Artur Mas obté la investidura amb el suport d’ERC

scoopit_mi_petitEl gruix de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet el conforma la meva opinió sobre l’acord CiU-ERC que ha marcat el debat d’investidura del Molt Honorable President Artur Mas i Gavarró i proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

perenavarro_parlamentComenço per recomanar-vos la lectura de l’article de Pere Navarro “2013, año clave para el PSC” i del discurs de Pere Navarro en el debat d’investidura d’Artur Mas. Us interessarà també la notícia i els arguments pels quals “El Grup Socialista demana a la Presidenta del Parlament que declari Pere Navarro Cap de l’oposició atès el pacte CiU-ERC”.

També us interessarà llegir l’article de Joan Ferran “El PSC reprèn el vol” i el “Manifest del PSC en suport als professionals de la salut i en defensa del model de sanitat pública a Catalunya”.

La notícia de la setmana ha estat sense cap mena de dubtes l’acord subscrit entre CiU i ERC que ha permès la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. No caldria començar dient que és un pacte perfectament legítim i democràtic, però després de llegir algunes cròniques, alguns editorials i alguns articles d’opinió no és sobrer recordar-ho. Una altra cosa ben diferent és criticar el contingut i el sentit del pacte, des de la respectuosa discrepància dels que ens situem a l’oposició, que és el que faré a continuació.

I començo per subratllar una obvietat: de cap de les maneres ERC pot ser considerada com a força de l’oposició a partir de la votació de divendres al Parlament. El seu compromís de donar suport permanent al govern, tot i no prendre-hi part, ho impedeix de forma taxativa. Dit de forma més planera: no es pot repicar i anar a la processó. Aquesta no és la dimensió més important del pacte: és una de les seves conseqüències.

Del pacte subscrit entre CiU i ERC voldria destacar cinc qüestions que considero fonamentals.

La primera, crec que el pacte CiU-ERC té com a premissa una prioritat equivocada. Per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya el més important en aquests moments és afrontar la crisi econòmica i pal·liar les seves enormes conseqüències socials. Situar la celebració del referèndum per la independència com la prioritat fonamental i endegar una dinàmica d’enfrontament amb el govern d’Espanya no és la millor forma de servir els interessos de la ciutadania.

La segona, crec que el pacte CiU-ERC que té com a ciment la celebració d’un referèndum per la independència implica una privatització del dret a decidir. Artur Mas ja va cometre l’error de condicionar el dret a decidir a l’assoliment d’una majoria extraordinària, rebutjada majoritàriament per la ciutadania. Ara comet un segon error en condicionar el dret a decidir a l’acord entre dos partits. No s’hi val ara a dir que s’està disposat a ampliar l’acord. És la coneguda tàctica que confon un procés sincer de negociació amb la mera adhesió a uns postulats decidits de bell antuvi. Error, per cert, que ja va cometre Artur Mas amb ocasió de la negociació del pacte fiscal.

La tercera, crec que el pacte CiU-ERC que es basa en el dret a decidir però que ja avança en la creació d’estructures d’Estat abans de conèixer la decisió dels catalans i les catalanes, és altament partidista. Se’m dirà que tot Govern convoca referèndums per guanyar-los i és cert, però aquí no només es vol guanyar un referèndum sinó que es vol prefigurar el seu resultat a través d’una estratègia de tensió amb el Govern d’Espanya i avançant decisions que només caldria prendre si la decisió ciutadana és favorable al plantejament del Govern. És el cas de la creació i impuls d’òrgans i instruments per garantir la transició nacional, que contempla el disseny d’una Administració i Tresoreria de la Seguretat Social catalana o un pla per a la transitorietat (sic) jurídica, fins i tot quan es parla de cultura s’assoleix el compromís de “Redissenyar l’Acord Nacional de Cultura perquè esdevingui el full de ruta, des d’un punt de vista cultural, del futur Estat”. Tampoc sembla raonable crear un Consell Català per a la Transició Nacional, figura emprada a països on no hi havia un Parlament democràticament legitimat, i que mostra que es vol privar al conjunt de forces polítiques la participació en un procés que requereix del concurs de tots. Tot plegat fa planar un dubte seriós sobre la imparcialitat d’un govern que vol organitzar un referèndum de tanta transcendència pel futur del nostre país.

