Complir la llei, canviar les lleis

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i sobre el debat que s’encetarà al voltant de l’eventual recurs del Govern de l’Estat sobre la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

esther_tori

Començo, però, per donar compte del relleu en la direcció de la Fundació Rafael Campalans. Us convido a llegir la notícia en el web de la Fundació “Esther Niubó, nova directora de la Fundació Rafael Campalans” i la carta d’Albert Aixalà “A reveure!” en el moment de donar el relleu a Esther Niubó. Aprofito per informar de la primera comesa d’Esther Niubó com a nova directora de la Fundació en la notícia “La Fundació Rafael Campalans participarà a la conferència “Renaissance for Europe” a Torí“. Aquí podeu veure el vídeo de la intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba en el míting de cloenda de la trobada torinesa. A les fotos que il·lustren la notícia podeu veure a Esther Niubó amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i amb el primer ministre belga, Elio di Rupo.

També us pot interessar visitar el web del PSOE “Ganarse el futuro” dedicat al procés de debat intern que culminarà amb la Conferència política.

Sobre política catalana us convido a llegir els següents articles:

Aquest divendres el Consell de Ministres va decidir demanar al Consell d’Estat un informe sobre l’eventual impugnació de la declaració sobiranista aprovada pel Parlament, emparant-se en un informe de l’Advocacia de l’Estat. Naturalment la notícia ha aixecat la corresponent polseguera i els sectors sobiranistes atribueixen la decisió a l’eterna conspiració dels enemics de Catalunya. Sense negar qui hi pugui haver una intencionalitat política o criteris d’oportunitat en qualsevol que sigui la decisió definitiva al respecte, no puc deixar de dir que la declaració aprovada pel Parlament incorria en l’error d’incloure elements de clara il·legalitat. Només cal recordar el seu punt primer: “Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” i posar-lo en relació amb l’article primer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat en referèndum el 2006: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”; i amb l’article 1.2 de la Constitució espanyola: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”. En un Estat de dret (i Espanya ho és, i així és considerat per la Unió Europea i la comunitat internacional), el principi democràtic i el principi de legalitat han d’anar de la mà, no és pot fer prevaler l’un sobre l’altre. Per això els socialistes defensem l’exercici del dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat. No és per caprici. És perquè entenem que sols així es pot defensar amb eficàcia l’interès de Catalunya. Des del respecte a d’altres opinions sobre aquesta qüestió, crec que massa sovint en política les dreceres no porten enlloc, i desconèixer la llei porta generalment al desastre.

Al respecte podeu llegir els articles de Francesc de Carreras “És recurrible la declaració?”, “El gobierno da un giro y recurrirá la declaración soberanista catalana” de Carlos E. Cué i “El ‘plan Ibarretxe’: semejanzas y diferencias” de Vera Gutiérrez-Calvo.

Pels interessats i interessades en la qüestió transcric la “Solicitud al Consejo de Estado de Dictamen sobre la procedencia de impugnar la declaración de soberanía del Parlamento de Cataluña”:

“El Consejo de Ministros ha acordado solicitar a la Comisión Permanente del Consejo de Estado la emisión de un dictamen respecto a la procedencia de la impugnación de la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña, del 23 de enero, por la que se aprueba la ‘Declaración de Soberanía y del Derecho a decidir del pueblo de Cataluña’.

El dictamen del Consejo de Estado es preceptivo para plantear el procedimiento previsto en el Título V de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional, que lleva por rúbrica “De la impugnación de disposiciones sin fuerza de ley y resoluciones de las Comunidades Autónomas prevista en el artículo 161.2 de la Constitución”.

El Gobierno entiende que este procedimiento es el adecuado procesalmente por tratarse de una Resolución dictada por un Parlamento autonómico resolutoria de un procedimiento no legislativo merecedora de tacha de inconstitucionalidad.

Respecto al fundamento de la impugnación, el Gobierno considera que la citada Resolución del Parlamento de Cataluña es inconstitucional por vulnerar lo dispuesto en los artículos de la Constitución Española 1.2 y 2, en relación con el artículo 168 de la misma. La Resolución es lesiva, tanto de la atribución de la soberanía nacional al pueblo español establecida por la Constitución en su artículo 1.2, como de la garantía constitucional de la “indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”, unidad que la propia norma suprema eleva a fundamento suyo (artículo 2).

Así, dicha inconstitucionalidad resulta predicable respecto del conjunto de la Resolución como un todo, pues resulta indubitable que plantea una cuestión que afecta al orden constituido y al fundamento mismo del orden constitucional.

En la solicitud de dictamen se invoca el artículo 161.2 de la Constitución a fin de que se produzca la suspensión de dicha Resolución”.

