Alarma política i econòmica

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet té com a tema principal l’alarma política generada pel cas Bárcenas i, en general, per la sensació que la corrupció s’estén sense remei i que la política necessita una urgent regeneració per impedir una crisi del propi sistema democràtic, a més de proporcionar l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per recomanar-vos la lectura de la intervenció de Fabian Mohedano “Governar Catalunya. Per una Catalunya forta i de progrés” en l’acte organitzat pel col·lectiu Avancem, i de l’article de Laia Bonet “Avançar, cap a on?”.

Com a pròleg del debat parlamentari que tindrà lloc en el proper Ple de dimecres us convido a llegir tres declaracions públiques del primer secretari del PSC, Pere Navarro: “Estem d’acord en la consulta, i al mateix temps volem impulsar el canvi constitucional i la construcció d’un Estat federal”, “Si Mas s’ha ficat en un embolic, que no ens demani responsabilitat a nosaltres” i “És preocupant que CiU i ERC creguin que no han de respectar el principi de legalitat”.

Sincerament veig molt difícil que es pugui arribar a un acord sobre la resolució parlamentària avalat per més de dos terços dels diputats i les diputades del Parlament per quatre motius: 1) no es pot desvirtuar el dret a decidir per la via de prefigurar-ne el resultat, ¿quin sentit té fer una declaració de sobirania quan aquesta podria ser l’objecte de la consulta?, 2) no es pot desconèixer la legalitat, el que sí és pot és iniciar un procés per canviar-la, 3) en el marc de la Unió Europea és impensable un procés de secessió unilateral, que no parteixi d’un acord, i la declaració unilateral de sobirania no convida a l’acord sinó al conflicte, i 4) l’objectiu final d’uns i altres és ben diferent, mentre uns volen separar-se d’Espanya, d’altres volem seguir vinculats a una Espanya federal. Coincideixo amb Pere Navarro en que la única possibilitat per assolir un acord ben ampli seria cenyir la resolució parlamentària a un compromís per fer possible l’exercici del dret a decidir per part dels catalans i les catalanes a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, sense referències a l’Estat propi, la sobirania o el federalisme, és a dir, centrar-nos en el dret a decidir sense prefigurar-ne el resultat, deixar que sigui la ciutadania la que respongui, i que cada partit pugui defensar la seva proposta en el debat públic. Lamentablement, CiU i ERC ja fa estona que van decidit un altre camí.

Abans d’entrar a recomanar una bona colla d’articles sobre aquest debat, vull subratllar la publicació avui mateix d’una enquesta de l’empresa GESOP que ofereix moltes dades d’interès. Vegeu la notícia a El Periódico de Catalunya. El pronòstic sobre el repartiment d’escons si avui se celebressin noves eleccions al Parlament de Catalunya és el següent: CiU, 40-42 escons (ara en té 50); ERC, 27-28 (ara en té 21); PSC, 18-19 (ara en té 20); PP, 16-17 (ara en té 19); ICV, 12-13 (ara en té 13); Ciutadans, 12-13 (ara en té 9); i CUP, 6-7 (ara en té 3). En resum, un Parlament més fragmentat i polaritzat: CiU perdria posicions en favor d’ERC que és el partit que més pujaria, PP i PSC baixarien, ICV es mantindria, mentre Ciutadans i CUP pujarien. Mereixerà tot això alguna reflexió a CiU? Res no sembla indicar-ho perquè el president Mas és presoner d’una estratègia política que perjudica clarament el seu partit i la cohesió del país.

Selecció d’articles sobre el debat polític català:

Sobre altres aspectes de la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Afortunadament cada cop hi ha més veus que abonen per un canvi constitucional i per solucions federals. Al respecte us convido a llegir els següents articles: “Cambiar no la Constitución, sino de Constitución” d’Antonio Avendaño, “Hay que tomar la iniciativa” d’Antonio Arroyo Gil, “Cuestión de legitimidad” de Javier Pérez Royo i “¿Dónde está nuestro Pierre Trudeau?” de Juan Claudio de Ramón.