La quarta, la incoherència de CiU d’acabar acceptant plantejaments que rebutjava de forma rotunda en la seva gestió de govern dels darrers dos anys. Encara recordo com la voluntat de CiU d’eliminar l’impost de successions va impedir un pacte pressupostari PSC-CiU en l’anterior legislatura. Recordo també com el president Mas ens deia “no hi ha diners, què és el que no entenen de la frase ‘no hi ha diners’?”. I ara proposa l’augment d’impostos ja existents i la creació de noves figures tributàries amb una naturalitat esfereïdora i poc creïble. Caldrà esperar al debat pressupostari per comprovar fins a quin punt els compromisos adquirits amb ERC es mantenen i quins acaben essent els sectors socials i econòmics més afectats.

La cinquena, no s’acaba d’entendre com ERC, que es compromet a donar suport a un govern al que ha dictat un estricte programa d’actuació, no es vol comprometre a formar-ne part. Això serà causa d’inestabilitat. En tot cas no sembla que aquesta sigui la millor forma de garantir l’estabilitat del govern. Al mateix temps, la posta en marxa de fins a nou mecanismes de control externs al Govern i a la pròpia administració de la Generalitat (Comitè Permanent d’Estabilitat, Comissió de Coordinació Parlamentària, Grup de Treball Pressupostari, Grup de Treball de la Consulta, Grup de Treball sobre Educació, Grup de Treball sobre Salut, Grup de Treball sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Grup de Treball sobre la Funció Pública i Grup de Treball sobre Universitats) crearà greus interferències en el normal funcionament del Govern i de l’Administració i planteja dubtes raonables sobre qui mana i sobre qui té la responsabilitat real sobre les decisions que es prenen.

Certament caldrà veure com es materialitzen en la pràctica els compromisos continguts en aquest “Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya” que va ser efímerament batejat com “Pacte per la llibertat”, però els auguris són ben pessimistes. Aquesta legislatura demanava un govern d’àmplia base parlamentària centrat en la crisi, no d’un acord de dos partits basat en la celebració d’un referèndum per la independència, al que després es demana a altres partits que s’hi sumin.

Això em porta a un darrer comentari sobre el compromís de Pere Navarro de no posar pals a les rodes del dret a decidir. Molts l’han qualificat de tebi, uns per no posar-se al servei de la majoria independentista CiU-ERC, i d’altres per no sotmetre’s al ‘front del no’ format per PP i Ciutadans. Precisament aquest és el sentit de la posició expressada per Pere Navarro, ni amb els uns ni amb els altres.

Els socialistes vàrem solemnitzar la nostra posició al respecte en el nostre programa electoral en el que afirmàvem la nostra proposta: “La prioritat del PSC serà en la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit des de la defensa del principi democràtic del dret a decidir i del principi de legalitat. Ambdós formen part indestriable d’un Estat democràtic i de dret, d’un sistema de llibertats i drets garantits”.

“Proclamem la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és la millor forma de gestionar les interdependències existents en l’economia globalitzada”.

“Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

No podem posar-nos al costat dels que volen un referèndum per trencar, ni al costat dels que neguen el dret a decidir. Nosaltres volem canviar lleis a través de reformes legals i no farem costat als immobilistes. Com tampoc no farem costat als que no acaben d’aclarir si la defensa al principi democràtic del dret a decidir implica també el ple respecte al principi de legalitat.

Ho hem dit sempre: al xoc de trens no ens hi arrossegarà ningú. Sempre ens trobaran en el camí del diàleg, la negociació, el pacte i la llei. Creiem que és el camí que més convé al nostre país, el camí que vol la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Sobre el pacte CiU-ERC i altres qüestions relatives a la política catalana us convido a llegir els següents articles:

Sobre la política espanyola i més especialment sobre la difícil situació econòmica que travessem us convido a llegir els següents articles:

Sobre la política econòmica europea us convido a llegir:

Us interessarà la notícia sobre el seminari de la Fundació Rafael Campalans “Les transicions democràtiques en el món àrab. El paper de l’islamisme” i un altre article per recordar Lluís Maria de Puig, “Socialista, catalanista i europeista” de Joan Manel del Pozo.

