Federalisme i dret a decidir

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana, i comença amb una reflexió personal sobre federalisme i dret a decidir, al fil de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la proposta de resolució presentada per Pere Navarro. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

FEDERALISME I DRET A DECIDIR

El “dret a decidir”, entès com a figura jurídica reconeguda en el Dret internacional, no existeix. No hi ha cap Tribunal davant del qual reclamar l’exercici d’aquest dret. El “dret a decidir” busca fer prevaldre el principi democràtic en els casos en que el “dret d’autodeterminació”, aquest sí reconegut internacionalment, no és aplicable segons els criteris establerts per Nacions Unides.

Habitualment s’utilitza l’expressió “dret a decidir” com a sinònim de “referèndum sobre la independència”, com si la única decisió possible sobre les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya fos la de separar-se o seguir junts, com si no hi haguessin d’altres possibilitats de relació. Des del meu punt de vista, és obvi que pronunciar-se en referèndum sobre una reforma estatutària o constitucional seria també una forma d’exercir el “dret a decidir”.

En tot cas, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui pronunciar-se sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya tant sols hi ha un camí: el camí de la negociació i el pacte entre les institucions catalanes i espanyoles.

En efecte, el sentit comú i fet que Espanya és un Estat de dret, membre de la Unió Europea, que reconeix l’existència de nacionalitats i el dret a l’autonomia de les Comunitats Autònomes, obliga a descartar qualsevol decisió unilateral o il·legal. Sols cal recordar la recent resposta oficial de la Casa Blanca a la “petició de suport al poble de Catalunya en el seu esforç de decidir el seu propi futur” que cito literalment: “Els Estats Units reconeixen la cultura única i les tradicions de la regió catalana, però considera que l’estatus de Catalunya és una qüestió interna espanyola. Estem segurs que el Govern i el poble espanyol resoldran aquesta qüestió d’acord amb les seves lleis i Constitució”.

Per això és tan important que el Parlament de Catalunya aprovés dimecres amb 104 vots favorables, una resolució presentada per Pere Navarro (i que abans havia estat presentada al Congrés dels Diputats per CiU) que deia: “El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat, per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”.

Difícil i llarg com és, aquest és l’únic camí per poder exercir el dret a decidir, un camí radicalment diferent a l’assenyalat per la declaració unilateral de sobirania també aprovada pel Parlament però amb menys suport, que deia: “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”. No es pot iniciar una negociació prefigurant el resultat d’una decisió que correspon exclusivament a la ciutadania. Confio que ningú caurà en l’error d’abandonar el camí de la legalitat, el diàleg i la negociació, perquè això faria del tot inviable l’exercici del dret a decidir. Seria una gran irresponsabilitat.

La principal responsabilitat dels federalistes és la de seguir treballant per assolir el nostre objectiu polític que no és altre que de fer d’Espanya un Estat federal a través de la corresponent reforma constitucional que, arribat el moment, haurà de ser sotmesa a referèndum dels ciutadans de Catalunya i de tota Espanya. Aquest repte és el que mereix la màxima dedicació i compromís, perquè en la meva opinió la independència no és la millor manera de servir els interessos de la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre país, és el federalisme, la unió en llibertat, el projecte que millor garanteix el nostre present i el nostre futur col·lectius.

*******

Començo per recomanar-vos que llegiu la intervenció de Pere Navarro en el debat sobre la proposta de resolució presentada pel grup socialista sobre el dret a decidir.

Aprofito per comentar la celebració demà dilluns a les 19h. al teatre Romea de la taula rodona “Barcelona contra la corrupció” organitzada pel Moviment Barcelona i tot seguit us recomano articles i notícies generades o sorgits des de l’espai socialista:

Sobre temes relatius a la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Sobre el debat al voltant de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya us convido a llegir els següents articles:

Sobre política espanyola i la urgent necessitat de reformes polítiques us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació europea i les polítiques econòmiques europees us convido a llegir:

Fa deu anys de la guerra d’Iraq, al respecto us convido a llegir dos articles “Se cumplen diez años de la foto de las Azores” d’El Huffington Post i “La guerra de Iraq diez años después” de Joseph S. Nye.

Sobre Amèrica Llatina us convido a llegir dos articles “Venezuela gira página” de Josep Borrell i “Bachelet deja Naciones Unidas y regresa a Chile para repostular a la Presidencia” de Rocío Montes.

Sobre l’elecció del nou Papa us convido a llegir tres articles “El partido americano” d’Enric Juliana, “Francisco y la Iglesia de los pobres” de Juan José Tamayo i “Esperanza de reforma”, editorial d’El País.