Transcric a continuació l’article 161.2. de Constitució espanyola: “El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses”. I els articles 76 i 77 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional: “Artículo 76: Dentro de los dos meses siguientes a la fecha de su publicación o, en defecto de la misma, desde que llegare a su conocimiento, el Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones normativas sin fuerza de Ley y resoluciones emanadas de cualquier órgano de las Comunidades Autónomas” i Artículo 77: La impugnación regulada en este Título, sea cual fuere el motivo en que se base, se formulará y substanciará por el procedimiento previsto en los artículos 62 a 67 de esta Ley. La formulación de la impugnación comunicada por el Tribunal producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida hasta que el Tribunal resuelva ratificarla o levantarla en plazo no superior a cinco meses, salvo que, con anterioridad, hubiera dictado sentencia”.

Sobre la qüestió de fons us pot interessar l’article de John Kerr “Don’t count on it” al voltant de l’eventual secessió d’Escòcia i les seves implicacions pel que fa a la permanència en la Unió Europea, la resposta de la Casa Blanca a la petició de suport al dret a decidir del poble català i els articles “Autodeterminación y derecho a decidir: reflexiones desde el derecho internacional” de Jaume Saura i “El dret a decidir (2)” de Juan-José López Burniol.

Pels interessats en el debat federal i, en particular, pels que diuen que això del federalisme no s’obre camí fora de Catalunya, recomano la lectura del molt recent treball col·lectiu “Por una reforma federal del Estado autonómico” de la Fundación Alfonso Peralesthink tank del socialisme andalús. Val molt la pena. La Fundació Rafael Campalans va recollir en el seu web sengles articles de Gregorio Cámara i Xavier Arbós recollits per la Revista catalana de dret públic comentant aquesta rellevant aportació.

Però sens dubte el debat política de la setmana està centrat sobre les sospites de corrupció generalitzada de la política que s’han disparat a causa del “cas Bárcenas”. Al respecte us convido a llegir:

Sobre les recents dades d’atur, la crisi econòmica, les seves causes i les polítiques aplicades per fer-hi front us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació europea us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions i propostes més de fons per capgirar la situació econòmica us convido a llegir, en primer lloc, el treball “Bases para un Acuerdo Nacional para la salida de la crisis y la defensa de la soberanía económica” coordinat per Antonio Quero i debatut per Bases en red, i els articles “Una economía caracterizada por el gran mal” de J. Bradford DeLong i “Dale una patada a esa lata” de Paul Krugman.

Sobre la política d’Israel us convido a llegir els articles “Camino de La Haya” de Lluís Bassets i “Ganar batallas, perder la guerra” de Mario Vargas Llosa. Us interessarà també l’article de Sami Naïr “El islamismo mata en Túnez”.

Sobre temes relatius a la societat de la informació us convido a llegir l’informa “La Sociedad de la Información en España 2012” publicat per Telefónica i l’article “El nuevo aspecto político de la revolución de la información” de Joseph S. Nye.

Recomanant el llibre “Memorias líquidas” d’Enric González (de qui us recomano llegiu l’entrevista que li va fer Henrique Mariño a Público), podeu llegir l’article “Solidesa líquida” de Sergi Pàmies. També us recomano les crítiques de dues pel·lícules “La victoria que encerraba una derrota” d’Elsa Fernández-Santos (sobre la pel·lícula “No” que apofundeix en la campanya pel “No” en el plebiscit convocat i perdut pel dictador Pinochet el 1988) i “Matt Damon y Gus Van Sant juntos contra el ‘fracking’” de Carlos Boyero.

Acabo amb una notícia ben trista, la de la mort de Reinaldo Gargano, president del Partit Socialista d’Uruguai i exministre d’Exteriors del seu país, que va passar bona part del seu exili forçós a Barcelona treballant amb el PSC. Podeu llegir la necrològica publicada pel seu partit “Hasta siempre, compañero“, la notícia “El gobierno rinde honores fúnebres al excanciller Reinaldo Gargano” i l’article de Jordi García-Soler “En la mort de Reinaldo Gargano”, publicat en els webs del PSC i de la Fundació Rafael Campalans, amb la que Reinaldo Gargano també va col·laborar en els seus inicis.

“Perles” del programa del Polònia emès el 7 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Duran (que ja té tela), fent-li la caixa amb les seves coses a l’Oriol Pujol. Que gran l’Oriolet, diu, diu: “escolta, que aquí sempre hi ha hagut algun Pujol manant, no voleu pas que us envii algun germanet meu?”…. no! no cal, no! “I si em desimputen torno!”
– El “Equipo B”: starring Mariano Rajoy, M. Dolores de Cospedal, Ana Mato y sus confettis, i Mr T-esorero, Luis Bárcenas!