Us recomano una bona colla d’articles sobre temes de reflexió política de fons:

Recomanacions de llibres: “10 llibres per començar el 2013” del Taller de Política i “El futuro de la socialdemocracia” d’Antonio Papell, FOCA Ediciones, del que trobareu ressenyes a ABC i el Diario de Mallorca. I com que al PSC tenim molts deures a fer, no estarà de més recomanar alguna lectura: el meu article, ja llunyà en el temps, “Escudella barrejada“, el document “Per un nou impuls del socialisme català” i la nostra “Declaració de principis“. Trobareu més materials útils pel debat al meu web Reconstrucció.cat

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i el 2013 millor possible!

“Perles” del programa del Polònia emès el 20 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
– Junqueras ja s’ha colat al monòleg!
– Pere Navarro a Marina Geli “què et sembla aquesta cova per passar la legislatura?” hahaaa. Ah mira, Carme Chacón també hi vol refugiar Rubalcaba.

[LA PICADA D’ULLET] 
– La resi d’exERC: Carod, Puigcercós i Ridao comentant la junquijugada i esperant LA trucada.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
– El president Mas a la falda de la patge reial, la Fada Gispert, per demanar-li un govern estable, i, si el grassonet insisteix, una data de referèndum.

[ARXIU HISTÒRIC] 
[2/2/12] Molt currat el gag de la Masia de Convergència, molt fan de les pràctiques de “peix al cove”.

[MALA LLET] 
– Junqueras: “Ai, que per poc no faig un Carod” (quan està a punt de llançar-se al buit) per forçar Mas a acceptar-ho tot, tot i tot.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
– Duran: “Collons amb el grassonet [Junqui], ens té ben collats”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
– Duel a l’OK Corral, trobada entre David Fernández i Felip Puig al bar del Parlament. El pobre Fernández surt decebut perquè es veu que les baralles, allà, són sempre de broma, molta cridòria i tal, però res de violència institucional.

[EXCLUSIVA] 
– El missatge de Nadal del rei “en estas fechas tan señaladas…” abans d’emetre’s el dia 24! A l’horror anual s’hi ha afegit ara els “savis” consells de Maruja Torres, Pere Gimferrer i Albert Espinosa.

[MOLT CURRAT] 
– “El cuarto de las grandes ideas” del govern espanyol és en blanc i negre i hi té com a resident fixe un vell conegut, Franco. Diu que han obert una “brecha espaciotemporal al pasado” i que si no vigilen es farà encara més grossa i acabarà tornant Ferran VII i tot. Final brutal quan Franco surt de la cambra cap el 212 i s’ha convertit en Wert.

ZW 330 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

http://www.mecambio.net/

Mecambio.net és una iniciativa que sorgeix en xarxa i a la Xarxa per oferir una guia d’alternatives de consum responsable, amb proveïdors ètics de qualsevol camp d’activitat que promoguin formes de consum, prosum i producció que compleixin amb una sèrie de requisits bàsics. Informa sobre les diferents possibilitats que hi ha perquè puguem prendre la decisió de canviar els nostres proveïdors habituals (que solen ser grans empreses i/o multinacionals) per altres que comparteixin valors, pràctiques i ideals.

El primer criteri que contempla la plataforma és que els projectes participin d’un ecosistema no només de valors o ideals sinó de pràctiques, i  que aquestes pràctiques tendeixin a un sentit de comunitat, no únicament de clients com una col·lecció d’individus amb targeta de crèdit. També s’han de basar en una gestió, producció i relacions que siguin sostenibles, justes, distributives (no acumulatives) i participatives (no clientelars).

A l’apartat “Sin prisa pero sin pausa” trobareu proveïdors que s’utilitzen de manera puntual (per veure una pel·lícula, comprar menjar o cuidar la salut, per exemple). En aquest cas, no s’ofereix una llista tancada de proveïdors (perquè en molts casos són molt locals, o les opcions són molt esteses), sinó que ens expliquen els principals canvis que s’estan produint en cada un dels àmbits, oferint una selecció de proveïdors que responen a aquests canvis d’una manera justa i responsable. Des de la pàgina es pot accedir, també, a altres plataformes que proposen llistats de proveïdors o de sistemes d’intercanvi, com la web de Consumo Colaborativo. I podeu participar de manera activa alimentant la guia al compartir les vostres pròpies propostes.

Seguiu Mecambio.net a Twitter: @MECAMBIOYA amb el hashtag #MECAMBIOYA i a Facebook.

About Miquel Iceta

Sóc primer secretari del PSC, president del grup socialista al Parlament de Catalunya i candidat a la Presidència de la Generalitat

Posted on diumenge 23 Desembre 2012, in Política. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.