Amb reflexions de caràcter global us convido a llegir els següents articles:

75anysbombardeigs

Per acabar aprofito per fer-me ressó de l’acte commemoratiu del 75è aniversari del bombardeig de Barcelona per l’aviació feixista italiana. Al respecte us recomano la informació “Tres días bajo las bombas” de l’hemeroteca de La Vanguardia. La foto que encapçala aquesta notícia correspon a l’acte presidit aquest matí per l’alcalde de Barcelona i a sota en trobareu una altra que requereix explicació: hi veieu dos edificis, a mà esquerra es veu un de més nou construït allà on es va enfonsar un edifici sencer a causa del bombardeig, a mà dreta es veu l’edifici en el que hi havien viscut els meus avis, mare i oncle en el moment de l’horror i a sota hi veieu una botiga d’informàtica, que havia estat (amb un altre nom) la botiga de màquines d’escriure i calcular del meu avi (on em va explicar el Dr. Estapé que de vegades es refugiava quan hi havia aldarulls universitaris perquè havia fet amistat amb el meu avi). Història, històries, i necessitat de memòria i compromís.

casallorens

“Perles” del programa del Polònia emès el 14 de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Molt bona la versió polonesa de l’afer del trencament de l’Alicía amb la seva parella. Deixa al mosso per un policia nacional perquè “a casa teva no m’estimen”.
– Jordi González tracta al seu programa “Testimonis” l’apassionant tema “No estic d’acord amb l’ideari del meu partit”. Es veu que, com sol passar, hi ha “terceres persones” (gran expressió): “si CiU no s’hagués fet indepe, el PSC seguiria igual”. Toooots? Nooooo. Duran diu que ell no s’hi ha tornat, d’indepe.
– “Los amantes pasajeros” d’Almodóvar convertits en “Los controladores pasajeros”. Rajoy, Montoro i Fernández Díaz no estan disposats a permetre que el president mas viatgi a l’exterior a explicar la bona nova.

[ARXIU HISTÒRIC] [15/3/12] Tomàs Molina es declara insubmís. No vol ensenya la previsió del temps de tot Espanya. Però sembla que l’esquirol MiniMolina sí que hi ha està disposat, vestit de “chulapo”.

[SURREALISTA] 
– El Harlam Shake del govern espanyol. Tan surrealista com els altres.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– L’Alícia al Garcia-Albiol: “Ssssht, no has de dir que és una moció de censura, has de dir que ets víctima de la persecució del PP a Catalunya”.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– Montilla entra al club dels escriptors. “Ara sóc bulímic, com vosaltres”, diu a Gimfi i Sánchez Piñol. Crec que volia dir bohemi “Cambrer, una absenta, si us plau”.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– “Torna el burca a Lleida” gràcies a les rebaixes del Tribunal Suprem.

[LA NOVETAT] 
– Ana Mato, un globo, dos globos, tres globos.

[EXCLUSIVA] 
– El Polònia ha accedit a la capella sixtina i ha revelat el mètode per escollir Papa… el joc de les cadires. Ah no. Un, dos, tres, pica paret. Ah, no. Un concurs de menjar frankfurts.

[QUE FORT] 
– “Ara mateix m’hi poso. Estic on-fire”. Extraordinari “Sense ficció” sobre “Baixen les baixes”.

ZW 340 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

II Edició de Promesas Electorales
www.promesaselectorales.org

El març de 2012 es va celebrar la primera edició de Promesas Electorales, el certamen iberoamericà en campanyes electorals impulsat per Fran Parodi, Juan Víctor Izquierdo i Xavier Peytibi, al qual vàrem dedicar aquest Zona Web.

El concurs té com a objectiu servir com a plataforma per donar a conèixer les idees i propostes de nous talents que comparteixen la passió per la comunicació política, alhora que es genera un marc de relació i contacte entre joves promeses i professionals i empreses que desenvolupen la seva tasca en aquest camp, aquí i a Llatinoamèrica.

En la I Edició, Promesas Electorales va comptar amb la participació de més de 350 inscrits de 14 països i un jurat compost per 42 membres, entre els quals tinc el plaer de trobar-me, també en aquesta segona edició. Els premis es van fer públics durant la celebració de la II Trobada Internacional de Comunicació Política-ACOP a Bilbao.

Si us interessa participar, demà es tanca el termini d’inscripció. Podeu seguir la seva activitat a Twitter @p_electorales o Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 17 Març 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.