La notícia de la setmana, però, ha estat un nou escàndol de corrupció que pot esquitxar la cúpula directiva del PP a través del que va ser el seu tresorer, Luis Bárcenas, vinculat a les finances del partit des de fa 28 anys, amb despatx, secretària i cotxe oficial a la seu central del PP al carrer Gènova de Madrid, que tenia 22 milions d’euros a Suïssa i que, segons el diari El Mundo, hauria pagat sobresous amb diner negre procedent de comissions il·legals a molts dirigents del PP. No vull abundar en aquest cas concret, sinó alertar sobre la necessitat urgent i imperiosa de regenerar la política, afectada d’escàndols i desprestigiada davant dels ulls de massa ciutadans al llarg de massa temps.

Necessitem fer moltes coses, però jo crec que, com a mínim, caldria impulsar les següents reformes: canviar la llei electoral per donar una major capacitat als electors per decidir qui ha d’ocupar els escons (des del meu punt de vista, el sistema electoral de representació proporcional personalitzada de la República Federal Alemana seria un bon model a seguir), establir per llei criteris de funcionament democràtic intern dels partits polítics i introduir l’obligatorietat de seleccionar candidats a través d’un sistema d’eleccions primàries obertes a la ciutadania al menys per designar caps de llista i els candidats de circumscripcions uninominals, reformar el finançament dels partits polítics (per exemple, ¿perquè no considerar la proposta que fa avui mateix Soledad Gallego-Díaz perquè les executives dels partits siguin responsables penalment de forma col·legiada dels comptes de les seves organitzacions?), crear una Comissió de Vigilància de les despeses electorals (no només de la comptabilitat), generalitzar l’avaluació parlamentària prèvia dels càrrecs de lliure designació, i aprovar una llei de transparència exigent i eficaç.

De la mateixa manera que Jaume Carner va pronunciar de forma premonitòria la frase “O la República acaba con Juan March, o Juan March acaba con la República”, o la política acaba amb la corrupció, o la corrupció acaba amb la política. I convindria que de forma immediata els dos grans partits espanyols comencessin per posar-se d’acord en abordar aquesta qüestió de forma contundent, i que a Catalunya poséssim també el fil a l’agulla perquè problemes d’aquesta naturalesa no en falten.

Sobre aquesta qüestió us recomano que llegiu els següents articles:

Sobre d’altres aspectes de la política espanyola i de la situació econòmica us convido a llegir els següents articles:

Sobre política europea i la situació econòmica de l’Eurozona us convido a llegir els següents articles:

I com que el futur de la Unió Europea depèn en gran mesura d’Alemanya, us convido a llegir els següents articles:

Sobre el debat econòmic de fons us recomano que llegiu els següents articles:

Amb una perspectiva política global us recomano que llegiu els articles: “La gran disgregación global” de Mark Leonard, “Los centristas no consiguen afianzarse” de Kemal Dervis, “La lógica de un solo mundo” de Nathan Gardels i “Una nueva gobernanza para el siglo XXI” d’Andrea Rizzi.

Sobre novetats en el camp del màrqueting polític us interessarà “La campaña de los números” de Francisco Seoane Pérez. També us interessarà el curs del CCCB “En comú” i el nou llibre de Manuel Cruz “Escritos sobre la ciudad (y alrededores)” publicat per Los libros de la Catarata.

Sobre la celebració de l’any Espriu podeu llegir l’article “Un año fieles a Espriu” de Carles Geli.

I acabo amb l’adéu a Anna Lizarán, extret de la web del PSC.

