Per un rumb diferent al fixat per CiU i ERC

gen. 27

Posted by

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet té com a tema principal la votació al Parlament de Catalunya de la Declaració de sobirania i del dret a decidir, a més de proporcionar l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Sobre el debat al voltant de la Declaració de sobirania i del dret a decidir aprovada dimecres al Parlament de Catalunya, amb el suport de CiU, ERC i ICV-EUiA, el suport crític de la CUP, el vot negatiu de PSC, PP i Ciutadans, i la decisió de 5 diputats socialistes de no votar per no haver de votar, com ho van fer la resta de companyes i companys del seu grup parlamentari, en contra de la proposta de CiU, ERC i ICV-EUiA, us recomano els següents articles:

  • Text de la Proposta de resolució presentada pel Grup socialista i que comptava amb el suport de tots els integrants del grup
  • Text de l’esmena del Grup socialista a la Proposta de resolució presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA (que comptava també amb el suport de tots els integrants del grup)
  • Intervenció de Pere Navarro en el debat
  • “Encallados en el error”, article de Miquel Iceta explicant el per què del nostre vot negatiu a la proposta presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA
  • Manifest en suport dels 5 diputats i diputades del Grup socialista que no varen voler votar negativament la proposta de CiU, ERC i ICV-EUiA
  • Manifest “Decidim junts” en suport de la decisió del Grup Socialista i de la direcció del PSC
  • Contra la división, mejor política, Pere Navarro
  • Vídeo de l’entrevista a Miquel Iceta realitzada per Juan Carles Peris al 3/24 emesa avui diumenge

Com no cal estendre’s sobre els temes en que l’acord és total en el si del PSC, de forma breu voldria resumir els meus arguments en suport total i absolut de la decisió del Grup Socialista de votar negativament la proposta presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA. Les raons fonamentals vaig avançar-les en l’actualització del meu Diari del 13 de gener: “Una declaració unilateral de sobirania convida a l’enfrontament i no a l’acord. I sobre la legalitat no cal anar gaire lluny per demostrar que la proposta no té encaix en la Constitució espanyola (article 1.2 CE: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”) ni, encara que d’això no se’n parla tant, tampoc encaixa en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat pels ciutadans i ciutadanes del nostre país l’any 2006 (article 1 EAC: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”). No hi cap, doncs, cap declaració unilateral de sobirania sinó, en tot cas, obrir un procés de reforma de la Constitució espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”.

Com explicava en l’article “Encallados en el error“, el PSC no podia donar suport a una declaració unilateral de sobirania per quatre motius principals: 1) no es pot desconèixer la legalitat, el que sí que es pot és iniciar un procés per a canviar-la, 2) no es pot desvirtuar el dret a decidir per la via de prefigurar-ne el resultat, 3) en el marc de la Unió Europea és impensable un procés d’aquestes característiques que no passi per un acord, i la declaració unilateral de sobirania no convida a l’acord sinó al conflicte, i 4) l’objectiu final d’uns i altres és molt diferent, mentre uns volen separar-se d’Espanya, d’altres volem seguir vinculats a una Espanya federal a través d’una reforma constitucional.

La proposta del PSC era clara i respectuosa amb la legalitat vigent: cenyir la resolució parlamentària a un compromís per fer possible l’exercici del dret a decidir per part dels catalans i les catalanes a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, sense referències a l’Estat propi, la sobirania o el federalisme; és a dir, centrar-nos en el dret a decidir sense prefigurar-ne el resultat, fer possible que sigui la ciutadania la que acabi decidint, i que cada partit pugui defensar la seva proposta en el debat públic. Una proposta coherent també amb el programa electoral amb el que ens vàrem presentar a les eleccions. Lamentablement, CiU i ERC ja van decidir el mes de desembre un altre camí, a través de l'”Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya“. Considero que barrejar sobirania i dret a decidir és un greu error que, finalment, farà inviable l’exercici del dret a decidir.

