catastròfics errors d’Artur Mas

scoopit_mi_petitDonat que s’acumulen dues setmanes en l’actualització del meu Diari a Internet i pel prurit de no deixar-me massa coses importants pel camí, us ofereixo una selecció molt àmplia d’articles. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Però vull abans de començar, cridar l’atenció sobre el tema que en la meva opinió és el més rellevant d’aquests dies: Artur Mas anuncia el col·lapse de les finances públiques de la Generalitat sense fer cap mena d’autocrítica i sense proposar cap rectificació de l’equivocat rumb decidit fa mesos. Si la situació és tan crítica, és obvi que el president Mas no està a l’alçada. En primer lloc hauria de reconèixer com a mínim tres errors com a cases de pagès: 1) tancar de forma prematura la negociació sobre el pacte fiscal (al respecte podeu llegir el contundent article de Miquel Roca “Ara sí?“, 2) anticipar unes eleccions cercant una majoria extraordinària que no sols no va obtenir sinó que va veure reduïda la representació parlamentària de CiU en 12 escons i 3) pensar que la solució era assegurar-se una majoria sobiranista amb el suport extern d’ERC supeditat a la celebració d’una consulta a data fixa. No dic que Artur Mas hagués de renunciar als seus compromisos electorals, però sí afirmo que la prioritat absoluta és el combat contra la crisi i que això requereix una negociació seriosa amb el govern d’Espanya per flexibilitzar els límits de dèficit i assolir un pacte fiscal federal. Posar per davant de tot la consulta i no acceptar que sigui legal i acordada són errors catastròfics. I no atendre els plantejaments fets per Pere Navarro des de l’inici de la legislatura n’és un altre. Per això el balanç dels 100 primers dies de govern de CiU és tan negatiu. ¿Tindrà el president Mas el coratge d’assumir els errors i rectificar? ¿Sabrà posar el comptador a zero o seguirem el compte enrere cap al desastre? ¿Si la situació és tan greu com diu deixarà de cercar suports a través dels mitjans de comunicació i es posarà a treballar per aconseguir-los? De savis és rectificar. Sobre tot això podeu llegir l’article “Perseverar en el error” que vaig publicar a ABC el dia 21 de març, l’article “Temps de rectificar” que em va publicar El Periódico de Catalunya el 27 de març i el que em va publicar l’Intocable Digital el passat divendres “De pressa i bé, no pot ser“.

Com a resum de les propostes de Pere Navarro us recomano que llegiu l’article de Pablo Fernández Magrazo a Diario Progresista “Es poco democrático actuar antes de preguntar“, la declaració “Si el president Artur Mas no canvia el rumb, amb el PSC no hi podrà comptar” (al final del text hi trobareu un enllaç al dossier “100 dies de desgovern”) i la notícia del web del PSC “El primer secretari del PSC anuncia la seva voluntat de sotmetre qualsevol coalició electoral o pacte de govern a un referèndum entre el conjunt de la militància del partit” (al final del text hi trobareu un enllaç a la intervenció Pere Navarro al Consell Nacional del PSC celebrat ahir). Sobre la reunió del Consell Nacional del PSC us recomano que llegiu la crònica de Pere Ríos a El País “Los militantes del PSC decidirán si el partido pacta con Mas”.

perenavarrocn060413

En la reunió de dissabte passat del Consell Nacional del PSC vaig fer una breu intervenció de la que us ofereixo les notes que vaig utilitzar per preparar-la:

1. Comparteixo l’audàcia i la fermesa del primer secretari i el contingut del seu informe. M’atreveixo a demanar més capacitat d’iniciativa i de proposta polítiques, més tenacitat, més cohesió interna, més feina per part de tots i cadascun de nosaltres i més feina col·lectiva.

2. No estem davant d’un nou cicle, sinó davant d’un canvi d’era. Avui mateix Lluís Foix diu que estem tornant al segle XIX… Hem de reconèixer que encara no tenim un projecte alternatiu d’esquerres complet, ben travat, sòlid i solvent. És el que li passa a tota l’esquerra europea. Però això no ha de servir d’excusa. Cal treballar molt més en aquest terreny. Tenim clars els valors, coneixem bé els problemes, però no tenim encara solucions per tot. Convé enfortir el paper de la Fundació i aprofitar el procés de la Convenció Oberta per debatre a fons, per ampliar el partit i connectar-lo millor amb la societat, en un procés de veritable reconstrucció socialista.

3. Però hem de ser conscients de l’enorme patiment social, de la por i les incerteses que s’acumulen. I no n’hi haurà prou amb dir que ja solucionarem els problemes quan ho tinguem tot clar i quan tornem a ser majoritaris… No sé si els que pateixen tant avui ho suportaran, no sé si tindran tanta paciència. Ho deixo aquí.

4. Abans de decidir sobre la independència jo vull poder votar una reforma federal de la Constitució. Això és també exercir el dret a decidir. Estic en contra de mitificar la interpretació sobiranista i independentista del dret a decidir, elevat a categoria de “gran dia” en el que tot se solucionarà. No hem de contribuir a accelerar pel camí de l’enfrontament i la divisió sinó en el de l’acord. Potser també caldrà consultar la militància sobre aquesta qüestió.

5. També vull dir que sense una relació sòlida i sana amb el PSOE no hi ha projecte federal que valgui.

6. Acabo. A la política catalana li convé recuperar el principi de realitat i els paràmetres de racionalitat, l’esperit crític i el combat contra tots els populismes, i l’independentisme màgic, el que considera que tots els problemes se solucionaran com per art de màgia el dia que Catalunya tingui un Estat propi, també ho és. Estic convençut que Pere Navarro sabrà dirigir-nos e aquest combat, denunciant permanentment el fracàs polític i els errors de fons d’Artur Mas que, com ell mateix ha descrit, ens ha portat a una situació d’emergència financera que posa l’autogovern en risc de supervivència.