“Perles” del programa del Polònia emès el 17 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Molt fan de l’assessor (gran nou fitxatge David Verdaguer) que tradueix a Mas el que diuen els participants de la cimera política: Fernández, Navarro i Herrera.
– Gran metàfora de Duran com a president de l’escala. Els veïns l’acusen de causar inundacions per la seva “fuita d’aigua” i ell intenta carregar contra “els Palau”

[QUE FORT] 
– La dieta del funcionari funciona! Un 5% menys cada any i en Mascu et garanteix que no ho tornaràs a recuperar.

[ARXIU HISTÒRIC] 

[16/2/12] Solidaritat amb el PSC. La Marató pel PSC no és per recaptar diners, sinó votants. “La sociofesta de la solidaritat” segons un grandíssim Xavi Coral Novell que entrevista l’encara més gran Manel (Marc Rodríguez), un excap de llista socialista, literalment fet purè perquè no troba militants per farcir la llista del seu poble. De fet, fins i tot ell diu que s’està tornant neoliberal i que en Sala i Martín té raó.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– Duran agenollat demanant a Mas que no el deixi.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Mas a Duran: “Perdona el retard, en Junqueras m’estava explicant quan Carles el Calb li va regalar una Epilady a Guifré el Pilós”.

[LA NOVETAT] 
– Albert Sánchez Piñol, invictus a la llista de supervendes #txist

[DOLENTOT] 
– Insisteixo que si donem més continguts a l’excel·lent imitació de Jaume Barberà i els seus Singulars, la brometa ja cansa. Com diria ell mateix, potser estem fent el negoci de Robert i les cabres.

[SOM UNA CLONACIÓ] 
– Jordi Basté. Excels.

[SURREALISTA] 
– La trobada entre Albert Spinoff, Peter Gimferrer, Marisa Towers i Albert Sánchez Piñol al despatx de Steven Spielberg. Ell, que estava tan tranquil jugant a Tauró vs. ET.

[MOLT CURRAT] [LA CANÇÓ] [Els Miserables]

[Gallardón] En un mundo ideal
no existiría corrupción
[Rajoy] Ni Soraya se peinaría
como el culo de un hurón.
[Urdangarín] Pero si olvidan junto a ti
un misterioso maletín
[Bustos] És impossible preguntar-se
què hi ha a dins.
[Rato] Si me preguntas por Bankia
tengo memoria de pez.
[Duran] Per una aixeta oberta
el nostre oasi ha quedat sec.
[Tots] Gürtel, Mercuri, ITV
y el pobre Millet.
Pillar engancha cantidad
cuando hay total impunidad.
Cómprate bolsos, viste trajes
ponte guapo pa mandar.
Si destapan el marrón
no tengas miedo ni temor
Ya llegará una gran empresa
y te hará asesor. (bis)

ZW 332 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Una nova selecció de decàlegs, en aquesta ocasió 10, dedicats a tendències tecnològiques, de comunicació i màrqueting, que espero que us resultin interessants:

1. 7 tendències digitals clau per a 2013 (Joana Sánchez @ejoana)

2. 10+5 Tendències digitals per al 2013 (El blog de Mujeres Consejeras y Consejables)

3. 10 Tendències Tecnològiques (ABC.es)

4. 10 Tendències de consum crucials per al 2013 (Trendwatching.com)

5. Profecies en comunicació: Desaparèixer, tendència el 2013 (David Martínez @dmartinezpr)

6. 10 Tendències Tecnològiques Estratègiques per al 2013 (en anglès) (Gartner)

7. Les principals Tendències per al 2013 (en anglès) (IEEE Computer Society)

8. 10 Tendències Tecnològiques Estratègiques per al 2013 (en anglès)  (Forbes)

9. 13 Tendències per al 2013: El Social Media Màrqueting aixeca el vol (en anglès) (imediaconnection.com)

10. Fjord Tendències Digitals 2013 (en anglès) (Fjord)

I, com sempre, enllaço altres Zona Web amb diferents seleccions: Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III, Decàlegs IV, Decàlegs V, Decàlegs VI, Decàlegs VII, Decàlegs VIII, Decàlegs IX, Decàlegs X

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 20 gener 2013, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.