El cert és que amb aquesta Declaració el que es pretén és avalar un camí ja decidit per CiU i ERC del qual no en sabem ni el destí final, ni les etapes, ni els costos. I en aquestes condicions, per un mínim de prudència, el PSC no havia de donar-hi suport. Ja sé que hi haurà qui em digui que ICV-EUiA també ha abonat aquesta Declaració, però és innegable que la direcció del procés sobiranista recau en el tàndem Mas-Junqueras. I que molt probablement serà un procés que acabarà amb la fractura política, social, cívica i cultural del nostre poble, un procés que, per tant, no pot rebre el nostre suport ni per activa ni per passiva.

No sóc qui per discutir les raons dels cinc companys i companyes del grup que opinen diferent. El que sí que vull és reivindicar les regles de funcionament democràtic del grup parlamentari i del seu propi dret a decidir. Com es pot defensar el dret a decidir sense acceptar la regla de la majoria? El PSC té una posició al voltant d’un tema tant transcendental i és la que va expressar Pere Navarro. I això no vol dir que no hi pugui haver opinions diferents però la posició del partit és la que és, adoptada democràticament després d’un llarg i profitós debat.

diada1982També vull reivindicar el pluralisme de la societat catalana i del propi catalanisme, per bé que molts vulguin reduir-lo a les posicions sobiranistes i independentistes. Cal combatre el reduccionisme: no tots pensem igual: es pot estimar Catalunya sense ser independentista! Ja fa més de 30 anys que faig política i al llarg de tota la meva vida política he vist com es titllava el PSC i els seus membres de botiflers (traïdors). Ho vaig sentir quan el PSC era dirigit per Joan Reventós, Raimon Obiols, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Isidre Molas, José Montilla o Pere Navarro. Tant era. S’ho sentiren dir també moltes vegades Ernest Lluch o Jordi Solé Tura, per citar dos companys desapareguts. De vegades es deia que uns eren botiflers i d’altres no, o no tant. Però cap dirigent o militant socialista va escapar mai d’aquest qualificatiu en un o altre moment. Pregunteu a Joaquim Nadal o Montserrat Tura quantes vegades s’ho han sentit dir. Jo recordo especialment la manifestació de la Diada de 1982. I no seran insults i desqualificacions d’aquesta mena les que condicionaran la nostra concepció del catalanisme: “Som socialistes i catalanistes per les mateixes raons”. Per cert, no deixa de ser curiós que algú digui que en la nostra decisió seguim el dictat del PSOE, quan és conegut que el PSOE també rebutja l’exercici del dret a decidir de forma acordada en el marc de la legalitat que defensa el PSC.

Vull assenyalar també que l’esquerda que pogués produir-se en el PSC, o la que es pugui produir entre CDC i UDC, o en el propi interior de CDC, a causa d’aquest procés sobiranista, ens alerten sobre l’evident risc de fractura del país que comporta la deriva encapçalada pel tàndem Mas-Junqueras.

Crec sincerament que el president Mas no va fer una bona lectura dels resultats del passat 25 de novembre. ¿Com interpretar que després d’haver demanat una majoria excepcional la CiU d’Artur Mas perdés 12 escons? ¿Com interpretar el fet que les forces polítiques situades en els extrems pugessin, mentre baixaven les forces polítiques més centrals i més transversals des del punt de vista de l’autoidentificació nacional dels seus electors i electores? ¿ha estat un encert convocar eleccions o un error garrafal? ¿Convé seguir aquest camí o rectificar? ¿Volem que l’esquinç acabi en fractura? ¿Volem aprofundir en la divisió per fer-la irreversible o volem treballar per trobar solucions als problemes de fons sense arribar a un trencament? Aquesta i no altra és la qüestió.

Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els següents articles:

Segueixo convençut que el que ens convé és avançar cap a una Espanya federal, ho defenso novament en l’article “Una reforma federal de la Constitución” publicat a la revista El Siglo en el que també defenso l’exercici del dret a decidir de forma acordada en el marc de la legalitat. Pels interessats en el debat federal i, en particular, pels que diuen que això del federalisme no s’obre camí fora de Catalunya, recomano la lectura del molt recent treball col·lectiu “Por una reforma federal del Estado autonómico” de la Fundación Alfonso Perales, think tank del socialisme andalús. Val molt la pena.