També us recomano de forma ben especial que llegiu l’entrevista a Anna Balletbò que li fa avui Joan Tapia a El Periódico de Catalunya.

Sobre temes relacionats amb la política catalana i amb l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya us recomano que llegiu els següents articles:

Sobre l’agitada situació política espanyola us recomano que llegiu els articles següents:

Amb reflexions sobre la necessària i urgent regeneració democràtica us convido a llegir els següents articles:

Sobre la delicada situació econòmico i social espanyola podeu llegir:

Sobre la situació política i econòmica europees, i particularment sobre el rescat de Xipre, us convido a llegir els següents articles:

Centrats en problemes que afecten directament a països ben rellevats de la Unió Europea us convido a llegir els següents articles:

Us recomano la lectura del document “Democratic legitimacy and political leadership in the European Union” impulsat per la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (FEPS, de la que forma part la Fundació Rafael Campalans) i que visiteu la informació de la Unió Europea sobre les “Iniciatives Ciutadanes Europees“.

Sobre qüestions internacionals us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions econòmiques de fons podeu llegir:

Amb reflexions polítiques de fons us convido a llegir l’article de Jean Daniel “El que jo crec: una ètica d’esquerra” i l’entrevista a Josep Fontana: “No hi ha res que es guanyi pel destí, sinó per la lluita de la gent” que li fan José María Mena i Eugenio Madueño amb un comentari sobre el seu darrer llibre.

En homenatge al programa degà de la televisió pública espanyola “Informe semanal” d’Agustín García Matilla.

Sobre el darrer llibre de José Montilla us recomano la lectura de l’article de Jaume Bellmunt “Un president normal en un temps d’excepció”. Aprofitant la sortida dels llibres de José Montilla i Raimon Obiols, Albert Sáez fa una interessant reflexió “D’Obiols a Montilla”. Sobre el darrer llibre de Lluís Foix us convido a llegir “Las raíces que no se interrumpen” de Josep Massot, “Lluís Foix, un home de paisatge de secà” de Montserrat Serra i l’entrevista que li fa Carles Geli al Quadern d’El País “Hem perdut la cultura de l’esforç”. Us interessarà també el “Diálogo con Lluís Bassets” de Jordi Corominas i Julián sobre el darrer llibre de Lluís Bassets, el pròleg de Lluís Foix al darrer libre de Wifredo Espina “Els globus punxats de Wifredo Espina” i la reflexió de Gregorio Morán “Evocaciones tardías. Espriu”.

Aprofito per a felicitar Rafael Jorba que ha rebut ben merescudament el XII premio Diario Madrid de periodisme i també felicito al meu amic i desinteressat col·laborador d’aquest blog, Antoni Gutiérrez-Rubí, per haver guanyat per segon any consecutiu el premi al millor blog de l’any sobre màrqueting polític en l’epígraf “Impacte informatiu”.

I acabo amb dues notícies tristes, les morts de Luis Martínez Noval i Bigas Luna. Sobre el primer podeu llegir els articles “Fallece el exministro de Trabajo socialista Luis Martínez Noval” de Javier Cuartas i “En memoria de Luis Martínez Noval des del agradecimiento y la admiración” d’Alvaro Cuesta, i sobre el director de cinema us convido a llegir “Adiós al cineasta de la pasión ibérica” de Gregorio Belinchón.

ZW 342 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

I Seminari de Comunicació Política d’Alacant
http://semcompol.diputacionalicante.es

Els propers 18 i 19 d’abril tindrà lloc el I Seminari de Comunicació Política d’Alacant, organitzat per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert amb la col·laboració acadèmica de l’àrea de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat d’Alacant i l’Associació de Comunicació Política (ACOP).

Dirigit per Adrián Ballester, el seminari pretén analitzar la comunicació en aquest temps de crisi, on responsables de mitjans de comunicació, acadèmics, consultors, polítics i directors de comunicació en institucions públiques puguin analitzar aquest fet. El curs està dirigit a estudiants interessats en la ciència política o la comunicació així com a polítics, periodistes, politòlegs i funcionaris.

Tinc el plaer de participar-hi com a ponent amb: María José Canel, Jordi Rodríguez Virgili, Karen Sanders, Consuelo Sánchez-Vicente López, Miguel Ángel Pérez Heredia i Paula Meseguer Linares. La meva intervenció es desenvoluparà sota el títol: «Crisi en comunicació política?»

La inscripció és gratuïta i queda reservada a les 250 primeres inscripcions.

Podeu seguir tota la informació relacionada amb el seminari a Twitter amb el hashtag #compolalc

ZW 343 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

¡Paren Las Rotativas!
http://laencuadre.com/parenlasrotativas

El proper dijous 11 d’abril, la revista cultural digital La Encuadre organitza a Madrid la jornada ¡Paren Las Rotativas! amb la idea de debatre sobre el present i futur de les publicacions digitals.

La jornada, que tindrà lloc al Museu ABC, analitzarà els nous mitjans de comunicació en línia i les noves publicacions digitals que han anat sorgint en els últims anys, posant el focus de manera especial a les revistes digitals especialitzades.

L’esdeveniment comptarà amb la participació de les revistes Mongolia, ExPERPENTO, Columna Zero, Hyperbole i Jot Down. I tinc el plaer d’intervenir-hi també parlant sobre «Nous continguts: del lector a l’e-lector», una reflexió al voltant de la influència de les noves tecnologies tant en el contenidor com el contingut periodístic.

Aquest és el programa de la jornada i podeu seguir la informació relacionada a Twitter @LaEncuadre @DocPastor @DafneCalvo.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 7 Abril 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.