[EL CAMEO] 
– Toni Soler ha hagut de tornar a veure si organitza una mica els torns de corrupteles, perquè sinó s’acumula la feina dels guionistes i el programa no surt. Caratxus!

[MALA LLET] 
– Oriol Junqueras ensenya la Generalitat al seu nebot: “Veus Jaumet, tots aquests senyors treballen pel tiet i fan tot el que es digui”

[ARXIU HISTÒRIC] [9/2/12] Eren altres temps… The artist. Una història d’amor, odi i pressupostos entre l’Artur, un president guanyador, i l’Alícia, una noia que no passa despercebuda i amiga del productor (Don Mariano). Si no balles, no pactes!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– “No em tremolarà ni la mà ni el tupè a l’hora de perseguir els corruptes”, ehem. Millet, guest star: “que sortirem a l’APM?? A robar carteras! A robar Palaus!”

[SURREALISTA] 
– “Te gusta el despacho?” Me lo decoró Bárcenas… aghhh… quin horror. Encara, la pobra Soraya, sembla ser l’única amoïnada. Mariano és un nino fet de bitllets, també. I una picada d’ull al gosset de Mars Attacks ;) I la que s’ho està passant millor, l’Espe, clar. [A la que no se sent és a Rosa Díez, oi????]

[LA PICADA D’ULLET] 
– Gran la pregunta que ens té preparada Oriol Junqueras per la consulta: “Si la merda fos or, Espanya seria un tresor?” La proposta del Sánchez Piñol també té conya…

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– Els putus amos de la paritat, ICV i la seva proposta de colideratge home/dona.

[LA CANÇÓ] Smooth federal… ai senyor, by Pere Navarro

Jo no he estat mai sobiranista
jo vull ser federalista
Sé que no tinc molt carisma
i és mal temps pel socialisme
Si a la mínima et despistes
marxen cinc catalanistes
Però si el PSC s’esquerda
tu i jo ens anem a la merda
Escolta’m Rubalcaba
Escolta’m Rubalcaba
Això no és cap xorrada
No em deixis de banda
No em deixis de banda
o el votant s’espanta.
Fes-me confiança,
fes-me confiança,
perquè això ja cansa.
Escolta’m Rubalcaba
Escolta’m Rubalcaba
o el xollo s’acaba!
Escolta’m Rubalcaba
i no em facis cap putada
ja fa temps que pringo
i no guanyo ni en el bingo
Perquè no baixes del burro
i la resta me la curro.
Tirem pel federalisme,
que no ens portin a l’abisme
Escolta’m Rubalcaba
Escolta’m Rubalcaba
no fem més cagades.
Sóc federalista,
sóc federalista,
sector pessimista
Escolta’m Rubalcaba
Escolta’m Rubalcaba
d’un cony de vegada
o t’espaviles
o seré un putu
“smooth marginal”

[LA NOVETAT] 
– Marta Rovira, secretària general d’ERC. [algú sap perquè camina com una geganta de festa major?]

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Rajoy: “hice un cursillo de memo, digo de mimo”

ZW 335 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

ELECCIONS EUROPEES 2014

Al juny de 2014 se celebraran de nou les Eleccions al Parlament Europeu. En aquesta secció, dins del meu blog, podeu trobar nombrosos enllaços que contemplen des de la informació vinculada als diferents partits, notícies, articles, recursos … fins a blocs de referència com: Directori Bloggingportal.eu (amb un equip d’editors que s’encarrega de seleccionar els millors posts d’entre tots els blogs europeus); Europ@sLa oreja de Europa (ES); Blog Europa (ES); Blog de Jaume Masdeu (CAT); J. Ignacio Torreblanca (ES); Europasionaria (FR/EN); Más Europa–Encarna Hernández (ES); Eva en Europa (ES); Pasaporte Europa (ES); Polscieu (EN); Jon Worth (EN); Espacio de ideas (ES/CAT).

Els continguts es van ampliant periòdicament, per poder seguir la informació d’interès associada a aquestes noves eleccions, com vam fer en les passades: ELECCIONS EUROPA 2009, i com hem anat fent també, en relació a: ELECCIONS USA 2008 i ELECCIONS USA 2012; ELECCIONS CATALANES 2010 i ELECCIONS CATALANES 2012; ELECCIONS GENERALS ESPANYA 2011 i ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS ESPANYA 2011.

Qualsevol aportació que enriqueixi l’espai serà molt ben rebuda.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 10 Febrer 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.