Us recomano també que llegiu els següents articles relacionats amb la política catalana:

Sobre la necessitat d’actuar urgentment per regenerar la vida política i netejar la seva imatge us convido a llegir les següents reflexions:

Sobre qüestions relatives a la situació econòmica espanyola i la gestió del govern del PP al respecte podeu llegir:

Sobre política europea us convido a llegir els següents articles:

Sobre la política als Estats Units: “Obama y los sueños americanos” de Lluís Foix, El discurs inaugural del president Obama, “Obama 2.0” de Manuel Castells i “Los halcones del déficit, de capa caída” de Paul Krugman.

Sobre la difícil situació a Egipte podeu llegir “Egipto ante el abismo”, editorial d’El País.

Amb reflexions més de fons us recomano la lectura dels següents articles:

També us pot interessar el document “Lecciones de la historia para la renovación socialdemócrata”, Aitor Martínez i Aitor Silván

A mi m’han interessat particularment: “La Catalunya-Ciutat i la Nació-Xarxa” d’Oriol Nel·lo, “Es deia Anna Lizaran” de Xavier Antich i “Tornar a Espriu” d’Antoni Puigverd.

“Perles” del programa del Polònia emès el 24 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Després de la Declaració de Sobirania… Rajoy intenta lligar curt els seus gossos… sense lograr-ho.

[QUE FORT] 
– M. Carmen [Chacón] y sus muñecos, el pato Nicolnavarro.

[LA PICADA D’ULLET] 
– El Pretty Woman que li munta Núria de Gispert a David Fernández per posar-lo guapo al Parlament. L’únic que he trobat a faltar és que ella aparegués vestida de fada en comptes de tigressa.

[EL CAMEO] 
– Joan-Lluís Bozzo, un 2×1 per La Família Irreal, intentant que Rajoy i Soraya millorin les seves actuacions… La Soraya amb els desnonaments hauria d’estar nominada als Goya.

[MALA LLET] 
– Ara que la Declaració de Sobirania aprovada, en Mas s’ha d’”encarregar” de’n Duran… Apadrina un Duran: 1 donació = 1 bitllet (d’anada) a Punta Cana.

[ARXIU HISTÒRIC]
[19/1/12] El refugi de Garzón a cals Serrat&Sabina.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– Mas, Junqui i Herrera volen fer que Pere Navarro baixi una estona al carrer a jugar al sobiranisme (amb el no-permís de Rubalcaba).

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Mas: “Aprofito que encara no han prohibit els acordions i me’n vaig a demanar al metro”.

[LA NOVETAT] 
– La confessió de Jordi Pujol a Oprah Winfrey: “Ningú pot guanyar 6 eleccions sense dopar-se.”

[SURREALISTA] 
– Pobre Junqui, o ets cap de l’oposició i et diuen “Sr. Junqueras” o ets soci de govern i et diuen “Oriol”.

[MOLT CURRAT] 
– El cementiri dels elefants hi ha lloc tothom: Duran intentant desenterrar la Puta i la Ramoneta, Navarro amb les restolines de Bob l’Estatut, Pujol pare “reunint” els seus fills sota terra (“aquí segur que no us trobaran els d’El Mundo”) i De Guindos hi ha amanagat en Rajoy amb un tub per respirar fins que passi la crisi.

ZW 333 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

http://vine.co/blog

La xarxa social Twitter acaba de llançar l’aplicació Vine que permet als usuaris publicar petits vídeos de 6 segons (màxim) i inserir-los en els seus tuits. Es poden fer pauses en l’enregistrament, sempre que no superin els 6 segons, i construir vídeos amb diferents escenes, I, un cop en línia, es reprodueix en un ‘loop’ continu. Aquests microvídeos poden compartir també a través del ‘timeline’ de Facebook. El poder de la imatge, la força de l’audiovisual, es consolida a la xarxa i Vine ofereix un interessant potencial per a la comunicació: informació, creativitat, viralitat, provocació, entreteniment …

Vine està ja disponible, com explica al seu bloc el CEO de Twitter, Dick Costolo, i, de moment, pot descarregar-se en iPhone i iPod Touch a través de l’App Store d’Apple, encara que ja s’ha confirmat que estan treballant per oferir-lo en breu en altres plataformes i arribar així a la majoria de dispositius mòbils.

Enllaços d’interès:
– WhatsApp en la comunicació política

About Miquel Iceta

President del PSC i Ministre de Cultura i Esport del Govern d’Espanya

Posted on diumenge 27 gener 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.